Tema 24 – Animación cultural. Estrategias de intervención. Difusión, democratización y democracia cultural. Gestión cultural. Ámbitos de intervención. Proyectos de animación cultural: aplicaciones metodológicas. Diseño y elaboración de proyectos y programas. Modelos de proyectos. Instrumentos de evaluación. Organización de los recursos.

Tema 24 – Animación cultural. Estrategias de intervención. Difusión, democratización y democracia cultural. Gestión cultural. Ámbitos de intervención. Proyectos de animación cultural: aplicaciones metodológicas. Diseño y elaboración de proyectos y programas. Modelos de proyectos. Instrumentos de evaluación. Organización de los recursos.

La idea de cultura en l’animació sociocultural parteix del concepte d’aquesta propi de l’antropologia cultural.

Cultural segons Tylor: ” aquell tot complex que inclou coneixement, creences, art, lleis, moral i costums, i qualsevol altra capacitat i hàbit adquirit per l’home en tant que membre d’una societat.”

Coneixements, valors, tradicions, procediments i tècniques, normes i formes de relació…. que es transmet o s’adquireix a través de l’aprenentatge; el que s’hereta i es genera en la vida social, i no el que es transmet i desenvolupa en el pla de la pura biologia

Cal fer una distinció-classificació de cultura .

CUADRO 1. 1

1. Cultura oficial o dominante:

– Tiene capacidad para realizar elaboraciones de gran alcance (por ejemplo, sistemas científicos o filosóficos).

– Es normativa.

– Recibe y estructura aportes individuales (sabios, artistas)

– Establece los patrones estéticos, legales, religiosos y económicos que dirigen la actividad de los demás sectores.

– Tiene poder de decisión y goza de prestigio.

2. Cultura de masas:

– Está basada en la producción y el consumo estandarizados.

– Responde a pautas fijadas internacionalmente.

– Se apoya en relaciones impersonales.

– Es un producto generado por la «cultura oficial» en cierta etapa de su desenvolvimiento.

– Está destinada a los sectores de población que no tienen acceso a los niveles más altos de la cultura dominante

– Carece de los niveles mínimos de organización interior que permitirían catalogarla como cultura; es una pseudocultura (por su falta de autonomía y de organización), independientemente de sus contenidos.

3.Cultura popular.-

– Basada en relaciones cara a cara

– Responde a especificaciones locales (o, al menos, de menor extensión que las de la cultura dominante).

– Es una cultura desvalorizada, propia de aquellos que no ostentan el poder, de las clases subalternas.

– Carece de poder de decisión para establecer normas fuera de su limitado ámbito.

– Tiene cierto nivel de organización propia (por eso puede ser considerada cultura),pero su funcionamiento está constantemente expuesto a ser redefinido o manipulado según los intereses de la cultura mayor.

ANIMACIÓ:

Conjunt d’accions realitzades per individus, grups o institucions sobre una comunitat o sector i en el marc d’un territori concret, amb el propòsit principal de promoure en els seus membre una actitud de participañció activa en el procés dels seu propi desenvolupament tant social com cultural.

Entenem per animació cultural com a participació activa dels ciutadans en els processos d’expressió i creació. Tothom pot ser en un moment donar creador de cultura. Tallers, casals culturals, cases de cultura,….

Les característiques principals:

clip_image001Participació activa

Cultura en evolució

Contacte amb tota la població

No-directivitat

Facultat d’expressió per a tots

Progressisme

Lliberació ANIMACIÓ CULTURAL

Lliure expressió

Comunicació oberta

Allà on viu la gent

Oberta a tothom

Valoració del grup

Creativitat.

Designa no només el que fa la gent, ni l’agent cultural sinó el que aquest agent promou: una activitat o una pràctica social desenvolupada conjuntament per l’agent i els destinataris.

És un mètodes, una manera de fer, un mitjà, un instrument. És un procés. És un projecte, un programa, un disseny d’activitats,.. Té una funció social. Té un caràcter operatiu ja que genera, produeix, motiva uns resultats.

DIFUSIÓ CULTURAL :

Consum cultural de productes elaborats per aquells que d’una manera oficial “retenen” la cultura. Caracteritzada per una comunicació unidireccional en la que el poble es converteix en espectador de clixés culturals. Des d’aquesta òptica uns són els creatius, creadors de productes culturals i els altres són purs receptors passius de missatges creatius. Així és com funcionen les programacions de cinema, teatre, concerts,… aquestes activitats es mesuren amb l’únic paràmetre de la qualitat artística i que d’una forma o altra entren en els canals de la difusió comercial de la cultura.

Característiques:

Consum cultural

Patrimoni cultural

Públic composat per una èlit

Manipulació

Conservadorisme

Alienació

Passivitat

Discurs de dalt a baix

Reservada als iniciats.

