1. INTRODUCCIÓ
El període que anomenem vida adulta té una naturalesa i uns condicionaments marcadament socials ja que venen definits fonamentalment per successos i tasques socioculturalment definides i enclavades en diferents nivells d’edat segons les societats i les cultures.
Aquests successos i tasques són múltiples i variats. Malgrat tot, sembla força clar que és la vida familiar i l’ ocupacional les que són el centre i preocupació durant la vida adulta. El fet d’assumir aquests dos rols marca a més el pas d’un status d’edat a un altre, d’una fase a una altra en el cicle vital.
L’etapa adulta és un període de consolidació i afiançament en l’esfera emocional (matrimoni), professional ( carrera ocupacional) i social ( consecució d’un status definitiu)
La perspectiva psicosocial pretén posar de manifest com i en quina mesura l’adequada adaptació o no a uns rols, l’acceptació o rebuig d’unes normes d’edat, l’adequació o desajustament cronològics de les demandes i exigències socials provinents de la pertinença a un status d’edat afecten, en una o altra direcció, al complex sistema de la personalitat del subjecte.
Matrimoni, divorci, paternitat i maternitat, absència dels fills, treball, atur … exerceixen una gran influència sobre el funcionament psicològic de l’individu.
MODELS DE DESENVOLUPAMENT
Es pot donar explicació que s’és una persona madura a partir de diferents perspectives teòriques:
a) psicologia dels trets
b) evolució d’estadis de personalitat
c) procés de socialització contínua
La psicologia dels trets planteja una estabilitat de la personalitat al llarg del temps. La segona perspectiva planteja la personalitat de la persona a partir de diferents estadis. La tercera es planteja la personalitat en canvi constant.
PSICOLOGIA DELS TRETS.
Pressupòsits:
a) els trets en les persones són disposicions generals, que són com a tendències o conductes promig.
b) Aquestes impliquen tendències motivacionals
c) Els trets es manifestes més o menys intensament en cada persona.
Els estudis que s’han fet sobre el tema ens proporcionen informació a nivell de la conducta de la persona.
Hearth ( 1980-91) estudis longitudinal i transversals acaben conformant les tendències generals de la persona al llarg del temps.
Les variables que influeixen en una persona segons Hearth es reflecteixen en la següent taula:
SIMBOLITZACIÓ | ABSENTISME | ESTABILITAT | AUTONOMIA | |
COGNITIU | ||||
RELACIONS INTERPERSON. | ||||
VALORS | ||||
AUTO-CONCEPTE |
Segons la maduració de cada persona en cada un d’aquests àmbits podem dir com madura una persona.
Herath conceptualitza que tots els àmbits de la personal han de madurar. El fet de ser més madur depèn d’assolir una major puntuació en totes les variables.
Pel que fa a nivell de simbolització , el nostre sistema de símbols per excel·lència és el llenguatge. L’absentisme implica la capacitat de sortir d’un mateix per preocupar-te dels altres, hi ha qui és capaç d’entendre altres perspectives. Entendre-les i acceptar-les és símbol de maduresa. A nivell d’autoconcepte una persona madura és aquella que és autònoma, sap funcionar independentment… Aquesta teoria de desenvolupament no només és aplicable a l’edat madura sinó al llarg del desenvolupament de la persona.
EL MODEL D’ERIKSON
Es caracteritza per etapes i per tradició psicoanalista, la persona busca allò que necessita estigui o no en consonància amb les demandes socials i l’ambient.
Les crisis es donen quan hi ha un desequilibri entre les necessitats personals i les demandes de l’ambient. · etapes d’aquest desenvolupament coincideixen en l’edat adulta. Aquesta es caracteritza per la recerca de relacions amb els altres, intimitat, etc…. Etapa on hom vol intimitat més enfront de l’aïllament, generativitat en front d’estancament ( és l’etapa més productiva), i en la darrera etapa en trobem amb una integritat de l’ego en front de la desesperació. ( s’adjunten fotocòpies)
EL DESENVOLUPAMENT PERSONAL COM UN CONTINU PROCÉS DE SOCIALITZACIÓ.
