Tema 23A – La expresión corporal. El gesto y el movimiento. La expresión corporal como ayuda en la construcción de la identidad y de la autonomía personal. Juego simbólico y juego dramático. Las actividades dramáticas.

Tema 23A – La expresión corporal. El gesto y el movimiento. La expresión corporal como ayuda en la construcción de la identidad y de la autonomía personal. Juego simbólico y juego dramático. Las actividades dramáticas.

INTRODUCCIÓ

L’expressió corporal està avui dia molt més valorada que anys enrere. Moltes vegades el joc simbòlic és sinònim de joc dramàtic. Tots dos fan referència al joc conscient del nen en la representació dels rols socials. Els infants es manifesten i es comuniquen no tan sols amb la parla… L’expressió corporal és doncs un mitjà excel·lent per fer-ho. Aquesta ajudarà els infants en el seu desenvolupament personal, és per això que és molt important treballar-la de manera sistemàtica a l’etapa d’Educació Infantil.

Partint del significat etimològic de l’expressió exprimire (fer sortir pressionant, Stokoe 1967), podem dir que l’expressió corporal, així com la dansa, la música i altres arts, és una manera d’exterioritzar estats anímics.

El Reial Decret 1630/2006, pel qual s’estableixen els ensenyaments mínims en el segon cicle de l’Educació Infantil, detalla que la intencionalitat educativa ha d’orientar, en l’Educació Infantil, tots els moments, activitats i situacions escolars, i a més afirma que les diferents propostes i experiències d’aprenentatge s’han d’abordar des d’un enfocament integrat i globalitzador. La finalitat de l’Educació Infantil és contribuir al desenvolupament físic, afectiu, intel·lectual i social dels nens i les nenes (article 2, paràgraf 1 del mateix Reial Decret).

  1. L’EXPRESSIÓ CORPORAL

L’expressió corporal és una disciplina que ajuda a l’individu a prendre consciència del seu propi cos en qualsevol estat del desenvolupament i siguin quines siguin les característiques del subjecte. El llenguatge del cos és una manera de comunicació no verbal que parteix del físic i que connecta amb la persona canalitzant les seves possibilitats expressives cap a un llenguatge gestual creatiu (Shinca, M. 1988).

Presa de consciència del cos:

La presa de consciència del cos està en connexió amb la biologia i el desenvolupament. Les experiències personals es basen en les sensacions propioceptives del cos en repòs o en moviment. Marta Shinca explica que, quan es parla de relaxació, es pensa immediatament a la tècnica que condueix al descans i repòs psíquic muscular voluntari que porta a la immobilitat. La relaxació pot ser part d’una seqüència de moviments o pot ser utilitzada com a element expressiu estàtic, donant així la possibilitat de treballar els aspectes motòrico expressius actius i passius, que els ajudin a desenvolupar la comunicació amb els altres a través de la seva expressió corporal. No oblidem la importància d’aquest tipus de comunicació amb nens i nenes amb necessitats especials, motòriques, psíquiques o sensorials.

Psicomotricitat:

Estem fet referència al desenvolupament d’una sèrie de capacitats motrius, cognitives i emocionals que es requereixen per assolir una òptima coordinació motòrica general, però que necessita uns continguts específics que el/la mestre/a ha de conèixer per guiar l’evolució dels seus alumnes.

Expressió corporal:

L’expressió externa i interna de les emocions, sentiments i pensaments a través del moviment. L’expressió corporal és l’essència de la metodologia globalitzada vivencial que proposem per treballar a l’aula, com a mitjà perquè els nens i les nenes d’aquest nivell educatiu integrin totes les capacitats de tots els àmbits de desenvolupament treballant a dues vessants: expressar les emocions i els sentiments en el moviment espontani i treballar en grup per desenvolupar el sentiment de pertinença grupal.

Característiques generals:

A través de l’expressió corporal, els nens i nenes desenvolupen noves capacitats expressives i de comunicació; per això el mestre ha de tenir en compte:

– Les sensacions corporals internes dels nens i nenes

– El to muscular

– El sentit del moviment

– El ritme que es manifesta a l’acció

– La comunicació gestual

– La interacció rítmico corporal

– L’espontaneïtat dels moviments

– La coordinació i organització en l’espai

– L’expressió emocional a través del gest i el moviment

Alguns objectius que el mestre d’Educació Infantil ha de plantejar per al desenvolupament de l’expressió corporal, atenent a l’aspecte motor, cognitiu i socio afectiu, són:

Aspecte motor:

– Desenvolupar la coordinació dinàmica general i visomotora.