DEMOCRATITZACIÓ DE LA CULTURA versus DEMOCRÀCIA CULTURAL

Concepte patrimonialista de la cultura. Es planteja el concepte de

La cultura és quelcom que s’ha d’apropar patrimoni cultural.

al poble. Els beneficiaris culturals han

És quelcom com aixecar el nivell cultural de poder ser-ne creadors .

de les masses. Tota la població ha de poder

Perill: continua lluny de qui serà el receptor. Participar en la definició de

Es democratitza el consum cultural, però cultura. Catalitzar les poten-

continua en mans de l’èlit la definició i creació. cialitats de les comunitats.

Els dos conceptes no estan renyits sinó que s’haurien de complementar en qualsevol política cultural.

AMBTIS D’INTERVENCIÓ.

El panorama és molt ample i divers com ho demostra la següent el quadre següent.

( Trilla,pàg.21).

a) Enunciados que enfatizan en la dimensión cultura.

– Desarrollo cultural

– Desarrollar la creatividad o incrernentar la innovación culturales.

– Democracia cultura]

– Igualación de oportunidades respecto de la cultura.

– Difusión cultura o democratización de la cultura.

– Facilitar la expresión cultural

– Crear espacios culturales.

– Ayudar a la búsqueda de la identidad cultural.

– Dar a conocer el folklore Y las tradiciones populares.

– Facilitar el conocimiento de los lenguajes v hacerlos asequibles a todos.

– Reforzar el aprecio mutuo entre las culturas.

b) Enunciados que enfatizan en la dimensión social

– Desarrollo social.

– Desarrollo comunitario.

– Transformación social.

– Concienciación.

– Ayudar a tomar postura.

– Movilizar.

– Ayudar- a los oprimidos, marginados…

– Igualdad social,

– Reconstruir la conciencia colectiva.

– Mejorar la calidad de vida.

c) Enunciados, también de carácter social, que enfatizan la participación y el asociacionismo:

– Favorecer la construcción del tejido social.

– Ayudar a la vertebración de la sociedad.

– Incrementar la participación ciudadana o social.

– Activar las energías sociales.

– Reforzar la trama de relaciones comunitarias.

– Desarrollo del asociacionismo.

– Fomentar nuevas formas de relación social v de comunicación.

– Favorecer 1a descentralización.

– Incrementar la participación en la gestión social v cultural.

– Procirar la organización autogestionaria de la sociedad.

– Favorecer la iniciativa de la sociedad civil.

– Favorecer la toma de la palabra.

– Construir una sociedad abierta.

– Favorecer la democracia de base.

– Ayudar a la autoorganización.

d) Enunciados que enfatizan los aspectos personales y educativos

– La formación integral de la persona o el pleno desarrollo de la personalidad.

– Comprenderse a uno mismo.

– Potenciar la autonomía personal.

– La emancipación del hombre.

– Posibilitar la f’ormación permanente.

– Desarrollar el espíritu crítico.

– Facilitar la iniciativa personal

– Ayudar a los individuos a expresar sus valores y necesidades.

GESTIÓ CULTURAL

Suposa una actuació de tipus territorial que té per objectiu promoure la creació culturali conectar als creadors amb els mitjans i canals de producció i difusió així com amb el ciutadà, receptor del resultat del procés creatiu.

La gestió suposa planificació i optimització dels recursos i infraestructures culturals que es duen a terme en un territori.

La gestió cultural NO és:

Gestió administrativa de programes culturals

Gestió econòmica dels equipaments

Gestió política

La gestió cultural pròpiament ha d’integrar en un sol procés funcions relaciones amb:

Gestió relacional

Gestió creativa

Gestió de la comunicació entre el ciutadà i el creador

Formació

Gestió econòmica

Gestió administrativa

Gestió del consens social, consens entre el ciutadà, l’artista, les institucions i les forces polítiques i socials.

I tot en funció d’un projecte cultural que ha d’estructurar els processos de gestió. Es basa en un concepte de cultura.

Ha de tenir una base d’aprenentatge de noves pautes de comportament relacionades amb la creació i el consum de bens culturals, al mateix temps que té en compte factors com la producció o la distribució de les creacions.

Un altre objectiu ha de ser el fet d’establir una comunicació fluïda i comprensiva entre els creadors i el ciutadà, comunicació fonamental pel procés de desenvolupament cultural de la col·lectivitat.

Atén igualment aspectes relacionats amb l’animació cultural i la participació ciutadana en l’expressió i creació com en la difusió cultural. Potencia la democràcia cultural: participació de la comunitat en la creació de cultura i la democratització cultural o accés de la col·lectivitat als bens culturals. Atén tant la cultura popular com l’elitista.

AMBTIS D’INTERVENCIÓ DE LA GESTIÓ CULTURAL:

La recuperació del patrimoni, tradició i cultura popular

Els aspectes formatius que afecten a la creació cultural, arts escèniques, musicals, plàstiques i visuals

El contacte dels creadors amb els canals de producció i difusió

La comunicació entre els artistes i els destinataris de llur creació

Afavorir l’accés als bens culturals del ciutadà, compaginant-lo amb aspectes formatius, participatius i de democratització del fet cultural

La promoció del llibre, la lectura i l’accés als elements culturals de la literatura

La conservació i restauració del patrimoni cultural.