Cada societat marca uns status per l’edat. Son posicions que s’espera de cada persona al llarg de la seva vida. Cada un d’aquests status porta implicit un rol determinat a nivell social. El grau de socialització dependrà a nivell individual dels diferents contextos de la vida de cada personal, de l’eduació, famílita,…
LA INTEL·LIGÈNCIA EN LA VIDA ADULTA.
Segon Piaget l’estudi de la infància i l’adolescència són indispensables per comprendre la construcció o gènesis del subjecte adult. Malgrat tot Piaget, atura els seus estudis en l’etapa adolescent o primera joventut, és a dir en un pensament formal. Però altres estudis han recalcat la importància que té l’activitat quotidiana en el funcionament cognitiu de l’adult, així podem dir que el període formal no és un període tancat com apuntava Piaget.
Per la seva banda Piaget també apuntava que no necessàriament el pas del temps o la vellesa havia de produir necessàriament una davallada de les funcions intel·lectuals.
L’estudi de la intel·ligència durant l’edat adulta ha estat abordat per enfocaments diferents. Durant bastant temps han predominat els treballs psicomètrics, que presentaven dos problemes fonamentals: d’una banda no presentaven perspectiva evolutiva i per l’altra, no tenien una concepció teòrica clara i definida sobre el que realment mesuraven els tests. Piaget per la seva banda va presentar la intel·ligència com una tendència progressiva vers l’equilibri, concebut com un procés dialèctic entre l’assimilació i l’acomodació, però li mancaven estudis experimentals.
Els seus estudis han demostrat malgrat tot, que el pensament formal no és emprat de manera completa per una bona quantitat de subjectes. Poden existir diferents raons per donar resposta a aquest fet: el fet de la familiaritat amb la tasca i el fet que aquesta versi sobre un contingut concret i no abstracte pot facilitar-ne la solució, però alhora aquesta familiaritat pot dificultar el fet de generar idees prèvies que poden resultat falses a l’individu, perquè li suposen una preconcepció.
També sembla ben funda que el nivell educatiu dels subjectes afecta clarament el seu nivell d’actuació en tasques de pensament formal. Malgrat tot, individus amb nivells d’estudis baixos poden resoldre problemes de gran complexitat sempre i quant estiguin relacionats amb la seva tasca quotidiana.
Per altra banda, investigacions psicomètriques han investigat el desenvolupament intel·lectual de la vida adulta, i han apuntat, amb gran polèmica, el fet que hi ha una davallada intel·lectual a partir dels 30-40 anys. Malgrat tot aquests estudis no tenen cap influència en l’actualitat, si que hi ha certa tendència a parlar d’aquesta davallada cap als 65-70 anys, però no és de caràcter general i afectaria només aspectes de la intel·ligència fluïda ( habilitats personal de l’individu al marge de situacions més culturals).
FACTORS PSICOSOCIALS DE LA VIDA ADULTA.
La vida adulta està fonamentalment marcada per esdeveniments socials, per canvis en l’estructura dels rols, per demandes i exigències que sorgeixen no tant de les capacitats i /o característiques biològiques com de les conseqüències que es deriven de l’assumpció de tasques socials.
2.VINCLES I RELACIONS SOCIALS. LA NATURALESA SOCIAL DE LA MADURESA
Entenem per maduresa aquella etapa de l’individu que s’estén des dels 20-25 anys fins als 60-65 anys. Definició incompletíssima, perquè hi ha un factor important el temps social que no hi queda reconegut.
Són els aspectes socials els que poden donar la clau respectiva a les característiques de la maduresa, i ho són perquè des del punt de vista evolutiu, tothom reconeix l’assoliment social de l’edat.
