Tema 1 – La intervención social: evolución histórica y principios básicos de la intervención en la sociedad contemporánea. Modelos de organización en intervención social: Estado del bienestar y organizaciones humanitarias. Metodología de la intervención social.

1. LA INTERVENCIÓ SOCIAL: EVOLUCIÓ HISTÒRICA I PRINCIPIS BÀSICS DE LA INTERVENCIÓ EN LA SOCIETAT CONTEMPORÀNIA.

Els serveis socials representen un sistema a l’igual que l’educatiu, el sanitari, etc que atenen una sèrie de necessitats socials. Evidentment cal una coordinació entre ells, però no tots incideixen en les mateixes necessitats. Segons en Garcia Herrero corresponen al sistema de serveis socials:

  • L’accès als recursos socials, no és iguals per a tots, des dels SS SS cal atendre aquesta necessitat i poder accedir a aquests recursos.
  • Comptar amb un mínim de condicions quant a l’allotjament, vestits, aliments,… per tal d’anar articulant els nivells de convivència personal.
  • Integració social: capacitat per a participar en la vida social.
  • La solidaritat social: la comunitat ha de ser l’agent principal del seu propi desenvolupament.

Les lleis de SS SS de les Comunitats Autònomes defineixen els seus àmbits d’actuació.

EVOLUCIÓ HISTÒRICA:

EDAT MITJANA:

§ La Base Mútua: institució fonamental.Es practica de forma informal, pla veïnal (germandats i cofraries), és un sistema artesanal gremial.

§ La caritat: concreció històrica de la donació. Els beneficiaris són els marginals. Els agents ho eren tots.

§ Protecció feudal🙁 senyorial) vol dir obligació de protegir els súbdits.

LA CRISI RENAIXENTISTA:

§ J.Luís VIVES: proposa la intervenció pública.

§ Domingo de Soto: s’oposa a tota limitació o control de circulació i mendicació dels pobres.

§ Juan Medina: defensa la competència pública.

LA IRRUPCIÓ DE LA BENEFICIÈNCIA:

La beneficiència substitueix a la caritat. El règim de la beneficiència és per Reial Decret on estableix dor classes d’establiments (públics i privats). L’Estat passa a exercir un control molt ampli sobre tot tipus d’activitats tant privades com públiques i de socors socials, etc.

PAUPERISME I SEGURETAT SOCIAL.

L’abús laborals dels capitalistes i les recessions cícliques varen portar pobresa a les ciutats del món avançat. Dóna lloc al Moviment socialista que genera reformes dins de la pròpia societat liberal capitalista. El servei social d’empresa creix com a fruit de la unió de l’empresa amb el reformisme.

ELS SERVEIS SOCIALS A L’ESPANYA FRANQUISTA

A-Sector privat

§ L’ajuda Mútua: requreixen de l’associació formal del mutualistes.

§ Serveis de règim comercial: serveis lucratius de guarderies infantils i residència de gent gran.

§ L’acció benèvola: estructura autoritària perquè és gratuïta.

§ Inici dels SS SS moderns: fenomen de canvi.” Càritas espanyola ” assumeix funcions d’estudi i assessorament de projectes.

B- Sector públic

§ Acció benèfica: Durant la guerra les necessitats asssistencials donen lloc a institucions a totes dues bandes. El govern de la República crea el Socorro Rojo, a la “zona nacional”s’organitza l'”auxili d’hivern” després seria ” auxili Social” que un cop acabada la guerra es transformaria en organisme autònom amb el nom d’Institut Nacional d’ Assistència Social (INAS).

§ Els fons nacionals: creats pels ministres de l’Opus Dei per l’aplicació social de l’impost i estalvi (FONAS).

§ Seguretat Social: configuració d’un sistema de seguretat social: Llei de Bases de 1963: amplia el quadre de prestacions i el col.lectiu de beneficiaris.

ELS SS SS EN LA TRANSICIÓ

Els ss ss presentaven una complexitat institucional i organitzativa al final de l’etapa franquista. La primera mesura és de tipus organitzatiu, 1977 es crea la Direcció General d’Assistència Social i Servei Socials.

En el pla públic es reforma l’estructura de la gestió institucional de la segureta social, la salut i l’atur.

ELS SS SS A PARTIR DE LA CONSTITUCIÓ DE 1978.

La Constitució Espanyola (CE) no regula expressameent els SS SS, només els anomena.

