Tema 64 – Circuitos secuenciales

1.DEFINICIÓ DE CIRCUITS SEQUENCIALS. llògica de control

2.tipus de CIRCUITS BIESTABLES o Flip-Flops

2.1 BIESTABLES ASINCRONOS

2.1.1 BIESTABLES R-S asincrono.

2.1.2 biestable JK ASíNcron

2.1.3 biestable t asíncron

2.2 BIESTABLES SINCRONOS.

2.2.1. BIESTABLE R-S-SINCRONO.

2.2.2. BIESTABLES JK.

2.2.3. BIESTABLES D.

2.2.4. BIESTABLES T.

3 APLICACIONS TÍPIQUES DELS CIRCUITS SEQÜENCIALS

3.1 interruptor anti-rebot.

3.2 COmptADORS.

EL COMPTADOR 7490 DE MODUL 10.

3.3 REGISTRES DE DESPLAÇAMENT.

EXEMPLE DE REGISTRE UNIVERSAL.

34 MEMÒRIES

1.DEFINICIÓ DE CIRCUITS SEQUENCIALS. llògica de control

Les variables de sortida no sol depenen de les variables d’entrada, sinó que també depenen dels valors anteriors de les mateixes. Per tan tenen capacitat de memoritzar els valors de les entrades.

Els circuits seqüencials es classifiquen en ASÍNCRONS o SÍNCRONS.

Els ASÍNCRONS (sense rellotge). Es dona la sortida sempre que es produeix l’oportuna commutació de les entrades.

Els SÍNCRONS (amb rellotge). El CLOCK actua coma senyal de control, fins que no s’activa aquest terminal no commuta la posició del seqüencial. Els seqüencials síncrons poden estar activats per:

A) NIVELL: capturen l’informació mentre el CLOCK és a nivell baix o alt, mentre dura el nivell. Senyal d’ENABLE (habilitació) i STROBE. (RS, D). En el mercat els trobem classificats com a LATCHS.

clip_image002

B) FLANC ( pot ser ascendent o descendent ). Sol durant el flanc es produeix la captura de dades. En el mercat els trobem classificats com a FLIP-FLOP’S.

clip_image004

· MASTER-SLAVE: Dues etapes, la primera MASTER s’activa quan el senyal de CK passa de 0 a 1, aleshores la informació passa al segon SLAVE i quan CK passa de 1 a 0 es presenta a la sortida. Accepten informació mentre dura el pols però sol es representa a la sortida quan es produeix el canvi i queda l’última senyal. (JK, RS, T, D).

· EDGE-TRIGGERED es dispara el biestable normalment per flanc de pujada. (JK, RS, T, D).

2.tipus de CIRCUITS BIESTABLES o Flip-Flops

2.1 BIESTABLES ASINCRONOS

2.1.1 BIESTABLES R-S asincrono.

(R: reset. S: set). Taula de la veritat, els circuits equivalents SR NAND, SR NOR i el funcionament.

clip_image006

2.1.2 biestable JK ASíNcron

J (S)

K(S)

Qt+1

0

0

Qt

0

1

0

1

0

1

1

1

Qt neg.

2.1.3 biestable t asíncron

T

Qt+1

0

Qt

1

Qt neg.

clip_image008

No existeix, S’utilitza un JK amb les dues entrades curtcircuitades. S’utilitza per a comptadors i divisors de freqüència.

2.2 BIESTABLES SINCRONOS.

Poden estar activats per nivell o flanc. Sol actuen quan la senyal de rellotge els hi ho diu.

2.2.1. BIESTABLE R-S-SINCRONO.

clip_image010

2.2.2. BIESTABLES JK.

2.2.3. BIESTABLES D.

D

Qt+1

0

0

1

1

clip_image012

Representa el valor que es troba present en D a la sortida, únicament quan li ho diu el CLOCK.

2.2.4. BIESTABLES T.

Memoritza o canvia d’estat.

3 APLICACIONS TÍPIQUES DELS CIRCUITS SEQÜENCIALS

Les aplicacions més típiques són. Com a interruptor anti-rebot, comptadors, registres de desplaçament i memòries.

3.1 interruptor anti-rebot.

A vegades s’utilitza un biestable RS per a eliminar rebots mecànics d’un interruptor.

clip_image014

Si accionem de nou l’interruptor l’història es repeteix. El truc esta en que en posició 00 sempre ens conserva el valor antrios. El cas 1 1 no es pot donar mai.

3.2 COmptADORS.

Són circuits seqüencials construïts amb biestables que donen a la sortida en nº d’impulsos que s’apliquen a l’entrada. La representació d’aquest nº pot ser en qualsevol codi binari (comptador en anell, comptador Jhonson…).

Es classifiquen segons el nº d’estats que pot emmagatzemar. I s’anomena mòdul del comptador. En general n flip-flops implica 2n estats.

Poden ser de compte ascendent o descendent o ambdós. Poden ser síncrons (si el CLOCK s’aplica a tots els biestables a la vegada) o asíncrons (si el CLOCK s’aplica únicament al primer biestable i la sortida d’aquest s’aplica al següent biestable i així successivament).

EXPLICAR EL COMPTADOR 7490 DE MODUL 10.

3.3 REGISTRES DE DESPLAÇAMENT.

Un registre és una unitat mínima de memòria de n bits. Format per n flip-flops o n latch.

Els registres poden emmagatzemar informació vinguda en paral.lel. conversió sèrie-sèrie (registre de desplaçament), conversió sèrie-paral·lel. conversió paral·lel-sèrie. EXEMPLE DE REGISTRE UNIVERSAL.

34 MEMÒRIES

Aplicació directa dels registres.

Una memòria és un dispositiu format per múltiples registres integrats (ex, memòries de 8, 16, 32 bits implica registres de 8, 16, 32bits…). Cada registre està en una direcció concreta. En cada direcció podem emmagatzemar una informació.

El dispositiu consta d’unes entrades de direcció An-1….A0 que ens permetrà l’accés a un registre determinat. En un microP s’anomena BUS DE DIRECCIONS

Una línia de lectura o escriptura + una línia de selecció CS que permet l’habilitació del xip. En un microP s’anomena BUS DE CONTROL.

Unes línies d’entrada/sortida de dades. Dn-1…..D0. En un microP s’anomena BUS DE DADES.

clip_image016

En el cas dibuixat sol tenim una columna (per tant sol cal codificar un nº de fila), en el cas de memòries més complexes el sistema de control envia part de les dades del bus de direccions a un descodificador de files i part a un descodificador de columnes.

MEMÒRIES:

ROM línies sol de lectura.

ROM (MÀSCARA). Grans tirades.

PROM. Memòria programable, es pot escriure en elles però sol una vegada .

(el pols elèctric destrueix els contactes)

EPROM. Reprogramable en llum ultravioleta.

EEPROM.borrable elèctricament.

RAM. Memòries d’accés aleatori, es pot escriure i perden l’informació en desconnectar-se.

ESTÀTIQUES.

DINÀMIQUES. Perden la informació cada ms, s’ha d’anar refrescant la informació.

Publicado: agosto 11, 2016 por Santiago

Etiquetas: tema 64 tecnología