Unidad didáctica 3° ESO

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ.. 1

2. CONTEXTUALITZACIÓ.. 3

2.1 L’Institut Baix Penedès. 3

2.2 La classe. 4

3. OBJECTIUS DIDÀCTICS. 7

3.1 Objectius generals. 7

3.3 Objectius específics. 7

4. COMPETÈNCIES BÀSIQUES. 9

4.1 Competències bàsiques de l’àrea de la geografia i les ciències socials. 9

4.2 Competències bàsiques relacionades amb d’altres àrees. 9

4.3 Competències bàsiques transversals. 10

5. CONTINGUTS. 11

2.1 Continguts conceptuals. 11

2.2 Continguts procedimentals. 12

2.3 Continguts actitudinals. 12

6. TEMPORITZACIÓ.. 14

7. METODOLOGIA DE LA UNITAT. 15

8. SESSIONS. 17

7.1 Primera sessió. 17

Introducció i L’agricultura (I): Els paisatges agraris. 17

Objectius de la sessió. 17

Metodologia. 17

Activitat. 18

7.2 Segona sessió. 18

L’agricultura (II): L’economia agrària. 18

Objectius de la sessió. 19

Metodologia. 19

Activitat. 19

7.3 Tercera sessió. 20

La ramaderia. 20

Objectius de la sessió. 20

Metodologia. 21

Activitat. 21

7.4 Quarta sessió. 21

La pesca. 21

Objectius de la sessió. 21

Metodologia. 22

Activitat. 22

7.5 Cinquena sessió. 23

El debat. 23

Objectius de la sessió. 23

Metodologia. 23

Activitat. 24

9. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT. 25

10. AVALUACIÓ.. 27

8.1 Examen. 27

8.2 Quantificació. 28

8.3 La Recuperació. 28

11. ACTIVITATS DE REFORÇ. 30

10. ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ.. 31

11. RECURSOS. 33

1. INTRODUCCIÓ

La present Unitat de programació està dirigida a un grup de tercer d’ESO, el curs al que correspon el tema escollit per al treball, al que se suma el handicap de tractar-se, potser, del curs més difícil de tota l’ESO. S’ha escollit l’IES Baix Penedès (El Vendrell), on personalment vaig realitzar els estudis de secundària i on m’agradaria realitzar les pràctiques del màster. Per a la realització de la Unitat de programació s’ha intentat tenir en compte totes les característiques del centre i alhora del municipi en que s’emplaça, que s’identifiquen com a elements identitaris de l’statu quo del centre.

De cara a l’aprenentatge, s’intenta buscar un cert canvi en el que fins a dia d’avui prima al sistema educatiu, la memorització del temari i buscar el resultat. Un dels objectius principals és procurar més per l’enteniment del temari i la possibilitat d’anàlisi d’aquest i de construcció d’una opinió pròpia, per sobre de la memorització dels conceptes de cara a un examen. Això es procurarà realitzar a partir d’una sèrie d’activitats molt diferents entre sí i que busquen la major participació de l’alumne en el procés d’aprenentatge i també realitzar quelcom diferent al que s’acostuma a emprar a l’ESO.

Per a això em baso molt en la experiència pròpia, en tenir en compte aquelles praxis que considero em van ajudar en l’aprenentatge i sobretot tenint en compte aquelles que no, i que aquí s’intenta tombar, doncs considero que comptar amb l’alumne és fonamental, no pot ésser únicament monopoli del professor l’aprenentatge, atès que es tracta de pràctiques molt antiquades i deficitàries que hem de començar a deixar enrere.

El tema escollit: L’agricultura i les activitats del sector primari, fa referència a un sector bastant menystingut entre els adolescents i des d’aquesta Unitat de programació es pretén també sensibilitzar sobre els diferents tipus d’agricultura que podem trobar al món, l’afecció de la globalització i l’efecte de les males pràctiques dels éssers humans al medi en que vivim. També es pretén fomentar un esperit crític i trencar alguns mites al respecte de l’agricultura, però sobretot que l’alumnat tingui uns coneixements respecte al tema enllà del que reclama el currículum de l’ESO, no tant en la quantitat sinó en el foment de certs valors al respecte.

Així doncs, en la present Unitat de programació es planteja l’exposició del tema “Agricultura i les activitats del Sector primari des d’una òptica que intenta tenir en compte les novetats en matèria didàctica i pedagògica i trencar amb els esquemes tradicionals de l’ensenyament, que creiem, actualment superats per una sèrie de metodologies aplicables a les diferents fases del sistema educatiu encarats a fomentar una millora en la formació que es tradueixi en importants canvis per al futur de la nostra societat.

2. CONTEXTUALITZACIÓ

2.1 L’Institut Baix Penedès

L’Institut es troba situat a la zona educacional del municipi, on convergeix amb d’altres escoles de primària i un altre institut de secundària en la mateixa plaça. A part, hi ha d’altres escoles i instituts distribuïts per altres zones externes al centre del municipi com barris de nova construcció, barri marítim o urbanitzacions. Així doncs, l’IES Baix Penedès, acull, igual que els altres centres d’ensenyament de la zona educacional, alumnes de tot el municipi, sense que hi hagi un repartiment per zones i per tant per estatus social o tradició cultural, corresponent-li un alumnat molt eclèctic. Això esdevé tant una facilitat, degut a que no hi ha, entre els alumnes d’aquests centres educatius, diferències importants entre l’alumnat d’una i les altres; com una dificultat, atès que hi ha alumnes que viuen a l’altra banda del municipi, usualment d’origen estranger o de les famílies més humils.

L’institut també acull alumnes provinents dels petits municipis dels voltants. La comarca del Baix Penedès té com a capital El Vendrell, existint una diferència enorme entre aquest i el municipi de Calafell respecte dels altres municipis de la comarca, fins al punt que molts d’ells no tenen institut, i es redirigeix aquest alumnat als instituts d’El Vendrell. Tanmateix, es un problema que mica en mica es va palesant atès que es va descentralitzant aquesta dinàmica a partir de la construcció d’instituts en algun poble per a concentrar aquest alumnat.

L’IES Baix Penedès és un centre d’ensenyament públic, de manera que se segueix el temari instruït per les institucions, i compta amb una plantilla de professors amb una mentalitat molt oberta i molt progressistes en diversos aspectes. Això ha dut a que es formin diferents iniciatives al centre, com la preparació d’un hort ecològic; la conscienciació en quant a l’ecologia des que el centre és Escola Verda; l’organització de diverses excursions per a l’aprofundiment en totes les assignatures, sempre que esdevingui possible; etc.

L’institut es declara a sí mateix com a fomentant de l’ús del català a l’escola i del castellà, i també molt incisiu en l’aprenentatge bàsic de l’anglès així com altres llengües estrangeres; la integració dels alumnes en l’ensenyament; l’experimentació en ciències; l’ús de noves tecnologies; el centre també fomenta les arts, sobretot a través de la possibilitat de cursar un batxillerat artístic o un batxillerat d’arts escèniques i potenciant diversos treballs durant les celebracions del curs, etc.; fomentant també la participació en l’esport amb noves mesures a cada curs; el ja mencionat respecte i foment de l’ecologisme i també la potenciació de la lectura a partir d’un Pla Lector en camí[1].

