Icono del sitio Oposinet

Tema 38 – Proyectos de intervención y educativos de 0 a 6 años: criterios y elementos para su elaboración. La programación: elementos y técnicas. Tipos de programación. El Proyecto Curricular de Centro en la Educación Infantil. Evaluación de los documentos de planificación.

1. PROJECTES D’INTERVENCIÓ I EDUCATIUS DE ZERO A SIS

ANYS: CRITERIS I ELEMENTS PER A LA SEVA ELABORACIÓ.

En un centre educatiu són imprescindibles certs documents que recullen l’organització d’aquest.

A nivell general tota institució necessita un projecte per poder funcionar. Segons el tipus de centre , aquest projecte es concreta en programacions que s’adapten a les necessitats de cada un dels grups ( centres educatius).

Els documents que es necessiten en un centre educatiu són els següents:

– Projecte Educatiu de Centre (PEC)

– Reglament de Règim Intern (RRI)

– Pla Anual.

– Projecte Curricular (PCC)

– Programacions d’Aula

– Document Individual d’Adaptacions Curriculars.

A) El PEC

Definició: és el conjunt de decisions de la comunitat educativa respecte a la identitat, principis bàsics i opcions educatives del centre, que tracta de donar respostes a les necessitats i problemàtica particular de cada centre donant-li personalitat pròpia.

Elements:

– Context de centre: ubicació i context sòcio-econòmic i cultural i la definició dels mitjans materials i personals amb els quals compta.

– Principis i fonamentació psicopedagògica i ideològics on es recolza la metodologia general del centre.

– Fins generals que pretén el centre com a comunitat educativa:

. educatius, en relació amb els nens i nenes que acull el centre.

. de caràcter formal o organitzatiu, referits a la comunitat educativa.

. de relació amb altres centres.

. de les activitats de formació de l’equip educatiu.

– Organització dels elements que el composen . Estructura i funció dels diferents membres.

L’equip directiu elabora el PEC , però ha d’assumir-se per tota la comunitat educativa. El Consell escolar és qui l’aprova.

En la realització d’aquest projecte s’han de tenir en compta:

– Les seves característiques particulars ( materials, personals administratives i econòmiques).

– La normativa legal afecta els centres educatius. El seu marc legislatiu parteix de la Constitució, en el PEC es concreten els principis plantejats en la LOGSE i les directrius del Decret del Currículum i d’altres normes de rang inferior relacionades amb aquest àmbit educatiu.

– La situació econòmica, social i cultural de la zona on està ubicat el centre, ja que ha de parir de les demandes de l’entorn.

B) EL RRI

És un document que cal incloure en el PEC , a l’apartat d’ “organització dels elements del centre”

És el conjunt de normes que regulen la vida del centre com a institució. Serveix com a instrument per a millorar les relacions entre la direcció, els pares , els alumnes i els educadors.

Pot incloure els següents elements:

· Recursos personals: docents i no docents.

– funcions

– òrgans unipersonals i col·legials

– òrgans de participació

– criteris de selecció

· Normes de funcionament, instal·lacions, materials

· Normes de convivència.

· Drets i deures dels diferents membres de la comunitat.

· Tipificació de faltes i sancions.

· Organigrama de centre.

C) EL PLA ANUAL DE CENTRE

El Pla Anual és un document que concreta el PEC i estableix la seva estructura per un curs acadèmic, recollint les variacions respecte al curs anterior. La seva elaboració correspon a l’equip directiu.

Pot estar constituït pels següents elements:

· Fins generals de l’any.

· Instal·lacions. Condicions arquitectòniques i funcionament.

· Distribució de grups.

· Distribució de personal i funcions. Òrgans unipersonals i col·legiats , equips i departaments.

· Calendari i horari general.

· Organització d’activitats de caràcter general.

· Organització dels recursos

· Participació de les famílies.

· Activitats de formació dels membres de l’equip educatiu.

· Criteris d’avaluació del pla anual.

D) EL PCC

Aquest document es realitza a partir del DCB.

Els components de PCC

– Els objectius generals d’etapa i els objectius i continguts de cadascuna de les àrees que guiarà l’actuació del centre.

– L’especificació dels objectius generals d’àrea de cada cicle

– La seqüenciació dels continguts que es treballaran

– L’establiment d’objectius referencials

– Les opcions metodològiques que es prenen i els materials que s’utilitzaran

– Els criteris i les pautes d’avaluació i de difusió de l’avaluació.