Aspecte cognitiu:

– Desenvolupar les capacitats sensitiva, perceptiva i representativa.

Aspecte socioafectiu:

– Facilitar l’expressió d’emocions a través del ritme i el moviment corporal.

Elements de l’expressió corporal:

Els elements bàsics de l’expressió corporal són el cos i les emocions.

El cos: és un instrument expressiu perquè és font d’informació sobre els estats d’ànim estàtics, tant per a qui expressa, com per qui observa l’expressió. El Decret 181/2008 de 9 de setembre, publicat al DOGC, número 5216 de 16 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle d’Educació Infantil, en l’àrea de comunicació i llenguatges, dins de l’apartat de comunicació i representació, estableix una triple perspectiva des de la qual es treballa el cos com a contingut:

– Control del cos: activitat, moviment, respiració, repòs i relaxació.

– Utilització amb intencionalitat comunicativa i expressiva de les possibilitats motrius del propi cos.

– Diversió en la dramatització i interès per expressar-se amb el propi cos.

Les emocions: L’ésser humà des d’una edat molt primerenca és capaç de distingir diferents tipus d’emocions a través de l’observació de les expressions facials dels adults. Els nens poden saber amb facilitat el que els altres senten perquè els sentiments solen reflectir-se en el gest facial, però també són capaços de reconèixer diferents estats d’ànim i emoció per l’entonació de la veu, la seva intensitat, el ritme i l’accent de la frase.

En l’etapa d’Educació Infantil és de gran importància el desenvolupament dels vincles afectius dels nens i les nenes amb els altres i la regulació progressiva dels sentiments i les emocions. EL mestre té per objectiu afavorir que els seus alumnes descobreixin i experimentin els recursos bàsics d’expressió del seu propi cos, per a una millor comunicació no verbal, així com l’interès dels nens i les nenes per l’expressió corporal com a mitjà per al desenvolupament i expressió d’emocions i sentiments.

  1. EL GEST I EL MOVIMENT

El moviment: el moviment com a resultat de l’activitat corporal, constitueix un altre dels elements de la conducta motriu, en aquest cas de l’expressiva. El moviment permet mostrar estats amb diferents significats expressius. Els principals factors que condicionen les qualitats del moviment són:

– La intensitat: fa referència a l’impuls del moviment, la força amb què expressem.

– L’espai: correspon a la direcció d’aquest impuls.

– La durada: el temps que comprèn l’expressió.

– La intenció: és la càrrega emocional del moviment, per expressar el que cada nen vol transmetre.

– Els gestos: expressen sensacions i estats d’ànim. Són una part important de la comunicació no verbal dels nens i les nenes, que cal observar en el seu desenvolupament. Podem classificar els gestos en expressius (expressen afectes, emocions i sentiments) i apel·latius (s’utilitzen per cridar l’atenció de l’altra persona implicada en la comunicació).

Centres d’irradiació dels gestos: Tots aquests gestos se serveixen de diferents parts del cos per exterioritzar-se. Aquests són els que anomenem centres d’irradiació.

– El cap: és l’òrgan principal de la percepció, en ell se situen els sistemes sensorials que donen pas a l’organització de la informació. Els moviments del cap constitueixen un indicador molt important respecte al desenvolupament de la interacció i donen informació sobre el que es vol transmetre.

– La cara: és l’expressió d’un mateix, és la part que presentem a la resta del món. És un segment molt important amb significat en la comunicació no verbal. Constitueix una zona amb una gran especialització, perquè segons quin sigui el moviment de cada una de les seves parts (ulls, celles, mandíbula, boca…), podem interpretar l’emoció del subjecte.

– Les mans: tenen el seu propi llenguatge expressiu i comunicatiu. La mà és l’instrument primari del tacte. Tocar significa sentir-se en contacte amb una altra persona, i estar en contacte vol dir mantenir relació amb alguna cosa o algú. Les mans acompanyen la paraula en el discurs i també tenen el seu propi codi de significació expressiva. Les mans faciliten als nens la interacció amb el món que els envolta. Al néixer els nadons experimenten sensació i comunicació per mitjà de les seves mans amb el reflex de prensió. A partir del moment que la prensió es fa voluntària i intencionada, el nen explora i investiga les persones i els objectes, li serveix com a mitjà d’expressió i desenvolupament cognitiu, reconeix les emocions i les dota de sentit a través dels seus gestos.