En a la ideologia progressista del centre, aquest es declara aconfessional i respectuós amb les diferents maneres de pensar; partidari de la educació integral de l’alumnat sense distinció per raons de sexe potenciant la superació dels rols d’home i dona; contrari a tot tipus de discriminació per sexe, ètnia, religió, grup social, nacionalitat, capacitats físiques i psíquiques; promotor dels valors universalment entesos com a desitjables (justícia, llibertat, benevolència, tolerància, respecte i participació); es declara vinculat des d’una perspectiva humanística a la societat i nacionalitat catalanes; la conscienciació en l’ecologia; i també l’educació per a la salut[2].

L’institut es troba dividit en tres espais ben diferenciats: l’edifici antic edificat el 1970 com a seu del Instituto de Enseñanza Media Mixto de Vendrell[3]; el segon espai, l’edifici nou construït al canvi de segle i que compta amb millors i més moderns equipaments i amb dos laboratoris de tecnologia i gimnàs; i finalment els barracons, malauradament aixecats després de l’ampliació de l’edifici nou, degut a l’augment del nombre d’alumnes . Respecte a l’equipament de l’institut, aquest compta amb tot tipus de material necessari per a fer classe, tenint ben bé totes les classes un projector amb pantalla i ordinador, quelcom que facilitarà la posta d’algunes activitats de la present Unitat de programació que necessitaran d’aquests aparells per a ésser dutes a terme.

2.2 La classe

La present Unitat de programació està dirigida a un grup de tercer d’ESO conformat per uns 30 alumnes. La classe té com a aula assignada una de les aules de l’edifici nou, de manera que compten amb tot tipus de comoditat respecte al material, i també amb el més modern de l’institut, tanmateix també es disposa de la possibilitat d’anar a la Sala d’Actes si escau, malgrat que és possible que no faci falta. Tanmateix, les aules de l’edifici nou estaven preparades per a encabir uns 20-25 alumnes, essent 30 un nombre una mica alt, de manera que es troben una mica atapeïts, això fa que hagin de seure en grups de tres i per tant moltes vegades hi hagi poca disposició a prestar atenció a classe.

Respecte al grup, dels 30 alumnes 7 són immigrants: una noia àrab, dos nois àrabs (un dels quals amb moltes capacitat, motivat i amb molt interès en l’esport); un noi bereber; una noia colombiana una mica problemàtica i un noi i una noia romanesos amb alguna dificultat amb bones capacitats, però algunes dificultats amb la llengua degut a que fa poc que van emigrar. També hi ha dos alumnes molt bons, amb molt bones capacitats i molt motivats, malgrat que hi ha un enfrontament pels egos entre ambdós atès que son molt competitius; 4 alumnes que no mostren cap tipus d’interès per a cap assignatura i que han repetit algun curs o estan repetint i que poden dificultar alguna classe i que, per més inri, han esdevingut en la figura de “líders” de la classe, tanmateix es tracta de dos nois i dues noies molt desmotivats i que no tenen clar el seu futur però que, en confiança poden ésser molt agradables; i finalment set alumnes amb algunes dificultats per a l’aprenentatge però molt interès en diverses matèries i molta motivació i que s’esforcen al màxim per a aconseguir aprovar, de manera que suspenen molt poques matèries, tanmateix els pares no mostren tant d’interès com ells en llur aprenentatge.

La resta del grup és un grup normal com qualsevol altre de l’ESO, bastant equilibrat, la majoria de la classe suspèn poques assignatures però podria fer molt més si s’hi dediqués, però és evident la manca de motivació en l’alumnat. No hi ha moltes diferències entre els alumnes en quant a capacitats i notes, sols les corresponents a les dificultats individuals de cada alumne, despuntant únicament els tres alumnes anteriorment descrits, amb una certa rivalitat entre dos en concret.

Pel que fa al conjunt, hi ha bona relació entre la majoria dels alumnes, no hi ha present cap cas de bullying o de discriminació, hi ha en general molt bona sintonia i predisposició a treballar en grup, amb excepció potser dels dos alumnes més avantatjats, que prefereixen treballar individualment a treballar en conjunt i tenen certes reserves als resultats acadèmics de llurs companys de classe. Això no es dóna en el cas de l’alumne àrab anteriorment descrit, amb un nivell de resultats bastant semblant als anteriors alumnes, però amb major disposició a liderar treballs en grup.

El tema aquí presentat, l’Agricultura i les activitats del sector primari, es dóna als volts del gener, de manera que ja hi ha un cert coneixement per part del professor de com és cada alumne i ja s’ha fet una preavaluació i una primera avaluació on s’ha pogut veure els diferents resultats dels alumnes, així que poca cosa queda a l’atzar, i existint un coneixement previ dels alumnes ja es pot dirigir l’activitat en una o altra direcció en funció de les necessitats i els interessos del grup.

3. OBJECTIUS DIDÀCTICS

A continuació es presenta els diferents objectius didàctics, dividits entre generals (de l’aprenentatge i de la geografia) i específics (del tema), que té la present Unitat de programació de cara a la formació dels alumnes de 3r d’ESO respecte el tema de l’agricultura.

3.1 Objectius generals

L’objectiu general més important per a la realització d’aquest tema és formar alumnes amb esperit crític i propi a partir de la formació en profunditat respecte les activitats del sector primari i perdre judicis a priori respecte el desenvolupament d’aquest tipus d’activitats. També és important mostrar diferents medis i fonts des de les que es pugui accedir al coneixement en el tema, fer servir internet per a ampliar coneixements o per a accedir al coneixement del tema, no sols per a oci. Un altre objectiu marcat per a la present activitat és el de formar amb major profunditat de la que es demana al currículum de l’ESO però alhora motivar els alumnes per a, així motivar l’esperit crític i fomentant la capacitat d’anàlisi dels alumnes. També és important com a objectiu fixat, buscar la participació de tots els membres de la classe i de mantenir la constància en el treball, i fomentar també la cooperació entre tots els membres de la classe en llur formació. En un pla més secundari, també es pretén de motivar l’exposició d’idees en públic i intentar treballar al màxim possible tenint en compte les intel·ligències múltiples, sobretot pel que respecta a l’avaluació i també procurar per l’atenció i motivació dels alumnes.

3.3 Objectius específics

Pel que fa als objectius didàctics específics del temari a donar referit a la Unitat de programació, es pretén donar una visió crítica i reflexiva sobre l’estat del sector primari al món i trencar amb idees preconcebudes respecte l’endarreriment de les activitats del sector primari respecte les dels altres sectors econòmics, o de veure l’agricultura com a element identitari d’indrets subdesenvolupats; reflexionar sobre les precàries condicions de vida de la població que subsisteix gràcies a les activitats d’aquest sector primari; avaluar les dificultats per les que passa actualment el sector primari a la major part del món degut a les dificultats que se’n deriven de la sobreexplotació, les lògiques del capitalisme o la globalització etc..

També és important donar a conèixer com el medi físic condiciona fortament les activitats agràries a desenvolupar en un indret i també en gran part les característiques socials i econòmiques que es desenvolupen a la regió en qüestió; diferenciar entre els diferents paisatges agraris i llur condicionament social; les característiques de l’agricultura de subsistència i l’agricultura de mercat i com s’ha desenvolupat aquesta.

