Tema 14A – La programación en el segundo ciclo de Educación Infantil. Objetivos, contenidos y propuestas metodológicas más adecuadas para este ciclo. Las distintas unidades de programación. La continuidad entre la Educación Infantil y Primaria. Medidas curriculares y vías de coordinación.

INTRODUCCIÓ

Entre les principals funcions dels educadors es troba la de realitzar les programacions, en les quals es planifiquen i distribueixen els objectius i continguts d’aprenentatge i es temporitzen les activitats d’aprenentatge i avaluació corresponents a un curs escolar.

Al llarg d’aquest tema, analitzarem els objectius, continguts i algunes de les propostes metodològiques més adequades per al segon cicle d’Educació Infantil.

Un cop definit el concepte d’unitat de programació, en veurem diferents tipus en funció de la seva permanència o temporalitat. Això ens permetrà comprendre com es pot fer una distribució temporal amb diferents tipus d’unitats didàctiques.

Finalment, analitzarem algunes pautes que es tenen en compte per garantir la continuïtat entre l’etapa d’Educació Infantil i la de Primària, així com algunes mesures curriculars i vies de coordinació que es proposen per aconseguir-ho.

1. LA PROGRAMACIÓ EN EL SEGON CICLE D’EDUCACIÓ INFANTIL

El Decret 181/2008 de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle d’educació infantil, publicat al DOGC Núm.5216, amb data de 16 de setembre, expressa que “els mestres i les mestres són responsables d’organitzar l’espai, el temps i les activitats i d’aplicar les estratègies pertinents a fi d’aconseguir el màxim desenvolupament de les potencialitats dels infants d’acord amb unes finalitats educatives fixades, respectant els interessos i les aportacions dels nens i nenes i amb col·laboració i participació de les famílies.

Al currículum d’Educació Infantil es recullen les característiques i la finalitat de l’etapa, les actuacions previstes per a la relació entre els centres i les famílies, les capacitats que han de desenvolupar els infants per créixer integralment com a persones, les àrees de coneixement i experiència, les pautes i mesures per avaluar el procés d’ensenyament i aprenentatge, així com les mesures per atendre la diversitat.

Les programacions són el conjunt d’unitat didàctiques o unitats de programació, en les quals es planifiquen i distribueixen els objectius i continguts d’aprenentatge, es temporitzen les activitats d’aprenentatge i es dissenya l’avaluació, corresponents a un curs escolar. La programació suposa, per tant, la concreció del currículum.

Algunes de les característiques més significatives de la programació són:

– Ha de ser un instrument de treball per l’educador, que l’ajudarà a orientar la seva pràctica docent i a reflectir el seu treball a l’aula de cara a la resta de l’equip educatiu, l’equip directiu, les famílies i l’Administració Educativa.

– Quan programen estem fent una hipòtesi del que volem treballar a l’aula. Serà necessari ser flexible per poder adaptar-nos a les diferents situacions educatives, i no considerar la programació com un element tancat.

– S’ha de programar contínuament. La unitat de programació serà el punt de partida, però l’avaluació contínua que realitzarem ens permetrà anar fent els canvis i les adaptacions necessàries en cada moment.

– El Projecte Educatiu haurà de ser el punt de partida per a l’elaboració de les programacions, respectant les decisions preses i recollides en aquest. El Projecte Educatiu de centre inclou els criteris pel desplegament del currículum, la concreció dels criteris metodològics, organitzatius i d’avaluació, l’organització de l’horari escolar, les mesures per l’acolliment i l’adaptació dels infants, les mesures d’atenció a la diversitat, les estratègies per afavorir el treball autònom de l’alumnat, els mecanismes per organitzar el reforç dels aprenentatges, i la concreció de la col·laboració família/escola.