– El tronc: inclou des de la zona del coll fins als malucs. Dins d’ell podem distingir tres parts ben diferenciades: pit, cintura i malucs. El tronc, enriquit per la mobilitat de les cames, és la zona expressiva bàsica. L’impuls inicial de qualsevol acció neix d’aquesta zona. D’aquí irradia l’energia cap a les extremitats. En el tronc se centralitzen les emocions, sobretot en el pit. Podem reconèixer estats d’ànim segons la posició adoptada i els moviments produïts per la forma de respirar.

– Cames i peus: exerceixen una doble funció bàsica: desplaçar-nos en l’espai i mantenir-nos en contacte amb el terra. Constitueixen els anomenats centres de desplaçament i arrelament.

– Caminar: la forma d’establir contacte amb el terra en desplaçar-nos també és un element revelador de la nostra manera de ser i denota la nostra personalitat. És molt important observar el ritme del caminar d’un nen. el caminar vacil·lant, amb pas irregular és signe de timidesa i inhibició. Un caminar àgil i viu expressa entusiasme, resolució i satisfacció.

  1. L’EXPRESSIÓ CORPORAL COM A AJUDA A LA CONSTRUCCIÓ DE LA IDENTITAT I AUTONOMIA PERSONAL

La LOE, en l’article 14, punt 3, afirma QUE:

“En ambdós cicles de l’Educació Infantil s’atendrà progressivament el desenvolupament afectiu, el moviment i els hàbits de control corporal, les manifestacions de la comunicació i del llenguatge, les pautes elementals de convivència i relació social, així com el descobriment de les característiques físiques del mitjà en el qual viuen. A més, es facilitarà que els nens i nenes elaborin una imatge de si mateixos positiva i equilibrada i adquireixin autonomia personal. ”

El concepte d’imatge corporal és molt utilitzat en l’àmbit de la psicologia, la sociologia i altre ciències socials, per explicar aspectes importants de la personalitat, com l’autoestima o l’autoconcepte. El nen, des del seu naixement, pren consciència del seu cos a través de la interacció amb l’adult, el medi ambient i els objectes. La integració de l’esquema corporal va molt més enllà de la pura funcionalitat. La formació de la imatge corporal té una gran importància en el desenvolupament de la identitat i autonomia personal. Wallon va estudiar i demostrar, a les seves obres, la interacció entre el desenvolupament de la consciència corporal i l’evolució psicològica del nen, i va observar que la imatge que el nen elabora del seu cos no està separada de les condicions psicosocials en les quals es desenvolupa.

El cos i la imatge corporal

El cos és l’aliment de qualsevol conducta motriu, però el definim com a instrument expressiu, per una doble raó:

– El cos, fins i tot en absència de moviment, és una font d’informació i de comunicació no verbal.

– És una eina bàsica en el procés d’ensenyament aprenentatge, tant per a l’educador com per al nen.

Tres enfocaments:

– L’anatòmic: cada segment té una funció i unes finalitats expressives.

– El postural: estudi del missatge emès per una persona.

– L’iconogràfic: estudia les o les figures corporals adoptades a partir d’un moviment voluntari.

La comunicació corporal

El nen estableix una comunicació amb la seva figura referent, on l’expressió corporal es duu a terme a través de la veu, la mirada i el contacte dels cossos.

– La veu és la tonalitat afectiva per al nen. A través de les diferents modulacions experimenta les emocions de l’altre i aprèn a interioritzar les seves.

– A partir dels dos mesos d’edat, la mirada és el centre d’atenció per al bebè, encara que només percep una cara, l’adult aprofita aquesta habilitat per comunicar-se d’una forma directa i completa.

L’expressió corporal com a mitjà educatiu

L’expressió corporal és un mitjà educatiu que ofereix als mestres un ampli ventall de possibilitats:

– Afavoreix la comunicació interpersonal, perquè els nens s’expressen amb els altres utilitzant el cos com a canal de comunicació.

– Potencia l’observació, la imaginació i la creació artística.

– Facilita la connexió i la consciència del cos, del físic i social en experimentar les múltiples possibilitats d’expressió corporal.

– Juga amb el cos utilitzant la imaginació, per tant, contribueix a potenciar la creativitat expressiva i l’espontaneïtat en la comunicació.

– Desenvolupa tècniques corporals instrumentals com la relaxació, la concentració, la flexibilitat, la desinhibició i la sensibilització.

Principis d’intervenció en la sessió d’expressió corporal

– Llibertat d’expressió: Això significa que la sessió no ha d’estar programada. A través del moviment lliure amb els objectes, el nen treballa a la seva manera i les actituds pròpies d’aquesta etapa d’inhibició o negació desapareixen. Això significa una gran capacitat d’observació i preparació professional per poder adaptar-se a les diferents demandes, bé per edat o bé per nivell de desenvolupament en capacitats, ja que les necessitats de cada nen i nena són individuals i diferents.