Referent a les activitats de ramaderia i pesca: exposar la situació de la ramaderia al món; els diferents tipus de pesca i tècniques; els problemes de la pesca actual; mostrar les diferents zones pesqueres del món i els diferents cultius i característiques agràries a nivell global.

4. COMPETÈNCIES BÀSIQUES

4.1 Competències bàsiques de l’àrea de la geografia i les ciències socials

Les competències bàsiques que es tindran en compte de l’àrea de la geografia son:

La Competència 5: Explicar les interrelacions entre els elements de l’espai geogràfic, per gestionar les activitats humanes en el territori amb criteris de sostenibilitat. Els alumnes han de veure com les activitats que es generen en un territori determinat es poden realitzar des d’una perspectiva ecològica en diferents àmbits, i com també l’espai geogràfic condiciona aquestes activitats que s’hi realitzen.

La Competència 6: Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca i l’anàlisi de diverses fonts, per interpretar l’espai i prendre decisions. Es pretén que els alumnes no sols coneguin els diferents elements del temari sinó que se’ls anima a “prendre decisions”, a ser elements actius i a aplicar el que s’aprendrà a classe.

La Competència 7: Analitzar diferents models d’organització política, econòmica i territorial, i les desigualtats que generen per valorar com afecten a la vida de les persones i fer propostes. És fonamental la conscienciació sobre les dificultats generades a la vida de les persones, que l’alumnat pugui veure que som privilegiats respecte la gran majoria de la població mundial.

Analitzar les noves formes de producció d’aliments i del problema de la fam al món i les seves implicacions globals. Valoració de les polítiques de cooperació i solidaritat

Analitzar diferents models d’organització política, econòmica i territorial, i les desigualtats que generen, per valorar com afecten la vida de les persones i fer propostes d’actuació.

4.2 Competències bàsiques relacionades amb d’altres àrees

De la dimensió històrica s’ha tingut en compte la Competència 3:

La Competència 3: Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de les decisions i accions actuals. És de vital importància que l’alumne vegi que la situació actual del que es tractarà al temari, té les raons de ser en el passat, i que això ha afectat fortament a les societats del món; però també que el futur corre a càrrec de les decisions que es prenen actualment.

De la dimensió ciutadana:

La Competència 11: Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític. Que l’alumnat sigui conscient del que està aprenent i no sols ho memoritzi i això serveixi per a que desenvolupi una idea i unes crítiques pròpies respecte el tema. Molt en la línia del “Aprendre a aprendre”.

En conjunció amb les ciències naturals:

Identificació dels elements del paisatge, dels recursos naturals i de l’impacte de l’activitat humana sobre el medi i la necessitat d’un ús sostenible dels recursos

4.3 Competències bàsiques transversals

– Anàlisi de les noves formes de producció d’aliments i del problema de la fam al món i les seves implicacions globals. Valoració de les polítiques de cooperació i solidaritat

– Anàlisi dels canvis i desequilibris en el món actual i de les seves implicacions globals

– Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític

– Presa de consciència del caràcter exhaurible dels recursos i de la necessitat d’una producció respectuosa amb el medi ambient i d’un consum responsable

5. CONTINGUTS

En el present apartat es mostraran els continguts d’aquesta unitat, dividits en “Continguts conceptuals”, aquells conceptes bàsics que seran estudiats a classe; “Continguts procedimentals”, referents a com els alumnes treballaran el temari i “Continguts actitudinals”, referents a la forma amb la qual ha de comportar-se l’alumnat durant les sessions que abasti la present Unitat de programació.

5.1 Continguts conceptuals

Respecte als continguts bàsics del temari (L’agricultura i les activitats del sector primari), és important que els alumnes coneguin i desenvolupin un seguit de conceptes bàsics per al futur i de cara al tema. És important que coneguin què és el sector primari i quines són les activitats que hi pertanyen, quelcom bàsic per al currículum de ciències socials i que a més esdevé elemental per a determinats temes d’economia. També han de conèixer quines són les activitats agràries dins el sector primari i a què es dediquen i diferencien entre sí. Quelcom que resultaria interessant també, malgrat no ésser segur d’aconseguir, és que a més els alumnes puguin veure les diferències socioeconòmiques de cadascuna de les activitats següents, la producció, i el tipus de terra que es treballi.

Respecte al tema en sí, és molt important que els alumnes sàpiguen què és una parcel·la, quelcom a que serà reiterat all llarg del treball i els tipus de parcel·la més coneguts segons els seus límits (camps oberts o closos). És important també que sàpiguen diferenciar entre els diferents tipus de conreu i de regadiu i sobretot els termes “agricultura intensiva” i “agricultura extensiva”. Respecte als recursos derivats del món agrari és fonamental conèixer “agricultura de subsistència” i “agricultura de mercat” i també a què ens referim amb “mecanització”.

Respecte la ramaderia els conceptes més importants són els de “ramaderia tradicional”; “ramaderia de subsistència” i “ramaderia comercial”.

Sobre la pesca, és important que aprenguin conceptes diferenciats com “pesca tradicional” i “pesca industrial” d’on a més cal parlar de pesca costanera, d’altura i gran pesca. En menor mesura també és important que coneguin diferents tècniques de pesca i algunes de les zones de pesca més importants del món. Finalment que puguin veure els problemes de la sobrepesca i els elements clau de l’aqüicultura.

5.2 Continguts procedimentals

Respecte a com es treballarà el temari a classe, és important tenir en compte els següents procediments:

– Ús de mapes, gràfics i altres recursos visuals per a aconseguir major comprensió del temari.

– Ús de casos reals per a una major aproximació als conceptes mostrats i que es faciliti la comprensió d’aquests

– Motivar la comprensió i anàlisi propi dels elements del temari i superar metodologies basades en la memorització d’aquest.

– Fomentar la reflexió de diferents aspectes mostrats en el temari, i els conceptes, que els alumnes participin també de l’aprenentatge.

– Veure com, plataformes que els alumnes acostumen a usar per a l’oci, com YouTube, poden tenir un ús didàctic per a l’aprenentatge.

– Ús de les TIC sols en casos necessaris, primant la utilitat sobre l’abús d’aquestes.

– Dissenyar debats de manera que tothom pugui donar llurs opinions, i alhora es fomenti el respecte a les opinions dels altres i la participació de quants més alumnes millor.

– Dissenyar diferents activitats que permetin a tots els alumnes sentir-se còmodes amb les tasques a realitzar. És a dir, prenent el cas de les intel·ligències múltiples, fer activitats per a que aquestes es puguin posar en pràctica.

– Integrar i motivar a la participació de tots els alumnes en les activitats en grup així com fomentar les capacitats per a aquest tipus de treball de cara a alumnes més individualistes.

5.3 Continguts actitudinals

Serà important de cara a l’actitud dels alumnes i llur comportament respecte el tema la participació a l’aula i el respecte a les aportacions i preguntes dels companys, així com el respecte als torns de paraula en els debats. Per a això serà fonamental la creació d’un correcte entorn de treball tant en referència a l’aula com també en referencia a les relacions amb els altres alumnes.

La conscienciació respecte la situació actual del sector primari a nivell mundial; així com també buscar l’empatia respecte la població dedicada a aquestes activitats en les regions més subdesenvolupades. També la conscienciació respecte la sobreexplotació del camp i la sobrepesca i el nostre deure amb el llegat que deixarem per a les generacions futures i, en sentit contrari, buscar la predisposició a trobar solucions als actuals problemes.

