Visita al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona

El dia 9/02/2017 a l’assignatura d’aprenentatge i ensenyament de la història i història de l’art, es va realitzar la visita al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. Durant tota la tarda es va presentar el programa d’activitats amb l’objectiu primordial de comprendre com és fa difusió de “Tàrraco i la cultura romana”, a partir de les restes patrimonials de les quals té cura el Museu, així com dels equipaments i recursos amb els que compta i les diferents activitats i dinàmiques que utilitzen. Primer es va fer una explicació sobre el mètode que desenvolupen i tot seguit es va ficar a la pràctica.

Una de les motivaciones principals del museu es que pretén ser un instrument al servei de l’educació, que posi en contacte la societat amb les fonts directes de la història que el museu conserva; plantejar activitats concretes. Per aquesta raó, la primera part de la visita va dedicar-se a donar a conèixer mitjançant una conferència la cultura material, programació didàctica i el projecte educatiu del museu.

Dins d’aquesta programació destaca l’oferta de tallers permanents, que es desenvolupen a les diferents seus que en depenen del MNAT i que tracten de temes molt diversos entorn a la història i a la cultura romana, dirigits als diferents tipus de públic. Des de la introducció de la metodologia científica a les visites teatralitzades, passant pels jocs de pista o els tallers d’experimentació, un conjunt de propostes que tenen com a objectiu facilitar la participació activa

Entorn al projecte educatiu, considerat com un dels pilars fonamentals de la seva programació, així com un dels eixos centrals del seu ideari. Aquest projecte contempla diferents propostes: Exposicions temporals, audiovisuals, visites guiades, tallers, activitats de reconstrucció històrica, concerts, clubs de lectura, cicles de cinema, itineraris, viatges… amb la voluntat de facilitar una aproximació lúdica, participativa i formativa a una part de la nostra història.

La segona part de la visita vam ficar a la pràctica algunes de les activitats dirigides als diferents tipus de públic: escolars, famílies, joves, turistes, adults… Un cop realitzades crec que afavoreixen a construir una perspectiva psicològica i un motor d’aprenentatge instrumental interdisciplinari, Ara bé, el fet de realitzar activitats pot ser una eina útil per grups determinats i reduïts on pugui haver un control més acurat del funcionament de l’activitat.

Visita experta en història oral

El dia 17/02/20017 a l’assignatura d’aprenentatge i ensenyament de la història i història de l’art, es va treballar el concepte d’història oral portada a terme per la professora Laura Benadiba. Durant el transcurs de la conferència va destacar la història oral com una tècnica per a obtenir informació que permet estudiar el passat. En aquesta sessió es va fer especial incidència sobre el seu tractament sobre l’educació, més concretament a l’aplicació en l’educació secundària ja que la major part de l’aprenentatge de la història que es desenvolupa a les aules escolars es recolza en fonts escrites, com són els llibres de text i altres documents auxiliars.

Involucrar els estudiants en una entrevista, amb la finalitat conèixer un aspecte històric, els permet entendre que tots som testimonis de la història, així com que hi ha diferents significats d’un fet segons les diferents persones que els valoren. S’aconsegueix així unes major identificació amb el passat, fent-ho propi. Quan es parla d’història oral es refereix a la producció i utilització de fonts orals en la reconstrucció històrica. A partir del discurs de l’entrevistat, l’investigador tracta de “construir el sentit social de la conducta individual o del grup de referència” d’aquesta persona. Tot i que adopten la forma d’una conversa ordinària, en les entrevistes es genera una situació social diferent ja que té una intencionalitat, porta implícits uns objectius, i hi ha unes expectatives definides de la participació de l’entrevistat i de l’entrevistador, que és l’encarregat d’orientar l’entrevista en funció dels seus interessos. A través d’ella, la persona entrevistada transmet oralment a l’entrevistador la seva definició personal de la situació estudiada aportant més informació sobre el significat dels esdeveniments que sobre els esdeveniments mateixos qüestionant la idea que “el passat ja va passar”.

Existeixen una gran diversitat de temes de la història més propera que poden estudi diarse a través de la història oral, per això presenta una doble variant per emprendre la recerca històrica. Primerament, permet donar resposta als problemes que es deriven de l’absència de fonts escrites referents a un determinat període o temàtica; mentre que també permet iniciar noves tasques d’investigació a partir d’una nova visió dels esdeveniments. Tot i que també s’inclouen altres mitjans educatius com vídeos documentals, pel·lícules, visites a museus o xerrades la història oral demostren amb la incorporació de testimonis és una font més gratificants de coneixement històric per als alumnes.

Són molts les aportacions que li atorga el treball amb fonts orals a la recerca històrica. Aquesta experiència permet a l’alumne accedir al coneixement històric d’una manera no acadèmic, a través d’un contacte directe amb el medi social en què viu, relacionant el que ha llegit amb experiències de persones encara vives. De la mateixa manera, l’alumne -a través de la seva experiència amb la història oral- sent que el que aprèn a l’aula és una cosa real, per la qual cosa augmenta la seva valoració de la pròpia història.