– A la programació, diferenciarem dues parts: la primera, dedicada a la presa de decisions generals (característiques del grup, objectius del curs, continguts del curs, metodologia, capacitats, temporalització i avaluació) i la segona, formada per les unitats didàctiques que la composen, cadascuna de les quals recollirà els objectius, continguts, capacitats, activitats, temporalització, recursos necessaris per desenvolupar-les i avaluar-les i l’atenció a la diversitat.

Elements de les unitats didàctiques

La unitat didàctica ha de donar resposta als interrogants curriculars què, com i quan ensenyar i avaluar. S’han de tenir en compte els diferents nivells de cada alumne de la classe i desenvolupar, en funció d’ells, les necessàries adaptacions curriculars. Els principals elements són:

– Els objectius: són les capacitats que volem que adquireixin els alumnes.

– Els continguts: són el mitjà per arribar a les esmentades capacitats.

– La metodologia: formada per les estratègies i principis que guien la nostra acció educativa.

– Les activitats d’ensenyament-aprenentatge: es desenvoluparan per treballar els continguts.

– Els instruments i criteris per avaluar el procés d’ensenyament-aprenentatge.

A l’hora de programar caldrà tenir en compte:

– El currículum de l’etapa (Decret 181/2008) i la resta de la normativa que determina els elements bàsics i necessaris per a la concreció del currículum en els diferents nivells de programació (la Llei Orgànica 2/2006 de 3 de maig, d’Educació, la resolució del 29 de maig relativa a l’organització i el funcionament dels centres públics d’educació infantil i primària i d’educació especial per al curs 2009-2010, el Reial Decret 1630/2006, de 29 de desembre, pel qual s’estableixen els ensenyaments mínims del segon cicle de l’Educació Infantil i l’ordre EDU/484/2009, de 2 de novembre, del procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació del segon cicle de l’educació infantil.)

– Un coneixement dels progressos de desenvolupament evolutiu dels nens i nenes d’aquest cicle, de les seves capacitats i possibilitats d’aprenentatge, que determinen les propostes d’ensenyament i aprenentatge. Durant el segon cicle es refermaran i ampliaran les adquisicions que el nen ha aconseguit en els diferents àmbits del desenvolupament, permetent-li progressar en els seus aprenentatges. Es poden destacar els següents:

-Imatge de si mateix més ajustada a la realitat.

-Relacions amb els seus iguals més àmplies i significatives.

-Sentiment de pertinença a diferents grups, desenvolupant la capacitat d’actuar en ells de forma cada vegada més autònoma.

-Avenç en la capacitat lingüística i en la capacitat cognitiva, principalment en la capacitat de simbolització i intuïció i avenços en l’àmbit motor, amb la capacitat de moure’s per diferents espais i de controlar els seus moviments.

2. OBJECTIUS, CONTINGUTS I PROPOSTES METODOLÒGIQUES MÉS ADEQUADES PER A AQUEST CICLE

Objectius

Al Reial Decret 1630/2006, s’estableixen els ensenyaments mínims per al segon cicle d’Educació Infantil. Pel que fa a Catalunya, el Decret 181/2008 estableix l’ordenació dels ensenyaments dels segon cicle d’Educació Infantil. D’acord amb aquests referents legislatius i en consonància amb el Projecte Educatiu de centre, es recolliran els objectius i continguts que es treballaran en aquest cicle i que han estat seleccionats i són adaptats a les característiques dels alumnes a qui es dirigeixen.El disseny curricular de Catalunya actualment vigent està presidit per uns objectius de cicle.

En el cas del segon cicle d’Educació Infantil, aquests objectius estan formulats en termes de capacitats humanes: cognitives i lingüístiques, motrius, afectives i d’equilibri personal, de relació interpersonal, d’actuació i inserció social. Aquests objectius es desenvoluparan a partir de tres àrees curriculars, tot i així, és imprescindible que en la programació els objectius s’abordin des d’una perspectiva globalitzadora. Una característica dels objectius és la seva formulació oberta, de manera que permeten la seva adaptació i adequació als diferents contextos i persones.

