El laboratorio de Física y Química

El laboratorio de Física y Química

ÍNDICE

1.- INTRODUCCIÓN ……………………………………………………………………………..2

2.- PRINCIPIOS DIDÁCTICOS

2.1 METODOLOGÍA: Consideraciones generales………………………………4

2.1.1 Proceso enseñanza/aprendizaje……………………………………..4

2.1.2 El aprendizaje como investigación ………………………………….5

2.2 ACTITUDES Y CAPACIDADES…………………………………………………..6

2.2.1 Estrategias…………………………………………………………………….7

2.3 DISTRIBUCIÓN TEMPORAL……………………………………………………10

3.- OBJETIVOS Y CONTENIDOS

3.1 OBJETIVOS DOCENTES: ASPECTOS GENERALES…………………11

3.1.1 GENERALES DE LA ETAPA…………………………………………..12

3.2 DE TERCER CURSO…………………………………………………………………18

3.2.1 Objetivos……………………………………………………………………….18

3.2.2 Programación, criterios de evaluación y temporalización…..20

3.3 DE CUARTO CURSO…………………………………………………………………23

3.3.1 Objetivos……………………………………………………………………….23

3.3.2. Programación, criterios de evaluación y temporalización….25

4.- ASTRONOMÍA(Optativa de 3º de E.S.O.)

4.1 OBJETIVOS GENERALES………………………………………………………..30

4.2 PROGRAMACIÓN Y TEMPORALIZACIÓN…………………………………31

5.- TÉCNICAS DE LABORATORIO (Optativa de 4º de E.S.O.)

5.1 OBJETIVOS GENERALES………………………………………………………..34

5.2 CONTENIDOS Y TEMPORALIZACIÓN………………………………………36

5.3 METODOLOGÍA……………………………………………………………………….41

5.4 Temporalización . . . . . . ……………………………………………………………44

6.- TEMAS TRANSVERSALES ………………………………………………………………..45

7.- CRITERIOS

7.1 CRITERIOS DE SELECCIÓN DE MATERIALES CURRICULARES..46

7.2 CRITERIOS DE EVALUACIÓN DEL P.C.A………………………………….47

7.3 CRITERIOS DE EVALUACIÓN DE LA ACTUACIÓN DOCENTE……47

8.- ACTIVIDADES

8.1 TRABAJOS A DESARROLLAR…………………………………………..49

8.2 SUGERENCIAS PARA LA MEJORA DEL ÁREA …………………50

9.- OBJETIVOS MÍNIMOS …………………………………………………………………………..51

PROYECTO CURRICULAR DEL ÁREA DE FÍSICA Y QUÍMICA

EDUCACIÓN SECUNDARIA OBLIGATORIA – SEGUNDO CICLO

1.- INTRODUCCIÓN

El desarrollo de las Ciencias de la Naturaleza y, dentro de ellas, de la Física y la Química, ha sido uno de los motores de cambio de la humanidad más importantes de los últimos siglos. La ciencia ha llegado a constituir una de las claves más importantes para entender la cultura contemporánea tanto por sus contribuciones a la mejora de las condiciones de vida como por la manera de pensar del ser humano sobre su existencia y sobre la sociedad.

La necesidad de un curriculum escolar con un contenido científico amplio y equilibrado responde, además, a una demanda social para que la educación obligatoria incorpore contenidos de cultura científica que preparen a los ciudadanos del próximo siglo para comprender una sociedad totalmente impregnada por el desarrollo científico y tecnológico.

El conocimiento de las Ciencias de la Naturaleza, tiene un claro sentido educativo porque proporciona a los alumnos/as instrumentos conceptuales rigurosos para comprender la realidad natural y poder intervenir en ella. Los contenidos contribuyen al desarrollo de muchas capacidades que se recogen en los objetivos de la educación obligatoria, tanto de carácter conceptual como procedimental y actitudinal. De esta forma, conseguir el acceso de los alumnos/as al mundo de la ciencia es un propósito primordial en la educación obligatoria, algo que éste área trata de asumir introduciéndolos en el valor funcional de la ciencia, capaz de explicar y predecir fenómenos naturales cotidianos, ayudándoles a adquirir los instrumentos necesarios para indagar la realidad natural de una manera más analítica, contrastada y creativa.

La organización básica en la que se configura el área son las disciplinas básicas fundamentales relacionadas con el estudio de los fenómenos naturales: Física, Química, Biología y Geología.

Estas disciplinas se reúnen en la unidad curricular de una sola área, con la finalidad de facilitar que se puedan realizar aproximaciones de conjunto a los fenómenos naturales, de forma que se destaquen las relaciones y conexiones entre éstas y que se ponga de manifiesto la existencia de marcos conceptuales y procedimientos de indagación comunes.

No obstante, este planteamiento curricular de área ha de permitir que los alumnos comprendan las diferencias tanto del objeto de estudio como de los marcos teóricos y los procedimientos de indagación y de contraste entre las diferentes disciplinas científicas. Así mismo ha de implicar una toma de conciencia clara de las diferencias entre el conocimiento científico y el cotidiano.

La ciencia es una actividad constructiva, un proceso continuo en el cual las personas y los grupos de personas desarrollan concepciones, que evolucionan y cambian con el tiempo.

La ciencia no es solamente el conjunto de conocimientos construidos por los científicos, sino también los procesos por lo cuales aquellos conjuntos teóricos se producen y cambian en el tiempo: pensamiento en términos de hipótesis, la búsqueda del contraste con la realidad, el hecho de poner a prueba la hipótesis mediante la experimentación y la observación controlada, la intención de encontrar síntesis, esbozar ideas que sirvan para resolver problemas inicialmente separados, etc.. Como consecuencia de esta manera de pensar y de proceder, se favorecen una serie de actitudes características: curiosidad, creatividad y espíritu crítico. Así pues, la ciencia es una actividad colectiva, integrada en un contexto social y no una actividad pura, realizada por personas neutrales. Así, una concepción de la ciencia como una actividad constructiva debe corresponderse con un planteamiento didáctico que subraye el papel activo y de construcción cognoscitiva en el aprendizaje.


2.- PRINCIPIOS DIDÁCTICOS

2.1.-Metodología: consideraciones generales

2.1.1.- Proceso enseñanza/aprendizaje.

En todo proceso educativo hay que tener en cuenta distintas etapas, que pueden esquematizarse de la siguiente manera:

Formulación de objetivos ® Elección de contenidos ® Selección de Actividades y de los procedimientos para la consecución de los objetivos ® Evaluación de la conducta final del alumno de acuerdo con los objetivos propuestos.

El objetivo fundamental de este capítulo es el de concretar los aspectos didácticos de la enseñanza de la Física y Química dentro del contexto actual del Centro. Para ello podríamos comenzar señalando algunas de las ideas actuales sobre el proceso enseñanza/aprendizaje.

Si analizamos detenidamente el significado del verbo “enseñar”, vemos que consiste en “crear una situación en la que se produzca el aprendizaje”.

Frente a una concepción tradicional de la enseñanza, con sujetos activos (profesores) y pasivos (los alumnos), de modo que el proceso de enseñanza consistía en una transmisión de conocimientos de los sujetos activos a los pasivos, hoy en día se plantea el proceso de enseñanza/aprendizaje como un flujo de “ida y vuelta” entre el profesor y el alumno. No podemos, por tanto, concebir en la enseñanza/aprendizaje una relación del profesor con el alumno que se limite a una simple transmisión de conocimientos del primero hacia el segundo. Si queremos ser coherentes con la actual orientación constructivista del aprendizaje, la labor del profesor no ha de consistir sólo en exponer ideas y conocimientos con la mayor claridad posible, sino que ha de ser un auténtico director y organizador del aprendizaje del alumno.

Así, las tendencias actuales en la enseñanza, dan menos importancia a la transmisión de conocimientos, y expresan mayor interés por la adquisición, por parte del alumno, de técnicas y hábitos de estudio, de capacidad de análisis crítico, etc.. Ponen más énfasis en que el estudiante aprenda a aprender . Misión del profesor será aportar al alumno un soporte científico suficiente para que pueda abordar y resolver las situaciones que en su vida profesional se le presenten.

Esta tarea no se presenta en principio nada fácil, tal y como la experiencia docente nos demuestra. Sin embargo, es fundamental realizar una planificación en función de los fines y de los medios disponibles a nuestro alcance, de forma que aseguremos la posibilidad de llevarla a la práctica.

Teniendo en cuenta todo lo expuesto, podemos señalar que:

1.- En el proceso de enseñanza -aprendizaje deben participar activamente, tanto profesores como alumnos.

2.- El conocimiento de una disciplina, por parte del profesor, no es suficiente: no sólo tiene que “saber” sino también “saber enseñar”. Así, podríamos señalar como objetivos a conseguir por el profesorado con el fin de adquirir un conocimiento significativo y de una cierta profundidad de la materia a impartir:

· el conocimiento de los problemas que originaron la construcción de dichos conocimientos y cómo llegaron a articularse en cuerpos coherentes;

· conocer la metodología empleada;

· conocer las interacciones ciencia/técnica/sociedad asociadas a dicha construcción ;

· tener algún conocimiento de los desarrollos recientes y sus perspectivas para poder transmitir una visión dinámica, no cerrada;

3.- En este modo de concebir el aprendizaje, es fundamental la motivación del alumno y no sólo dirigida hacia los conocimientos básicos sino también a la adquisición de una capacidad intelectual que le permita abordar futuros problemas sociales..

2.1.2.- El aprendizaje como investigación.

El modelo emergente de enseñanza/aprendizaje de las ciencias que parece imponerse en la actualidad supone asociar la adquisi­ción significativa de conocimientos al cambio metodológico, es decir, a la familiarización con la metodología científica.

No sólo no se trata de objetivos distintos, sino que renunciar a una correcta familiarización con la metodología científica – al cambio metodológico -supondría renunciar a un aprendizaje signi­ficati­vo – al cambio conceptual – capaz de modificar los esquemas conceptuales intuitivos de los alumnos. Pero un correcto plantea­miento de esta integración de la metodología científica en el aprendizaje exige superar el inductivismo habitual y, muy concre­tamente, desligar las propuestas de enseñanza como investigación de las referencias casi exclusivas a las prácticas de laborato­rio, extendiendo dichas propuestas a todo el trabajo de construc­ción de conocimientos.

Superar el induc­tivismo no estriba simplemente en modificar las prácticas de laboratorio, aunque ello sea absolutamente necesario, sino, sobre todo, en extender el planteamiento de investigación a todo el trabajo de construcción de conocimientos: desde la introduc­ción (invención) de conceptos a la resolución de problemas a la luz de los conocimientos elaborados.

Precisamente esta resolución de problemas puede convertirse en una ocasión privilegiada de practicar la “ciencia normal”, superando su carácter habitual de simples ejercicios repetitivos y condu­ciendo el aborde de situaciones que encuentran solución en el cuerpo de conocimientos disponibles, actuando como “contrasta­ción” la coherencia de los resultados obtenidos con dicho cuerpo de conocimientos.

Esta visión más creativa supone también una posible solu­ción al problema de la actitud negativa de los estudiantes hacia el aprendizaje de las ciencias. En efecto, este aprendizaje adquiere ahora el carácter de una aventura: la aventura que supone enfrentarse creativamente a problemas abiertos, la consta­tación gratificante de que las propias ideas tienen la validez (¡ y los errores !) de las de los científicos, etc…No podemos detenernos aquí en este aspecto esencial del aprendizaje, que apunta a la conveniencia de completar el modelo y concebir el aprendizaje no sólo como cambio conceptual y metodológico, sino también- y quizás ante todo- como cambio actitudinal.

2.2.-Actitudes y capacidades

Como señala el currículo oficial del área para la etapa de la Educación Secundaria Obligatoria, el principal objetivo de la enseñanza de las Ciencias Naturales y, por tanto, de Física y Química, es que los alumnos y alumnas adquieran la capacidad de describir y comprender su entorno y explicar los fenómenos naturales que en él suceden, aplicando sus conocimientos y los procedimientos habituales del quehacer científico (observación sistemática, formulación de hipótesis, comprobación). Para cumplir este objetivo fundamental, la acción pedagógica debe seguir una serie de líneas maestras:

! Organizar los conocimientos en torno a núcleos de significación. Cuatro conceptos adquieren gran importancia en Física y Química: energía, materia, interacción y cambio. Estos grandes núcleos conceptuales, que hacen referencia a todos los ámbitos de aplicación de las disciplinas, garantizan la organización y estructuración de las ideas fundamentales en un todo articulado y coherente.

! Combinar el aprendizaje por recepción y el aprendizaje por descubrimiento. El proceso de aprendizaje es diferente del proceso de construcción de la ciencia.

El apretado calendario escolar no permite plantear todos los temas con la pauta del método científico. Pero tampoco se puede renunciar a esta vía que se aplica selectivamente en los casos más propicios: cuando se trata de resolver un problema, solucionar un conflicto cognitivo, etc.