Així doncs, aquests arguments ens mostren que aquests projectes d’oralitat tenen també una important aplicació fora dels límits formals de la disciplina històrica.

correspon a una metodologia que s’utilitza com a mètode o recurs de la història És a partir de la transmissió del passat com es pot comprendre el present, i alhora es pot valorar des d’una actitud crítica i activa. Així doncs, a partir del record i la memòria de les persones, que a partir de les seves vivències reconeixen el seu espai històric.

Aquesta sessió envers la història oral ja que complementen la informació aportada per les fonts tradicionals i transformen la pràctica de la història i del treball de l’historiador.

. El seu caràcter renovador es deu a la tasca sistemàtica de creació, recuperació i utilització de la font oral. La presència de testimonis permet confirmar o refutar hipòtesis que presentin les fonts escrites. La història oral es concentra en experiències concretes de les persones on l’entrevistador recupera experiències passant a ser informants que posteriorment es transformen en fonts orals per a l’historiador. En l’entrevista d’història oral participen activament tant l’entrevistat com l’entrevistador, per tant s’organitza d’acord amb les perspectives i interessos històrics de tots dos.

–  Representen un desafiament diferent per a l’historiador ja que, en participar com a entrevistador en la construcció del testimoni oral, la seva presència és important dins la font. Personalment, considero que és molt important, tenir en compte que el procés de construcció de fonts orals provoca una forta sensibilització, sobretot perquè es construeix el coneixement a partir de testimonis directes de persones que van viure el procés històric que s’està investigant. Aquest fet, pot portar a moments de dificultat, ja que no té perquè sentir-se còmode la persona entrevistada.

Per això, crec que si la història oral té un lloc reconegut en la recerca, seria important dedicar un espai important a l’anàlisi de l’impacte que el treball provoca en els testimonis.

Per tant, és important partir d’un anàlisi del lloc i els drets que té l’entrevistat que és el que ens permet construir el document oral per realitzar les recerques. Cal ser conscients de la sensibilització que causa en els entrevistats compartir les seves vivències, i per tant cal actuar amb responsabilitat a l’hora de construir les fonts orals.

Visita al Monestir de Poblet

El dia 24/02/2017 es va realitzar la visita al monestir de Poblet. La visita va començar amb una explicació de la història de Poblet. Per problemes de feina no vaig poder assistir a la sortida. Pel que els companyas em vam comentar la visita es va desenvolupar en dues parts. Principals:

1. Al propi monestir: on una dinamitzadora els va ensenyar les activitats i les dinàmiques que desenvolupen. Aquesta part va anar acompanyada d’una explicació sobre la història de les pedres i la seva construcció. També em van comentar que es va realitzar un tomb pel claustre. Tanmateix els van fer treballar uns quaderns com eines didàctica am l’objectiu de relacionar les estances del monestir amb la seva funcionalitat i la localització dels espais en relació a la sortida del sol. Més endavant van visitar la cuina, l’església i altres estances diverses amb la seva explicació corresponent.

2. Camp d’Aprenentatge: Situat a les masies de l’Espluga de Francolí. Van rebre una explicació de com funcionen els camps d’aprenentatge i les activitats que realitzen per als alumnes de primària i secundària. Els temes que tracten són transversals amb continguts tant del medi ambient, espais naturals de Poblet i història de la edat mitja. Depèn del departament d’ensenyament i ho metodologia de treball per competències on l’alumne, a través de tallers de recreació històrica, elaboració de mapes i reconstrucció de maquetes, adquireix uns coneixements reglats dins de la normativa curricular. Segons els companys, l’activitat que van desenvolupar al camp d’aprenentatge va ser diversa i aburrida amb una sèrie de mancances importants.

En general em van comentar que les dinàmiques que es desenvolupen estan més pensades en potenciar el turisme al voltant del mateix monestir i no pas entendre l’entorn com una realitat social. Aquest fet produeix que els continguts que es treballen no son aptes per alumnes de secundària i menys encara de primària.

Una infraestructura que considerem que no ha estat sent aprofitada degudament ja que l’espai visitat contempla un potencial molt major al que és aprofitat per les autoritats i entitats que s’encarreguen del seu ús didàctic i divulgatiu de la cultura i del coneixement, atès que no es fa prou èmfasis en la importància en els àmbits socials i polítics del Monestir en el seu context cronològic.

1. La jornada va consistir en una representació teatral sobre la carta de poblament de Poblet on vam apreciar el valor dels recursos naturals. També vam realitzar un taller dinàmic de reconstrucció arquitectònica per aprofundir en la cultura constructiva de la edat mitja.

Publicado: enero 28, 2018 por Laura Gonzalez

Etiquetas: otros documentos geografía e historia