Els objectius fan referència a la pregunta què ensenyar?, i compleixen les següents funcions: Determinen les fites que es pretenen aconseguir, ajuden a seleccionar els continguts i els mitjans que permeten aconseguir-los i constitueixen el referent per a l’avaluació.

Objectius que s’han d’haver assolit en finalitzar l’etapa d’Educació Infantil:

1. Identificar-se com a persona tot sentint seguretat i benestar emocional, coneixent el propi cos, les seves necessitats i possibilitats, els hàbits de salut, i guanyar confiança en la regulació d’un mateix.

2. Ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma, resolent situacions quotidianes amb actitud positiva i superant les dificultats.

3. Sentir que pertany a grups socials diversos, participant-hi activament i utilitzant els hàbits, actituds, rutines i nomes pròpies.

4. Aprendre amb i a través dels altres, gaudir de la relació i integrar-se en el grup tot establint relacions afectives positives amb actituds d’empatia i col·laboració i intentant resoldre conflictes de manera pacífica.

5. Observar i experimentar en l’entorn proper amb curiositat i interès, interpretant-lo i fent-se preguntes que impulsin la comprensió del món natural, social, físic i material.

6. Conèixer experiències, històries i símbols de la cultura pròpia del país i de la d’altres companys i companyes, generant actituds de confiança i respecte per les diferències i valorant les relacions socials i afectives que s’hi estableixen.

7. Representar i evocar aspectes de la realitat viscuda, coneguda o imaginada i expressar-los mitjançant les possibilitats simbòliques que els ofereix el joc i altres formes de representació.

8. Comprendre les intencions comunicatives d’altres infants i persones adultes i expressar-se mitjançant la paraula, el gest i el joc.

9. Desenvolupar activitats de comunicació, expressió, comprensió i representació per mitjà dels llenguatges corporal, verbal, gràfic, musical, audiovisual i plàstic; iniciar el procés d’aprenentatge de la lectura i de l’escriptura, de les habilitats matemàtiques bàsiques i de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.

10. Aprendre i gaudir de l’aprenentatge, pensar i crear, qüestionar-se coses, fer-les ben fetes, plantejar i acceptar la crítica i fer créixer el coneixement d’una manera cada vegada més estructurada.

Àrees

Àrea de descoberta d’un mateix i dels altres

Els infants s’inicien i avancen en la descoberta d’un mateix a partir de les relacions que estableixen amb els altres. La descoberta d’un mateix, doncs no es pot entendre sense la descoberta de l’altre: ambdós aspectes es troben en el procés de construir-se integralment. Per això, aquesta àrea ha de promoure les relacions i exploració del jo i dels altres, descobrint i desenvolupant possibilitats emocionals, sensorials, d’acció, d’expressió, d’afectivitat, de relació i de regulació, referides al moviment, a les emocions, als sentiments i als hàbits. La intenció de fomentar els valors i el sentit de la democràcia, de la pluralitat i de la justícia, les competències associades a la relació intrapersonal i la relació interpersonal, encapçalen el desplegament de l’àrea de descoberta d’un mateix i dels altres.

Àrea de descoberta de l’entorn

Ha d’ajudar els infants a elaborar explicacions sobre els objectes i les situacions que els interessen i els preocupen en cada moment i procurar, alhora, que es formin una idea d’ells mateixos com a persones amb capacitat d’aprendre i amb recursos per emprendre reptes. Així mateix, la matemàtica esdevé una eina per conèixer l’entorn: quantificant, mesurant, localitzant; permet que se superi el simple coneixement físic i avanci fins a predir, comprovar, generalitzar, fer models, que és una manera d’abstreure.

Àrea de comunicació i llenguatges

En l’àrea de comunicació i llenguatges els nens i les nenes experimentaran els diferents usos i funcions dels llenguatges, en un ambient amb condicions favorables que hi faciliti i on es desenvolupi la comunicació tan verbal com no verbal. Per això serà imprescindible establir una relació afectiva positiva entre l’infant i la persona adulta, i entre els mateixos infants, així com una comunicació intensa, fluida i agradable entre tots els membres de la comunitat educativa.

