Tema 10A – La educación sexual en la etapa infantil. Descubrimiento e identificación con el propio sexo. La construcción de los roles masculino y femenino. Estrategias educativas para evitar la discriminación de género.

I li assignen característiques de personalitat des del punt de visa del rol. Aquest doble patró, segons López (2001), és present al llarg de tota la infantesa i adolescència. Entorn dels 18 a 24 mesos i fins els 3 anys, els nens i nenes comencen a diferenciar joguines, vestits i característiques que són propis d’un o un altre sexe. Aquest procés els portarà a adonar-se que existeixen dos tipus de persones, dues maneres de vestir, dues anatomies… al llarg del tercer any de vida, són capaços de fer generalitzacions importants a partir de la identitat i del rol, servint-los com a regulador de la seva pròpia conducta. Entre els 3 i 6 anys de vida els nens i nenes generalitzen i aprofundeixen en el coneixement de diferències.

Els processos d’aprenentatge

El nen o nena realitza múltiples activitats amb els altres i que va aprenent qui és ell i qui són els que l’envolten. Les valoracions que l’adult faci de la conducta del nen o nena l’ajudaran a reforçar-la o inhibir-la. Rappoport (1986) assenyala que ja des dels començaments de la infantesa, les pressions socials tendeixen a empènyer els nens i nenes a l’adaptació dels rols que corresponen al seu propi sexe. Hi ha diferents models que contribueixen a explicar l’adquisició de la identitat sexual:

– Models reals: persones amb les quals tenen una relació directa, pares, germans, familiars, mestres, i amics són els més importants. Aquests models són una referència permanent carregada, a més, de significat afectiu que regula bona part dels seus aprenentatges per observació.

– Models intermediaris: objectes com joguines, vestits, ornaments…, a través dels quals arriben als nens i nenes múltiples missatges sobre el paper que han d’exercir en la societat.

– Models simbòlics: contes infantils, llibres de tot tipus, programes de televisió, vídeos…, que, a través del suport de l’escriptura, el dibuix o la imatge, transmeten continus missatges sobre la sexualitat en general i sobre els rols sexuals en particular.

Els estereotips

Un estereotips és la construcció mental basada en una idea preconcebuda i simple que dón auna imatge semblant, però inexacta, de la realitat. És un motlle que condiciona el paper social i que és totalment subjectiu. És important que els educadors siguin conscients de la influència d’aquetss estereotips en l’adquisició dels rols. L’Educació Infantil haurà de procurar un ambient que faciliti l’adquisició de comportaments segons les capacitats i aptituds de cada persona, independentment dels estereotips socials i culturals.

4. ESTRATÈGIES EDUCATIVES PER EVITAR LA DISCRIMINACIÓ DE GÈNERE

La transmissió de pautes culturals sexistes, estereotips i discriminacions en funció del sexe en ocasions és present a les aules. És precís tenir especial cura en aquests asectes i evitar que formin part de currículum ocult. Per tal que es produeixi un canvi a l’escola s’han d’establir principis d’igualtat, respecte i cooperació entre els sexes. Aquest canvi no implica només la integració de nous conceptes, sinó també una nova concepció de la ciència i actituds, per tant, nous rols i sentiments que es faran explícits tant per que fa al currículum manifest com a l’ocult.

Un dels principis més importants per arribar a aquesta situació és la coeducació, entenent per aquesta l’alternativa presentada per proporcionar igualtat d’oportunitats i construir objectivament els rols masculí i femení com fets biològics. El concepte de coeducació és de manjor amplitud i riquesa que el d’ensenyament mixt, ja que aquest fa referència a la pràctica conscient que nens i nenes siguin a les mateixes aules, rebin el mateix tipus d’ensenyament, se sotmetin a les mateixes exigències i realitzin idèntiques avaluacions. La coeducació suposa i exigeix, a més, situacions s’igualtat real, de manera que ningú, per raons de sexe, no parteixi d’una situació de desavantatge o hagi de superar dificultats per arribar als mateixos objectius.

La coeducació emana de l’acceptació del propi sexe, de manera que cada alumne i alumna pugui construir la seva identitat social des d’un autoconcepte positiu i saludable. Es tracta també de proporcionar la comunicació entre les persones d’ambdós sexes, basant-se en el respecte mutu, en el coneixement encertat i en l’acceptació de la convivència.

És necessari utilitzar diferents estratègies per evitar la discriminació de gènere, que fa referència a aspectes de la vida quotidiana, el joc, els contes, la col·laboració amb les famílies, els mitjans de comunicació… algunes d’aquestes són:

– Evitar l’ús d’un llenguatge sexista a l’aula, sense utilitzar làmines, pòsters, fotografies o contes que ofereixin a les seves seqüències o imatges actituds discriminatòries per raó de sexe.

– Fomentar l’ús indiscriminat per part de nens i nenes dels recursos de l’aula, sense fer distincions entre joguines o jocs de nens i nenes.

– Partir de la consideració que les diferències biològiques no impliquen diferències conductuals, sinó que és el propi sistema social que les origina.

– Fomentar jocs cooperatius i compartits, eliminant les agrupacions en funció del gènere, promovent l’ús comú dels espais disponibles dins i fora de l’aula.

– Organitzar la participació de nens i nenes en tasques de l’aula, compartint per igual les responsabilitats de neteja, cura i organització del material.

– Realitzar de forma explícita i igualitària l’estudi del cos humà, incorporant en ell els temes específics de cada gènere.

– Mantenir un contacte permanent amb la família per liminar en la mesura del possible la transmissió d’estereotips.

CONCLUSIÓ

Com hem vist, l’educació sexual constitueix un element fonamental per aconseguir el ple desenvolupament de la personalitat dels alumnes. S’han de tractar aspectes afectius, emocionals i socials, tot això amb la finalitat que els nens i nenes arribin a conèixer i apreciar els papers sexuals femenins i masculins, i l’exercici de la sexualitat com a activitat de plena comunicació entre les persones.

A més, els prejudicis i estereotips sexistes encara són presents en les diferents manifestacions socials. Des de l’escola es considera una prioritat treballar la igualtat d’oportunitats i la coeducació i es considera imprescindible desenvolupar de manera explícita una sèrie d’estratègies que ho facin possible. Així es recull al Decret 181 i així ha de recollir-se en les diferents programacions que es realitzen als centres, assegurant-nos que no queda relegat al currículum ocult.

L’escola, en col·laboració amb les famílies, té un paper fonamental referent a la transmissió de la identitat de gènere i la socialització de la persona. Article 3 decret 181.

BIBLIOGRAFIA

FONT, P. (1990): Pedagogia de la sexualitat. Barcelona: Graó

LOE, Decret 181, RD 1630

Lopez Sánchez F. (2001): la adquisición de la identidad y rol sexual: 0-6 años. Aula de Educación Infantil núm. 3

Publicado: diciembre 22, 2015 por Santiago

Etiquetas: tema 10 educación infantil