Tema 12 – Educación para la salud. Medios de prevención y actitudes fundamentales referidas a la alimentación, descanso, higiene y a la actividad física y mental. La educación de hábitos saludables en los distintos sectores de intervención. Programas de promoción de la salud: características y organismos difusores.

Tema 12 – Educación para la salud. Medios de prevención y actitudes fundamentales referidas a la alimentación, descanso, higiene y a la actividad física y mental. La educación de hábitos saludables en los distintos sectores de intervención. Programas de promoción de la salud: características y organismos difusores.

1. EDUCACIÓ PER LA SALUD.

Segons l’Organització Mundial de la Salut s’entén com a salut: un estat complet de benestar físic, mental i social i no solament la mera absència de malaltia o dolència. Aquesta concepció posi­tiva de salut enfront de l’absència de malaltia ens dóna la pri­mera indicació del que ha de ser l’educació per a la salut a l’esco­la.

El desè «Congrés de metges i biòlegs de llengua catalana, (Perpinyà, 1976) ja va proposar que la salut és una manera de viure cada cop mes autònoma, solidària i joiosa»; la salut entesa, doncs, com un procés dinàmic, responsable, participatiu i equili­brat, amb la fita d’un estat ideal al que sempre ens podem apro­par una mica més.

Al 1991, el «Pla de salut de Catalunya. en fa una nova reformulació integrant-hi aportacions anteriors: La salut és l’assoliment del més elevat nivell de benestar risc, mental i so­cial de capacitat de funcionament que permetin els factors socials i ambientals on viu immergit l’individu i la col·lectivitat., El nivell de benestar depèn dels determinants socials i ambientals, i no és un estat ideal assolible de la mateixa manera per tothom. Alhora, la funcionalitat de la persona també és una mesura de la seva sa­lut, de la seva adaptació al medi. D’altra banda, la salut no es matèria individual, sinó col·lectiva; la salut és cosa de tothom.

La societat actual, complexa i en canvi continu, exigeix als ciutadans una capacitat d’adaptació constant, resulta necessària una plurali­tat de recursos que en faciliti la integració plena. I l’escola és el lloc adient, per diferents motius, per oferir els recursos bàsics i desenvolupar la persona i el seu potencial. Si considerem que ac­tualment els factors relacionats amb la salut la individual i la col·lectiva- son uns dels components importants del fet social, conclourem que l’educació per a la salut ha de ser un dels eixos de l’educació integral de la persona.

L’educació per a la salut es, per tant, un procés de formació i responsabilitzaria de l’individu amb l’objectiu que adquireixi els coneixements, les actituds i els hàbits bàsics per a la defensa i la promoció de la salut individual i col·lectiva. És a dir, es tracta d’un intent de responsabilitzar els nens i les nenes i de preparar­-los perquè, a poc a poc, adoptin un estil de vida el més sa possi­ble i unes conductes positives de salut. Es tracta que la persona desitgi estar sana, sàpiga com aconseguir-ho, faci tot el possible individualment i col·lectivament per assolir-ho i cerqui l’ajuda adient quan la necessiti.

Els trets característics de l’educació per a la salut, compartits amb altres propostes educatives, són els següents:

· És un procés paral·lel al de qualsevol altra intenció edu­cativa.

· Està relacionada amb un conjunt d’aprenentatges que tenen a veure amb tres aspectes diferents: el nivell de coneixe­ments, el desenvolupament d’actituds positives i l’adquisició d’hàbits i comportaments saludables.

· Ha d’incloure tant la confirmació de les creences populars correctes com la desmitificació de les incorrectes o errònies.

· Ha de promoure la responsabilitat, l’autonomia i la reflexió crítica, individual i col·lectiva, i preparar la persona per a la presa de decisions, per mitja de l’anàlisi de les alternatives possibles i la valoració de les seves conseqüències.

· Ha d’augmentar les capacitats d’interrelació amb altres per­sones, de manera que generi satisfacció en un mateix i en els al­tres.

D’altra banda, el marc escolar, el medi ambient, les relacions socials entre alumnes, pares educadors i personal no-docent constitueixen un seguit d’experiències i missatges amb una influència educativa molt important; es e¡ que s’anomena – currículum ocult- . L’escola sencera ha de ser promotora de la salut. L’educador es un agent de salut, com ho es tot ciutadà, mirall en el qual el nen es ven reflectit.

L’educació per a la salut no es una àrea de coneixements re­collida com a tal en els dissenys curriculars. Les seves característi­ques especials determinen uns requisits metodològics necessaris per al seu desplegament. Les bases metodològiques de l’educació per a la salut han de considerar els principis següents:

  • integració en el currículum en les diverses vies, en el cur­rículum transversal i en el projecte educatiu de centre.
  • adaptació al context sócio-económic i cultural de cada cen­tre.
  • els programes i les propostes han de partir de la realitat del centre educatiu, tenint-hi en compte l’estat de salut i l’entorn ambiental.
  • metodologia didàctica participativa, centrada en el nen, els seus interessos, les seves necessitats i el seu nivell de maduresa.
  • treball en equips multidisciplinaris, incorporant-hi edu­cadors, professionals sócio-sanitaris i altres membres de la comunitat.
  • col·laboració entre les escoles, els serveis socio-sanitaris i altres institucions comunitàries.
  • interacció dels programes d’educació per a la salut a l’esco­la amb altres programes i activitats de la comunitat.

La contribució de l’escola en la prevenció i la promoció de la salut es fonamental per a la millora de la qualitat de vida i l’entorn ambiental. La col·lecció «Quaderns d’educació per a la salut a l’escola, pretén ser una eina útil per a aquest propòsit.

El tema està estructurat a partir de fotocòpies que il·lustren la prevenció i/o les actituds bàsiques i bon hàbits que hem de fomentar a l’hora de voler dissenyar qualsevol programa de prevenció.

En l’actualitat qualsevol programa està enfocat bàsicament cap a a la prevenció més que la intervenció. És el que s’anomena intervenció inespecífica.

Us adjunto informació sobre:

Seguretat i salut ( bàsicament prevenció d’accidents físics)

Salut mental

Drogodependències

Hàbits Alimentaris.

4. PROGRAMES DE PROMOCIÓ DE SALUD: CARACTERÍSTIQUES I ORGANISMES DIFUSORS