Tema 22 – Evolución de la expresión plástica en los niños y niñas. Elementos básicos del lenguaje plástico. Objetivos, contenidos, materiales, actividades, estrategias metodológicas y de evaluación de la expresión plástica. Modelos y estereotipos.

El llenguatge plàstic és un dels mitjans de comunicació de què disposa l’infant per expressar tot allò que va coneixent tant del seu món intern com del seu món extern. Els nens i les nenes, a partir del llenguatge plàstic, poden descriure vivències, pensaments, sentiments. De la combinació de tots aquests elements tan conceptuals i visuals en resultarà el desenvolupament de la sensibilitat, la creativitat i la intel·ligència. El llenguatge i l’expressió plàstica s’han de conceptualitzar en el marc de l’educació visual i plàstica. El més important és que els infants aprenguin a observar, i el fet de veure té una importància rellevant. L’expressió plàstica compleix un paper fonamental en el procés de desenvolupament harmònic dels infants, ja que el fet de treballar aquest llenguatge de manera experimental fa que avanci considerablement en el seu desenvolupament. És a l’any 1970 quan la plàstica apareix com a matèria obligatòria.

  1. EVOLUCIÓ DE L’EXPRESSIÓ PLÀSTICA EN ELS NENS I LES NENES

El llenguatge plàstic és un dels mitjans de comunicació de què disposa l’infant per expressar tot allò que va coneixent del món tant extern com intern. L’entorn és un element molt ric en: formes, colors, textures i mides. L’expressió plàstica permet la interdisciplinarietat amb les altres àrees curriculars així com la globalització de continguts i d’objectius.

George Henry Luquet és un autor molt important per haver estat un dels primers i més influents estudiosos del dibuix infantil. Des del punt de vista educatiu el dibuix ens interessa perquè és una integració de factors: cognitius, psicomotors, emocionals i creatius. No es pot aïllar el dibuix d’altres aspectes del desenvolupament com ara l’afectiu, el cognitiu, el psicomotriu. El dibuix és una eina educativa fonamental, ja que ens aporta informació molt valuosa dels nens. La divisió del dibuix en etapes de desenvolupament varia d’uns autors als altres, però ens quedem amb la que va elaborar Lowenfeld:

– Gargot desordenat: és una etapa de joc, molt lúdica, tanmateix, hi ha un desenvolupament muscular del nen i això fa que experimenti lliurement amb els moviments del canell però de manera incontrolada o no conscient. En aquest moment, si usa un estri, no el controla i no hi ha una intenció clara per representar quelcom.

– Gargot ordenat: cap als tres anys, el nen ja és capaç d’agafar correctament un llapis. Els gargots poden ser més elaborats que en la fase anterior.

– Gargots amb nom: dóna nom als gargots (representació mental), per tant, hi ha una intenció d’expressió i descripció. El nen experimenta amb els materials i amb els estris. El color té poca importància en aquesta fase, els nens els escullen a l’atzar.

Paper del parvulista:

– Donar confiança i entusiasme

– Reconèixer la tasca de l’infant

– Donar suggeriments

– Proporcionar materials diversos que estimulin l’expressió espontània

Etapa preesquemàtica o figurativa (dels quatre als set anys)

És ara quan comença un mètode diferent de dibuixar: la creació constant de la forma. Aquesta etapa sorgeix de les darreres manifestacions del gargot, encara que al principi ens pensem que els dibuixos no són massa diferents de l’etapa que hem deixat. Ara l’infant crea determinades formes ja que les relaciona amb el seu entorn natural. Aquest moment és molt important ja que és el començament de la comunicació gràfica. El traç és ara controlat i aquest fet el satisfà plenament.

Al voltant dels quatre anys és quan les formes comencen a ésser molt reconeixibles,a l voltant dels cinc anys la figura humana, els arbres i les cases són una constant.

Característiques: Podem definir els dibuixos d’aquesta edat com el resultat de l’evolució d’un conjunt indefinit de línies cap a una configuració representativa més definida. Els moviments circulars i longitudinals evolucionen cap a formes que podem reconèixer. La figura humana es dibuixa típicament amb un cercle per cap i dues línies verticals que representen les cames.

Significat del color: Al començament, pel nen, és més important l’objecte que no pas el seu color. Com que el nen comença a crear formes, són aquestes les que li criden l’atenció i les que són importants per ell. Al començament els dibuixos pintats normalment hi ha poca relació entre el color escollit per pintar un objecte i els de l’objecte representat.