La maduresa, no és principalment el període de vida comprès entre aquests dos moments cronològics, sinó el conjunt d’activitats i esdeveniments que se succeeixen als llarg d’una sèrie d’anys, que varien segons les societats i els moments de la història.
Cal que considerem els següents punts:
1.- L’edat és un dels elements essencials de la complexa estructura i dinàmica social, juntament amb la classe social, el sexe, l’ètnia o la religió,…
2.-Per ser un element clau en la seva estructura, tota societat ha ordenat, estructurat i estratificat els diversos grups d’edat assignant a cada un d’ells funcions molt específics, imprescindibles per al seu funcionament i la seva supervivència. Tota societat està estructurada en rols.
3.- Al llarg de la seva vida, l’individu va passant per diferents status d’edat en un triple procés de separació del status vella, transició cap al nou i incorporació definitiva en el nou.
4.- Hi ha una sèrie de fets que marquen la nostra evolució com a persona, i que s’esperen que es facin en aquesta etapa, són com rellotges que ens marquen la vida.
Podem parlar de diferents fases en la vida adulta:
1.- la primera fase o maduresa primera: grans canvis a nivell social, professional i familiar ( 21-30anys) S’escull parella, es comença a treballar, s’aprèn a viure en parella, sol aparèixer la paternitat, s’adquireixen responsabilitats cíviques,…
2.- la maduresa mitja o segona etapa: ( 30-60 anys) Etapa de gran productivitat, de més grans contribucions socials, s’assoleixen èxits socials, de treball,…
3.- La maduresa tardia o tercera etapa: ( 60 anys ) es l’etapa que ens prepara per entrar a la vellesa, hi ha una davallada a nivell físic, ens preparem per la jubilació, viduïtat, els fills marxen de casa,…
D’aquestes etapes cal destacar el següent: la maduresa és la consecució d’un status d’edat que porta implícit l’assumpció d’un conjunt de rols en àmbits molt específics de la vida de l’individu.
La primera fase és importantíssima perquè és en la que es produeixen els canvis més crítics i transcendentals, és el període que defineix la maduresa. Des del punt de vista psicosocial els àmbits matrimonial, paternitat i treballa són els més importants.
EL MATRIMONI:
El matrimoni no és només la unió de dues persones sinó que és la conjunció de dues famílies que exerceixen la seva influència i creen una complexa xarxa de subsistemes.
En totes les cultures el fet del matrimoni s’envolta de cerimònies.
Es poden generar moltes frustracions i molts problemes i alhora moltes alegries amb el fet de la unió com a parella. Quan una parella comença a conviure ha d’elaborar una gran quantitat d’acords. I alhora ha de dissenyar maneres d’afrontar els desacords. Sovint els problemes que no es poden discutir s’enquisten.
NAIXEMENT DE FILLS:
Pot ser tant una situació de gran felicitat com quelcom penós.
El que si és clar és l’entrada en un triangle de convivència. El fet dels fill enreda més la difícil xarxa de relacions familiars. L’ educació dels fills és un altre dels factors a considerar. La maternitat pot ser viscuda per una dona com a autorealització com a frustració.
El fet de deixar anar els fill es considera una altra etapa dins del matrimoni. La parella ha de tornar-se a retrobar amb tot el que això comporta.
LA AMISTAT:
La relació entre iguals en la vida adulta perden bona part de la seva importància, perquè la intimitat es realitza a través del matrimoni. La maduresa porta una certa retirada a l’extroversió.
EL MON LABORAL:
És l’edat on hom aconsegueix les seves màximes expectatives de promoció social mitjançant el treball.
Els problemes greus es generen quan hom s’enfronta a l’atur.
BIBLIOGRAFIA:
Psicologia evolutiva ·. Adolescencia, madurez y senectud. Compilación de Mario Carretero. Alianza 1986
Cap. 7 i 8 Desarrollo adulto y envejecimiento. José Luis Vega. Ed. Sintesis 1996.