6. TEMPORITZACIÓ

Per a aquest temari, s’usarà un total de cinc sessions, és a dir, dues setmanes , amb tres sessions cadascuna reservant la última per a l’examen, dedicades a aquest tema en concret. Cada sessió tindrà una durada de 50 minuts, per tal d’així, deixar un espai entre classe i classe i preparar el material a emprar durant la realització de la sessió de classe de Geografia, passar llista, i altres activitats requerides que faran que el temps teòric i el temps real de classe siguin diferents.

Aquestes cinc sessions estaran dividides en dues setmanes, corresponent a Geografia les següents hores: dilluns de 9:30 a 10:30, una molt bona hora, just abans de l’hora del pati, en què els alumnes es troben més motivats i ja desperts per a la classe; dimarts de 15:30 a 16:30, a primera hora de la tarda, una hora complicada degut a que ja hi ha un cansament per la resta del dia i als alumnes els costa prestar atenció; i finalment divendres d’11:00 a 12:00, just després de l’hora del pati, una molt bona hora. El professor ha d’intentar no mostrar-se desmotivat en cap moment, ni tan sols en funció de l’horari, però sí que és quelcom que s’ha de tenir en compte.

Així doncs, aquest horari permet i obliga a una sèrie de procediments en funció de com està compost de cara a com organitzar les sessions. Les sessions de matí estan en molt bones franges horàries, de manera que no suposen pas cap problema greu, és més, el fet que hi hagi fins a 2 dies entre la penúltima i l’última sessió, permeten que el temari pugui ser dirigit molt millor, quelcom que juga de part de l’alumnat. Tanmateix d’això se’n deriva un petit problema referent al repàs o resolució de dubtes abans de l’examen, atès que gran part dels alumnes no hauran començat a estudiar per a la penúltima classe. A més, les classes de tarda obliguen a usar una metodologia més absorbent de treball, potser més participatiu i el més allunyat possible de la classe magistral i on, per tant, s’haurà de desenvolupar activitats més participatives i que obliguin a un desenvolupament cognitiu del coneixement.

7. METODOLOGIA DE LA UNITAT

Per a la present Unitat de programació s’ha preparat una sèrie de metodologies concretes per a cadascuna de les sessions que, en unes línies generals, estan dirigides a un aprenentatge que fomenti les aptituds participatives de l’alumne en un ensenyament significatiu, participatiu i marcadament constructivista.

S’ha emprat una metodologia que tingui en compte tant una perspectiva socialitzadora entre els alumnes com també el treball individual i individualitzat, quelcom molt en relació amb el tractament a la diversitat que es pretén desenvolupar en la unitat i que s’exposarà més endavant.

Alhora, també s’ha procurat que existeixi una gran varietat entre les activitats a realitzar i les metodologies concretes de cada classe, de manera que es treballi cada classe des d’una perspectiva diferent per tal de construir un “tot” global en l’ensenyament de la present unitat des de diferents perspectives i mètodes de treball. Així es busca la interdisciplinarietat tant en les formes de treballar com en els temes tractats a classe, així com la flexibilitat de l’alumne per a treballar el temari des de diferents àmbits de treball i perspectives.

Amb això també es busca el desenvolupament del treball cooperatiu i col·laboratiu entre els alumnes per a fomentar un aprenentatge significatiu i en col·laboració, quelcom que esdevingui essencial tant per a la socialització de l’alumnat, com també per a aprendre a treballar de forma grupal i cohesionada, en la línia de la competència d’aprendre a aprendre.

També es busca, per a treballar la competència digital, el foment correcte de l’ús de les TIC en l’ensenyament, és a dir, no es busca tant les TIC com a element procedimental de la unitat, sinó més aviat el bon ús d’aquestes i llur aplicació en l’aprenentatge tant de la geografia en general, com en el tema de l’agricultura en concret.

No obstant, els conceptes s’exposaran a través de classes magistrals, malgrat que s’intentarà trencar amb la dinàmica de professor omniscient dirigit a un alumnat passiu, atès que ràpidament es posarà en pràctica aquests conceptes per a la seva aplicació situacional i per tant, demostrant un aprenentatge complert d’aquests. En aquest sentit actuen les diferents activitats proposades, encarades a posar en pràctica els conceptes apresos a partir de diferents activitats posant en pràctica els diferents recursos formatius amb els que compti el centre.

En sentit de tenir en compte tots els alumnes i el major desenvolupament possible d’aquests en la unitat, es tindrà en compte, com a referència més o menys directa, segons cada cas, la teoria de les intel·ligències múltiples per a, així, desenvolupar millor cadascuna de les competències per a cadascun dels alumnes de l’aula.

Finalment, es pretén també, a partir de les diferents activitats, un important exercici de conscienciació al respecte dels problemes actuals de l’agricultura com a sector, però també de la sobreexplotació, cercant l’empatia amb el món tractat a classe, per part de l’alumnat. Per tant, la unitat de programació no s’encara sols a un progrés acadèmic sinó que es busca treballar competències interdisciplinars entre diferents àrees, però sobretot amb les relacionades amb la convivència amb el món. Aquesta finalitat es pot desenvolupar a partir de certes metodologies basades en la conscienciació respecte els temes tractats.

8. SESSIONS

La present Unitat de programació ocuparà un total de cinc sessions en les quals es realitzarà una seqüència d’activitats per tal de mantenir sempre un ritme de treball i una constància que així ho obliguin per tal de dur a terme un aprenentatge en que l’alumne també sigui actiu i no simplement un ens passiu receptor del coneixement. Les cinc sessions es dividiran en la present Unitat de programació en una explicació del temari a exposar, els objectius concrets de la sessió, la metodologia emprada i l’activitat que se’n deriva de cada sessió, fonamental per a l’avaluació final del tema.

8.1 Primera sessió.

Introducció i L’agricultura (I): Els paisatges agraris

La primera sessió dedicada al tema s’iniciarà amb una posta en comú entre els alumnes en diàleg amb el professor d’aquells coneixements previs respecte el tema a tractar, per tal de tenir en compte el professor, quins són els coneixements previs respecte l’agricultura, els conreus, la pesca,… en general a la classe, per saber quins alumnes tenen certs coneixements a priori i per saber també quins temes caldrà tocar més a fons.

Posteriorment s’exposarà la introducció al temari, explicant als alumnes quin tipus d’activitats pertanyen al sector primari fent una breu introducció al secundari i el terciari; i a continuació la presentació com condiciona el medi físic a les activitats agràries breument. La sessió acabaria amb l’exposició dels diferents paisatges agraris que, en general, podem trobar al món.

Objectius de la sessió

– Conèixer i tenir constància dels coneixements previs de l’alumnat respecte el tema a tractar i quines poden ser llurs motivacions, punts febles i punts forts.

– Mostrar la repartició del sector primari al món i veure com de condicionat es troba pel medi físic.