Lawler (1956) va afirmar que pels infants, però, els colors si que tenen un significat intern emocional. Després d’estudiar un grup de quatre anys d’un parvulari es va adonar que els menuts usen el color groc per escenes felices i els marrons per episodis tristos. A mesura que es va evolucionant, el treball del color i els seu descobriment pot resultar fascinant.

Significat de l’espai: La representació de l’espai en els dibuixos o pintures varia molt dels menuts als grans, la nostra societat es tendeix a considerar més adient com a correcta representació espacial les representacions realitzades per mitjà de les perspectives. Als dibuixos dels menuts, sobretot a primers nivells de la representació espacial, assenyalen un concepte de l’espai molt diferent del que té un adult: a primer cop d’ull, els objectes sembla que estiguin ordenats a caprici del nen, però una anàlisi més acurada ens demostra que l’infant concep l’espai com allò que l’envolta, és a dir, els objectes apareixen a dalt, a baix, o a un costat en la mesura que el menut ho veu i ho entén. A poc a poc va evolucionant aquesta perspectiva, tal i com ens diu Sibley.

  1. ELEMENTS BÀSICS DEL LLENGUATGE PLÀSTIC

Cal que el professor faciliti la descoberta de tots els elements bàsics del llenguatge i de les tècniques plàstiques.

La línia: podem definir-la com la successió de punts. La línia ens serveix per delimitar les formes, el contorn i en definitiva l’espai. Per l’infant, la línia anirà prenent diferents formes a mesura que controlarà millor el gest. Una línia pot ser de moltes formes i gruixos diferents. Cal treballar doncs:

– El dibuix i l’expressió plàstica

– El pla vertical i horitzontal

– Diferents espais i mides de superfície

– El traç

– Tècniques diferents: esquinçar papers, doblegar, arrugar, trenar, tallar, cosir…

El color: cal que els infants aprenguin que el color és quelcom que es troba a la natura de les coses. Cal ensenyar les gammes.

El volum: la manera més adient per treballar-lo és a partir del modelatge, a Educació Infantil principalment amb fang. Els menuts el van interioritzant a mesura que juguen i experimenten amb diferents materials i prenen consciència d’ells i de les seves possibilitats.

Tècniques i materials que podem fer servir:

– Modelatge

– Palpar, triturar, raspar

– Argila, pasta de pa, sorra, pasta de paper, pedres…

– Construccions: organització i creació d’espais plàstics amb capses, fustes, retalls

Els objectius, els continguts, els materials, les activitats, les estratègies metodològiques i d’avaluació de l’expressió plàstica.

  1. OBJECTIUS I CONTINGUTS, MATERIALS, ACTIVITATS, ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES I D’AVALUACIÓ DE L’EXPRESSIÓ PLÀSTICA

Segons Roser Gómez els objectius i continguts que cal treballar a l’Educació Infantil es podrien formular en quatre grans apartats:

– Educació pel gest

– Educació per la mirada

– Desenvolupament de la imaginació

– Desenvolupament de criteris estètics

Educació pel gest: d’una banda, entra la descoberta del plaer, de deixar traços, empremtes i d’exterioritzar a partir del propi to muscular diferents emocions. D’altra banda, el control voluntari des gest, fins a fer-ne un mitjà d’expressió conscient, és a dir, de grafomotricitat.

Educació per la mirada: es vol que els nens siguin capaços de veure les qualitats sensorials dels objectes i no solament del seu valor d’ús i trobin en aquesta contemplació de l’entorn, plaer i emoció, per tal que desenvolupin una memorització visual.

Desenvolupament de la imaginació: volem que siguin capaços de crear, de manera subjectiva.

Desenvolupament de criteris estètics: es tracta de fer-los adonar que els criteris han d’anar acompanyats no sols de preferències individuals, sinó també de referents artístics, de la cultura de l’art en el que viuen.

Un dels puntals indiscutibles d’un currículum és la formulació dels seus objectius, que venen a ser la pregunta del per què ensenyar. Els continguts responen a la pregunta del què ensenyar? El Decret 181/2008 de 9 de setembre de 2008, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle d’Educació Infantil, publicat al DOGC, número 5216 el dia 16 de setembre de 2008, en l’àrea de comunicació i llenguatges diu:

– Els llenguatges plàstic, musical, corporal i matemàtic han de facilitar als infants els mitjans per desenvolupar les seves possibilitats d’expressió.