! Realzar el papel activo del alumno en el aprendizaje de la ciencia. Es importante que los alumnos y alumnas realicen un aprendizaje activo que les permita aplicar los procedimientos de la actividad científica a la construcción de su propio conocimiento. Los profesores deben, pues, promover cambios en las ideas previas y las representaciones de los alumnos, mediante la aplicación de dichos procedimientos.

! Dar importancia a los procedimientos. En el ámbito del saber científico, donde la experimentación es la clave de la profundización y los avances en el conocimiento, adquieren una gran importancia los procedimientos. Este valor especial de las técnicas debe transmitirse a los alumnos y alumnas, que deben conocer y utilizar hábilmente algunos métodos habituales en la actividad científica a lo largo del proceso investigador. Entre estos métodos se encuentran los siguientes: planteamiento de problemas y formulación clara de los mismos; uso de fuentes de información adecuadas de forma sistemática y organizada; formulación de hipótesis pertinentes a los problemas; contraste de hipótesis mediante la observación rigurosa y, en algunos casos, mediante la experimentación; recogida, análisis y organización de datos; comunicación de resultados. En la adquisición de estas técnicas tiene especial importancia su reconocimiento como métodos universales, es decir, válidos para todas las disciplinas científicas.

! Plantear el desarrollo de las actitudes como parte esencial del contenido. Ligado al aprendizaje de Física y Química se encuentra el desarrollo de una serie de actitudes que tienen gran importancia en la formación científica y personal de los alumnos y alumnas. Entre ellas se encuentran las siguientes: aprecio de la aportación de la ciencia a la comprensión y mejora del entorno, curiosidad y gusto por el conocimiento y la verdad, reconocimiento de la importancia del trabajo en equipo e interés por el rigor científico, que permite distinguir los hechos comprobados de las meras opiniones.

2.2.1- Estrategias.

Para una adecuada consecución de los objetivos propuestos en la programación, y de acuerdo con los principios metodológicos aquí descritos, se propone una estrategia general fundamentada en los siguientes aspectos básicos:

a) Adecuar el ambiente de la clase como un medio esencial en la facilitación de la labor investigadora.

b) Promover la formulación de los problemas como un estímulo personal para la acción investigadora de los alumnos, provocando en ellos curiosidad y deseos de indagar.

c) Poner en juego las informaciones previas de los alumnos (creencias, representaciones, pre-conceptos, etc.) sobre el problema que se investiga.

d) Contrastar entre sí dichas informaciones, alentando la confrontación de argumentos, evidencias y ejemplos y promovien­do, con ello, la reelaboración del conocimiento inicial que los alumnos tienen sobre el problema, así como la formación de “co­rrientes de opinión” (hipótesis) sobre la manera de resol­verlo.

e) Buscar, seleccionar y organizar nueva información a través de diferentes procesos manipulados, observaciona­les, experimentales, de análisis de información escrita o verbal, etc.

f) Relacionar la información previa, así como la surgida de contraste inicial de opiniones, con la nueva información obteni­da, generando, de esta manera, un proceso de construcción cogni­tiva y actitudinal.

g) Realizar actividades específicas de aplicación de los nuevos constructos elaborados por los alumnos, a situa­ciones y contextos diferentes a los investigados, promo­viendo la madura­ción y generalización de los aprendiza­jes.

h) Acumular y difundir los informes de investigación, como forma de disponer de un patrimonio de conocimiento escolar sobre la realidad que puede tomarse como referencia para futuras inves­tigaciones y como forma de transmitir a la sociedad el conoci­miento generado en la escuela.

Concretamente, dentro de un Área como es la Física y Química, principalmente experimental, consideramos absolutamente necesario el empleo de la Metodología Científica en el desarrollo de nuestra labor. Por ello y por los motivos expuestos anteriormente ,establecemos los siguientes criterios metodológicos dentro del Área:

1.- Propiciar el trabajo en grupo.

2.- Desarrollar actividades que favorezcan la discusión y la expresión de las opiniones de los alumnos.

3.- Propiciar el consenso en aquellos aspectos donde existen varias opiniones.

4.- Diseñar los temas de forma que se emplee el método científico: hipótesis, diseños experimentales, obtención de resultados, conclusiones.

5.- Favorecer la autoestima de los alumnos así como el respeto a sí mismos y a sus opiniones.

6.- Hacer sentir en clase que la Ciencia es algo “vivo” que está por hacer y que se revisa y se autocrítica a sí misma continuamente.

7.- Hacer hincapié en conseguir motivar a los alumnos y hacer que se impliquen plenamente en las tareas que se propongan, tanto dentro como fuera del aula.

8.- Propiciar la realización de diseños experimentales, como herramienta para aclarar determinadas situaciones. Las cosas “hay que hacerlas” para poder comprenderlas, y deben ser ellos quienes se impliquen en ello, bajo la dirección del profesor.

9.- Atender la diversidad y las capacidades de los alumnos, mediante adaptaciones curriculares y ofertando asignaturas optativas ( Diversificación y Optatividad)


2.3 DISTRIBUCIÓN TEMPORAL

El calendario escolar del curso 2000-2001, una vez fijados los días no lectivos no coincidentes con fiestas locales, permite realizar el siguiente cálculo de semanas lectivas/mes para el Departamento de Física y Química en los distintos grupos y niveles:

Septiembre 2

Octubre 4

Noviembre 5

Diciembre 3

Enero 4

Febrero 4

Marzo 4

Abril 3

Mayo 5

Junio 2

_______________________

Total 36 semanas

Sobre este cómputo de semanas lectivas es necesario realizar las correcciones pertinentes, dado que los distintos cursos y niveles tienen distintas horas lectivas a la semana.

Por otra parte, es preciso igualmente considerar que un determinado número de horas se van a dedicar, a lo largo del curso, a la realización de pruebas. Para esta finalidad se ha supuesto un número máximo de 6 horas al año.

De acuerdo con estas consideraciones, un número aproximado a la distribución real de tiempo para impartir docencia, sería el siguiente para cada uno los cursos:

ESO

3º de E.S.O.

66 sesiones

4º de E.S.O.

102 sesiones

Astronomía

66 sesiones

Laboratorio de Física y Química

102 sesiones

Programa de Diversificación

210 sesiones

Bachillerato

1º Física y Química

138 sesiones

Física 2º

138 sesiones

Química 2º

138 sesiones

Técnicas de Laboratorio(BAT)

138 sesiones

Total Sesiones

1098 sesiones

3.- OBJETIVOS Y CONTENIDOS

3.1 Objetivos docentes, aspectos generales.

Cualquier actividad humana tiene unos objetivos, y así, la actividad docente, como cualquier actividad, debe responder a las preguntas:

¿por qué se hace la actividad?, ¿para qué se hace?, ¿con qué medios se cuenta para la misma?

La forma concreta de impartir las enseñanzas en cualquier disciplina viene determinada, en última instancia, por los objetivos que se quieren alcanzar a través del aprendizaje de la misma. En términos generales, el objetivo de la enseñanza es que se produzca en el alumno una transformación en el sentido de adquirir un enriquecimiento intelectual, cultural y humano. Así, se debe procurar que los alumnos:

« Dispongan de información teórica y de capacitación práctica.

« Actúen con sentido crítico.

«Posean los suficientes recursos teóricos y metodológicos para participar en nuevas situaciones.

Así, a la vista de lo expresado anteriormente, podemos clasificar los objetivos docentes en objetivos formativos (relativos a la adquisición de determinados hábitos de conducta) y objetivos informativos (relativos a la adquisición de conocimientos).

El primer grupo, viene a plasmarse en el conocimiento de la Metodología Científica, mientras que el segundo, viene a recogerse en la confección de unos programas específicos.

3.1.1 Objectius generals i continguts de l’etapa

En finalitzar l’Educació Secundària Obligatòria, com a resultat dels aprenentatges realitzats en l’àrea de Ciències Físico-Químiques, els alumnes i les alumnes hauran desenvolupat les capacitats enunciades en els objectius generals següents i abordant els blocs de contingut que apareixen relacionats:

Objectius generals

1. Comprendre significativament concepcions i estructures científiques bàsiques, avançant en la construcció d’una concepció racional i coherent del món.

2. Desenvolupar les activitats essencials del treball científic (mètodes d’investigació), tot posant-les en pràctica per a l’ela

3. Comprendre la contribució que la física i la química han tingut i tenen en l’evolució de la nostra societat (racionalisme, comunicacions, agricultura, energia, medicaments, nous materials, màquines, etc.), tot iniciant l’anàlisi de les complexes relacions entre ciència, tècnica i societat.

4. Conéixer els problemes derivats d’un ús no planificat de la ciència: contaminació atmosfèrica i sonora, exhauriment de les fonts d’energia, escalfament del planeta, etc., tot fomentant una activitat de respecte i cura del medi ambient i d’aprofitament racional dels recursos existents

5. Valorar el desenvolupament de les activitats i concepcions científiques, tot augmentant la confiança en si mateixos i la seua autoestima quan es desenvolupen en activitats pròpies d’aquestes ciències i sentint interés envers l’aprenentatge de la Física ide la Química.

Bloc de contingut

1. El desenvolupament d’actituds com: . curiositat, . perseverança, . disposició a l’anàlisi reflexiva, . disposició a la consideració i valoració d’arguments distints als propis, . confiança en si mateix, . respecte i sensibilitat envers el medi ambient, . disposició a cooperar amb altres. El desenvolupament d’aquestes actituds no es produeix de manera espontània i innata, i es veu molt influït per l’ambient d’aprenentatge: la forma en què s’elaboren coneixements dins de l’aula, les actituds dels professors, el clima de treball de l’aula i del centre, els companys i la família, etc. Per tant, els professors han d’ésser conscients de la importància d’afavorir el desenvolupament de les esmentades actituds en la classe de Física i Química.

2. Els blocs de continguts APROXIMACIÓ AL TREBALL CIENTÍFIC i NATURALESA DE LA CIÈNCIA. RELACIONS ENTRE CIÈNCIA, TÈCNICA I SOCIETAT es desenvoluparan al llarg de tota l’etapa.

3. Els blocs de continguts L’ESTRUCTURA DE LES SUBSTÀNCIES I LA PRODUCCIÓ DE NOVES SUBSTÀNCIES i FORCES I MOVIMENTS. LA GRAVITACIÓ UNIVERSAL, es desenvoluparan en l’últim curs de l’etapa. No obstant això, alguns aspectes d’aquests continguts poden ésser tractats, també, en el primer cicle de l’etapa (12/14 anys).

4. Els blocs de continguts no són equivalents quant a la durada, jerarquització o major o menor caràcter quantitatiu, ni impliquen cap seqüenciació. El projecte curricular del centre serà el que determine tant la seqüenciació dels blocs de continguts com el temps que s’ha d’emprar en cadascun.

5. Existeix la possibilitat de variar, justificadament, el grau d’aprofundiment dels distints blocs. El criteri que hauria d’orientar aquestes decisions és el de la profunditat enfront de l’amplitud (vegeu el capítol anterior).

1. Aproximació al treball científic

Els alumnes han d’avançar en la comprensió i utilització dels aspectes intel·lectuals i pràctics que els permeten d’abordar problemes des del punt de vista científic i augmentar el seu enteniment quant a la manera en què es produeixen els coneixements científics. Això es durà a terme, mitjançant les activitats necessàries per a desenvolupar els continguts dels blocs del currículum augmentant, progressivament, el grau de complexitat, precisió i coherència.

Les activitats han de fomentar la capacitat de: plantejar problemes, formular hipòtesis i planejar estratègies; desenvolupar experiments; interpretar resultats; realitzar prediccions;dissenyar investigacions i comunicar de manera adient les activitats realitzades i els resultats obtinguts.

Els estudiants han de tenir oportunitats en l’aula per a:expressar clarament les seues expectatives davant situacions quotidianes i interpretar les “dades” que aquestes els proporcionen;expressar verbalment o gràficament (a través de dibuixos, diagrames, etc.) el desenvolupament i resultat de les activitats realitzades; planificar i realitzar observacions, classificacions, etc., com a resposta a problemes plantejats; plantejar preguntes que permeten la investigació; formular hipòtesis i contrastar-les; planificar activitats per a contrastar hipòtesis (control de variables); utilitzar instruments bàsics de mesura amb un grau creixent de precisió: regle, balança, cronòmetre, proveta; utilitzar fonts secundàries (llibres, periòdics, revistes, vídeos…) per a realitzar investigacions; per exemple: beneficis i perjudicis de la utilització de les distintes fonts d ‘energia; distribució de l’energia elèctrica des del lloc d’obtenció fins al de consum, etc.; utilització correcta del llenguatge tècnic i coneixement dels sinònims, que per a aquests tecnicismes, s’utilitzen en la vida quotidiana; desenvolupament, quantitatiu de les idees i dels conceptes qualitatius.

