EVOLUCIÓ.
Temps lliure: temps deixat al propi arbitri, lliure d’obligacions.
Oci: temps lliure emprat amb sentit.
Temps alliberat: és la parcel·la de temps lliure on la persona es troba finalment ”alliberada” de qualsevol tipus d’activitat que “teòricament” està en disposició de triar lliurement allò que desitja fer.
L’oci és aquella activitat o ocupació que es fa en el període de temps alliberat. L’oci implica tant un temps propi, exclusiu. Es crea una situació d’oci quan la persona decideix i gestiona lliurement les seves activitats, obtenint benestar, satisfà les necessitats personals de descansar, divertir-se o desenvolupar-se.
El temps lliure pot estudiar-se atenent a la quantitat de temps disponible, a les activitats que es desenvolupen i a l’actitud o postura prèvia que pren la persona davant aquest temps.
Les funcions que se li atribueixen a l’oci són: el descans, la diversió i el desenvolupament de la personalitat que permet un desenvolupament cultural desinteressat que harmonitzi la utilització del temps alliberat en un equilibri d’aquestes tres funcions:
a) Lliberatòria: oposada a una obligació. Cal considerat que tot ve condicionat per la societat.
b) Gratificant: té com a única finalitat la realització de l’activista pel plaer de fer-la.
c) Personal: sense excloure un oci en grup , és la resposta a tres necessitats individuals: descans , diversió i desenvolupament personal.
L’increment del temps lliure comporta l’interrogant de la seva ocupació.
POSSIBLE EVOLUCIÓ DE L’OCI EN LA SOCIETAT ACTUAL
La SOCIOLOGIA és una de les ciències que més ha estudiat la problemàtica del temps lliure. La sociologia de l’oci sorgeix a França, amb Georges FRIEDMAN (1935), DUMAZEIDER estudia el comportament dels francesos respecte l’oci, considera que l’oci cal definir-lo en relació amb l’alliberament del treball professional i familiar.
1930: l’oci preocupa els governs, van dissenyar programes d’oci.
1960: és atès per l’organització de diferents serveis per a nens , famílies, tercera edat. És l’era de l’animador sociocultural.
1980: s’observa una baixada en Europa respecte l’oci organitzat. Sorgeix “el consumidor” de temps lliure (nou usuari).
Oci i negoci constitueixen una única realitat en la vida de l’home.
La PEDAGOGIA : l’ evolució de l’oci i temps de lleure en la societat actual cal entendre-ho com una educació permanent que es genera a partir de les experiències i de les relacions entre els individus i els grups.
D’aquesta manera la programació i participació en l’oci i temps de lleure es converteix en una acció social que pretén convertir-se en transformadora de les estructures socials, pretenen un canvi d’actituds que es transformi cap a nous comportaments estils de vida.
2. TÈCNIQUES ESPECÍFIQUES D’ANIMACIÓ EN EL CAMP DE L’OCI I DEL TEMPS DE LLEURE.
Tècniques: són les de dinàmica de grups que permeten potenciar la participació al màxim i crear un clima de confiança en el grup.
Primer cal conèixer el grup i com son els seus membres, com es relacionen entre si, les seves expectatives, funcions, etc. Tot això ajudarà a triar les estratègies més adequades per aconseguir que participin positivament en l’activitat plantejada.
Les dinàmiques de grup s’utilitzen per a millorar com funcionen els grups mentre es fan les activitats.
Principis fonamentals per a treballar en grup:
· Ambient físic: cal disposar-lo de forma que ajudi a l’espontaneïtat i la participació.
· Reducció de la intimitat: s’ha d’estar còmode amb els altres per afavorir que les relacions siguin cordials i sinceres.
· Líders distribuïts: que afavoreixi la tasca del grup i la formulació d’objectius.
· Formulació d’objectius: clars i fer-los abans.
· Comprensió del procés: el grup ha d’estar atén a la tasca i a tot el que passi en el seu desenvolupament.
· Avaluació continuada: el grup necessita comprovar que l’interessa els objectius i activitats proposades.
Aspectes que es poden treballar amb les tècniques de dinàmica de grup:
1.- Fase d’iniciació :
. coneixement i comunicació personal
. confiança
. formulació d’objectius i expectatives
. creació de clima
2.- Fase de clarificació i solució de conflictes.
. cooperació i participació en la tasca grupal
. presa de decisions
. anàlisi de rols
. comunicació verbal i no verbal
. reformulació d’objectius
3.- Fase d’eficiència
. tècniques per agilitzar el treball
. tècniques per estimular la creativitat
. anàlisi de consecució d’objectius
. avaluació personal i grupal
Tècniques que es poden utilitzar en les diferents fases de la vida en grup:
A.- Tècniques de presentació
– llançament de pilota
– la tarja d’identificació
B.- Tècnques de cooperació i participació en la tasca grupal
– rectangles
– el guió
C.- Tècniques de presa de decisions
– ens anem de vacances
D.- Tecniques de comunicació
– descripció de cartells
– el rumor
E.- Tècniques per a estimular la creativitat
– pintura creativa
L’animador , un cop iniciada l’activitat, ha d’observar el seu desenvolupament potenciant la participació de tots els seus membres.