– Respecte en la lliure expressió: cada nen s’expressa a la seva manera. No tots interaccionen amb els objectes de la mateixa manera. Alguns s’inhibeixen, d’altres interactuen sense problemes des del primer moment. Cal respectar el ritme de cada alumne, perquè això també és expressió.

– Empatia: en el sentit de connectar afectivament amb el nen i acceptar cadascú tal i com és, amb la seva forma d’expressar i de viure cada situació, cada objecte, cada contacte personal.

– Metodologia: aconseguir la identitat personal i l’autoestima en l’acció és deixar que els nens descobreixin per si mateixos les seves possibilitats expressives. El principi de llibertat que el mestre posa en marxa és fonamental; tanmateix, els nens saben que l’adult forma part de la seva seguretat i n’esperen la seva aprovació i la seva intervenció. És recomanable que afavoreixi situacions en les quals els seus alumnes puguin experimentar emocions contradictòries (temor-refugi, defensa-fugida…), activitats dirigides alternades amb altres de lliures.

  1. JOC SIMBÒLIC I JOC DRAMÀTIC

El joc simbòlic és el joc infantil en el qual els nens interactuen de forma global amb la fantasia. Els nens utilitzen la seva imaginació, jugant entre el límit del que és real i del que és imaginari, la qual cosa els ajuda a crear representacions mentals que els seran de gran ajuda per resoldre situacions futures en la seva vida. Aquestes activitats de joc simbòlic comencen a partir dels dos anys, quan tenen un nivell de comprensió que els permet imitar situacions reals. Però el joc no consisteix únicament a imaginar, sinó que és la via a través de la qual el nen accedeix al desenvolupament de totes les capacitats i desenvolupa la seva personalitat.

La representació simbòlica sol coincidir amb el desenvolupament del llenguatge: el joc es converteix en quelcom simbòlic, és a dir, té un significat i una intenció. Vigotsky va posar de manifest que el joc simbòlic és una forma específica d’organització de l’activitat infantil, en la qual els factors psicològics interns com per exemple les estructures cognitives i les afectives, interactuen amb els factors externs, com la cultura i el medi ambient. També va assenyalar que és un mitjà que facilita l’accés al pensament abstracte.

El joc dramàtic desenvolupa aspectes com ara:

– L’elecció del tipus de relació: les relacions amb els iguals són elegides, depenen del desig i els nens han d’aprendre a tenir l’aprovació dels altres i a acceptar les normes socials i grupals.

– Els permet comparar-se, conèixer-se a si mateixos i valorar-se.

– Facilita l’adquisició de nombroses estratègies i habilitats socials.

– Facilita l’aprenentatge.

– Promou l’expressió d’emocions i sentiments que són específics de les relacions d’amistat.

  1. LES ACTIVITATS DRAMÀTIQUES

Com a llenguatge, el joc és un factor de desenvolupament:

– Metodologia: tota activitat dramatitzada, en la qual els nens siguin els protagonistes, requereix d’uns passos previs i d’una metodologia general; l’ús de diferents eines, com la música i els contes musicals, desenvoluparan la creativitat i expressió artística dels nens.

– Representació dramàtica: les possibilitats de representar una obra dramàtica són múltiples. No s’ha d’esperar que siguin dates assenyalades per fer-ho, com final de curs o Nadal. El mestre ha de buscar els moments per proposar aquest tipus d’activitats. La representació teatral és una eina molt vàlida per desenvolupar la creativitat i la imaginació dels nens: escenificar un conte o fer un petit musical farà que el nen desenvolupi aspectes com l’acció simbòlica en els més petits, l’ús de la veu, l’articulació vocal, el fraseig, el desenvolupament de l’esquema corporal entre d’altres, són objectius establerts al currículum.

Passos que podem seguir per organitzar una representació dramàtica amb nens d’Educació Infantil:

– Narració: el mestre contarà diverses vegades el conte, tenint en compte el to de veu i la seva intensitat, per donar un grau més alt de dramatisme a la narració, fins a estar segurs que tots els alumnes han comprès i interioritzat els personatges, les accions i la història.

– Representació lliure: els nens representaran el que han après i interioritzat. Al fer-ho els nens augmentaran el seu vocabulari i el llenguatge expressiu a través del moviment, la veu, els gestos i la seva expressió corporal.

– Adjudicació de personatges: l’adjudicació dels diferents personatges ajuda el mestre a l’hora de determinar qui serà cada personatge de la història. Tots els nens hauran de participar en el procés, fins i tot és convenient que s’aprenguin els papers dels altres a fi que “tots ho aprenguin tot”.