2. Naturalesa de la ciència. Relacions entre ciència, tècnica i societat (C/T/S).

S’abordarà l’estudi de la naturalesa de la ciència i les seues limitacions. Això comporta entendre com s’elaboren les idees científiques, com evolucionen i canvien amb el temps (naturalesa temporal de les teories científiques), i com els afecta el context social, econòmic, religiós, cultural i polític en què es desenvolupen. Per una altra banda, hauran d’ésser conscients de la importància de les ciències en les seues vides, i s’hauran de construir i utilitzar les idees i teories en situacions quotidianes que posen en relleu aquesta importància.

Per tant, les activitats per al desenvolupament dels continguts dels blocs han de proporcionar oportunitats perquè els alumnes augmenten la seua comprensió sobre:

· el caràcter temptatiu i d’invenció de les teories científiques;

· algunes idees o teories que es mantingueren en determinades èpoques, les causes del seu manteniment i el seu abandó i les idees o teories que les substituïren; per exemple: el model geocèntric, el model atòmic de Dalton, la naturalesa corpuscular o ondulatòria de la llum, la teoria de l’ímpetu, la diferència essencial entre la naturalesa i el moviment dels cossos celests i dels cossos en la superfície terrestre; els canvis (socials, morals, etc.) que es produeixen en la vida de les persones a causa del pas d’una teoria a una altra diferent; per exemple: la generació espontània, la teoria de l’evolució, la Gravitació Universal i la predicció anticipada d’arribades de cometes, etc.;

· les aplicacions pràctiques d’algunes idees i teories científiques, el desenvolupament tecnològic al qual han donat lloc i la seua incidència en la vida quotidiana; per exemple: anàlisi del funcionament d’objectes, d’instruments o de processos basats en idees científiques; l’avanç experimentat en algun camp concret (medicina, agricultura, materials, comunicació, indústria, obres d’enginyeria…) i algun dels problemes que han sorgit amb aquests avanços (contaminació, residus, escalfament de l’atmosfera, forat en la capa d ‘ozó…);

· el fet que l’aspecte científic és només un dels múltiples factors que s’han de tenir en compte en la solució de problemes que es planteja la societat actual, i, que en la presa de decisions, ha d’existir un balanç, entre beneficis i perjudicis; per exemple: fonts d’energia;

· l’existència de discrepàncies entre els científics sobre algun problema actual; per exemple: la fusió freda, la predicció de terratrèmols, etc.;

· la comprensió que la manera en què es produeixen i accepten coneixements en les ciències és distinta a la de la vida quotidiana.

3. Propietats i estructura de la matèria.

S’estudiarà l’estructura dels materials, tot advertint que tenen propietats molt diferents en les quals es basa la seua utilització en la vida quotidiana (duresa, resistència a la tracció, elasticitat, conductivitat elèctrica i tèrmica…), i també propietats generals comunes (massa, volum -que no serveixen per a diferenciar un material d’un altre- i densitat), però que tots estan formats per partícules (àtoms i molècules) en moviment. Els alumnes han d’ésser capaços d’utilitzar el model cinètico-corpuscular per a explicar fenòmens quotidians, per exemple: canvis d’estat, dilatacions i compressions en un mateix estat, elevació-disminució de la temperatura, pressió dels gasos i particularment, la pressió atmosfèrica, etc.

4. L’estructura de les substàncies i la producció de noves substàncies.

Els estudiants comprendran progressivament la utilització en contextos quotidians de la teoria atòmico-molecular de les substàncies, i seran capaços d’explicar les transformacions en què desapareixen unes substàncies i n’apareixen unes altres en termes del trencament i la formació d’enllaços entre àtoms, i de predir i explorar, a partir del model cinètic de reacció, els factors que influiran en la seua velocitat.

De la mateixa manera, estudiaran l’estructura de l’àtom, el per què de les semblances de les propietats dels elements representatius del Sistema Periòdic, i el significat de les fórmules químiques. Han d’abordar el problema de com s’uneixen els àtoms en les diferents substàncies, tot relacionant el tipus d’unió amb algunes de les seues propietats macroscòpiques.

Hauran de conéixer la importància pràctica en determinats tipus de reaccions: oxidació/reducció, àcid/base i precipitació, i tindran oportunitats per a aprofundir algun d’aquests tipus.

Han de comprendre i explorar, almenys qualitativament, els aspectes energètics dels processos químics i utilitzar el concepte de mol per a realitzar càlculs senzills sobre quantitats de substàncies.

Han d’ésser conscients de la importància i influència de la Química en les condicions de vida de la humanitat (aliments, medicaments, agricultura, nous materials, química del carboni, etc.).

5. Lènergia i la seua tranferència

Utilització del concepte d’energia i dels seus processos de transferència (treball, calor, radiació), qualitativament i quantitativa, en situacions quotidianes. S’abordarà el problema de les diferents fonts concentrades d’energia i dels diferents aspectes implicats en la seua exploració. S’han d’utilitzar les idees de conservació i degradació de l’energia per interpretar els resultats de processos de transferència d’aquesta energia. Així mateix, els alumnes hauran de comprendre els processos energètics implicats en el corrent elèctric i en les reaccions químiques.

Hauran de conéixer, també, la utilització i consum d’energia en la societat actual, la seua relació amb el tipus de vida i problemes derivats.

6. So, llum i ones electromagnètiques

Els estudiants han de comprendre que la transferència d’energia d’un punt a un altre es pot realitzar per desplaçament de partícules o de forma deslocalitzada a través d’un medi (per exemple: ones en cordes, molls, aigua). Estudi de la producció, propagació i recepció del so i de les seues propietats ondulatòries (tot associant-les amb sensacions fisiològiques). De la mateixa manera s’abordarà el problema de la contaminació sonora a les ciutats i les formes d’evitar-la. Hauran d’explorar i comprendre el funcionament d’algun aparell àudio (per exemple: micròfon, altaveu, telèfon) i conéixer que el so pot ésser convertit en oscil·lacions electromagnètiques i transmés a llarga distància (ràdio).

S’estudiaran també les propietats i el comportament de la llum i les ones electromagnètiques. Els alumnes hauran de comprendre com es propaga, reflexa i refracta la llum, i utilitzar això per explicar la visió i els defectes comuns dels ulls i la seua correcció, així com el funcionament d’algun dispositiu òptic (per exemple: càmera fotogràfica, projector, etc.). De la mateixa manera, abordaran el problema de la naturalesa de la llum, i hauran de conéixer com es produeix la radiació electromagnètica i algunes de les aplicacions de les ones electromagnètiques en contextos domèstics, mèdics i de comunicació.

7. Electricitat i magnetisme

S’abordarà el problema de la naturalesa elèctrica de la matèria tot usant el model de càrregues per explicar fenòmens electrostàtics habituals. Els estudiants analitzaran la interacció elèctrica des del punt de vista energètic, comprenent que un sistema de càrregues té una energia potencial i una càrrega lliure deixada en repòs en un camp elèctric es mourà de manera que disminuesca l’energia potencial. Exploraran la producció de corrent elèctric en circuits senzills de corrent continu i construiran un model adequat del seu funcionament. Han d’ésser capaços d’utilitzar i amidar la diferència de potencial i de relacionar-la amb la intensitat del corrent i les característiques del circuit.

De la mateixa manera, abordaran els aspectes energètics del corrent elèctric i utilitzaran en aquest context els aspectes de potència i energia, sent capaços de realitzar i comprovar prediccions sobre el consum domèstic.

Els alumnes han d’ésser conscients de l’enorme influència que ha tingut l’electricitat en l’evolució econòmica i social de la humanitat.

Sistematitzaran totes les seues experiències sobre les propietats dels imants i hauran de plantejar-se la relació entre forces elèctriques i magnètiques, arribant a establir la relació entre corrent elèctric i magnetisme, i comprenent la inducció electromagnètica. Fent ús d’aquestes idees, exploraran i comprendran el funcionament d’un motor elèctric senzill i d’un generador de corrent altern

Analitzaran la producció de corrent elèctric a gran escala per distints mètodes i la seua distribució fins als llocs d’utilització domèstica.

8. Forces i moviments. La gravitació universal

Els estudiants avançaran en la comprensió de la naturalesa de les forces i els seus efectes sobre el moviment dels cossos, desenvolupant la seua relació amb la velocitat, acceleració i la seua massa. Els alumnes han d’operativitzar les idees de velocitat i acceleració i apreciar qualitativament el seu caràcter vectorial, utilitzant aquests conceptes per aprofundir en l’estudi de moviments en què no actua cap força resultant, i en els quals la força és constant (especialment la caiguda lliure, el moviment circular uniforme i els moviments rectilinis uniformement accelerats). També analitzaran l’efecte de les forces sobre els objectes deformables (pressió).

Hauran de comprendre qualitativament la conservació de l’energia i de la quantitat de moviment -com a principis fonamentals de la natura en el moviment dels sistemes-. Tot això es desenvoluparà en contextos rellevants i familiars per als alumnes: transport, esports, moviments reals, fregament, viatges espacials, xocs i propulsió a doll, ressaltant especialment les implicacions per a la seguretat vial (per exemple: analitzar els efectes de velocitat excessiva). Els estudiants exploraran situacions quotidianes en les quals hagen d’analitzar la validesa de les seues idees espontànies (molt arrelades sobre molts conceptes d’aquest bloc) i les noves idees en desenvolupament.

De la mateixa manera, exploraran l’evolució des del model geocèntric de l’Univers fins a la Gravitació Universal, tot aplicant les idees adquirides sobre les forces i el seu efecte en els moviments, per explicar, d’una manera simple, el moviment de caiguda lliure, de La Lluna al voltant de La Terra, i d’aquesta i els planetes al voltant del Sol. Comprendran la naturalesa del pes dels cossos i la seua relació amb la seua massa. Apreciaran l’impacte (científic, social, etc.) que va produir la gran síntesi constituïda sobre la teoria corpuscular de la matèria, el concepte newtonià de forca i la Gravitació Universal.

3.2 Tercer Curso

3.2.1 Objetivos del tercer curso

_ Observar analíticamente el entorno y describir científicamente los hechos observados.

_ Aplicar estrategias científicas en la resolución de problemas relacionados con hechos observables en la naturaleza.

_ Participar en actividades y experiencias sencillas que permitan verificar los hechos y conceptos estudiados, y valorar positivamente el trabajo en equipo propio de la investigación científica.

_ Valorar la ciencia como fuente de conocimiento sobre el entorno y como motor del desarrollo de la tecnología, que mejora las condiciones de existencia de las personas.

_ Mostrar interés por el conocimiento de las leyes físicas que explican la estructura y el comportamiento de la materia, así como por las aplicaciones técnicas de dichas leyes.

_ Desarrollar actitudes que fomenten el respeto por los demás, independientemente del sexo, la edad y la raza.

_ Distinguir entre sustancia simple y sustancia compuesta, mezcla y disolución, elemento y compuesto.

_ Comprender la estructura y composición de la materia y su organización en átomos y moléculas, y aplicar los conocimientos para explicar las propiedades de los elementos y los compuestos.

_ Conocer el concepto de mol y utilizarlo para realizar cálculos químicos.

_ Describir algunas reacciones químicas fácilmente observables (combustión, corrosión, etc.) y explicar cómo se producen.

_ Escribir y ajustar correctamente algunas ecuaciones químicas.

_ Conocer algunas técnicas experimentales que permiten profundizar en el estudio de la materia y descubrir sus propiedades: técnicas de separación, seguimiento de reacciones químicas, medición de magnitudes eléctricas, etc.

_ Reconocer la existencia de las llamadas propiedades periódicas de los elementos y justificar mediante ellas la clasificación de los elementos en el sistema periódico.

_ Formular algunos compuestos sencillos, tanto binarios como ternarios, y relacionar la fórmula de cada compuesto con su composición atómica.

_ Describir el comportamiento de diferentes elementos eléctricos (lámparas, resistencias, interruptores, etc.) en un circuito y analizar los resultados de conectarlos en serie y en paralelo.