– Mostrar els diferents paisatges agraris fent una petita introducció a com aquests condicionen la societat al voltant

Metodologia

Aquesta primera sessió tindrà una forma semblant a la d’una classe magistral clàssica, però buscant la interrelació amb l’alumnat per a major comprensió i que esdevingui partícip del seu desenvolupament cognitiu. S’usarà multitud de gràfiques i mapes per a justificar la repartició del sector primari al món i per veure llur localització, així com fotografies vàries per a tractar els diferents paisatges agraris i que puguin veure casos reals. Mostrant diferents exemples els alumnes haurien de poder distingir amb major facilitat i també haurien de poder vincular cada paisatge a un tipus de societat o altra.

Activitat

Respecte aquesta primera sessió, potser més tradicional que les següents, l’activitat a desenvolupar serà molt més clàssica però intentant mantenir una utilitat, no tractant-se de fer deures per se sinó buscar activitats per a reforçar l’après a l’aula. Així doncs, es tractaria de realitzar a casa una activitat, proposada pel professor, en què els alumnes hauran de fer una comparació entre dos tipus de paisatge agrari, el de camp clos i el de camp obert, assenyalant quines condicions aporta el medi físic, en cas de fer-ho, quin sistema de conreu es realitza a cada paisatge,… en definitiva, mostrar quines característiques té cada tipus de paisatge. L’activitat s’haurà d’entregar a l’inici de la posterior sessió.

8.2 Segona sessió

L’agricultura (II): L’economia agrària

En aquesta segona sessió es donen per apresos els coneixements de la sessió anterior, malgrat que es permetrà de fer alguna pregunta per a solucionar dubtes i també acabar l’explicació de quelcom de la sessió anterior. Aquesta sessió es preveu difícil per estar situada a primera hora de la tarda, de manera que caldrà desenvolupar-la de la manera més agradable possible. En ella s’explicarà les característiques de l’agricultura de subsistència, on es dóna i quin tipus d’agricultures de subsistència podem trobar, i assenyalar a quin tipus de regió s’adscriu majoritàriament. Per contra, la segona part de la sessió es dedicarà al contrari: l’agricultura de mercat, exposant com aqueta funciona i a quines regions es dona. Si dona temps, també es pot explicar breument l’agricultura mediterrània, per ser la que més properament ens toca.

Objectius de la sessió

– Presentar dos tipus totalment diferents d’economia agrària i les seves particularitats per a que els alumnes puguin diferenciar-les i veure alguns dels més importants problemes de fam al món

– Adquirir determinats valors respecte com la globalització ens afecta directament en el nostre consum a través de l’agricultura, observant com les lògiques del capitalisme afecten sobretot la petita propietat.

– Assenyalar els problemes que es deriven de la sobreexplotació agrària

– Fer notòries les grans diferències socials entre un i altre model d’economia agrària i com s’arriba del primer al segon.

– Fomentar el treball en equip i col·laboratiu entre els diversos grups a dividir en l’activitat

Metodologia

Per a la realització d’aquesta sessió es tractarà una explicació per part del professor proveint sobretot de mapes que mostrin les diferents zones on es dona cadascun dels dos tipus d’economia agrària, com aquests se superposen i fomentant la participació dels alumnes, que hauran d’assenyalar les principals diferències entre les zones on es troben aquests diferents models. De cara a la comprensió de determinats models d’economia de subsistència es proveirà de fotografies i diferents exemples per a buscar l’aproximació al coneixement i la comparació entre els dos models. També s’assenyalarà les grans diferències a partir d’un petit exercici a realitzar entre tota la classe referent als productes (fruites i verdures) consumits a llurs cases i l’origen d’aquests.

Activitat

Per tal de fer una síntesi que englobi tant aquesta sessió com l’anterior, l’alumnat haurà de realitzar una activitat reflexiva en què, a partir de la següent entrevista fictícia, haurà d’assenyalar els trets principals i característiques del model agrari que es poden veure en aquesta per tal d’anar confeccionant una capacitat d’anàlisi respecte el tema. L’activitat es desenvoluparà en grups de 5 alumnes escollits pels professor durant l’últim quart d’hora de classe per tal de fomentar la interrelació entre ells i la cooperació en el treball i s’haurà de redactar aquests trets fonamentals de forma esquemàtica i amb justificacions referents a l’entrevista, que tracta diferents aspectes anteriorment citats durant la classe i que resumeix els trets característics d’un model agrari.

Entrevista a Mr. Wait de Kansas. Conrea una explotació de blat de 44 hectàrees.

Entrevistador: Qui l’ajuda en l’explotació?

Mr. Wait: El meu fill gran.

Entrevistador: Sempre ha conreat blat?

Mr. Wait: Des que vaig modernitzar la meva explotació m’he dedicat al conreu del blat perquès es ven fàcilment i s’hi necessita molt poca mà d’obra. Totes les feines es fan amb màquines molt modernes.

Entrevistador: Quines màquines fa servir?

Mr. Wait: Per preparar la terra tenim arades mecàniques i tractors. Per sembrar tenim una avioneta. I per collir fem servir màquines recol·lectores molt modernes, que són cares però també són ràpides i fàcils de fer anar.

Entrevistador: Utilitza adobs químics, pesticides i herbicides?

Mr. Wait: Sí. Els adobs de manera regular, i els herbicides i els pesticides quan cal.

Entrevistador: On guarda tota la maquinària quan no la fa servir?

Mr. Wait: Als hangars que hi ha prop de casa.

Entrevistador: On ven el blat?

Mr. Wait: Als Estats Units principalment, però també a uns altres països, per mitjà de diverses empreses comercials especialitzades.

Entrevista 1Proposta d’entrevista, extreta de llibre de text. Malgrat que aquesta es pot canviar per a l’activitat, el fonamental es l’estructura de l’activitat

8.3 Tercera sessió

La ramaderia

En aquesta sessió, a desenvolupar el divendres després de l’hora del pati i amb un tema al que el currículum de l’ESO dedica menys importància, es començarà amb la resolució de dubtes sorgits a les anteriors sessions així com també acabar d’explicar quelcom que, per temps, no s’hagi pogut explicar correctament a la sessió anterior. A continuació es procedirà a l’explicació de la ramaderia, fent especial incís en la diferenciació entre la ramaderia tradicional i la ramaderia comercial. En cas de sobrar temps, es començaria a explicar el temari de la següent sessió.

Objectius de la sessió

– Diferenciar entre la ramaderia tradicional i la ramaderia comercial com a conceptes clau.

– Diferenciar entre el tipus de ramaderia segons cria i alimentació del bestiar.

– Analitzar diferents tipus d’explotació ramadera a partir de fotografies.

– Començar a treballar amb l’anàlisi de mapes i certes tasques interdisciplinàries i referents a diversos temes ja tractats.

Metodologia

El temari s’explicarà fent ús de les TIC en allò possible i necessari i indicant les diferències entre cada tipus de ramaderia a tractar a partir sobretot d’exemples visuals que permetin un millor enteniment del temari, així com l’ús de mapes que representin la ramaderia al món per tal d’assenyalar alguns exemples fàcilment recognoscibles pel que fa a l’espècie.

Activitat

Es facilitarà als alumnes a través del moodle del centre una sèrie d’imatges en format digital de les quals cadascun haurà d’analitzar una, a la seva elecció, i assenyalar els trets característics d’aquesta. Posteriorment haurà de buscar en un mapa a quines regions del món es pot donar el tipus de ramaderia escollit, tant a través de la tipologia com de l’espècie o l’alimentació (el que es pugui veure a la imatge) i justificar sa resposta. L’activitat s’haurà d’enviar pel mateix moodle per a ésser avaluada.