– Assaigs: es realitzaran tots els assaigs que es necessitin. Cal ser flexibles amb els objectius.

– Posada en escena: el vestuari, els llums, l’escenari…, donaran al nen una quantitat de possibilitats expressives i de desenvolupament de la imaginació i la creativitat. És important que els nens participin en la realització de les seves pròpies disfresses, que utilitzin objectes reciclats per a l’escenari (papers de diari, llaunes de refresc, pots de plàstic per fer objectes…) i també que aprofitin l’entorn escolar (la classe, el pati, el saló d’actes…) per a les seves representacions.

– La representació final: el moment de la representació és molt important, aquest arribarà quan els nens estiguin preparats per fer-ho, estiguin segurs dels seus diàlegs, accions, gestos i siguin capaços de recordar seqüències, moviments, desplaçaments… El mestre s’ha d’assegurar que l’alumne està segur en aquestes situacions, que les reconeix i les controla. Donar-li seguretat farà de la presentació un moment divertit, on el nen gaudirà de la interpretació.

– El teatre de titelles: és una activitat multidisciplinària, integra el dibuix, la literatura, les manualitats…, i desenvolupa en el nen aspectes lúdics i d’aprenentatge, també potencia i augmenta la capacitat d’imaginació i la creativitat, complementa l’adquisició del llenguatge i millora la dicció i l’articulació vocal i a més promou l’expressió verbal.

– El teatre d’ombres: té el seu origen en les ombres xineses; aquest teatre ha estat utilitzat per moltes cultures. Les ombres xineses són les més conegudes i sorgeixen de l’art folklòric originat a les zones rurals de la Xina i altres països d’Orient. Les ombres xineses fan èmfasi en la representació que sorgeix de l’acció de tot el cos, mentre segueix els ritmes inspiradors de les cançons. Actualment, s’inclouen altres materials, com l’ús de focus de llum amb diferents colors. Amb el teatre d’ombres aconseguim que els nens desenvolupin l’expressió corporal, l’orientació espacial i la coordinació en general.

– Joc de regles: en l’última etapa de l’Educació Infantil apareix el joc de regles. L’edat amb què es comença a jugar a aquests jocs depèn de l’entorn en el qual es mogui el nen i dels possibles models que tingui a la seva disposició (germans més grans, assistència a centres educatius, esportius, socials…), que facilita al nen la sensibilització amb aquest tipus de jocs.

Jocs d’expressió corporal

Amb els jocs d’expressió corporal introduïm a l’aula activitats que promoguin l’atenció de l’alumne per afavorir el seu desenvolupament integral a través del moviment del cos i del llenguatge. El mim és un art dramàtic on intervé el moviment. És el llenguatge a través del cos. Es diferencia de la pantomima, que és un canvi de la paraula pel gest. El mim és un procediment teatral que possibilita l’expressió emocional no verbal del nen. a més, facilita l’activitat motriu i la creativitat en cada un dels moviments dels segments corporals (recorda l’epígraf dels gestos, mans, peus, cap…).

Activitats musicals

La música és una peça fonamental de l’expressió corporal. Una música adequada pot ajudar el nen en el control del to muscular, en la consolidació del predomini lateral, en el descobriment i presa de consciència de les diferents parts del cos, en el coneixement de les seves possibilitats expressives per expressar i comunicar sentiments, emocions, necessitats…

Activitats de relaxació

Dur a terme una petita sessió de relaxació amb nens i nenes en l’etapa d’infantil és una tasca difícil. Els nens i nenes a aquesta edat no estan acostumats a estar quiets molt temps i mantenir molts minuts de silenci. La relaxació guiada amb música afavorirà l’aprenentatge de l’escolta musical amb silenci i això a poc a poc portarà els nens a un clima de relaxació. Per a això començarem amb peces musicals no massa lentes que afavoreixin l’escolta i els guiarem en recreacions de paisatges i situacions per afavorir la seva imaginació.

CONCLUSIÓ

Amb l’expressió corporal no afavorim tan sols el desenvolupament de l’esquema corporal, sinó que ajudem als nens i nenes a avançar en la seva comunicació, expressió, comprensió i orientació espai-temporal. S’afavoreix l’autoconeixement de l’infant mitjançant el desenvolupament del moviment, de l’autoconsciència del propi gest i dels sentits. Cal destacar, que l’expressió corporal, segueix els principis pedagògics i metodològics de globalització, experiència-activitat, integració, socialització, individualització… És important que la metodologia emprada es fonamenti en la lliure exploració i l’experimentació d’accions i moviments.