Libro de Texto:

“Física y química de 3º de ESO”

Ed. Rialla Octaedro


3.2.2 Programación y criterios de evaluación de 3º de E.S.O.

Unitats temàtiques

U. 1: La naturalesa corpuscular de la matèria

1.1 Propietats dels gasos

1.2 Construcció d’un model corpuscular vàlid per als tres estats de la matèria

1.3 Les lleis dels gasos

1.4 Altres aplicacions del model

U. 2: La teoria atomicomolecular

2.1 Interpretació corpuscular de les reaccions químiques

2.2 Relacions de massa en les reaccions químiques. Les lleis ponderals

2.3 La teoria atomicomolecular de Dalton

2.4 Concepte de mol

U. 3: L’electricitat

3.1 Fenòmens electrostàtics qualitatius

3.2 Transmissió de la potència elèctrica

3.3 Interacció elèctrica

U. 4: El corrent elèctric

4.1 Corrent elèctric i diferència de potencial

4.2 Mesura del corrent elèctric

4.3 Factors dels quals depèn la intensitat de corrent

4.4 Factors dels quals depèn la resistència d’un conductor

4.5 Associació de resistències

4.6 Efectes del corrent elèctric

U. 5: L’electromagnetisme

5.1 Fenomenologia del magnetisme

5.2 Relació entre fenòmens elèctrics i magnètics

5.3 Producció de corrent elèctric mitjançant camps magnètics

5.4 Ús de l’energia elèctrica

U. 6: Primers models atòmics

6.1 Les partícules a l’interior de l’àtom: el model de Thomson

6.2 L’àtom de Rutherford

6.3 El neutró i els isòtops

Procedimients

• Realizar experiencias sobre técnicas de separación de mezclas: filtración, destilación, cromatografía, etc.

• Resolver problemas relacionados con la composición y la estructura de la materia.

• Realizar esquemas de la estructura del átomo y de la configuración electrónica de átomos de diversos elementos.

• Formulación química.

• Ajustar ecuaciones químicas.

• Resolver problemas y realizar cálculos con ecuaciones químicas.

• Realizar experiencias sobre reacciones químicas.

• Resolver problemas y realizar cálculos con ecuaciones químicas.

• Medidas de magnitudes eléctricas (corriente continua).

• Interpretar esquemas de circuitos.

• Resolver problemas sobre electricidad.

• Realizar experiencias relacionadas con el electromagnetismo.

Actituts

• Valorar positivamente la ciencia como medio de conocimiento de nuestro entorno.

• Mostrar interés por comprender la estructura y composición de los materiales.

• Valorar el proceso de avance científico a través de la formulación de hipótesis y teorías.

• Reconocer la importancia de determinadas reacciones en la vida diaria y en la industria.

• Valorar la importancia de la electricidad en la vida diaria.

• Mostrar interés por conocer las interacciones en los fenómenos naturales y explicarlas científicamente.

Criterios de evaluación

Partiendo de los criterios que propone el currículo oficial, hemos llevado a cabo una adaptación que procura la correspondencia con los objetivos fijados para el área.

Criteris d’avaluació

• Enumerar las diferencias existentes entre una mezcla y una disolución, y entre un elemento y un compuesto.

• Comprender cómo se forman las moléculas y qué es un enlace químico.

• Utilizar la teoría cinética para interpretar diversos fenómenos observables en la materia: presión, temperatura, diferencias entre estados, etc.

• Escribir y ajustar algunas ecuaciones químicas correspondientes a reacciones químicas habituales en la naturaleza.

• Realizar cálculos estequiométricos a partir de ecuaciones químicas.

• Conocer las leyes fundamentales de la Química: la ley de conservación de la masa, la de las proporciones definidas, la de las proporciones múltiples, etc.

• Utilizar modelos de la teoría atómica para explicar el comportamiento eléctrico de la materia, la conservación de la masa en las reacciones químicas y la formación de unas sustancias a partir de otras.

• Explicar científicamente los fenómenos relacionados con la electricidad y la energía eléctrica.

• Establecer relaciones entre las magnitudes eléctricas, tanto en corriente continua como en corriente alterna.

• Conocer la relación entre la electricidad y el magnetismo, así como algunos de los aparatos y aplicaciones técnicas relacionadas con el electromagnetismo.

Temporalització

Tema

Data inici

Data final

Sessions

U. 1: La naturalesa corpuscular de la matèria

19-9-00

31-10-00

11

U. 2: La teoria atomicomolecular

2-11-00

22-12-00

14

U. 3: L’electricitat

8-1-01

26-1-01

6

U. 4: El corrent elèctric

29-1-01

21-3-01

14

U. 5: L’electromagnetisme

22-3-01

11-5-01

12

U. 6: Primers models atòmics

14-5-01

15-6-01

10

El laboratori a casa

Cada alumne haurà de realitzar, al llarg del curs, un mínim de cinc experiències senzilles de les que figuren en el manual elaborat a l’IES Sixto Marco i per a 3r ESO.

3.3 Cuarto curso de E.S.O.

3.3.1 Objetivos del cuarto curso

_ Observar y explicar científicamente el movimiento de los cuerpos, y conocer las leyes que rigen el movimiento rectilíneo uniforme y el uniformemente acelerado.

_ Reconocer los efectos de las fuerzas sobre los cuerpos, tanto sobre los que están en movimiento como sobre los que están en reposo.

_ Conocer la ley de la gravitación universal, utilizar los conocimientos sobre las fuerzas gravitatorias para explicar los movimientos de los planetas, y comprender los efectos de estas fuerzas sobre nuestro planeta.

_ Reconocer las formas de energía y sus transformaciones, así como su conservación en los sistemas físicos.

_ Conocer los conceptos de trabajo y de potencia, y aplicarlos a la resolución de problemas.

_ Conocer la naturaleza del calor, así como algunos fenómenos directamente relacionados con el mismo.

_ Explicar, mediante conceptos y magnitudes físicas, algunos fenómenos observables en la naturaleza, como el movimiento de los planetas, la caída libre, la pérdida de energía en forma de calor en un motor, etc.

_ Conocer algunas innovaciones científicas y tecnológicas de gran importancia, así como las bases teóricas que han permitido su desarrollo.

_ Aplicar estrategias científicas en la resolución de problemas relacionados con hechos observables en la naturaleza.

_ Participar en actividades y experiencias sencillas que permitan verificar los hechos y conceptos estudiados, y valorar positivamente el trabajo en equipo propio de la investigación científica.

_ Valorar la ciencia como fuente de conocimiento sobre el entorno y como motor del desarrollo de la tecnología, la cual mejora las condiciones de existencia de las personas.

_ Mostrar interés por el conocimiento de las leyes físicas, que permiten explicar el comportamiento de la materia, así como por las aplicaciones técnicas de esas leyes.

Libro de Texto

“Física y química de 4º de E.S.O.”

“El movimiento de todas las cosas”Ed. Aguaclara


3.3.2 Programación y criterios de evaluación de 4º de E.S.O.

UT1.-Contenidos: 10 Sesiones

1.- Interpretación de datos proporcionados por situaciones cotidianas

2.- Expresión escrita o gráfica mediante dibujos, diagramas o gráficas del desarrollo de las actividades realizadas.

3.- Utilización de fuentes secundarias para realizar investigaciones

4.- Utilización correcta del lenguaje técnico

Objetivos:

1.- Observar analíticamente el entorno y describir científicamente los hechos observados

2.- Aplicar estrategias científicas en la resolución de problemas relacionados con hechos observables en la naturaleza

3.- Participar en actividades y experiencias sencillas que permitan verificar los hechos y conceptos estudiados

Criterios de evaluación:

1.- Determinar, a partir del análisis de fenómenos científicos o tecnológicos algunas de las características más importantes del trabajo científico:

Planteamiento preciso del problema

Formulación de hipótesis contrastables

diseño y realización de experiencias

análisis y comunicación de resultados

UT2.-Contenidos: 6 sesiones

1.- Comprensión de la manera en que se producen y se aceptan los conocimientos en las ciencias

2.- Carácter tentativo y de invención de las teorías científicas

3.- Ideas y teorías que se mantienen en determinadas épocas y teorías por las que son sustituidas

4.- Cambios que se producen en las vidas de las personas a causa del paso de una determinada teoría a otra

5.- Aplicaciones prácticas de algunas ideas y teorías científicas; el desarrollo tecnológico y su incidencia en la vida cotidiana

6.- Existencia de discrepancias entre los científicos sobre algún problema actual.

Objetivos:

1.- Valorar la ciencia como fuente de conocimiento sobre el entorno y como motor del desarrollo de la tecnología

2.- Mostrar interés por el conocimiento de las leyes físicas que explican la estructura y el comportamiento de la materia.

Criterios de evaluación:

1.- Comprender y valorar la influencia del trabajo científico sobre la calidad de vida.

2.- Darse cuenta de su carácter de empresa acumulativa y colectiva en continua revisión.

3.- Darse cuenta de sus limitaciones y de sus errores.

UT3.-Contenidos: 4 sesiones

1.- Respeto y sensibilidad hacia el medio ambiente y rechazo hacia las acciones humanas responsables dela contaminación y degradación de éste

2.- Disposición a colaborar con los demás

3.- Disposición a la consideración y valoración de argumentos diferentes a los propios.

4.- Actitud de curiosidad, perseverancia y de disposición al análisis reflexivo

5.- Confianza en la propia capacidad personal para progresar.

Objetivos:-

1.- Desarrollar actitudes que fomenten el respeto a los demás, independientemente del sexo, la edad y la raza.

UT4.-Contenidos: 20 sesiones

1.- Magnitudes necesarias para el estudio del movimiento. Tratamiento cuantitativo del movimiento uniforme. Cálculo de la aceleración.

2.- Diseño y realización de experiencias para el análisis de los diferentes movimientos donde se tomen datos, se tabulen, se representen y se saquen conclusiones.

3.- Observación y análisis de movimientos que se producen en la vida cotidiana. Movimiento de la Tierra y de la Luna.

4.- Formulación por parte de los alumnos de posibles explicaciones sobre la relación entre fuerzas y movimientos.

Objetivos:

1.- Observar y explicar científicamente el movimiento de los cuerpos, y conocer las leyes que rigen el movimiento rectilíneo y uniformemente acelerado.

Criterios de evaluación:

1.- Describir las características de un movimiento a partir de gráficas espacio-tiempo, deduciendo las ecuaciones del movimiento uniforme.

UT5.-Contenidos: 20 sesiones

1.- Las fuerzas. Principios de la dinámica.

2.- Fuerzas de interés en la vida cotidiana.

3.- Utilización de técnicas de resolución de problemas para abordar los que hacen referencia a movimientos y fuerzas.

4.- Identificación de fuerzas que intervienen en situaciones sencillas de la vida cotidiana.

5.- Concepto de presión.

Objetivos:

Conocer los efectos de las fuerzas sobre los cuerpos, tanto en movimiento como en reposo.

Criterios de evaluación:

1.- Reconocer la presencia de fuerzas que actúan sobre todos los cuerpos.

2.- Predecir, observando esquemas de las fuerzas que actúan sobre un cuerpo determinado, si ese cuerpo permanecerá en reposo o se moverá, y sentido en que verificará su desplazamiento.

UT6.-Contenidos: 10 sesiones

1.- Fuerzas y presiones: cuerpos deformables.

2.- Fluido perfecto.

3.- La presión en el interior de un fluido.

4.- Ecuación fundamental de la hidrostática.

5.- El principio de Pascal. La prensa hidráulica.

6.- El principio de Arquímedes.

7.- Medida de la presión.

8.- La presión en la naturaleza y en la industria.

Objetivos:

1.- Identificar de fuerzas que intervienen en diferentes situaciones de la vida cotidiana.

2.- Diseño y realización de experiencias con emisión de hipótesis y control de variables, para determinar los factores de que dependen determinadas magnitudes, como la presión o la fuerza del empuje debida a los fluidos.

Criterios de evaluación:

1.- Distinguir conceptual y operativamente entre fuerza y presión.

UT7.-Contenidos: 10 sesiones

1.- El problema de la posición de la Tierra en el Universo. Algunas explicaciones históricas.

2.- La Gravitación Universal. El peso de los cuerpos. La síntesis Newtoniana.

3.- El sistema Solar. El Universo.

Objetivos:

1.- Conocer la Ley de gravitación Universal y utilizar los conocimientos para explicar los movimientos de los planetas.

Criterios de evaluación:

1.- Conocer las fuerzas gravitatorias y explicar algunos fenómenos como el movimiento de los planetas, la atracción gravitatoria, etc.

UT8.-Contenidos: 10 sesiones

1.- Concepto cualitativo de energía. Tipos de energía.

2.- Análisis de situaciones de la vida cotidiana en los cuales se producen transformaciones e intercambios en los sistemas y energía.

3.- El principio de conservación de la energía. Su degradación cambios en los sistemas y energía asociada.

Objetivos:

1.- Reconocer las formas de energía y sus transformaciones, así como su conservación en los sistemas físicos.

Criterios de evaluación:

1.- Explicar en qué consiste la conservación de la energía, y la importancia de este hecho en los sistemas físicos.

UT9.-Contenidos: 10 sesiones

1.- Transferencia de energía de unos sistemas a otros: trabajo y calor.

2.- Rapidez en la transferencia de energía: potencia, rendimiento.

3.- Calor temperatura y cambios de estado.

4.- Propagación de energía sin transporte de masa: estudio de la luz y el sonido.

5.- Los problemas energéticos de la sociedad actual. Valoración de la energía en las actividades cotidianas, repercusión en la calidad de vida.