8.4 Quarta sessió

La pesca

La penúltima sessió, situada ja el segon dilluns de classe, se centrarà en el subtema de la pesca, una de les activitats més importants del sector primari i sovint oblidada. En aquesta sessió el professor exposarà els diferents tipus de pesca que es poden trobar: la tradicional o artesana i la pesca industrial; indicant llurs diferències i característiques principals, així com diferents tècniques emprades per cadascun d’aquests tipus de pesca i les problemàtiques que se’n deriven de l’ús d’aquestes tècniques. Posteriorment es tractaria breument les principals zones pesqueres del mon junt amb pels principals països pesquers i les característiques físiques de les principals zones pesqueres.

Finalment es farà incís en els diferents problemes de la pesca actual derivats de la sobrepesca i l’abús de certs materials emprats per a la pesca fins fa poc, assenyalant algunes de les solucions a les que s’ha arribat; i també parlar sobre les iniciatives d’explotació sostenible dels recursos marins.

Objectius de la sessió

– Donar a conèixer la situació actual de la pesca i com aquesta es desenvolupa i on

– Conscienciar sobre com la recerca de recursos per part de diversos països sovint condueix a un enfrontament d’interessos entre les parts.

– Conscienciar l’alumnat respecte els problemes derivats de la sobrepesca i la mala praxi història en la gran pesca, assenyalant els problemes que es poden desenvolupar en el futur

– Buscar alternatives a l’actual situació de sobreexplotació per a millorar la situació global dels nostres mars

Metodologia

La sessió s’exposarà a partir del temari curricular pel que fa a l’apartat més teòric de la sessió, el dedicat als tipus de pesca i a les principals zones pesqueres del món, fent ús de diverses imatges esquemàtiques per a exposar millor les diferents tècniques de pesca, i d’un mapa que reflecteixi les principals zones pesqueres del món i quins països en fan major ús i on hi ha xocs d’interessos degut a l’explotació pesquera.

Pel que fa als problemes de la pesca actual, això es pot explicar molt esquemàticament per part del professor, de manera que es combini aquesta explicació amb diversos fragments dels documentals Mission Blue i The end of the line, de referència respecte aquests temes i molt moderns, que el professor haurà vist anteriorment i deixarà preparats per a exposar allò fonamental (degut a la temporització de les sessions i que es necessitaria tres sessions per a veure els dos documentals) per a l’aprenentatge i la presa de consciència respecte el problema.

Activitat

Després d’haver tractat el tema a classe, i haver vist diversos fragments de dos documentals que tracten el problema de la sobrepesca, els alumnes hauran d’escriure una breu redacció per a entregar el dia del treball en què, a partir de l’anteriorment vist, reflexionin sobre la gravetat del problema i proposin algunes solucions. D’aquesta manera s’intenta motivar la posta en escena de diferents intel·ligències múltiples i també procurar per una altra manera de realitzar activitats, si bé més virtuals, que reforcin les capacitats imaginatives però a través d’un major coneixement en el tema, atès que sense un coneixement previ i una reflexió sobre la magnitud del problema i llurs característiques, aquesta activitat difícilment pot ésser realitzada. L’activitat es presentarà el dia de l’examen.

8.5 Cinquena sessió

El debat

La última sessió es desenvoluparà com la segona, un dimarts a la tarda, una hora difícil, i en aquest cas, havent ja presentat tot el temari, sí que es pot dur a terme una activitat més participativa i amena que no pas una classe magistral. Primerament es resoldran dubtes que no hagin quedat resolts al llarg de les sessions anteriors per tal de que, tota la classe vagi molt millor preparada a l’examen i que no hi hagi cap dubte conceptual dies abans d’aquest.

Posteriorment es procedirà a realitzar el debat a partir d’un video on es pot veure el cas de la situació del sector primari a Nova Zelanda com un model diferent d’economia agrària i la seva evolució durant els últims 30 anys i llurs perspectives de futur. Acabada aquesta activitat, el professor seguirà resolent dubtes i incidint en aquells conceptes més importants de cara a l’examen del mateix divendres.

Objectius de la sessió

– Fomentar la participació de tots els alumnes i la defensa en públic de llurs opinions així com també el respecte a les opinions dels companys i l’argumentació a favor o en contra.

– Trencar mites respecte el sector primari en països desenvolupats

– Posar en pràctica l’esperit crític que es busca des de l’inici del tema

– Mostrar com a recurs per a l’aprenentatge plataformes que els adolescents usen per a l’oci.

– Donar als alumnes alguns coneixements enllà del que demana el currículum de l’ESO, però de manera que sigui fàcilment digerible i serveixi en un futur. Ampliar en el tema.

Metodologia

El debat es durà a terme a partir de la visualització del vídeo “La gran Revolución de Nueva Zelanda – Visual Politik” a YouTube, un anàlisi polític explicat en forma de divulgació sobre la reforma agrària realitzada a Nova Zelanda als anys 80s per a acabar amb el proteccionisme (Rogernomics) i com ha desenvolupat el sector agrari al país afavorint la mecanització, el turisme, etc.; reduint emissions tòxiques i augmentant les exportacions. La plataforma emprada YouTube i el tipus de video, realitzat per “youtubers” en format de videoblog pot esdevenir més propera als adolescents que no pas d’altres tipus de video o documental.

Després del visionat del documental, es procedirà a un debat a partir de les preguntes que es disposen al final del video (“Creieu que sense ajuts el camp moriria?”; “Es possible repetir l’èxit de Nova Zelanda?”) i d’altres que anirà proposant el professor respecte el video i lligant-ho amb els apartats tractats a classe, i també buscant una opinió crítica sobre el que es diu al mateix video. El debat però, haurà d’estar ben organitzat i conduït pel professor i buscar la participació de tots els alumnes.

Activitat

L’activitat desenvolupada en aquesta sessió és el mateix debat respecte el video de Visual Politik, que serà puntuat com si es tractés de les altres activitats anteriorment descrites, i es puntuarà a partir de la participació i les aportacions de cada alumne.

9. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

L’atenció a la diversitat està encarada a les diferents necessitats individuals de l’alumnat d’un mateix grup, la unitat de programació ha de tenir prou flexibilitat com per a permetre la consecució de les diferents competències per part de tots els alumnes a través de les diferents activitats i metodologies exposades anteriorment.

Per tant s’intentarà que les diferents activitats s’adeqüin al nivell d’aprenentatge de tots els alumnes i també en funció de les seves capacitats i necessitats individuals i com a grup. Per a això, el professor haurà de poder adaptar-se a amb uns materials específics i individualitzats per a l’alumnat que requereixi d’aquest tipus de necessitats. Per citar un exemple, si hi hagués a l’aula un alumne amb dislèxia se li pot deixar més temps per a la realització de les tasques presencials a l’aula així com a l’examen i també se li pot adaptar la correcció en les activitats de redacció, per exemple no tenint-li en compte les faltes d’ortografia. No obstant, s’ha de treballar en dos sentits, no sols facilitar-li aquestes tasques, sinó, per altra banda buscar exercicis de reforç en aquestes.