Per mitjà de la llengua oral, l’infant podrà relatar fets i vivències, explorar coneixements, expressar i comunicar idees i sentiments, verbalitzar el que està imaginant, regular la pròpia conducta i la dels altres, participar en la solució de conflictes, reconèixer i gaudir de les formes literàries i percebre, doncs, que la llengua és un instrument d’aprenentatge, de representació, de comunicació i de gaudi. Els llenguatges plàstic, musical, corporal i matemàtic han de facilitar als infants els mitjans per desenvolupar les seves possibilitats d’expressió.

Continguts

Dins de cadascuna de les àrees queden recollits els continguts, els quals es troben al servei dels objectius. Els continguts de les tres àrees del currículum són:

Descoberta d’un mateix i dels altres

Autoconeixement i gestió de les emocions

– Acceptació de les pròpies característiques, tant capacitats com limitacions personals.

Joc i moviment

– Gust i valoració del joc, l’exploració sensorial i psicomotriu com a mitjà de gaudi personal i de relació amb si mateix, amb els altres i amb els objectes.

Relacions afectives i comunicatives

– Sentiment de partànyer al grup i compromís de participar en projectes compartits.

Autonomia personal i relacional

– Desig d’autonomia i iniciativa pròpia

Descoberta de l’entorn

Exploració de l’entorn

– Observació i identificació de qualitats d’elements de l’entorn.

Experimentació i interpretació

– Experimentació d’accions que provoquen canvis en objectes i materials, fent anticipacions i comparant els resultats.

Raonament i representació

– Identficació de canvis que es produeixen en l’entorn i en el temps, establint relacions causa-efecte.

Comunicació i llenguatges

Observar, escoltar i experimentar

– Satisfacció per les descobertes i els progressos individuals i de grup en les habilitats lingüístiques i expressives.

Parlar, expressar i comunicar

– Ús de la llengua per mostrar acords i desacords i resoldre conflictes de manera apropiada i assertiva.

Interpretar, representar i crear

– Descoberta i coneixement progressiu de les relacions entre el text oral i l’escrit.

A més a més dels objectius i continguts tenen un paper molt important les capacitats. El Decret 181/2008, al seu Article 6, on ens parla de capacitats, expressa que “L’Educació Infantil afavorirà el desenvolupament de les capacitats i la seva interrelació, que ha de permetre als nens i a les nenes créixer integralment com a persones amb el món actual, amb una aprenentatges continuats i progressius, que seguiran en l’etapa d’Educació primària amb l’adquisició de les competències bàsiques que ha d’assolir l’alumnat en finalitzar l’educació obligatòria.”

Els objectius de cicle precisen les capacitats que els infants han d’haver desenvolupat en acabar el segon cicle de l’Educació Infantil, en relació amb els continguts de les àrees i els criteris d’avaluació.

El desenvolupament de les capacitats és el resultat del que s’aprèn. Així, doncs, al llarg de l’etapa de l’Educació Infantil els infants hauran d’anar desenvolupant les capacitats a l’entorn dels eixos següents:

1- Aprendre a ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma.

L’autoconeixement, la construcció i l’acceptació de la pròpia identitat, l’autoestima, l’educació de les emocions, l’autoexigència i el desenvolupament d’estratègies d’aprenentatge, del pensament crític i d’hàbits responsables són essencials per aprendre a ser i actuar de manera autònoma. L’infant haurà de ser capaç de:

– Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats.

– Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d’ell mateix i dels altres.

– Adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia en accions quotidianes, per actuar amb seguretat i eficàcia.

2- Aprendre a pensar i comunicar

Organitzar i exposar les pròpies vivències; cercar i gestionar informació provinent de diferents fonts i suports; emprar diferents tipus de llenguatges (verbal, escrit, visual, visual, corporal, matemàtic, digital), en la comunicació d’informacions, sentiments i coneixements; treballar de manera cooperativa i ser conscients dels aprenentatges propis, avançar en la construcció del coneixement i el desenvolupament del pensament propi.