6.- Toma de conciencia de los recursos energéticos.

Objetivos:

1.- Conocer los conceptos de trabajo, potencia y naturaleza del calor.

Criterios de evaluación:

1.- Explicar la naturaleza del calor y diversos fenómenos relacionados con el mismo.

2.- Diferenciar los conceptos de trabajo y potencia y aplicarlos para resolver problemas.

3.- Aplicar los conocimientos sobre las fuerzas, la energía, el trabajo y el calor a situaciones de la vida cotidiana.

4.- Aplicar el principio de conservación de la energía al análisis de transformaciones energéticas y evaluar costes y beneficios del uso de las distintas fuentes de energía.

Temporalització

Tema

Data inici

Data final

Sessions

U.1 U.2 U.3

19-9-00

10-11-00

20

U.4

13-11-00

22-12-00

20

U.5

8-1-01

23-2-01

20

U.6

26-2-01

9-3-01

10

U.7

12-3-01

30-3-01

10

U.8

2-4-01

11-5-01

10

U.9

14-5-01

1-6-01

10


4.- ASTRONOMÍA

4.1 Objetivos generales de Astronomía

Es interesante, al margen de objetivos generales comunes a otras disciplinas en estos niveles, destacar algunas de las posibilidades que ofrece la Astronomía:

· Estudio de Historia de la Ciencia: estudio de las contribuciones que las distintas culturas a lo largo de la historia han realizado en el campo de la astronomía.

· Clarificación del uso de modelos científicos: así la comparación entre el modelo tolemaico y copernicano, y hoy en día los distintos modelos cosmológicos.

· Distinción entre leyes empírico-observacionales y modelos-teorías: estudio de la incidencia de las leyes de Kepler sobre el modelo newtoniano.

· Enlaces interdisciplinares con la filosofía: tanto en lo señalado en los puntos anteriores, como en el análisis de conceptos como tiempo, espacio, determinismo, predicción, etc…

· Aplicaciones prácticas de las diferentes partes de la física y la química: composición estelar, movimiento planetario, vuelos espaciales, etc…

Así pues, a la vista de las distintas posibilidades mencionadas, podemos fijar como objetivos específicos a conseguir con el estudio de la Astronomía, los siguientes:

1.- Relacionar al aluno con el mundo físico que le rodea en una dimensión que excede de su entorno inmediato: nuestra situación en el Universo.

2.- Conocer los diferentes modelos teóricos que enmarcan el desarrollo histórico de la Astronomía y realizar una revisión crítica de los mismos.

3.- Realización de observaciones sistemáticas que supongan el diseño, construcción y utilización de instrumentos sencillos.

4.- Descripción de las observaciones en base a los modelos formales( esfera celeste local y general, sistemas de coordenadas astronómicas,…)

5.- Emisión de hipótesis que permitan formular modelos capaces de interpretar las observaciones realizadas.

6.- Adquirir una visión global dela estructura del Universo basada en la revisión de los temas fundamentales de la Astronomía de posición y Astrofísica (escalas de distancias y tiempos, mecánica celeste, evolución estelar, estructura galáctica,…)

7.- Integración de los objetivos mencionados dentro de un proceso de aprendizaje que valore significativamente:

– Metodología científica.

– Desarrollo histórico de la ciencia.

– Interdisciplinariedad.

– Participación activa del alumno en el aprendizaje.

4.2.- Programación de astronomía

1ª PARTE.- REALIZANDO OBSERVACIONES

0.- ¿Qué observaciones vamos a realizar? 3 sesiones

0.1.- ¿Eres un buen observador?. Prueba inicial.

0.2.- Programa de observaciones a realizar

1.- ¿Cómo cambia la duración de los días? 6 sesiones

1.1.- Los conceptos de día, noche y crepúsculo

1.2.- Aprendiendo a manejar los datos del calendario

2.- ¿Sale/se pone el Sol siempre por el mismo sitio? 6 sesiones

2.1.- Hipótesis sobre salida/puesta del Sol

2.2.- Planificación de la experiencia

2.3.- Aprendiendo a representar el horizonte

2.3.1.-¿Qué es el horizonte?

2.3.2.- Cómo dibujar la línea del horizonte

2.3.3.- Los puntos cardinales. La brújula

3.- ¿Cómo cambia la trayectoria del Sol? 4 sesiones

3.1.- Aprendiendo a dibujar la trayectoria del Sol.

3.1.1.- La ventana astronómica.

3.1.2.- La semiesfera astronómica. La altura del Sol

3.2.- Estudio mediante la sombra

3.2.1- ¿Cómo cambia la sombra a lo largo del día?

3.2.2.- ¿Cómo cambia la sombra a lo largo del año?

3.2.3.- Estudio del reloj de Sol. Construcción

4.- Resumen de las observaciones de Otoño: 6 sesiones

4.1.- Resumen de las observaciones del Sol

4.1.1.- Recapitulación de las observaciones propias

4.1.2.-Análisis de bases de datos de observaciones

5.- Descripción de las observaciones a lo largo del año: 4 sesiones

5.1.- Observaciones anuales del Sol.

5.1.1.-Predicciones para todo el año

5.1.2.- Comparación de las predicciones con las bases de datos

5.2.- El calendario

6.- ¿Se mueven las estrellas? 6 sesiones

6.1.- Observación nocturna (individual)

6.2.- Cómo identificar una estrella

6.2.1.- El juego de buscar una estrella

6.2.2.- El juego de inventar constelaciones

6.2.3.- Las Constelaciones más importantes

6.2.4.- Ejercicios de localización de constelaciones y estrellas

6.3.- Observación nocturna

2ª PARTE: EXPLICACIÓN DE LAS OBSERVACIONES

1.- ¿Cómo se ve la Tierra desde el espacio? 8 sesiones

1.1.- Actividades con maquetas.

1.2.- Actividades con dibujos

1.3.- El plano del Horizonte sobre la esfera terrestre

2.- El Sol y la Tierra desde el espacio. Día y noche. 8 sesiones

2.1.- La escala del sistema Sol-Tierra

2.2.- Actividades con maquetas

2.3.- Actividades con dibujos y transparencias.

3.- El Sol y la Tierra desde el espacio. El año. 10 sesiones

3.1.- ¿Cómo cambia el sistema Sol-Tierra en un año?

3.2.- Explicación de las observaciones diurnas.

3.2.1.- La duración de los días

3.2.2.- La posición de salida y puesta del Sol

3.2.3.- La altura del Sol al medio día

4.- Las estrellas, el Sol y la Tierra desde el espacio.

El Zodíaco. 8 sesiones

4.1.- La escala del sistema Tierra-estrellas

4.2.- Explicación de las observaciones nocturnas

4.3.- El Zodíaco

Temporalització

Unitats

Dates

Núm. sessions

0.- ¿Qué observaciones vamos a realizar?

19-9-2000 al 29-9-2000

3 sesiones

1.- ¿Cómo cambia la duración de los días?

2-10-2000 al 24-10-2000

6 sesiones

2.- ¿Sale/se pone el Sol siempre por el mismo sitio?

25-10-2000 al 15-11-2000

6 sesiones

3.- ¿Cómo cambia la trayectoria del Sol?

16-11-2000 al 29-11-2000

4 sesiones

4.- Resumen de las observaciones de Otoño:

30-11-2000 al 22-12-2000

6 sesiones

5.- Descripción de las observaciones a lo largo del año:

8-1-2001 al 19-1-2001

4 sesiones

6.- ¿Se mueven las estrellas?

22-1-2001 al 9-2-2001

6 sesiones

1.- ¿Cómo se ve la Tierra desde el espacio?

12-2-2001 al 9-3-2001

8 sesiones

2.- El Sol y la Tierra desde el espacio. Día y noche.

12-3-2001 al 11-4-2001

8 sesiones

3.- El Sol y la Tierra desde el espacio. El año.

24-4-2001 al 25-5-2001

10 sesiones

4.- Las estrellas, el Sol y la Tierra desde el espacio.

El Zodíaco

28-5-2001 al 15-6-2001

8 sesiones


DEPARTAMENTO Ciencias ASIGNATURA:El laboratori de Física i Química 4º ESO

EL LABORATORI DE FíSICA I QUÍMICA

INTRODUCCIÓ

La ciència ha estat considerada, de forma reduccionista, com un cos de coneixements autoconsistents, estructurats i coherents. Tals coneixements permetrien no sols explicar i predir no només la natura sinó modificar la percepció del món.

Tanmateix l’esmentada visió de la ciència no es completa. També s’han de tenir en compte un conjunt de processos mitjançant els quals s’elaboren els coneixements científics. Tot i que la diferència entre ambdós termes pot resultar útil des del punt de vista funcional, els coneixements i els processos científics són conceptes totalment interrelacionats.

Els processos científics contribueixen al fet que els alumnes i les alumnes adquiresquen els instruments necessaris per explorar la realitat d’una manera objectiva, rigorosa i contrastada, utilitzant per fer-ho procediments del treball científic: plantejament de problemes, formulació d’hipòtesis, disseny d’experiments, realització d’aquests, contrastació d’hipòtesis, extracció de conclusions i comunicació de la informació de manera organitzada i coherent.

D’altra banda la utilització dels processos científics dóna lloc a que els alumnes i les alumnes desenvolupen les habilitats i destreses pròpies del treball científic: flexibilitat intel·lectual, curiositat, sentit crític. verificació dels fets, qüestionar les coses òbvies i establiment de relacions de cooperació i de treball en grup.

Els treballs pràctics que es realitzen en aquesta materia optativa es consideraran independents dels desenvolupats en l’àrea de Ciències de la natura.

La metodologia emprada farà emfasi en els continguts procedimentals, realitzant els treballs pràctics com a petites investigacions en les quals apareixeran els procediments del treball cienttífic. Les conclusions obtingudes es relacionaran amb altres fenòmens naturals, situacions quotidianes i aplicacions tecnològiques. Es tindrà en compte la diversirat dels alumnes i de les alumnes que se situaran en petits grups on es potenciarà el desenvolupament de la capacitat d’inserció, del treball cooperatiu i de la relacio interpersonal.

El laboratori de Física i Química es considera una matèria optativa per a tots els cursos de l’Educació Secundària Obligatòria. Els continguts se seleccionaran i seqüenciaran de manera que els impartits en un nivell inferior no siguen necessaris per desenvolupar els d’un nivell superior.

S’establiran relacions interdisciplinars d’aquesta matèria optativa amb les àrees següents.

Ciències socials, geografia i història per la seua relació amb la dimensió social de la ciència i amb la seua història.

Castellà: llengua i literatura i Valencià: llengua i literatura per la seua relació amb la transmissió i comunicació d’informació.

Matemàtiques pel tractament de dades i les representacions gràfiques.

Educació plàstica i visual per la seua relació amb el disseny experimental dels treballs pràctics i la utilització d’instruments

Tecnologia per l’aplicació pràctica dels principis científics i la seua utilització en la vida quotidiana.

OBJECTIUS

L’ensenyament i l’aprenentatge d’aquesta matèria optativa tindrà com a objectiu desenvolupar en els alumnes i en les alumnes les capacitats següents:

1. Utilitzar instruments, tècniques i procediments del treball científic, de manera que adquiresquen la capacitat de plantejar problemes, formular hipòtesis, dissenyar experiments, realitzar-los, contrastar les hipòtesis, extreure conclusions i comunicar-les de manera organitzada i coherent.

2. Desenvolupar actituds pròpies del treball científic de manera que actuen amb flexibilitat, desenvolupen la capacitat crítica, la verificació dels fets i qüestionar les coses òbvies i establesquen relacions de cooperació.

3. Integrar conceptes en una perspectiva experimental i relacionar-los amb fenòmens naturals, situacions quotidianes i aplicacions tècniques.

4. Respectar i cuidar el material de laboratori i les seues instal·lacions de manera que els alumnes i les alumnes desenvolupen actituds de conservació del medi ambient.

5. Ser conscients de la toxicitat d’algunes substàncies, analitzar críticament situacions i conductes que puguen implicar perills i riscos per a la salut o el medi ambient i ser capaços d’enfrontar-s’hi i evitar-les amb responsabilitat i criteris propis.

BLOCS DE CONTINGUTS

1. EL LABORATORI DE FÍSICA I QUÍMICA. ORGANITZACIÓ I SEGURETAT (U1 llibre).

Els alumnes i les alumnes hauran de prendre contacte amb els aspectes bàsics d’un laboratori escolar: organització i normes de seguretat. S’hauran de consensuar uns criteris bàsics per al funcionament de la classe de laboratori i es donaran a conèixer unes orientacions de seguretat i de primers auxilis.

Dins d´aquesta primera unitat, es tractará de que els/les alumnes sigan conscients del perill potencial del material que tractaran durant el curs, i sigan capaços de prendre el mesures necesaries per a la seva seguretat i per al medi ambient.