– El mestre ha d’acompanyar el nen i la nena en el procés creatiu, conduint-los del dubte a l’experimentació, a gaudir del gest, del moviment, de la mirada, dels sons, de la veu, tot motivant, estimulant i donant suport; potenciant també la satisfacció de fer els seus propis descobriments.

Capacitats: l’Educació Infantil afavorirà el desenvolupament de les capacitats i la seva interrelació, que ha de permetre als nens i a les nenes créixer integralment com a persones en el món actual, amb uns aprenentatges continuats i progressius.

Objectius de cicle: precisen les capacitats que els alumnes hauran d’haver desenvolupat en acabar el segon cicle d’Educació Infantil, en relació amb el contingut de les àrees i els criteris d’avaluació. Els nens hauran d’anar desenvolupant aquestes capacitats a l’entorn dels eixos següents:

EIX 1: Aprendre a ser i actuar amb eficàcia:

L’autoconeixement, la construcció i l’acceptació de la pròpia identitat, l’autoestima, l’educació de les emocions, l’autoexigència i el desenvolupament d’estratègies d’aprenentatge, del pensament crític i d’hàbits responsables són essencials per aprendre a ser i actuar de manera autònoma.

L’infant haurà de ser capaç de:

– Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació tot adonant-se de les seves possibilitats.

EIX 2: Aprendre a pensar i comunicar:

Organitzar i exposar les pròpies vivències: cercar i gestionar informació provinent de diferents fonts i suports i emprar diferents tipus de suports.

L’infant haurà de ser capaç de:

– Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà de diversos llenguatges.

Objectius: El segon cicle de l’Educació Infantil contribueix a desenvolupar en l’alumne les capacitats següents i els seleccionats al voltant de la plàstica han estat:

– Desenvolupar habilitats de comunicació, expressió, comprensió i representació per mitjà dels llenguatges.

– Aprendre i gaudir de l‘aprenentatge, pensar i crear, qüestionar-se coses, fer-les ben fetes, plantejar i acceptar la crítica i fer créixer el coneixement d’una manera cada vegada més estructurada.

Per últim ens queda comprovar els blocs que fan referència al llenguatge plàstic directament en relació al Decret 181.

COMUNICACIÓ I LLENGUATGES

Observar, escoltar i experimentar

– Sensibilitat i interès per l’observació i l’exploració de les possibilitats plàstiques.

– Curiositat, interès i gaudi davant les creacions plàstiques, utilitzant estratègies per mirar.

– Experimentació amb tècniques plàstiques: dibuix, pintura, collage, modelatge, estampació, treballant amb l’alfabet visual: punt, línia, taca, color, textura, volum, enquadrament, punts de vista i llum.

– Exercitació de destreses manuals: retallar, esquinçar, arrugar, punxar i plegar, adquirint coordinació oculomanual.

– Exploració de diferents instruments: llapis, retoladors, pinzell

Parlar i experimentar

– Interès per compartir interpretacions, sensacions i emocions provocades per les produccions artístiques: plàstiques.

Interpretar, representar i crear

– Ús del llenguatge plàstic com a objecte de diversió, de creació i d’aprenentatge.

– Ús de materials i tècniques plàstiques per fer representacions de manera creativa.

Els materials:

El material que s’utilitzi ha de ser l’adient per a cada edat. És important que tingui el màxim d’aplicacions possibles, que permeti manipular i experimentar.

Recursos materials:

– Biblioteca d’art: llibres, imatges plastificades de reproduccions, fotos, llibres d’autors: Miró, Morandi, Paul Klee, Tàpies…

– Pintura i els seus estris: temperes, aquarel·les, pintura de dits, terres, pigments, pinzells prims, gruixuts, brotxes, rodets, raspalls, materials per estampació de tot tipus…

– Aglutinants: cola d’empaperar, sucre, clara d’ou, sabó, làtex…

– Dibuix i els estris: llapis, colors, ceres, retoladors…

– Papers: de seda, d’empaperar, de diari, d’embalar, de cel·lofana, pintura, pinotxo, cartolina…

– Volum: fang, paper mache, aigua, farina, sal, plastilina…

– Suports: taules, cadires, cavallets, pissarra…

– Material de rebuig: diaris, revistes, tubs de cartró, ampolles de plàstic, capses de cartró…

– Material de neteja i ordre: draps, papers absorbents, plàstics per cobrir superfícies…

– Altres materials: robes, llavors, petxines, suros, verdures, fruites per imprimir.