L’infant haurà de ser capaç de:

– Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques bàsiques.

– Progressar en al comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.

3- Aprendre a descobrir i tenir iniciativa

Explorar, experimentar, formular preguntes i verificar hipòtesis, planificar i desenvolupar projectes i cercar alternatives esdevenen elements clau en els processos de formació de l’alumnat.

L’infant haurà de ser capaç de:

– Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.

– Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne els perills i aprendre a actuar-hi en conseqüència.

4- Aprendre a conviure i habitar el món

La conscienciació de la pertinença social i comunitària, el respecte per la diversitat, el desenvolupament d’habilitats socials, el funcionament participatiu de la institució escolar, el treball en equip, l’empatia vers els altres, la gestió positiva dels conflictes, el desenvolupament de projectes en comú, etc., afavoreixen la cohesió social i la formació de persones compromeses i solidàries.

L’infant haurà de ser capaç de:

– Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i en la resolució pacífica de conflictes.

– Comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.

Orientacions metodològiques per al segon cicle d’Educació Infantil

Treball per racons: l’organització de les classes per racons és una proposta metodològica que fa possible la participació activa dels nens i nenes en la construcció dels seus coneixements. La distribució de les aules es fa per zones, que són espais fixos que divideixen l’aula, on es van oferint diferents propostes. Això proporciona una millor estructuració dels materials, una major organització i varietat de les propostes, així com un entorn físic ric en estímuls, oportunitats i possibilitats d’acció. Per tant, no ha de suposar una simple distribució d’espais, sinó que requereix una intencionalitat educativa on quedin clars els objectius i continguts que es desenvoluparan. Es basa en els següents principis:

– Globalització

– Afectivitat i confiança: les necessitats i interessos dels nens i nenes es prenen com a punt de partida per al seu desenvolupament i coneixement.

– Estimulació de l’autonomia a partir de la llibertat d’elecció del nen o nena.

– El nen o nena és protagonista del seu propi aprenentatge, resol els seus dubtes, es comunica, etc…

– Respecte i estimulació de la seva capacitat creadora a través de la llibertat d’expressió.

– Possibilitat de treball en tot tipus de grups amb incidència en el petit grup que potencia una comunicació més fluida. Aquesta distribució facilita el seguiment individual a l’educador.

– El joc té un paper vital i és la principal forma de coneixement del nen en l’etapa d’infantil. Amb aquesta metodologia s’unifica el joc i el treball.

Tallers: la principal diferència dels tallers respecte als racons, explicats anteriorment, és que als tallers s’organitza una activitat centrada en una determinada tècnica, producció o acció, i l’espai en el qual es desenvolupa es denomina taller. Les seves característiques generals són:

– L’objectiu és l’aprenentatge de diverses tècniques

– Per al nen suposa una activitat on no pot elegir lliurement

– És una forma d’aprendre en grup

– Possibilita la divisió de l’espai

– Major aprofitament del material

– Les activitats s’adapten als interessos i nivells de competència dels nens i nenes

– L’educador planifica i guia l’activitat, basant-se en les seves observacions

– Possibilita la participació d’altres adults experts en la tècnica concreta

– Es poden organitzar diversos tallers a l’aula simultàniament, de manera que a cada taller treballi un grup reduït de nens i nenes. En finalitzar, el grup gran torna a reunir-se per comentar l’experiència amb la resta.

Treball per projectes: els projectes de treball són una altra de les tècniques didàctiques per organitzar i presentar als alumnes els continguts escolars. Iniciada per Kilpatrick (1981), que entén el projecte com una activitat prèviament determinada, la intenció dominant de la qual és una finalitat real, que orienta els procediments i els confereix una motivació. Des d’aquesta perspectiva el projecte és un pla de treball o conjunt de tasques, suggerida pel mestre o elegida pels alumnes per resoldre una situació problemàtica o proposada per adquirir alguna tècnica concreta d’interès per als alumnes.