D’altra banda els alumnes i les alumnes coneixeran i sabran usar els instruments bàsics del laboratori.

Finalment es realitzaran petits treballs d’investigació augmentant el nivell de complexitat al llarg de l’etapa.

Normes de funcionament i seguretat en el laboratori de Física i Química.

Intstruments bàsics del laboratori. Utilització.

Petites investigacions. El treball cientifíc.

2. TÈCNIQUES RELACIONADES AMB LA TEMPERATURA (Apunts)

La utilització de tècniques relacionades amb la temperatura permetrà als alumnes aprofundir en els conceptes de calor, temperatura i energia. Per fer-ho s’investigarà les dilatacions de sòlids, liquids i gasos així com els canvis d’estat mitjançant determinacions de punts de fusió i ebullició de diferents substàncies així com la influència de les impureses sobre aquests.

Mitjançant assaigs de tremp i recuita es relacionarà l’estructura interna de la matèria amb propietat mecàniques macroscòpiques.

Dilatació de sòlids, líquids i gasos: aplicacions.

Utilització de termòmetres.

– Determinació de punts de fusió de substàncies pures.

– Determinació del punt d’ebullició de substàncies pures no inflamables i inflamables.

– Influència de les impureses en els punts de fusió i ebullició: aplicacions.

– Sublimació.

Efectes de la temperatura sobre l’estructura interna de la matèria: tremp, recuita i revingut.

3. TÈCNIQUES RELACIONADES AMB ELS FLUIDS (U6 llibre).

Els alumnes i les alumnes realitzaran, per diferents mètodes, determinacions de la densitat de diverses substàncies. S’abordarà l’estudi de la pressió hidrostàtica i de la seua variació a través de petites investigacions.

Es determinarà la força d’empenta d’Arquímedes en el cas de diversos cossos i es relacionara amb la densitat del cos i del líquid per establir les condicions de flotabilitat.

Els alumnes i les alumnes hauran de realitzar muntatges de vasos comunicants i reconeixer la seua importància en la distribució d’aigües en una població.

Per últim es realitzaran mesures de la pressió atmosfèrica i s’analitzarà algun aparell d’ús quotidià el funcionament del qual estiga relacionat amb la pressió exercida pels gasos.

Determinació de densitats de sòlids i líquids. Utilització del picnòmetre. Utilització del densímetre.

Mesura de la pressió en l’interior dels líquids. Mesura de la variacio de la pressió hidrostàtica amb la direcció, la profunditat i la quantitat i tipus de líquid. Vasos comunicants. Aplicacions.

Mesura de la força d’empenta de sòlids situats en líquids. Flotabilitat i empenta. Flotabilitat i densitat. Flotabilitat de vaixells. Tensió superficial.

Mesura de la pressió atmosfèrica. Aplicacions de la pressió dels gasos: estudi del funcionament d’una cafetera a pressió. Recollida d’un gas sobre aigua.

4. TÈCNIQUES DE SEPARACiÓ I DE PREPARACIÓ DE SUBSTÀNCIES (U4 llibre).

En aquest bloc s’abordaran algunes tècniques senzilles de separació de les substàncics que formen una mescla així com la preparació de solucions d’una concentració donada.

Els alumnes aprofundiran en el fonament de cadascuna de les tècniques, de manera que puguen relacionar les seues concepcions tècniques amb aspectes procedimentals.

Es destacarà la utilitat de les tècniques de preparació de dissolucions en qüestions quotidianes: preparació de pintures i aliments, dilució de productes de drogueria, preparació de solucions de lleixiu per a desinfecció de piscines, etc.

Solubilitat selectiva. Filtració. Decantació. Evaporació-ebullició. Centrifugació. Destil·lació. Destil·lació fraccionada. Cromatrografia. Precipitació.

Preparació de solucions de concentració coneguda expressada com a molaritat. Percentatge en pes i percentatge en volum. Dilució a concentracions menors.

5. TÈCNIQUES RELACIONADES AMB ÀCIDS I BASES (Apunts).

E]s alumnes analitzaran les propietats més importants dels àcids i bases habituals en un laboratori escolar, caracteritzaran l’acidesa i basicitat de diverses solucions, determinaran el seu pH i realitzaran les reaccions dels àcids i bases amb diverses substànies.

Toxicitat dels àcids i de bases: normes de seguretat.

Propietats bàsiques dels àcids i bases.

Indicadors químics àcid-base. Determinació del pH de substàncies d’ús normal: aigua de piscines, vinagre, salfumant, gel de bany, etc.

Reaccions característiques dels àcids i les bases amb els carbonats, amb els metalls i amb les grasses i olis.

Reacció de neutralització. El pH i la pell. Pluja àcida.

6. TÈCNIQUES D’ANÀLISI D’AIGÜES (U2 llibre)

En aquest bloc els llumnes realitzaran algunes de les proves més elementals per a la determinació de les característiques d’una mostra d’aigua. S’aprofundirà en la determinació de nitrats i nitrits i en la seua importància com a un dels elements principals de la contaminació dels aqüífers del País Valencià.

Determinació qualitatitva de la duresa de l’aigua.

Determinació de la potabilitat de l’aigua.

Determinació de clor: cloració d’aigües per a l’ús domèstic i de piscines.

Determinació de nitrit i nitrats.

Estudi de la contaminació dels aqüífers de l’entorn.

7. TÈCNIQUES DE CLASSIFICACIÓ DE ROQUES I MINERALS (NO).

Es desenvoluparan tècniques per tal que els alumnes classifiquen roques i minerals, procedents de l’entorn geològic, com carbonats, clorurs, sulfurs, sultfats o fluorurs. Es realitzaran proves físiques per a la determinació d’algunes característiques de les mostres.

Realització de proves físiques de roques i minerals: aspecte, densitat, duresa, tenacitat i exfoliació.

Identificació de roques i minerals com carbonats clorurs, sulfurs, sulfats, fluorurs per via humida en tub d’assaig.

8. TÈCNIQUES RELACIONADES AMB L’ÒPTICA (U5 llibre)

Els alumnes i les alumnes tindran l’oportunitat d’explorar algunes propietats de la llum. S’aprofundirà en l’estudi de la reflexió i refracció de la llum a través de la realització de petites investigacions l’objectiu del qual serà la determinació de les lleis dels esmentats fenòmens.

Es relacionaran les propietats de la llum amb situacions quotidianes o fenòmens naturals i es plantejaran les aplicacions tècniques.

Determinació de la propagació de la llum. Formació d’ombres i penombres. Eclipsis.

Determinació de les lleis de la reflexió de la llum. Transmissió de la llum per fibres òptiques. Formació d’imatges en espills plans i corbs.

Determinació de les lleis de la refracció de la llum. Formació de colors per refracció.

Experiències de polarització. Formació d’imatges en lents convergents i divergents. Aplicacions de les lents en la correcció de la miopia i la hipermetropia.

Efectes òptics.

9. LABORATORI ASISTIT PER ORDINADOR (CBL-TI +Graphical Analysis)

En aquest bloc es desenvoluparan tècniques per a la recollida de dades per mitjà de sensors portàtils o connectats directament a l’ordinador. S’abordaran els procediments adequats per a la transmissió a l’ordinador de les dades obtingudes. Els alumnes realitzaran el tractament, anàlisi i representació gràfica de dades mitjançant una fulla de càlcul o altre programa semblant així com la presentació dels resultats obtinguts utilitzant un processador de text amb capacitat d’integració de text, imatges i gràfiques.

Registre de dades per mitjà de sensors.

Transmissió de dades: interfaces. Tractament i anàlisi de dades per mitjà d’una fulla de càlcul. Representació gràfica de dades per mitjà d’una fulla de càlcul.

Realització d’informes per mitjà d’un processador de text.

Objectius mínims

· Aplicar les normes de funcionament i seguretat en el laboratori de Física i Química

· Manejar correctament instruments bàsics del laboratori.

· Mesurar correctament algunes magnituds

· Interpretar gràfiques senzilles

· Emetre hipòtesis en casos senzills

· Dissenyar alguna experiència

· Raonar sobre alguna relació CTS

· Aplicar alguns criteris per a l’elaboració del diari de laboratori

· Elaborar informes de pràctiques de laboratori

· Aplicar alguna tècnica per a la recollida de gasos

· Dissenyar una experiència per determinar la densitat d’un sòlid i un líquid.

· Conèixer i aplicar alguna tècnica de separació

· Preparar solucions de concentració coneguda.

· Dissenyar una experiència per classificar determinades substàncies químiques de casa en àcids i bases.

· Elaborar un mural sobre la pluja àcida.

· Disseny d’una experiència per a determinar qualitativament la duresa de les aigues domèstiques.

· Descriure la relació entre principis físics d’hisdrostàtica i alguna aplicació tecnològica.

· Relacionar la reflexió i refracció amb fenòmens quotidiants.

· Realitzar alguna experiència amb l’equipament calculadora gràfica-CBL.

· Realitzar un informe amb un processador de text integrant-hi alguna gràfica.

Metodologia

S´aplicarà la concepció constructivista de l´aprenetatge.

El material de classe està configurat com un programa-guia d´activitats, que servesca per a dirigir i guiar les petites investigacions que es desenvoluparan en l´aula.

Els alumnes treballaran en grups reduïts aquestes activitats i, després, les aportacions de cada grup seran posades en comú per a elaborar el corresponent informe final.

Donat el caràcter pràctic que li donem a aquesta optativa, les activitats del programa-guía es dirigeixen fonamentalment cap a la resolució de problemes i la realització de treballs pràctics, introduint-hi el conceptes exclusivament necessaris per poder progressar en l´aprenentatge.

L´evaluació

És condició necessària, però no suficient, per a aprovar:

-No tenir més de 5 faltes d´assistència sense justificar, durant tot el curs.

-No tenir més de 15 faltes d´assistència, encara que estiguen justificades.

-No tenir més de tres faltes de disciplina en l’àrea.

-Obtenir la qualificació de Bé o Molt Bé pel quadern.

-Tenir lliurats tots els informes de pràctiques.

L´evaluació serà un instrument d´aprenentatge orientat a:

1. Generar expectatives positives en els alumnes mitjançant acció com ara:

Orientar en el treball.

Ajudar a corregir errors.

Transmitir l´interés del/de la professor/a.

Convencer de que les dificultats són salvables.

Detectar els progressos en l´aprenentatge.

Fomentar la seguretat en els alumnes.

Reflexionar sobre el treball.

2. Estendres a tots els aspectes. Tenint en compte:

Introducció i maneig de conceptes.

Tratament del procediments

Creació d´actituds positives.

Avaluació centrada en “criteri” i no en “norma”, que presenta les avantatges:

a) Establiment explícit dels objectius per als alumnes i professors.

b) Una millor diagnosi de les dificultats en comparar el treball amb criteris específics.

c) El domini d´un criteri estimula el estudiant a competir amb les seues actuacions anteriors.

d) Es permet reconeixer els pregressos de tots i no d´uns pocs.

Ampliar l´avaluació a més aspectes que siguen l´activitat individual dels alumnes, per exemple, el clima en classe, el funcionament dels grups, la tasca del professor, els materials de classe o la propia metodologia emprada.

3. Incidir positivament en el procés d´aprenentatge. Per a la qual cosa cal:

Avaluar al llarg del procés i no en proves terminals.

Integrar activitats avaluadores en el procés.

Produir la retroalimentació adequada.

Corregir amb les mesures adequades.

Planificar revisions d´allò que es considere fonamenta o més difícil.

Activitats d´aprenetatge

Cada una de les activitats realitzades en classe es prendran com un instrument d´avaluació de l´aprenentatge i les dificultats en el desenvolupament del procés. Podrem introduir-hi les correccions precises per a millorar l´aprenentatge.

Tot allò ni impedeix que apliquem proves individuals per a contrastar els progessos i orientar novament l´obtenció de coneixements, aquestes proves ens permeten:

Impulsar el treball de tots els dies.

Obtenir informació, tant professors com alumnes, del progrés, dificultats i el coneixements adquirits.

Reunir un bon nombre de resultats de cada alumne/a per a poder tornar a valorar el seu treball.

A part d´aquestes proves petites, també s´elaboraran proves més llargues, aprofitant aquests exercicis més llargs per a que l´alumne s´enfronte a tasques més complexes i puga ser també una ocasió privilegiada per a l´aprenentatge, tenint en compte que:;

Suposarà una culminació de revisió global, en la que s´inclourà des de plantejaments qualitatius de problemes fins possibles dissenys experimentals de contrastació i hipòtesis.

Es corregiran el més aviat possible, servint de motiu d´aprenentatge els comentaris d´aquest.

Es revisaran per part dels alumnes per a refermar allò aprés.

