Icono del sitio Oposinet

Tema 23B – La expresión corporal. El gesto y el movimiento. La expresión corporal como ayuda en la construcción de la identidad y de la autonomía personal. Juego simbólico y juego dramático. Las actividades dramáticas.

introducció

Com ens diu l’article 7 de la LOGSE l’EI ha de contribuir al desenvolupament físic, afectiu, cognitiu , social i moral de l’infant, el paper de l’expressió corporal , que l’actual disseny curricular de Catalunya inclou en l’àrea I, és determinant ja que ofereix mitjans per el millor coneixement i desenvolupament de la persona.

1 l’expressió corporal.

Allò que en un principi s’havia considerat com una tècnica teatral s’ha anat ampliant ja que tothom pot utilitzar el cos per expressar-se.

El cos del nen petit és un reflex de les seves emocions i sentiments; ja en l’interior del cos de la mare es pot mostrar moviments nerviosos si l’ambient és propici.

Poc a poc, les experiències i les noves vivències aniran modificant la capacitat de comunicació i d’expressió > com més nombroses les experiències > més enriquiment de la capacitat d’expressió.

Així doncs, l’expressió corporal és un procés d’exteriorització del nostre jo a través del moviment, conscient o incoscienment.

· Els elements que intervenen en l’expressió corporal són:

1. Coneixement del cos: que el nen pugui modelar el seu cos, independitzar segments corporals, carregar o inhibir de tensió una zona corporal dependrà del coneixement que tingui del seu esquema corporal.

2. Joc i moviment: cal aprofitar les destreses com córrer, saltar, llençar, > segons l’edat es pot partir de:

– La imitació > saltem com els cangurs.

– El significat de les accions > correm hi ha foc, ens movem com les flames.

· Les possibilitats de l’expressió corporal com a mitjà educatiu:

– Ajuda a connectar millor amb el propi cos, a prendre consciència del cos, de l’espai i dels objectes.

– Desenvolupa l’espontaneïtat, la creativitat.

– Entren en joc els aspectes motrius, afectius, socials i cognitius > alumne com un ésser total.

– Entén el cos com un canal de comunicació.

2 El gest i el moviment.

Com ja s’ha dit en l’apartat anterior l’expressió corporal és l’expressió de sentiments, emocions, inquietuds a través del moviment del cos, del gest.

Un moviment del cos es converteix en gest quan té una càrrega expressiva o comunicativa.

S’han fet diferents dels gestos.

· Segons l’objectiu:

– Expressius

– Apel·latius > busquen l’atenció de l’interlocutor.

– Significatius > pretenen modificar una acció.

· Segons l’origen:

– Típics > producte d’un determinat context sòcio-cultural ( Moure el cap de dalt a baix per dir que sí)

– Conscients > picar l’ull.

– Inconscients > cara trista.

Els elements que caracteritzen cada gest són:

– la intensitat

– l’ús de l’espai

– la duració

– la intenció.


3 l’expressió corporal com ajuda en la construcció de la identitat i de l’autonomia personal.

L’expressió corporal , prenent com a instrument el propi cos, afavoreix el desenvolupament harmònic del nen, es converteix en una manifestació total de l’alumne ja que es necessita la participació activa de la ment , la sensibilitat individual i la imaginació.

Així doncs l’expressió corporal permetrà:

– A mesura que coneix el seu cos i les seves possibilitats perceptives i motrius descobreix les seves limitacions i s’esforça en vèncer les dificultats > conèixer el seu cos i acceptar-lo.

– Desenvolupar la creativitat i espontaneïtat.

– Comunicar els sentiments.

– Transmetre afectivitat.

– Socialitzar-se.

Influiran en el desenvolupament de la personalitat.

4 El joc simbòlic i el joc dramàtic.

Pel nen/a l’activitat dramàtica és esencialment un joc per comunicar-se amb els seus companys, desenvolupant la seva intel·ligència, la creativitat i l’afecte.

Aquest joc va evolucionant amb el desenvolupament del nen. Podem establir els següents tipus de jocs:

· Jocs motors.

Impliquen moviments i exercici de les noves capacitats apreses > jugar amb el cos ( mans , dits, braços …) , jugar a desplaçar-se ( arrastrar-se, correr , saltar …) Es realitzen especialment entre els 0-2 anys i van decreixent fins els 4-5 anys. > permeten el coneixement del cos i de les seves possibilitats.

· Joc simbòlic.

Utilitzen objectes reals donant-los el significat que a ells els interessa i assumeixen determinats rols realitzant accions fictícies ( una escombra en lloc d’un cavall, jugar a metges, a pares i mares …)

Comença a sorgir a partir dels 2 anys i mig. Es desenvolupa a partir de moviments i verbalitzacions i al realitzar-se sovint amb altres companys permet la interacció social.

· Joc dramàtic.

Es aquell en el que el grup de nens/es coordinats pel mestre inventen i inprovitzen a partir de un tema o uns personatges escollits. Hi comencen a haver les primeres regles i es serveix de diferents formes d’expressió : oral , gestual , musical , plàstica .. > permet desenvolupar la consciència de grup, interioritzar el personatge.

Salir de la versión móvil