Els projectes de treball consten d’una sèrie d’activitats encaminades a solucionar un problema i permeten als alumnes adquirir estratègies que els ajudin a aprendre, analitzar i organitzar les seves activitats, a establir relacions entre coses, esdeveniments o fenòmens i a desenvolupar habilitats útils per al seu desenvolupament personal i social. El seu objectiu és generar situacions de treball en les quals els alumnes busquin informació, la seleccionin, organitzin i relacionin fins que siguin capaços d’interpretar, comprendre i, en el seu cas, solucionar el problema plantejat.

Els centres d’interès: sorgeixen a partir de les idees de Decroly, dins dels principis pedagògics de l’Escola Activa. Tracten d’afavorir l’espontaneïtat i la creativitat del nen, possibilitant el seu desenvolupament global en interacció amb el mitjà. Decroly va desenvolupar el seu mètode d’ensenyament globalitzat a partir de l’observació de la pròpia forma de conèixer el nen. Per a ell la globalització és una tècnica d’ensenyament que serveix per integrar tot el procés d’aprenentatge. Al principi els nens no perceben els detalls dels objectes, de les coses, sinó que capten la seva globalitat, per la qual cosa es requereix un anàlisi posterior.

Els centres d’interès giren entorn de les necessitats de tot tipus del nen: fisiològiques, psicològiques i socials. Les característiques d’aquest plantejament metodològic són:

– Els continguts s’agrupen entorn d’un tema central

– Els temes responen als interessos dels nens i nenes

– Els temes sorgeixen principalment de l’entorn

– Se solen desenvolupar en gran grup

– Contenen activitats d’observació, associació i expressió

– Els educadors planifiquen i guien les activitats

El mètode dels centres d’interès de Decroly segueix tres etapes interrelacionades en el procés d’ensenyament aprenentatge: Observació de fenòmens, Associació o relació dels fets observats i expressió d’idees.

Alguns exemples de centres d’interès són: el meu cos, els animals, la granja, les plantes, els mitjans de transport, la família, les joguines…

3. LES DIFERENTS UNITATS DE PROGRAMACIÓ

Les unitats didàctiques poden ser de molts tipus segons la seva durada, els seus objectius, segons el tipus d’activitats que contemplin, etc. Algunes unitats poden ser:

Anuals: són les unitats didàctiques que es donen al llarg de tot el curs i poden fer referència a:

– Rutines quotidianes: estan relacionades amb temes com la higiene i el control d’esfínters, el descans, els menjars, etc. Poden ocupar uns períodes constants al llarg del dia i, per tant, poden estar integrades a l’horari diari de tot el curs. Aquestes rutines afavoriran una autonomia creixent del nen, que li anirà proporcionant certa independència de l’adult per realitzar-les. A més, adaptarà el seu ritme i necessitats als dels altres.

– Activitats habituals: es refereixen a activitats que se solen repetir a hores fixes durant el curs, com són l’entrada, l’hora del conte, la rotllana, l’hora del pati… Solen ser activitats que es realitzen amb grup.

– Zones o racons: necessiten d’una programació específica que justifiqui la seva organització. Alguns exemples són el racó de joc simbòlic, el de construccions, el de manipulació…

Temporals: són les que es desenvolupen en períodes més curts. Poden ser:

– Per les característiques de períodes específics de l’any, com el d’adaptació dels nens i nenes al centre, que sol ocupar les primeres setmanes del curs o el final d’aquest, una sortida prolongada de dos o tres dies, etc.

– Unitats temàtiques, que engloben diferents activitats entorn d’algun tema relacionat amb el coneixement del mitjà natural o social (els animals, l’aigua, els transports, el cos humà, etc.), o de la imaginació i la fantasia (un conte, un personatge fictici…). És el que es coneix com a centre d’interès.