A més de les proves valorarem totes les tasques que l´alumne realitza, com per exemple, informes sobre els treballs pràctics, desenvolupament del quadern de classe, recollida d´informació, etc. Especial atenció i tractament rebrà el quadern de classe, doncs, si l´aprenentatge és una petita investigació, el quadern de classe serà equivalent al diari de l´investigador, i en ell han de distingir-se els intents dels encerts, així com totes les modificacions que s´han hagut de produir en les concepcions i formes de treballar dels alumnes a mesura que aprenen; sobre tot cal que s´acostumen a verbalitzar, a expressar el seu pensament per escrit, sobre aquest escrit actuarà el professor per a millorar el treball.

5.4 Temporalització

Unitats

Dates

Núm. sessions

U1: EL LABORATORI DE FÍSICA I QUÍMICA. ORGANITZACIÓ I SEGURETAT.

18-9-2000 al 29-9-2000

6 sesiones

U2: TÈCNIQUES RELACIONADES AMB LA TEMPERATURA.

2-10-2000 al 24-10-2000

9 sesiones

U3: TÈCNIQUES RELACIONADES AMB ELS FLUIDS

25-10-2000 al 21-11-2000

12 sesiones

U4: TÈCNIQUES DE SEPARACiÓ I DE PREPARACIÓ DE SUBSTÀNCIES

22-11-2000 al 22-12-2000

12 sesiones

U5: TÈCNIQUES RELACIONADES AMB ÀCIDS I BASES

8-1-2001 al 2-2-2001

12 sesiones

U6: TÈCNIQUES D’ANÀLISI D’AIGÜES

5-2-2001 al 2-3-2001

12 sesiones

U7 (NO):

  

U8: TÈCNIQUES RELACIONADES AMB L’ÒPTICA

5-3-2001 al 11-4-2001

15 sesiones

U9: LABORATORI ASISTIT PER ORDINADOR

CBL-TI83-Graphical Analysis

24-4-2001 al 31-5-2001

15 sesiones


6.- TEMAS TRANSVERSALES

Partimos del convencimiento de que los temas transversales deben impregnar la actividad docente y estar presentes en el aula de forma permanente, ya que se refieren a problemas y preocupaciones fundamentales de la sociedad. Así pueden ser temas transversales para el área de Física y Química los siguientes:

6.1 Educación ambiental

En los temas de Física y Química debe buscarse una presencia casi constante de los contenidos correspondientes a la Educación ambiental. El tratamiento de este tema transversal se realizará tanto al impartir los contenidos básicos, en los que se deben incluir las grandes cuestiones de la Educación ambiental, como en los complementarios, en los que se deben plantear aspectos del tema y tratarlos monográficamente.

Algunos de los aspectos a los que se debe prestar mayor atención en el conjunto de este tema transversal son: el tratamiento de los residuos sólidos urbanos, el control de los vertidos de sustancias tóxicas, el impacto ambiental de la obtención de energía, la gestión de los recursos naturales, etc. En muchos casos, estos temas se pueden tratar desde el punto de vista de diferentes disciplinas. Así, el problema de la lluvia ácida se puede estudiar desde la perspectiva de la química y desde la perspectiva de la biología.

6.2 Educación para la salud

Existen una serie de aspectos muy importantes relacionados con la Educación para la salud, que deben tenerse en cuenta al realizar la programación de Física y Química. Entre ellos destacan los efectos de las sustancias nocivas para la salud y las precauciones que deben tomarse en su manejo, los peligros de las radiaciones, etc. También es importante la aplicación de los conocimientos de Física y Química a algunos fenómenos que ocurren en el cuerpo humano: por ejemplo, la transmisión de impulsos eléctricos en el sistema nervioso, el trabajo realizado por los pulmones al inspirar y espirar, etc. Este tratamiento interdisciplinar es muy enriquecedor para los alumnos y alumnas.

6.3 Educación del consumidor

Aspectos como el uso responsable de los productos químicos que utilizamos en el hogar, la elección de alimentos adecuados, el conocimiento de las repercusiones que los productos que consumimos tienen en el medio, la importancia del tratamiento de los residuos y las técnicas de ahorro a través del reciclado, etc., constituyen la aportación de la Física y la Química a este tema transversal. En conjunto, todos estos aspectos van dirigidos a crear una conducta de consumo responsable, respetuosa con las personas y con el entorno.

6.4 Educación no sexista

En el ámbito científico la presencia de la mujer es realmente importante, lo que hace absurda la discriminación por razón de sexo. Esta situación real debe servir como punto de partida y como base para realizar una Educación para la igualdad de oportunidades que se extienda no sólo al entorno científico, sino a todos los aspectos de la vida cotidiana.


7.- CRITERIOS

7.1 Criterios de Selección de Materiales Curriculares

Se establecen ocho criterios de selección para los materiales curriculares que sean adoptados por el departamento que proporcionan, creemos, una respuesta efectiva a los planteamientos generales de intervención educativa y al modelo didáctico anteriormente propuesto:

_ Adecuación al contexto educativo del centro.

_ Correspondencia de los objetivos promovidos con los enunciados en el Proyecto Curricular.

_ Coherencia de los contenidos propuestos con los objetivos, presencia de los diferentes tipos de contenido e inclusión de los temas transversales.

_ La acertada progresión de los contenidos y objetivos, su correspondencia con el nivel y la fidelidad a la lógica interna de la materia.

_ La adecuación a los criterios de evaluación.

_ La variedad de las actividades, diferente tipología y su potencialidad para la atención a las diferencias individuales.

_ La claridad y amenidad gráfica y expositiva.

_ La existencia de otros recursos que facilitan la actividad educativa.

Así, podemos fijar los siguientes Indicadores, para la selección de materiales curriculares:

Programación

1.Se encuadra con coherencia en el proyecto curricular de etapa

2. Cubre los objetivos del currículo para el nivel

3.El número de unidades organiza adecuadamente el trabajo del curso

Objetivos

4.Los objetivos están claramente explicitados

Contenidos

5.Los contenidos se han seleccionado en función de los objetivos

6.La selección de contenidos está adecuada al nivel de desarrollo y maduración de los alumnos/as

7.Contempla contenidos procedimentales y actitudinales

8.La progresión es adecuada

Temas transversales

9.Integra de una forma plena la presencia de los temas transversales

Metodología

10. Parte de los conocimientos previos de los alumnos/as

11. Asegura la realización de aprendizajes significativos

12. Despierta la motivación hacia el estudio y el aprendizaje

13. Potencia el uso de las técnicas de trabajo intelectual

Actividades

14. Presenta actividades de refuerzo y de ampliación

15. La cantidad de actividades es suficiente

16. Permiten la atención a la diversidad

17. Las actividades están bien diferenciadas de los contenidos

Texto

18. Las informaciones son exactas, actuales y científicamente rigurosas

19. La información y las explicaciones de los conceptos se expresan con claridad

20. Facilita la memorización comprensiva mediante una adecuada organización de las ideas, destacando las principales sobre las secundarias

21. El lenguaje está adaptado al nivel

Ilustraciones

22. Las imágenes aportan aclaraciones o ampliaciones al texto

23. Se recurre suficientemente a la información gráfica mediante esquemas, tablas, gráficos, etc.

Aspectos Editoriales

24. La disposición de los elementos en las páginas aparece clara y bien diferenciada

25. El aspecto general del libro resulta agradable y atractivo

Otros materiales curriculares

26. Presenta materiales que facilitan el desarrollo del proceso docente

7.2 Criterios de evaluación del PCA

Están por determinar

7.3 Criterios de evaluación de la Actuación docente

Están por determinar

8.- ACTIVIDADES

Cada profesor deberá incluir todas aquellas actividades que considere oportunas para alcanzar los objetivos propuestos dentro de cada uno de los temas. La relación de dichas actividades, así como su desarrollo, se reflejará en las hojas que se incluyen a tal efecto en la carpeta que cada profesor tiene en el Seminario para el seguimiento de la Programación.

8.1.- Trabajos a desarrollar a lo largo del curso

Sería interesante proponer a los alumnos la realización de una serie de trabajos relativos a distintos temas de interés para los alumnos, relacionados con la Ciencia, y más concretamente, con la Física y la Química.

Los temas a desarrollar pueden ser propuestos por los propios alumnos, o por el profesor según su criterio. A continuación se proponen algunos temas a título puramente informativo:

1.-Aportación de la Mujer al desarrollo de la Química

2.-Aportación valenciana al desarrollo de la Química

3.-La Química en el supermercado

4.-La contaminación química a través de la prensa

5.- La Energía

6.- Los riesgos del desarrollo tecnológico

Etc…

Método de trabajo.-

Los trabajos serán voluntarios y la no realización de un trabajo no significará disminución alguna en la valoración del alumno/a a lo largo del curso.

Los trabajos se realizarán por grupos de 3 alumnos, como máximo.

Los alumnos desarrollaran el tema escogido en base a documentación o información inicialmente suministrada por el profesor, quien periódicamente revisará el estado del trabajo, orientando posibles errores de planteamiento o de fondo.

La valoración asignada a los trabajos servirá únicamente para subir la calificación obtenida a lo largo del curso en los distintos controles y exámenes que se realicen. Dicha valoración significará un aumento sobre la calificación final entre 2 y 5 puntos.

Los trabajos que superen una calificación de cuatro puntos se someterán a estudio para su posible publicación, y, siempre que sea posible se presentarán a los distintos premios de investigación que, periódicamente, convocan tanto el Ministerio de Educación y Ciencia como la Consellería de Cultura, Educación y Ciencia. En estos casos figuran como autores los propios alumnos y como Coordinador, el profesor, o profesores, que haya dirigido el trabajo.

Así mismo, durante la Semana de Actividades Culturales, se podrá realizar, como una de las actividades posibles, la presentación de murales o carteles relativos a los trabajos elaborados por los alumnos, así como cualquier otra actividad que se considere oportuna.

8.2 Sugerencias de carácter general para la mejora del área de Física y Química.-

l Elaborar una base de datos con todas las direcciones E-mail que se conozcan, para poder intercambiar información con otros centros.

l Dotar al seminario de una copia de la guía de material escolar de soporte (diapositivas, revistas especializadas, videos, …) de los distintos CEPs.

l Organizar visitas con los alumnos de 1º de Bachillerato a la Universidad de Alicante y en particular a los laboratorios de Física y Química.

l Organizar visitas y viajes a Organismos o entidades científicas, tanto de tipo divulgativo como de investigación.

l Coordinarse con los demás Seminarios con el fin de llevar a cabo actividades conjuntas de tipo interdisciplinar.

l Seleccionar un software mínimo y de soporte para los diferentes niveles.

l Iniciar algunas líneas de investigación ( evaluación de materiales curriculares, grado de aceptación de materias optativas, valoración de software, adecuación de las prácticas de laboratorio, concepción CTS del alumnado a diferentes niveles, valoración por parte del alumnado del área de Física, barreras de aprendizaje y cambio conceptual después de dos cursos de Física y Química,…) con la finalidad de participar en Seminarios, Jornadas, Concursos científicos, solicitud de ayudas para proyectos de investigación, etc…

l Iniciar la creación de un fondo bibliográfico con la finalidad de llegar a crear las bibliotecas de aula. Para ello se podría pedir la colaboración de editoriales y de empresas químicas para aportaciones voluntarias de dichos fondos.

DEPARTAMENTO DE FÍSICA Y QUÍMICA

ASIGNATURA DE FÍSICA Y QUÍMICA DE 3º DE E.S.O.

PROFESOR: Vicent Soler; Mely Pastor; Margarita Hernández; Teresa López

OBJETIVOS MíNIMOS

Emitir hipótesis

distinguir en un texto las hipótesis científicas

Separar variables a estudiar en un problema

Interpretar la relación entre dos variables a partir de una gráfica

Elaborar informes de trabajos experimentales

Medir volumenes y expresarlos correctamente

Medir la masa de un cuerpo y expresarla correctamente

Distinguir entre peso y masa

Superar la barrera solido/liquido/gas

Interpretar modelos haciendo uso del modelo cinético-molecular

Aplicar el modelo cinético molecular a gases/liquidos y solidos

Explicar fenómenos cotidianos haciendo uso del modelo de carga electrica

Tener una idea precisa de lo que ocurre en un cambio químico

Distinguir entre mezcla y compuesto

Distinguir entre elemento y compuesto

SISTEMA D’AVALUACIÓ I CRITERI D’AVALUACIÓ

És condició necessària, però no suficient, per a aprovar:

-No tenir més de 7 faltes d´assistència sense justificar, durant tot el curs.

-No tenir més de 25 faltes d´assistència, encara que estiguen justificades.

-No tenir més de tres faltes de disciplina en Física i Química.

-Obtenir la qualificació de Bé o Molt Bé pel quadern.

AVALUACIÓ

-Tenir en compte la diferència d´aptitud de cada alumne/a:

-la capacitat de raonament,

-la continuïtat i capacitat de treball,

-el treball realitzat en casa,

-els coneixements adquirits,

-l´aprenetatge significatiu,

-l´assistència a classe,

-l´actitud en classe.