– El PCC actua, doncs, com un referent per a la planificació de cada cicle i/o curs, referent que recull els acords presos per l’equip de mestres i que constitueixen els paràmetres del tercer nivell de concreció. No és tanmateix un referent estàtic; de fet, l’elaboració i la posada en pràctica de les programacions de nivell constitueixen un autèntic banc de proves per a les decisions preses al PCC i poden ser la font de possibles- i desitjables- ajustos i modificacions. El camí que va del PCC a la programació d’aula és un camí d’anada i tornada, en el qual sempre poden recollir-se els fruits que permetin enriquir i millorar tant l’un com l’altre.

2. LA PROGRAMACIÓ: ELEMENTS I TÈCNIQUES.

La programació és un recurs que utilitza tot educador que realitzarà determinades activitats prèviament planejades per a nens/es.

La programació és l’última concreció del Disseny Curricular, és la màxima adaptació a les característiques d’un determinat grup de nens.

L’etapa d’ E.I. comporta un conjunt de peculiaritats que es deriven de les característiques tan diferenciades del seu alumnat. Els nen, en aquesta etapa, passen de dependre totalment de les educadores per satisfer les seves necessitats vitals ( d’afecte i estimulació, d’alimentació, d’higiene, etc.) a convertir-se en persones progressivament autònomes per resoldre-les.

Al llarg de l’etapa, a més, la curiositat dels infants, la seva necessitat de conèixer el món que els envolta i allò que el configura els porta a desplegar una intensa activista en tots els ordres que moltes vegades posa a prova la capacitat de les persones adultes de donar resposta, d’obrir nous camins susceptibles de satisfer els desigs d’indagació i d’exploració que mostren.

Aquests canvis profunds obliguen a adequar les propostes que fem i el mateix funcionament de l’escola als diferents moments pels quals van passant els nens/es.

En termes generals, cal programar en relació amb els àmbits següents:

· Hàbits i rutines de la vida quotidiana i de cura de l’ infant.

· Unitats temàtiques, centres d’interès, projectes o problemes.

· Racons o tallers.

· Sortides, festes de classe, altres projectes

· Activitats d’esbarjo, d’acollida i de retrobament del grup.

· Activitats més especialitzades ( música, expressió corporal, etc. ).

La programació a l’ E.I. té una àmplia gamma de matisos, tant pel que fa allò que es pot programar, de naturalesa molt diversa, com pel que afecta el lapse temporal que cobreixen les diferents unitats. Hi ha tot un conjunt de factors que incideixen en aquesta diversitat entre els quals cal assenyalar:

– El fet que al llarg de l’etapa conviuen situacions molt semblants a les pròpies de la vida quotidiana i familiar i les més escolars.

– Els pensaments psicopedagògics de les mestres, la importància que atorguin a les diverses situacions i activitats i al grau en què valoren la seva pròpia intervenció en el curs d’aquelles com a elements de progrés de l’infant.

Els elements que composen la programació són els següents:

1. Descripció diagnostica del grup.

2. Objectius

3. Mitjans:

– Continguts: actitudinals, procedimentals, conceptuals.

– Activitats : base, d’ampliació, de reforç

– Recursos

– Espais

– Temps

– Metodologia: activa i amb l’infant com a protagonista per tal de fer aprenentatge significatiu.

– Avaluació: inicial, formativa, sumativa

– Atenció a la diversitat

3. TIPUS DE PROGRAMACIÓ.

L’etapa d’E.I. comporta un conjunt de peculiaritats que es deriven de les característiques tan diferenciades del seu alumnat. Els canvis que s’operen en els infants són espectaculars: els nens passen de dependre totalment de les educadores per satisfer les seves necessitats vitals ( d’afecte i estimulació, d’alimentació, d’higiene, etc.) a convertir-se en persones progressivament autònomes per resoldre-les.

Al llarg de l’etapa , a més , la curiositat dels infants, la seva necessitat de conèixer el món que els envolta i allò que el configura els porta a desplegar una intensa activista en tots els ordres que moltes vegades posa a prova la capacitat de les persones adultes de donar resposta, d’obrir nous camins susceptibles de satisfer els desitj d’indagació i d’exploració que mostren.

La programació es pot classificar segons diferents criteris:

DURADA:

– Curta: setmanal, quinzenal, per a un centre d’interès o un projecte.

– Llarga: per a un cicle o curs.Com per exemple el control d’esfínters. Programació anual

Es bo tenir ja unes plantilles de proposta per fer la programació

4. EL PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE A L’EDUCACIÓ INFANTIL.

Quan es parla de projecte curricular de centre s’està parlant d’un projecte a on es concreten les intencions de l’escola i el pla d’acció consensuat a nivell de centre sobre què, quan i com es vol ensenyar i es pretén avaluar i què és una concreció del projecte educatiu de centre.

Perquè es fa?