Una altra metodologia a aplicable per a atendre a la diversitat, és la formació de grups de treball, en les activitats que així ho requereixin, formats heterogèniament. El professor ha d’entendre que hi ha alumnes amb diferents capacitats i necessitats, els quals el professor haurà de barrejar en la formació de grups, evitant descompensacions, discriminacions i marginacions i la formació de grups disruptius, pel qual serà el professor qui construeixi els grups de treball. Els grups heterogenis hauran de treballar cooperativa i col·laborativament per a aconseguir els objectius de l’activitat, i per a això caldrà que es tingui en compte al mateix grup la diversitat amb la que es treballa internament, quelcom que el professor sempre haurà de tenir en compte. Una tàctica per a veure si el grup ha treballat correctament es pot usar l’autoavaluació per saber com ha funcionat aquest.

A la classe que està dirigida la present Unitat de programació hi ha alumnes amb diferents capacitats i motivacions, així com un important nombre d’alumnes immigrants alguns dels quals requereixen encara d’un cert aprenentatge en la llengua i per tant esdevenen factors de diversitat que cal tenir en compte, com a professors, per tal de que es desenvolupi correctament tot l’alumnat en general.

Tanmateix, els alumnes que progressen a un ritme més ràpid, tal com s’ha mostrat a l’apartat “Context” tenen una sèrie de necessitats, d’àmbit social, que també poden compensar del mateix mode que els altres alumnes. És a dir, tots tenen alguna característica que els fa valedors de diversitat i per tant s’ha de treballar de manera individualitzada per a aconseguir detectar cada diversitat així com la consecució de les competències.

10. AVALUACIÓ

L’avaluació en aquest tema es farà des de diferents punts de vista, en els quals es buscarà una interrelació entre les activitats a desenvolupar, l’examen a realitzar en la sisena sessió i també les actituds procedimentals, de manera que “tot” quedi constatat en l’avaluació, quelcom que requereix d’una plena disposició i implicació del professor per a tenir en compte l’evolució particular de cadascun dels alumnes.

Així doncs, es valorarà l’aprenentatge dels conceptes bàsics, així com també es valorarà molt positivament l’aprofundiment en aquests per tal de desenvolupar un major coneixement respecte el temari. També es tindrà especial interès a l’avaluació en veure si l’alumne ha desenvolupat certa capacitat crítica o algun anàlisi propi, per sobre de la memorització del temari, tant a les activitats com a l’examen, doncs és un dels punts forts de la present Unitat de programació, i de com voldria, personalment, desenvolupar les classes i l’assignatura, per contra de com ha funcionat fins ara el sistema educatiu.

Respecte als objectius actitudinals, serà fonamental també veure la predisposició a aportar solucions als actuals problemes del sector primari i també els creats per aquest, així com també saber valorar allò de què disposem i la conscienciació davant la realitat actual.

10.1 Examen

L’examen de la unitat tindrà en compte sobretot la comprensió dels conceptes clau del temari, fent incís sobretot en aquells tractats a les activitats, a partir dels coneixement dels quals es podrà aprovar amb bon resultat la prova, que es correspondrà a un 40% de la nota final. Tanmateix, a “l’excel·lència”, malgrat ésser un concepte que personalment no m’agrada, sols hi arribaran aquells alumnes que siguin capaços més que d’aprendre els conceptes, de donar la seva visió, explicar-ho amb les seves paraules o reflectir certes reflexions a l’examen, essent quelcom que tindrà molt major pes a l’avaluació.

És a dir, amb la comprensió dels coneixements hi ha prou per a aprovar amb bona nota, degut a que es tracta d’alumnes en la seva majoria de 14 anys, pel que també se sobre entén que no s’hi poden donar anàlisis molt profunds, però s’avaluarà molt més positivament l’intent d’anàlisi i la defensa argumental d’alguna idea o concepte que simplement haver-lo memoritzat.

10.2 Quantificació

Sobre la quantificació de les activitats i examen i la seva valoració de cara a la nota final d’aquesta part del temari, ja s’ha dit anteriorment que a l’examen correspondrà un 40% de la nota, essent l’activitat individual més valorada i aquella en què els alumnes hauran de bolcar tots els seus coneixements. Tanmateix, les activitats requerides a cada sessió es puntuaran sobre un 10% de la nota cadascuna, s’ha buscat per tant, diferents tipus d’activitat per a motivar que tothom i tingui cabuda i que aquestes no resultin avorrides, i a més aconseguir un bon seguiment del temari per part de l’alumnat. El 10% restant de la nota, es correspondrà a l’actitud de cada alumne durant les sessions, l’entrega de les activitats i la participació d’aquest a classe.

En la següent taula s’exposarà com es puntuarà aproximadament cadascuna de les activitats a realitzar, tenint en compte sempre el desenvolupament individual de l’alumne, atès que no es pot concebre que tots duran una evolució igual.

ACTIVITATS I PERCENTATGE

Suspès (0-2.9)

Insuficient (3-4.9)

Aprovat (5-6.9)

Notable (7-8.9)

Excel·lent (9-10)

Activitat 1: Paisatges agraris

10%

No presenta l’activitat o és totalment incorrecta

No entén els conceptes bàsics

Entén els conceptes bàsics

Treballa els conceptes basics i el treball es bo

Treballa amb els conceptes i aplica exemples i certs procediments propis

Activitat 2: Entrevista, en grups

10%

El grup o un individu no treballa correctament

El grup indica alguns trets fonamentals però en general no treballa

El grup treballa correctament i assenyala alguns trets fonamentals

El grup realitza correctament l’activitat

El grup realitza l’activitat i aporta un judici de valors i un cert anàlisi propi

Activitat 3: Fotografies ramaderia

10%

L’alumne no fa la tasca o la fa molt malament

L’alumne realitza la tasca però sense entendre els conceptes bàsics treballats a classe

L’alumne entén alguns conceptes bàsics però no justifica correctament la resposta

L’alumne entén els conceptes i justifica correctament la seva resposta

L’alumne justifica molt bé la seva resposta

Activitat 4: Solucions a la sobrepesca

10%

L’alumne no fa la tasca o la fa molt malament

L’alumne fa la tasca però sense aportar res i sense tenir en compte lo vist.

L’alumne treballa correctament sobre lo vist a l’aula

L’alumne aporta diferents idees i solucions correctament

L’alumne aporta bones solucions i a més busca més informació sobre el problema pel seu compte

Activitat 5: Debat Visual Politik

10%

L’alumne no assisteix a classe

L’alumne assisteix a classe i veu el video però no participa

L’alumne exposa alguna idea al debat i respecta les normes

L’alumne exposa i defensa idees molt bones i respecta les normes

L’alumne dóna molt bons arguments a llurs idees i demostra respectar els companys. Les seves aportacions són fonamentals per al debat

Examen

40%

L’alumne no realitza l’examen o el fa molt malament

L’alumne no demostra haver après els conceptes bàsics

L’alumne demostra conèixer els conceptes bàsics del temari

L’alumne treballa correctament els conceptes bàsics i aporta alguna reflexió

L’alumne aporta reflexions i anàlisis importants a l’examen

Taula 1 Criteris d’avaluació del temari

10.3 La Recuperació

El més possible és que la major part de la classe aprovi de primeres l’avaluació, atès que sols cal seguir-la i tenir en compte els conceptes més bàsics per a aprovar el temari, de manera que sols aquells que no duen un bon seguiment d’aquest podran suspendre el tema. Tanmateix, és important tenir en ment una recuperació en cas que algun alumne no arribés a assolir l’aprovat i sí que tingués interès en fer-ho, atès que es poden donar multitud de circumstàncies personals que així ho impedeixin.