FONTS D´INFORMACIÓ

-El quadern de treball de l´alumne que será evaluado según plantilla adjunta.

-El treball diari de classe.

-Les proves individualitzades.

-La sessió d´avaluació.

-Parts de faltes

METODOLOGIA

Es plantejaran activitats específiques per a cada tema, de tal manera que l´alumne es veja en la necessitat d´emetre hipòtesis a fi de resoldre els problemes i interrogants plantejats. Una posada en comú i l´explicació donada per la Ciència en l´actualitat (aportació que farà el professor/a) i, si és el cas, les donades en altres moments històrics, tancaran l´activitat.

Situacions problemàtiques, plantejades a través de problemes oberts, s´alternaran amb exercicis de càlcul numèric senzill, a fi de que l´alumne/a adqueresca destresa en la realització de càlculs.

MATERIAL DIDÀCTIC

Apunts facilitats pel professorat. Videogrames i programes informàtics. Lectura d´algun capítol de la bibliografia recomanada. Retroprojector i projector de diapositives.

BIBLIOGRAFIA

* Aprendre a Raonar

* En el llindar del futur

* La búsqueda del cero absoluto

* Juegos y experimentos eléctricos(fáciles e inofensivos)

* Construyamos un motor

* La vida heróica de Marie Curie

Interdisciplinar

El alumnado realizará un trabajo de carácter interdisciplinar durante la segunda evaluación.

El trabajo será coordinado por distintos seminarios y consistirá principalmente en la lectura de un libro o de un capítulo o de un texto de carácter científico. También se realizará la práctica o experimento que se incluya, con el objetivo de reforzar el método científico.

Adaptaciones curriculares

Se dispondrán de diversas actividades para el alumnado que requiera tanto un refuerzo, como una adaptación curricular.

Además dichas actividades se podrán también emplear en las “sustituciones” que se realicen cuando falte un miembro del profesorado.

DEPARTAMENTO DE FÍSICA Y QUÍMICA

ASIGNATURA DE FÍSICA Y QUÍMICA DE 4º DE E.S.O.

PROFESOR: Vicent Soler; Juana Cháscales; Teresa López; Margarita Hernandez

OBJETIVOS MíNIMOS

Tratamiento cuantitativo del movimiento rectilineo uniforme.

Aceleración

Principios de la dinámica

Condiciones de equilibrio

Fuerzas de interés en la vida cotidiana

Presión y fuerzas en fluidos

El peso de los cuerpos

La sintesis Newtoniana

Fuerzas de interés en la vida cotidiana

La posición de la tierra en el Universo

El Universo

Componentes, escalas y medios de observación

Energía cinética y potencial

Energía interna

Mecanismos de modificación de la energía de los sistemas: trabajo y calor

Potencia y rendimiento

Principio de conservación de la energía

SISTEMA D’AVALUACIÓ I CRITERI D’AVALUACIÓ

És condició necessària, però no suficient, per a aprovar:

-No tenir més de 7 faltes d´assistència sense justificar, durant tot el curs.

-No tenir més de 25 faltes d´assistència, encara que estiguen justificades.

-No tenir més de tres faltes de disciplina en Física i Química.

-Obtenir la qualificació de Bé o Molt Bé pel quadern.

AVALUACIÓ

-Tenir en compte la diferència d´aptitud de cada alumne/a:

-la capacitat de raonament,

-la continuïtat i capacitat de treball,

-el treball realitzat en casa,

-els coneixements adquirits,

-l´aprenetatge significatiu,

-l´assistència a classe,

-l´actitud en classe.

FONTS D´INFORMACIÓ

-El quadern de treball de l´alumne que será evaluado según plantilla adjunta.

-El treball diari de classe.

-Les proves individualitzades.

-La sessió d´avaluació.

-Parts de faltes

METODOLOGIA

Es plantejaran activitats específiques per a cada tema, de tal manera que l´alumne es veja en la necessitat d´emetre hipòtesis a fi de resoldre els problemes i interrogants plantejats. Una posada en comú i l´explicació donada per la Ciència en l´actualitat (aportació que farà el professor/a) i, si és el cas, les donades en altres moments històrics, tancaran l´activitat.

Situacions problemàtiques, plantejades a través de problemes oberts, s´alternaran amb exercicis de càlcul numèric senzill, a fi de que l´alumne/a adqueresca destresa en la realització de càlculs.

MATERIAL DIDÀCTIC

Apunts facilitats pel professorat. Videogrames i programes informàtics. Lectura d´algun capítol de la bibliografia recomanada. Retroprojector i projector de diapositives.

BIBLIOGRAFIA

* Aprendre a Raonar

* En el llindar del futur

* La búsqueda del cero absoluto

* Juegos y experimentos eléctricos(fáciles e inofensivos)

* Construyamos un motor

* La vida heróica de Marie Curie

DEPARTAMENTO Ciencias ASIGNATURA: Astronomía 3º ESO

PROFESOR: Mely Pastor

OBJETIVOS MíNIMOS

Fomentar la curiosidad y la capacidad de plantear problemas interesantes que puedan ser objeto de investigación.

Desarrollar hábitos de observación y tomar conciencia de la importancia del método, constancia y perseverancia en el estudio de los lentos movimientos de los astros.

Desarrollar criterios y capacidades para organizar, clasificar e interpretar los datos y resultados de una experiencia astronómica.

Elaborar informes escritos acerca de los datos obtenidos, utilizando con corrección, sencillez y claridad tanto el lenguaje natural como el científico y otros medios como los dibujos y esquemas.

Adquirir las nociones básicas de astronomía de posición que permitan el cambio de determinadas concepciones intuitivas por modelos más en consonancia con la visión de la ciencia actual.

Fomentar el deseo de profundizar en los conocimientos astronómicos y promover el interés por la ciencia y el estudio en general.

SISTEMA D’AVALUACIÓ I CRITERI D’AVALUACIÓ

És condició necessària, però no suficient, per a aprovar:

-No tenir més de 7 faltes d´assistència sense justificar, durant tot el curs.

-No tenir més de 25 faltes d´assistència, encara que estiguen justificades.

-No tenir més de tres faltes de disciplina en Astronomía.

-Obtenir la qualificació de Bé o Molt Bé pel quadern.

AVALUACIÓ

-Tenir en compte la diferència d´aptitud de cada alumne/a:

-la capacitat de raonament,

-la continuïtat i capacitat de treball,

-el treball realitzat en casa,

-els coneixements adquirits,

-l´aprenetatge significatiu,

-l´assistència a classe,

-l´actitud en classe.

FONTS D´INFORMACIÓ

-El quadern de treball de l´alumne

-El treball diari de classe.

-Les proves individualitzades.

-La sessió d´avaluació.

-Parts de faltes

METODOLOGIA

Es plantejaran activitats específiques per a cada tema, de tal manera que l´alumne es veja en la necessitat d´emetre hipòtesis a fi de resoldre els problemes i interrogants plantejats. Una posada en comú i l´explicació donada per la Ciència en l´actualitat (aportació que farà el professor/a) i, si és el cas, les donades en altres moments històrics, tancaran l´activitat.

MATERIAL DIDÀCTIC

Apunts facilitats pel professorat. Videogrames i programes informàtics. Lectura d´algun capítol de la bibliografia recomanada. Retroprojector i projector de diapositives.

BIBLIOGRAFIA

* Aprendre a Raonar

* En el llindar del futur

* Revista Tribuna de Astronomía

* Revista Universo

* Revista Investigación y Ciencia


DEPARTAMENTO Ciencias ASIGNATURA: El Laboratorio de Física y Química

PROFESOR: Margarita Hernández; Mely Pastor

Objectius mínims

Mesurar correctament algunes magnituds

Interpretar gràfiques senzilles

Emetre hipòtesis en casos senzills

Dissenyar alguna experiència

Raonar sobre alguna relació CTS

Aplicar alguns criteris per a l’elaboració del diari de laboratori

Elaborar informes de pràctiques de laboratori

Aplicar alguna tècnica per a la recollida de gasos

Saber interpretar un mapa meteorològic

Conèixer els principis F/Q involucrats en la generació de núvols

Dónar una explicació senzilla de l´efecte hivernacle i pluja àcida.

Aplicar coneixements FQ per a l’obtenció d’ algeps i calç

Muntar i realitzar una pràctica per a lóbtenció de sabó

Realitzar un treball d’investigació bibliogràfica sobre el cautxú a Elx, història de les fibres sintètiques, el metall en la història humana, adobs i pesticides, el petroli…

Metodologia

S´aplicarà la concepció constructivista de l´aprenetatge.

El material de classe està configurat com un programa-guia d´activitats, que servesca per a dirigir i guiar les petites investigacions que es desenvoluparan en l´aula.

Els alumnes treballaran en grups reduïts aquestes activitats i, després, les aportacions de cada grup seran posades en comú per a elaborar el corresponent informe final.

Donat el caràcter pràctic que li donem a aquesta optativa, les activitats del programa-guía es dirigeixen fonamentalment cap a la resolució de problemes i la realització de treballs pràctics, introduint-hi el conceptes exclusivament necessaris per poder progressar en l´aprenentatge.

L´evaluació

És condició necessària, però no suficient, per a aprovar:

-No tenir més de 7 faltes d´assistència sense justificar, durant tot el curs.

-No tenir més de 25 faltes d´assistència, encara que estiguen justificades.

-No tenir més de tres faltes de disciplina en Física i Química.

-Obtenir la qualificació de Bé o Molt Bé pel quadern.

L´evaluació serà un instrument d´aprenentatge orientat a:

1. Generar expectatives positives en els alumnes mitjançant acció com ara:

Orientar en el treball.

Ajudar a corregir errors.

Transmitir l´interés del professor.

Convencer de que les dificultats són salvables.

Detectar els progressos en l´aprenentatge.

Fomentar la seguretat en els alumnes.

Reflexionar sobre el treball.

2. Estendres a tots els aspectes. Tenint en compte:

Introducció i maneig de conceptes.

Tratament del procediments

Creació d´actituds positives.

Avaluació centrada en “criteri” i no en “norma”, que presenta les avantatges:

a) Establiment explícit dels objectius per als alumnes i professors.

b) Una millor diagnosi de les dificultats en comparar el treball amb criteris específics.

c) El domini d´un criteri estimula el estudiant a competir amb les seues actuacions anteriors.

d) Es permet reconeixer els pregressos de tots i no d´uns pocs.

Ampliar l´avaluació a més aspectes que siguen l´activitat individual dels alumnes, per exemple, el clima en classe, el funcionament dels grups, la tasca del professor, els materials de classe o la propia metodologia emprada.

3. Incidir positivament en el procés d´aprenentatge. Per a la qual cosa cal:

Avaluar al llarg del procés i no en proves terminals.

Integrar activitats avaluadores en el procés.

Produir la retroalimentació adequada.

Corregir amb les mesures adequades.

Planificar revisions d´allò que es considere fonamenta o més difícil.

Activitats d´aprenetatge

Cada una de les activitats realitzades en classe es prendran com un instrument d´avaluació de l´aprenentatge i les dificultats en el desenvolupament del procés. Podrem introduir-hi les correccions precises per a millorar l´aprenentatge.

Tot allò ni impedeix que apliquem proves individuals per a contrastar els progessos i orientar novament l´obtenció de coneixements, aquestes proves ens permeten:

Impulsar el treball de tots els dies.

Obtenir informació, tant professors com alumnes, del progrés, dificultats i el coneixements adquirits.

Reunir un bon nombre de resultats de cada alumne/a per a poder tornar a valorar el seu treball.

A part d´aquestes proves petites, també s´elaboraran proves més llargues, aprofitant aquests exercicis més llargs per a que l´alumne s´enfronte a tasques més complexes i puga ser també una ocasió privilegiada per a l´aprenentatge, tenint en compte que:;

Suposarà una culminació de revisió global, en la que s´inclourà des de plantejaments qualitatius de problemes fins possibles dissenys experimentals de contrastació i hipòtesis.

Es corregiran el més aviat possible, servint de motiu d´aprenentatge els comentaris d´aquest.

Es revisaran per part dels alumnes per a refermar allò aprés.

A més de les proves valorarem totes les tasques que l´alumne realitza, com per exemple, informes sobre els treballs pràctics, desenvolupament del quadern de classe, recollida d´informació, etc. Especial atenció i tractament rebrà el quadern de classe, doncs, si l´aprenentatge és una petita investigació, el quadern de classe serà equivalent al diari de l´investigador, i en ell han de distingir-se els intents dels encerts, així com totes les modificacions que s´han hagut de produir en les concepcions i formes de treballar dels alumnes a mesura que aprenen; sobre tot cal que s´acostumen a verbalitzar, a expressar el seu pensament per escrit, sobre aquest escrit actuarà el professor per a millorar el treball.