– Els projectes, que aglutinen activitats dirigides a la consecució d’un objectiu final. Els nens, coneixent aquest objectiu, treballen per aconseguir-ho, participant en les decisions per a l’organització. Per això són més adequats a partir dels dos anys. Alguns exemples són: construir una cabana, fer un hort, preparar la festa de Carnestoltes.

– Els tallers, que estan destinats a l’adquisició d’unes tècniques concretes de maneig d’instruments i materials per construir alguna cosa. Alguns exemples són el taller de fang, de màscares, de disfresses, de reciclatge, de cuina…

– Les festes i celebracions que donen lloc a activitats especials i propicien la participació de les famílies, com són el Nadal, el Carnestoltes, la festa de final de curs, un aniversari…

– Els esdeveniments imprevistos que no estaven planificats en la programació d’aula elaborada a començaments de curs, però que ens ofereixen la possibilitat de partir dels interessos i inquietuds dels nens i nenes, podent donar en cada moment la resposta adequada a les seves necessitats. Alguns exemples poden ser que neva, que neix un germà, que un familiar té un accident, que trobem un animal… La realització d’aquest tipus d’unitats didàctiques es fa possible gràcies a la flexibilitat de l’educador o educadora en aplicar la programació.

4. LA CONTINUÏTAT ENTRE L’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA

La LOE estableix al seu article 20 sobre l’avaluació, que “a fi de garantir la continuïtat del procés de formació de l’alumnat. Cada alumne disposarà, en finalitzar l’etapa, d’un informe sobre el seu aprenentatge, els objectius assolits i les competències bàsiques adquirides, segons disposin les Administracions educatives. Així mateix, les Administracions educatives establiran els pertinents mecanismes de coordinació”. Per a la seva elaboració, per tant, caldrà tenir en compte el que diu el Decret de la nostra Comunitat.

Al Decret 181/2008 de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’Educació Infantil, publicat al DOGC 5216 el 16 de setembre de 2008, a l’article 1 queda reflectida la necessitat de garantir la coordinació, tant amb el primer cicle de l’Educació Infantil, com amb el cicle inicial d’Educació Primària, per tal d’assegurar una transició adequada de l’alumnat i facilitar la continuïtat del seu procés educatiu. Igualment, queda reflectida la necessitat de la continuïtat entre l’Educació Infantil i Primària a l’article 6, que ens parla de capacitats i on apareix: “L’Educació Infantil afavorirà el desenvolupament de les capacitats i la seva interrelació, que ha de permetre als nens i a les nenes créixer integralment com a persones en el món actual, amb uns aprenentatges continuats i progressius, que seguiran en l’etapa d’Educació Primària amb l’adquisició de les competències bàsiques que ha d’assolir l’alumnat en finalitzar l’educació obligatòria ”.

5. MESURES CURRICULARS I VIES DE COMUNICACIÓ

Perquè la continuïtat entre l’Educació Infantil i l’Educació Primària sigui una realitat, és necessari dur a terme una sèrie de mesures curriculars, així com establir diferents vies de coordinació. Per a això, es creen en els centres diferents òrgans de coordinació docent. Els més significatius són:

– Equips de cicle: estan constituïts pels mestres d’un mateix cicle. S’encarreguen d’organitzar i desenvolupar els ensenyaments del cicle, sota la supervisió del Cap d’Estudis. És dirigit per un coordinador, que ocupa el càrrec durant un any.

– Comissió de coordinació pedagògica: es forma en els centres de dotze o més unitats. Està integrada pel Director (president), el Cap d’Estudis, els coordinadors de cicle i un membre de l’Equip d’Orientació. El secretari serà el membre de menor edat.