Es molt important que cada centre i cada equip educatiu pugui explicitar els motius que té quan es disposa a començar el seu Projecte Curricular de Centre. Si això no es fa, pot passar que cada ensenyant tingui unes intencions, unes expectatives i unes

motivacions diferents sobre el que comporta i el que ha d’implicar aquest treball d’equip.

¨ El fem perquè ens servirà per posar-nos d’acord en relació amb el que fem i amb el que volem fer ( Perspectiva d’arribar a acords/ instrument per a la presa de decisions)

¨ El fem perquè ens serveix per reflexionar i analitzar el que fem ( perspectiva de reflexió i anàlisi de la pràctica)

¨ El fem perquè ens ho manen. Es veu només com un document que s’ha d’entregar ( perspectiva burocràtica)

¨ El fem perquè així millorarem el nostre treballa la classe, podrem aprendre dels nostres companys i companyes i ens servirà per canviar i millorar la pràctica ( perspectiva de millora i canvi/instrument per la autoformació)

¨ El fem per deixar-ho per escrit. Perquè les mestres noves coneguin el projecte de l’escola i puguin dur a terme una acció educativa coherent amb el centre ( perspectiva de coherència pedagògica/ instrument per a la memòria col·lectiva)

Aquests són uns dels motius pels quals es fa el projecte curricular. Els motius poden ser diferents i les mateixes mestres d’una escola poden tenir unes intencions o unes altres a l’hora de posar-s’hi.

Segons Del Carmen i Zabala el projecte curricular de centre és una eina fonamental per al centre dins d’un sistema educatiu obert com és l’actual

Tal com ells el plantegen , el projecte curricular és una eina fonamental:

Ø Per la presa de decisions: Què pretenem a l’escola? Com volem que siguin els infants quan surtin del nostre centre? Que han de ser capaços de fer sols? I amb ajut? Com organitzem i ordenem les activitats i els nivells d’exigència i competència que demanem als infants per tal d’intervenir de manera graduada i coherent? Com hi intervenim? Quina mena d’activitats considerem més adequades? Com farem l’observació i l’avaluació?

Ø Per la millora de la qualitat de l’ensenyament: El fet de parlar de totes les qüestiona anteriors, de partir de l’anàlisi i la revisió del que ja es fa, provoca que l’equip es qüestioni determinades intervencions o maneres de fer i pugui, en definitiva, millorar-les.

Ø Per la formació permanent: Fa que es facin lectures de documents o referents psicopedagògics o es parteixi de la col·laboració d’assessors o formadors. Es tracta d’un espai de treball entre companys i companyes en el qual es creen les condicions òptimes per formar-se en estreta relació amb el que es fa a l’aula i l’escola.

Ø Eina documental :El fet de deixar-lo per escrit permet revisar-lo sempre que es cregui convenient .

ELS COMPONENTS DEL PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE.

Els components han de fer referència a quatre components bàsics del currículum:

– Què s’ha d’ensenyar?

– Quan s’ha d’ensenyar?

– Com s’ha d’ensenyar?

– Què, quan i com s’ha d’avaluar?

5. AVALUACIÓ DELS DOCUMENTS DE PLANIFICACIÓ.

L’avaluació no solament s’ha de fer en relació amb l’alumnat, sinó també en relació

Amb l’ensenyament que estem duent a terme i amb el tipus d’intervenció i d’activitats que plantegem a l’aula.

Analitzar i avaluar la tasca educativa i les activitats no és una tasca fàcil, ja que hi ha molts factors que intervenen i que podríem prendre com a referents segons la perspectiva que volguéssim adoptar.

La revisió i avaluació del PCC és necessària per tal de poder-lo modificar i poder anar introduint canvis i ajustaments per tal d’adequar-lo al nostre centre i a la realitat que l’envolta.

El pla d’avaluació estarà constituït pels següents elements:

v Determinació dels aspectes prioritaris que van a ser objecte d’avaluació

v Formulació dels criteris d’avaluació del PCC

v Elecció i elaboració dels instruments d’avaluació

v Temporalització del procés d’avaluació del PCC.

BIBLIOGRAFIA

AAVV: Aprendre i ensenyar a l’educació infantil. Ed Graó. 1996

Arnáiz, V : “El equipo docente ante el proyecto curricular de centro”. Barcelona Aula nº 11 1993.

Carmen , L. Del: “El proyecto Curricular de centro. Instrumento para la reflexión y fundamento de la práctica. “Aula nº.1 1992

Departament d’ensenyament: Exemples de programació a la llar d’infants i al parvulari. Barcelona 1989.

Monográfico de Cuadernos de Pedagogia nº 223, març 1994

Zabala, A: “Elaboración de los PCC ¿ empezar por lo que se hace o partir de las grandes decisiones?” Aula nº 3, 1992

Salir de la versión móvil