Els terme “Assistència Social” (art. 148.1.20) inclou una matèria que les comunitats autònomes poden asssumir competències exclussives.

L’ Assistència Social comprén:

· Les activitats de la Beneficiència.

· Les institucions i serveis que abans de la CE s’aonomenava FONAS

· Les institucions i programes de serveis socials personals.

La Seguretat Social (art. 41) se’n deriva:

· Un nivell bàsic de cobertura econòmica, de serveis sanitaris i de serveis socials amb financiació fiscal.

· Un nivell professional adicional amb financiació contributiva per a tots els treballadors.

· Un nivell d’ “assistència i prestacions complementàries” de règim privat (p.e. fons de pensions).

PRINCIPIS BÀSICS DE LA INTERVENCIÓ A LA SOCIETAT CONTEMPORÀNIA

  1. Principi de Responsabilitat pública: cada CC AA garantitzaran el dret als ss ss, la prestació ha de ser regulada i obligatòria.
  2. Principi de solidaritat: evitant situacions de marginalitat.
  3. Principi d’igualtat-universalitat: obertura dels SS SS a tot tipus de ciutadans.
  4. Principi de participació ciudadana.
  5. Principi d’integració: preferència pel manteniment dels usuaris dels SS SS en la seva pròpia família i medi social.
  6. Principi de descentralització: el municipi, agent principal o important de la gestió dels ss ss.
  7. Principi de planificació: associada a la idea de coordinació.
  8. Principi de prevenció: prevenció de les causes dels problemes socials.
  9. Principi de globalitat: associat al principi de planificació, es postula el tractament integral , no parcialitzat dels problemes.

2. MODELS D’ORGANITZACIÓ EN INTERVENCIÓ SOCIAL: ESTAT DEL BENESTAR I ORGANITZACIONS HUMANITÀRIES.

Podem diferenciar dos models generals d’acord amb les experiències nacionals en política social:

  1. Model d’Estat del Benestar. Té com a objectiu la integració de les classes treballadores en el sistema capitalista.
  2. Model de l’Estat Social.Orientat al control organitzat de la reproducció de la força de treball.

ESTAT DEL BENESTAR

Aquest concepte sorgeix a partir de la idea que una funció de l’Estat era assegurar que la seva economia aportés llocs de treball i un nivell adequat de salaris. Neeix l’Estat de ple llocs de treball.

§ Trets característics:

Quan els països tenen una tecnologia relativament evolucionada opten per dedicar una part dels seus recursos al desenvolupament humà i social.

El que compta és el principi de responsabilitat pública per al benestar indicvidual dels ciutadans.

§ Objectius claus:

Benestar econòmic.

Igualitarisme econòmic, social i polític.

Prevenció de la privatització.

Difusió dels serveis bàsics.

§ Crítiques:

Les centralitzacions del poder i del control i l’enfortiment d’un estat paternalista en la seva intenció, però autoritari en la seva actuació, l’adveniment d’una societat dirigida pels enginyers socials, la consolidació de l’era dels “bancs universals de dades”.

A la pràctica, l’Estat del Benestar és ineficaç a beneficiar a qui més ho necessiten.

En el pla laboral no ha millorat la situació dels obrers de més baixa qualificació professional.

§ L’expansió de l’Estat del Benestar ha donat lloc a una sèrie de fenòmens:

Una erosió de la iniciativa individual.

L’afany de rebutjar la responsabilitat.

La creixent ambivalència respecte de l’autoritat.

El desenvolupament d’una activitat ambivalent, respecte del confort material.

ORGANITZACIONS HUMANITÀRIES

Sorgeixen davant les necessitats socials on l’Estat del Benestar no pot donar una cobertura directa. Serien com a complements de l’Estat del Benestar i a la vegada pertànyer al model de l’Estat Social.

Es tracta d’un agregat d’organitzaciuons de caràcter secundari, amb funcions socials i culturals que desenvolupen un règim voluntari.

§ Funcions: àrea dels serveis socials i de l’axcció cívica.

Són les ONGs. Cal incloure les entitats o organitzacions voluntàries (OSVs).

§ Components de les ONGs:

1. Grups i relacions de solidaritat de caràcter primari (família, intercanvi amistós,..)Funcions: formació de la personalitat i el seu manteniment.

2. El mercat i organitzacions i institucions conexes. Aquí s’engloben qui poden o volen intercanviar béns i serveis per d’altres.