– Tutors: cada grup té un mestre tutor designat pel director, proposat pel Cap d’Estudis. Aquest serà la persona de referència per al nen, que establirà la relació i coordinació educativa amb la família i tindrà la responsabilitat de coordinar totes les accions dels professionals que poguessin relacionar-se amb el nen. Els tutors coordinaran el seu treball amb la resta de tutors del cicle i amb tots els professionals que intervinguin en el centre a fi d’oferir una resposta educativa coherent. Algunes vegades, les etapes d’Educació Infantil i Primària estan en el mateix centre, cosa que facilita la coordinació. Tanmateix, altres vegades es troben en centres separats. En ambdós casos, la coordinació serà imprescindible, per la qual cosa els centres hauran de fer l’esforç necessari per aconseguir-la.

Algunes mesures que possibiliten la relació i coherència entre l’Educació Infantil i Primària són:

Projecte Educatiu continu i relacionat: els centres en els quals es doni el segon cicle d’Educació Infantil i l’etapa d’Educació Primària han de tenir un projecte educatiu que reflecteixi les finalitats d’ambdós de forma coordinada. En aquells centres en els quals només hi hagi una de les dues etapes educatives, s’hauran també de recollir aquests finalitats per garantir la coordinació. Hi ha d’haver continuïtat en la forma de dur a terme aquestes finalitats, de manera que l’inici de l’etapa obligatòria tingui com a punt de partida els assoliments o metes aconseguits en l’etapa d’infantil. Per a això, és necessària la participació de tots els mestres.

Coherència en els criteris pedagògics i d’avaluació en la progressió dels programes: és essencial que els mestres de l’etapa de primària coneguin els continguts de les diferents àrees, així com les principals estratègies metodològiques utilitzades en l’Educació Infantil. El primer cicle de primària ha de ser una continuïtat dels esmentats mètodes i programes perquè l’alumne d’Educació Infantil pugui continuar aplicant els mecanismes bàsics dels seus aprenentatges a camps més objectius i disciplinaris del saber, sense perdre de vista els interessos i motivacions propis quan passi a l’Educació Primària. A més, serà important també coordinar els processos d’avaluació, centrant-se en totes les capacitats del nen o nena i utilitzant diversitat de tècniques i evitant canvis bruscos.

Relació entre el tipus d’activitats i de materials utilitzats: per evitar que es produeixin canvis bruscos en la progressió dels aprenentatges dels nens i les nenes quan passen a l’Educació Primària, les activitats i els materials no han de ser substancialment diferents. El nen o nena d’Educació Infantil està habituat a jugar lliurement, però organitzadament a l’aula, utilitzant els diferents racons en els quals troba una gran varietat de material qual manipula i a través de la qual coneix el que l’envolta. Les seves capacitats cognitives es van desenvolupant, per la qual cosa, en aquesta nova etapa, els seu estil d’aprenentatge es veurà modificat, però aquest canvi s’ha de tractar de manera progressiva, tractant que els primers cicles de l’Educació Primària siguin de transició a un sistema metodològic i disciplinar més rígid i estructurat.

Intercanvi entre els equips docents: Tant si el centre inclou les dues etapes o només una d’elles, els equips docents han d’establir un calendari de reunions en les quals intercanviïn informació referida als seus respectius Projectes Educatius. De la mateixa forma, els mestres d’Educació Primària hauran d’intercanviar visites a les aules amb els mestres d’Educació Infantil, acompanyats dels respectius alumnes, a fi que els nens i nenes d’Educació Infantil, vagin acostumant-se al tracte amb els nous mestres i amb els nous companys de cicle. Així, és convenient emprendre algun projecte conjunt entre els centres implicats, com la preparació d’una festa o la invitació dels més grans als petits a una representació que han preparat.

Pautes organitzatives semblants: els espais, temps, recursos i agrupaments en el primer cicle d’Educació Primària han de ser molt familiars per als nens i nenes que procedeixen de l’últim curs d’Educació Infantil, per evitar de nou canvis bruscos.

Organització d’algunes activitats conjuntes entre els nens i nenes: és convenient que els centres organitzin activitats conjuntes en què participin els nens i nenes d’ambdues etapes a fi que interactuïn i es coneguin millor.

Publicado: diciembre 22, 2015 por Santiago

Etiquetas: tema 14 educación infantil