En aquest cas, la recuperació no es preveu que sigui per a molts alumnes, però es buscarà la possibilitat d’assolir l’aprovat, amb una nota màxima de 5 a aquells que demostrin conèixer en aquesta segona oportunitat els conceptes més bàsics per a assolir el temari. Tanmateix, encara que la nota màxima siguin un 5, pot donar-se el cas que algú es vegi obligat a fer la recuperació per circumstàncies externes a la seva voluntat, de manera que s’hauria de ser flexible amb aquesta nota màxima si aporta bones reflexions a l’examen de conceptes bàsics i/o si ha realitzat correctament el seguiment de l’assignatura (per exemple, si algú té les pràctiques aprovades amb un 5, però no pot assolir l’examen, és injust que sigui puntuat de la mateixa manera que algú que ni s’hagi presentat a classe).

D’alguna manera s’intentarà que cada recuperació sigui personalitzada, en funció de cada cas s’ha d’avaluar d’una o altra manera, i amb uns objectius finals determinats. En cas que la majoria de la classe suspengués, la recuperació hauria de ser més genèrica atès que possiblement hi hagi algun problema per part de l’ensenyament de l’assignatura.

11. ACTIVITATS DE REFORÇ

De cara al reforç en els diferents aspectes del temari, per a aquells alumnes que així ho necessitin o ho sol·licitin en cas de no arribar a entendre els temes tractats a classe i veure perillar llur avaluació respecte el tema.

A aquests alumnes es procedirà a aportar una sèrie d’activitats de reforç per a que puguin arribar a comprendre el tema i no es desvinculin de l’aprenentatge respecte els seus companys de classe. Les activitats proposades, és important que es dissenyin tenint en compte les necessitats de cada alumne i les seves dificultats.

Tanmateix, en aquestes activitats es farà especial incís en la comprensió dels conceptes bàsics del temari, de manera que es pugui assolir com a mínim un coneixement bàsic per a treballar de cara a l’examen i les mateixes activitats. Tot i amb això, quelcom que seria molt interessant de provar, és buscar la cooperació entre els membres del grup, i que aquests alumnes amb dificultat per assolir algun dels conceptes, puguin resoldre aquesta dificultat amb l’ajut d’un alumne més avantatjat en el grup, així es buscaria també el treball en grup i es posaria en evidència una certa empatia respecte els companys per part de l’alumne més avantatjat. Tanmateix el professor haurà de mantenir un cert seguiment sobre aquesta activitat per a assegurar-se que hi ha una comprensió efectiva del que l’altre alumne aporta.

12. ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ

Les activitats d’ampliació del temari, són aquelles reservades a aquells alumnes que en vulguin fer per a aprofundir en algun aspecte del temari, normalment dirigit als alumnes més avantatjats o més motivats en l’aprenentatge del tema.

Aquestes activitats han de proposar una ampliació o aprofundiment en algun aspecte del tema i han de ser totalment voluntàries. En cas que algun alumne es decideixi per a realitzar algun tipus d’activitat d’aprofundiment, aquesta tindrà el seu ressò en la nota final d’aquest temari, més o menys sobre un punt o un punt i mig en cas de realitzar molt bé aquesta activitat d’ampliació.

Els alumnes que sol·licitin fer aquest tipus d’activitat, normalment tindran ja un determinat coneixement sobre els continguts del temari, atès que voldran aprofundir en ells, i per tant considero que és important que desenvolupin tasques que motivin molt més els objectius actitudinals, una reflexió pròpia però també amb una important càrrega pel que respecta a actituds i valors, atès que pot aprofundir en això.

Les activitats d’ampliació que es realitzin, un cop realitzades s’exposaran davant la resta de la classe, donant a conèixer els alumnes la seva petita investigació als seus companys, de manera que ells, tot i no realitzar l’activitat, sí que puguin accedir a alguns dels coneixements que s’hi mostrin.

Per a això, les activitats haurien d’ésser diferents, i realment sols caldria dissenyar-ne una, però degut a la rivalitat en els resultats que existeix entre dos alumnes, és important tenir en compte que potser hi ha una doble demanda d’aquest tipus d’activitat.

Personalment he pensat que una activitat interessant seria investigar per internet i exposar a classe breument el tema dels transgènics per tal de donar una visió diferent a la modernització del camp i també crear una mica de consciència sobre l’actual producció agrària. Un altre tema per a aprofundir igualment vàlid seria el de buscar informació a exposar sobre la Unió Europea i la Política Agrària Comuna, per tal de fer una aproximació a la nostra realitat en el sector primari i poder veure com és en particular l’agricultura a Espanya. Finalment, una última activitat proposable és la de buscar informació sobre d’altres paisatges agraris i mostrar-los en públic a classe fent una breu descripció de les característiques de cadascun. Tot això molt breument, amb petites investigacions que no durin més d’una tarda i breus exposicions de 10 minuts, en cas que algun alumne vulgui realitzar aquest tipus de tasques per a millorar el resultat o simplement per a aprofundir per interès propi.

Una altra activitat que es tindrà en compte com a activitat d’ampliació, també per al que respecta al resultat acadèmic de l’alumne, es podria tenir en compte l’activitat de reforç del companyerisme a partir d’aquells alumnes que donin el seu ajut a companys que necessitin de les activitats de reforç.

13. RECURSOS

– AADD: Polis. Ciències socials, geografia 3. Vicens Vives. Educació Secundària. (Llibre de text de Tercer d’ESO)

– Currículum educació secundària obligatòria – Decret143/2007 DOGC núm. 4915

– Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament. Direcció General d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat: Competències bàsiques de l’àmbit social. Ciències Socials: geografia i història. Identificació i desplegament a l’educació secundària obligatòria, 201

http://www.insbaixpenedes.cat (Consultat 14/11/2016)

https://www.youtube.com/watch?v=GvT9Rje5L98 (Consultat 18/08/2016). Vídeo sobre l’evolució de les “Rogernomics” des dels anys 80s a Nova Zelanda i com ha contribuït al desenvolupament del seu sector primari.

Mission Blue [Vídeo]. Dirs. Fisher Stevens i Robert Nixon. Estats Units: Netflix, 2014 (100 min.)

– Ordinador i projector a l’aula

The end of the line [Vídeo]. Dir. Rupert Murray. Estats Units: Darmouth Films, 2009 (90 min.)


[1]http://www.insbaixpenedes.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=150:potenciem&catid=157:tretsidentitat&Itemid=87 Respecte els elements que el centre potencia de cara a l’alumnat

[2]http://www.insbaixpenedes.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=149:queestions-ideologiques&catid=157:tretsidentitat&Itemid=87 Trets fonamentals del centre, en referència als trets ideològics d’aquest.

[3] http://www.insbaixpenedes.cat a Història del Centre, redactat pel professor Dr. Vicenç Cabré (Consultat: 14/11/2016)

Publicado: enero 28, 2018 por Laura Gonzalez

Etiquetas: unidad didáctica geografía e historia