3. Organitzacions voluntàries amb funcions culturals i socials. S’ubiquen les entitats mutualistes i altruïstes.

4. L’Estat entès com a conjunt de poders públics i organitzacions específicament polítiques conexes.

§ Aspectes a destacar de les ONGs:

Han estat les primeres tant en la detecció de necessitats i/o situacions noves comn en la invenció de solucions.

L’ atenció individualitzada i global té millors possibilitats en l’àmbit de les relacions primàries i en l’acció voluntària.

Les entitats sociovoluntàries són molt eficients en la captació i explotació de recursos marginals.

Als agents de les OSVs se’ls facilita vies de sortida per a les seves iniciatives lliures cap al conjunt social.

§ Diferents organitzacions d’ ONGs:

1. AJUDA ¨MÚTUA:

Acollida de persones amb problemes que desconeixen la seva naturalesa.

Informació: pot tenir caràcter d’orientació. Les ONGs de caràcter associatiu constitueixen un recurs importants com a elements d’informació. Una altra forma d’informar seria a través de publicacions periòdiques.

Recolzament: té caràcter diferent en funció de les diferents problemàtiques:

– com a instrument de rehabilitació: drogodependències.

– com a suport familiar: atenció a les persones amb minusvalia psíquica.

– com a recolzament personal: davant de persones amb minusvalia física.

2. PROMOURE ENTITATS I SERVEIS:

Quan una ONG es planteja la necessitat de crear serveis és perquè no existeixen o que tenen poca qualitat. Com crear-los o mantenir-los?: Opcions:

-les que opten per no crear serveis d’atenció directa.

-les que sorgeixen amb la finalitat principal de crear-los i gestionar-los.

3. MENTALITZACIÓ SOCIAL

La constitució d’una ONG de naturalesa associativa té una connotació que suposa la popularització d’un problema.

4. PREVENCIÓ

La prevenció té característiques pròpies. Així les associacions d’afectats realitzen una tasca de pressió davant els organismes responsables perquè posin en pràctica campanyes preventives. Cada ONG es preocupa de com evitar el seu problema concret.

5. CONTROL I REIVINDICACIÓ

El marc associatiu pot actuar de dos formes:

– A través de denúncia.

– A través de la participació: consisteix en fomentar la participació dels usuaris en el funcionament i gestió dels serveis socials.

Algunes ONGs han optat per mantenir una línia de reivindicació permanent, d’enfrontament amb els poders públics.

Les associacions reivindicatives tenen unes funcions importants:

– Mecanisme de pressió.

– Punt de referència crítica tant de la tasca dels ens públics com d’altres organitzacions altruistes.

6. INVESTIGACIÓ I ESTUDI

Les associacions d’afectats desconeixen en principi la magnitud del problema. Per tant sorgeix la necessitat de conèixer la situació i a partir d’aquí dissenyar línies d’actuació. Aquests estudis els fan agències i serveis especialitzats. Les ONGs associatives convoquen reunions i seminaris.

7. PROMOCIÓ DEL VOLUNTARIAT

La col·laboració del voluntariat és un objectiu que moltes associacions ho reflexen en el seu estatut.

Les ONGs filantròpiques es basen en el voluntariat.

No cal confondre voluntariat amb activitat no remunerada; no són conceptes similars.

8. FORMACIÓ

La preparació de professionals adequats és una responsabilitat que correspon als poders públics.

Les ONGs desenvolupen un paper destacable en l’especialització d’aquells que tenen una formació polivalent i no tenen els coneixements específics que requereix una probleatica específica.

La preparació del personal ha estat una de les opcions prepondertants de les agències filantròpiques.

9. INTEGRACIÓ

Problemàtica social: la marginació. L’objectiu global de les ONGs és la integració.

10. OPCIONS INSTRUMENTALS

La composició de les associacions és un element definitori perquè en funció d’això dependrà l’actuació futura de l’associació.

3. METODOLOGIA DE LA INTERVENCIÓ SOCIAL

3.1. ORIENTACIÓ EN LA UTILITZACIÓ DE LES METODOLOGIES QUALITATIVES EN EL CONTEXT DEL S SERVEIS SOCIALS.

Podem dir que hi ha tres orientacions diferents: la tecnocràtica, la professional i la militant que es presenten de forma paralel·la i aportant diferents perspectives.