Tant l’animació com la gestió cultural se configuren com dos moments d’un mateix procés, el de la intervenció cultural, concebuda com a un confluència del treball de creadors, productors, difusors, intel·lectuals i agents culturals. L’animació es configura a partir dels àmbits grupals i comunitari i es desenvolupa a través d’aquests moments de trobada, expressió individual i col·lectiva i provoca efectes sobre els processos de democratització de la cultura, sensibilització, …

La gestió es configura a partir dels àmbits local, territorial o dels equipament i se desenvolupa a través de moments de concens i producció facilitant els processos de producció i difusió dels bens culturals.

Hi ha diferents models de gestió segons quina sigui la seva funció:

Direcció política : marca finalitats, objectius, pactes, filosofies

Direcció tècnica: estratègies d’actuació, metodologia i planificació

Direcció artística: marca els estils, les tendències, selecciona artistes

Direcció administrativa: gestió econòmica, tramitació administrativa

MOMENTS DE LA GESTIÓ CULTURAL

Trobada:

Associació de veïns, culturals, centres socials, ateneus

Expressió i comunicació:

Casa de cultura, tallers,

Formació:

Escoles de música, teatre, cinema,

Creació:

Grups de teatre, grups de música, bandes,

Recreació:

Festes, tradicions, festes lúdiques

Confrontació:

Concursos, mostres, jornades, trobades,

Producció.
Centres de recursos, centres de producció, centre dramàtic

Difusió

Centres de difusió, teatres, cinemes, circuits

ELABORACIÓ DE PROJECTES I PROGRAMES D’ANIMACIÓ CULTURAL.

L’ASC és un disciplina que s’ha desenvolupat des de la pràctica i és difícil de poder afirmar si hi ha una manera pròpia de programar i elaborar projectes.

Hem de tenir en compte que els camps d’acció és molt amplis, així com les característiques dels seus destinatari, les realitats territorials, la tipologia de les organitzacions que hi intervenen,…També cal considerar que en disseny de programes i projectes hi intervenen unes variables que poden influir molt en la seva orientació.. També cal que tinguem en compte l’organització gestora o impulsora del projectes.

Davant d’aquests fets no podem afirmar que existeixi una metodologia pròpia a plicable a nivell general a tots els camps i possibilitats de lASC.

L’elaboració de projectes estarà condicionada pel següents nivells que incideixen notablement en la forma que se dissenyarà un projecte:

Nivell personal-professional: aportacions de les persones

Aspectes creatius i ideològics

Capacitat d’innovació

Nivell grupal – equip: criteris de l’equip

Característiques de l’equip

Forma de treball i direcció

Nivell institucional – organització finalitats

Cultura organitzativa

Nivell formal – legal adequació a les normes jurídiques…

Què implica un projecte d’ASC.?:

Voluntat de concreció de la intervenció per part de qui l’executa

Delimitació d’acció dins del conjunt de la intervenció en general

Definició de les opcions i voluntats de l’organització

Anticipació als fes per la via del disseny del projecte

Voluntat de visibilitat d’una acció concreta i de presentació formal

Principi d’eficàcia per la capacitat de seguiment, control i avaluació

Possibilitat d’autonomia per l’execució d’un projecte establert prèviament.

El procés d’un projecte d’ASC és : un procés de reflexió, mostra capacitat de previsió,

es un resultat formalitzat, és una eina de gestió, és un instrument de treball en equip, és una manera d’exterioritzar les idees, és temporalment delimitat.

El projecte s0elabora i dissenya a partir d’uns elements inicials que donen lloc a una intenció. La primera reflexió se situa en els elements previs: aspectes contextuals i origen i aquests són els que ens faciliten el diagnòstic, hipòtesis de intervenció i les idees pel disseny del projecte. ( s’adjunten fotocòpies del procés TRILLA, 139i ss.)

P:D: del llibre d’en trilla se’n poden donar capítols a llegir als alumnes i fer-ne comentaris a classe. Us adjunto l’índex i l’estructura de cada capítol

BIBLIOGRAFIA:

ZAYAS, I: Talleres para la animación. Plan de formación de animadores. Ed. CCS Madrid 1996. ( llibre molt pràctic on hi ha exemples de tallers i d’activitats que es poden projectar. S’adjutna fotocòpia de l’índex)

BOIX,T.: Animación y gestión cultural. Grup dissabte. València 1990.

De CASTRO, A: La animación cultural. Nuevas prespectivas. Diputación de Valladolid. ( experiències de la comarca s’adjunta un resum de com muntar un projecte)

TRILLA, J.: Animación sociocultural . Teorias, programas y ámbitos. Ariel educación. Barcelona 1997. (teoria pura i dura, però està bé per fer servir per dissenyar els continguts)