Les activitats: han de poder comptar amb diversitat de materials i oferir als infants el coneixement de diferents tècniques. El treball d’observació prèvia és molt important, es pot canalitzar cap a la natura. Es tracta de fer adonar els nens del canvi del color, la llum i les seves variacions que aquests provoquen en el paisatge al llarg de les estacions.

Les estratègies metodològiques:

L’expressió plàstica forma part de la vida del nen i de l’adult com una activitat global dins del procés maduratiu de l’individu.

1- És necessari respectar sempre la iniciativa de l’infant i proporcionar-li eines per poder-se expressar.

2- Aprofitar l’afany de descoberta i estimular l’observació per enriquir la imaginació.

3- Tan important és el dibuix d’observació com el d’imaginació.

4- La introducció i l’ús dels materials i tècniques s’haurà de fer en forma de joc i experimentació.

5- Caldrà sempre partir de la realitat del nen.

6- Convindrà especialment treballar els aspectes sensorials, ja que el nen aprèn pels sentits.

7- És positiu que els treballs es valorin i es realitzin de manera individual.

8- Utilitzar grans espais (terra, paret, pissarra) i eines que facilitin la coordinació viso motora i el desenvolupament ampli del gest.

9- Cal que el docent conegui l’evolució del llenguatge plàstic de cada nena per tal de comprendre i valorar millor el que expressa.

10- Observar i valorar el procés de manipulació, respectant l’obra de l’infant.

Consideracions:

  1. Aprendre a mirar s’ha d’integrar des del principi en l’educació artística dels nens a més de fomentar les seves habilitats plàstiques.
  2. Dedicar temps a l’observació.
  3. Parlar d’art amb l’infant amb naturalitat i respondre a les seves inquietuds.
  4. Escoltar les interpretacions dels nens i les nenes.

Avaluació: criteris d’avaluació amb referència directa al món del llenguatge plàstic: número 10 Manifestar les habilitats necessàries per poder escoltar, observar, interpretar i crear en els diferents llenguatges: plàstic…

L’avaluació de l’activitat plàstica abraça objectius i continguts referents a fets i conceptes, a procediments i actituds, valors i normes. A nivell d’hàbits i actituds, es pot valorar la predisposició, la iniciativa, el ritme de treball, la neteja… Pel que fa a procediments, s’avaluarà la coordinació muscular, les destreses motores… A nivell de conceptes s’avaluarà tot allò referent a la interpretació de tot allò après, la creativitat, la imaginació…

Cal pensar que el mestre farà una avaluació dels nivells assolits pels nens atenent a l’edat, a la seva personalitat i a la seva progressió individual. Cal avaluar abans, durant i després de l’expressió plàstica.

Elements que ha de comptar:

– Seguir el procés de l’infant a través de les seves produccions, tant en el procés com en el producte final.

– Informació verbal amb cada infant sobre el seu treball.

– Aspectes a valorar: creativitat, expressió, composició, forma, espai gràfic, utilització de color, habilitat motriu, actitud i valoració personal.

Models i estereotips

Es tendeix a pensar que els infants d’aquesta etapa evolutiva no disposen de suficient control gràfic i de representació per tal de plasmar de manera figurativa, en un paper, allò que ja coneixen a nivell cognitiu, la tasca dels adults és dotar-los de models a copiar, a resseguir o a calcar per tal que l’infant aprengui a dibuixar. El més important és que si oferim models, aquests siguin variats, rics i sempre ubicats en un context. Fer reflexionar als infants sobre les seves produccions. Cal oferir fotos, diapositives, llibres d’art… o una observació de la realitat que faci veure a l’infant els detalls i la distribució espacial dels diferents elements que composen la figura.

CONCLUSIÓ

EL llenguatge plàstic forma part del procés educatiu, en totes les àrees i moments i situacions del dia. Cal que l’infant investigui amb el cos, la paraula i l’expressió plàstica. Cal que vivenciï l’art, la manipulació de material. És molt important que com a parvulistes ajudem en el desenvolupament del seu potencial creatiu.

Publicado: agosto 25, 2015 por Santiago

Etiquetas: tema 22 educación infantil