1. Orientació tecnocràtica: prioritza l’anàlisi dels problemes socials a través de l’observació dels fets. La intervenció en aquesta orientació remarca l’aplicació de coneixements científics a través de la sociotecnologia. La investigació-intervenció es percebuda com un instrument útil i eficaç per a la gestió i la planificació.

2. Orientació professional: enfatitza el paper de la pràctica social , qui intervé és un intèrpret i un revel·lador de nous valors, de sabers o de projectes socials presents dins de la pràctica i dels recursos socials. La pràctica i l’experiència és la base de tota intervenció.

3. Orientació militant: pretén contestar i transformar la realitat social. Es persegueix una pràctica de tipus emancipatòria-alliberadora, s’insisteix en la necessitat de la conscienciació i participació dels usuaris dels serveis socials.

La investigació-acció és percebuda com a part integrant de la situació social i reconeguda com a base i plataforma d’acció i d’organització de la intervenció social. Planejant-se objectius bàsics tals com informació, implicació i participació, conscienciació i formació de tots els que intervenen en el procés de la intervenció social.

3.2 DESCRIPCIÓ DE LES FASES DE LA INVESTIGACIÓ

Instrumentalment es poden analitzar quatre fases en l’aplicació d’aquestes metodologies en els SS SS comunitaris:

Fase exploratòria

Es desenvolupen estudis inicials.

Es delimiten els àmbits i camps d’investigació-acció.

Es produeix un apropament als camps de l’acció social desenvolupada.

S’estableixen els plantejaments inicials de la investigació amb tots els participants seleccionats.

Fase descriptiva

Es planteja els processos d’aprenentatge específics de les tècniques seleccionades per a la seva aplicació (observació participant, entrevistes en profunditat, històries de la vida, diaris-quaderns de treball, dinàmiques de grup , personatges claus, etc,).

Es produeixen els mecanismes d’accès al camp d’investigació (procés fonamental i bàsic per al desenvolupament del treball d’investigació-acció).

S’estructuren les necessitats per a iniciar el procés d’investigació-acció.

Es produeix la presència i incorporació al camp d’acció concret, presentant els instruments d’investigació que es desenvoluparan.

Es produeix l’inici de la recopilació de la informació i la sistematització i presentació de la informació obtinguda.

Fase analítica

Es produeix el tractament i anàlisi de la informació obtinguda.

Es recopilen els temes emergents que sorgeixen de la recollida de dades.

S’estableix l’elaboració de propostes conceptuals que puguin sorgir de les dades recopilades.

Fase sintètica

Es desenvolupa l’apropament interpretatiu de les propostes conceptuals obtingudes.

S’estableix l’elaboració de conclusions.

Per al desenvolupament de les quatres fases cal fer in disseny que serveixi per a qualsevol context i situació.

L’objectiu de la investigació és construir/reconstruir estructures de significat a partir de les aportacions formulades.

3.3. LA COORDINACIÓ PROFESSIONAL CAMÍ DE LA INTERDISCIPLINARIETAT

L’actuació dels SS SS s’analitza per la presència de diferents professionals (psicòleg, assistent social i educador). La necessitat d’establir una dinàmica de complementarietat entre aquests professionals planteja la possibilitat de reconèixer que les metodologies qualitatives poden ser un bon instrument per afavorir uns canvis en la forma d’actuar professional que afavoreixi un millor coneixement de cada un dels professionals que intervenen.

La interdisciplinarietat sorgeix com un mètode de treball, una forma d’organitzar i plantejar l’actuació dels diferents professionals, tractant d’afavorir un mutu coneixement i intercanvi de tècniques i procediments, reconeixent la necessitat d’assumir l’anàlisi de les situacions socials des de la globalitat i complexitat de les diferents circunstàncies i causes dels problemes , afavorint la comunicació i la participació del conjunt de professionals actuants.

BIBLIOGRAFIA

HERNANDEZ, J: Acción comunicativa intervenció social: trabajo social, educación social

DOUGLAS, E.: La aparición de los estados de Bienestar

Ministerio de Asuntos sociales: III Jornadas de Psicología de la intervención social

Col. Oficial de Psicólogos

GARCIA COTARELO, R: Del estado del bienestar al estado del malestar

Centre de Estudios Constitucionales, Madrid, 1986

Publicado: noviembre 22, 2017 por Laura Gonzalez

Etiquetas: tema 1 intervención sociocomunitaria