3. RECURSOS D’OCI I TEMPS DE LLEURE: FESTES I JOCS, LA NATURALESA, TECNOLOGIA, VIDA SOCIAL I ALTRES.
FESTES
Són manifestacions de la pròpia cultura. La festa crea una consciència col·lectiva. Genera comunitat i sorgeix de la comunitat, per això s’utilitza molt en la intervenció comunitària. Inclou participació comú de vida.
Per l’organització d’una activista festiva cal tenir en compte:
1.- Objectius:
. aconseguir la participació col·lectiva.
. aconseguir la integració de la gent a través d’una festa.
. buscar una forma d’afirmació de la pròpia identitat cultural.
. sensibilitzar la població sobre algun problema social.
2.- Destinataris:
. un col·lectiu específic: nens, persones grans…
. una localitat sencera.
. una institució concreta
3.- Lloc:
. centre social
. centre de jubilats
. parcs, espais naturals
. casa de cultura
. casa de la joventut
. places públiques
4.- Temps:
. d’un dia o d’unes hores
5.- Metodologia:
Seleccionar els mètodes i tècniques que facilitin , promoguin o possibilitin la participació de la gent.
6.- Tècniques:
. de programació i organització
. participatives
. festives
JOCS
El joc és un producte cultural. És una creació humana que pot tenir diverses formes, des de molt senzilles fins les més complexes.
Avui en dia el joc s’ha convertit en una exigència de la cultura popular nascuda de l’oci.
El joc és una activitat muscular, sensorial o mental es realitza de forma espontània per la satisfacció que produeix, sense obeir a impulsos externs.
Els jocs estan lligats a l’estil i característiques de les diferents cultures, països i èpoques.
El joc popular és acceptat d’immediat per nens ja que s’ajusta més a les seves necessitats vitals: córrer, amagar-se, saltar, colpejar objectes, construir,.. o sigui , actuar lliurement amb el seu cos. Li suposa plaer. El nen durant el joc s’abstrau de la realitat, s’expressa espontàniament, amb llibertat. El nen es va realitzant personalment.
Cal considerar el joc de l’adult, és una activitat lliure. L’adult juga en un temps d’oci no per imposició estranya. Li permet evadir-se un temps del món real i de la vida corrent. Aquesta evasió li permet fer una activitat totalment lliure, sense frustracions que imposen el món real.
El joc és un element que pot utilitzar l’animador del temps lliure, es pot incorporar a totes les edats, número i llocs, només cal tenir en compte les característiques del joc i objectius del mateix.
Gran part de l’èxit del joc és degut a la persona que el dirigeix i anima i la forma en què porta a terme la tasca.
Els jocs , com a recurs d’oci i temps lliure en intervenció sociocomunitàries , poden ser:
. projecte: de jocs X
. activitat dins d’un projecte.
Qüestions bàsiques per organitzar una activitat a través dels jocs:
1.- Objectius:
. Contribuir a la socialització dels nens i despertar la seva imaginació i fantasia. ( taller d’explicar contes, taller de creativitat )
. Contribuir al desenvolupament físic dels adolescents i fomentar les competències esportives. (Jocs escolars, Les olimpíades )
. Desenvolupar la seva personalitat.
2.- Destinataris:
Cal diferenciar segons les persones implicades. Per a cada moment de la vida, el joc pot fer diferents funcions.
3.- Llocs:
Poden ser molt variats: aire lliure i llocs tancats.
4.- Temps:
Poden ser molt versàtils quant a la seva utilització en el temps.
5.- Metodologia:
Ha d’estar basada en la participació i la recreació de les persones.
6.- Tècniques:
Les pròpies de cada tipus de joc i segons el sector específic de població.
Cal tenir en compte el procés de direcció del joc.
LA NATURALESA
Les activitats de temps lliure en la naturalesa constitueixen una autèntica oportunitat per a treballar en pro del desenvolupament de la consciència crítica , la creativitat i, en definitiva, de l’estímul de la responsabilitat i la llibertat.
Les activitats en la naturalesa han de tenir en compte i de forma equilibrada els següents aspectes:
LÚDIC: es refereix a la diversió, el foment de l’amistat, el relax grupal,
A través de la creació d’un clima general i de festes, jocs, vetllades i activitats de tot tipus.
INTERPRETATIU: en relació al procés d’autodescobriment del medi, de coneixement de l’entorn.
ESPORTIU: reuneix les actuacions que requereixen un cert esforç físic, o habilitat per a la seva realització.
Classificació d’activitats en la naturalesa:
– turisme ambiental:
. paisatge, flora i fauna: turisme de naturalesa
. festes , fires, mercats, artesania i arquitectura popular.
. història, art i monuments: turisme cultural
– campament
– activitats esportives en la naturalesa:
. esports de muntanya
. escalada
. esquí
. cicloturisme
. activitats aquàtiques
. activitats subaquàtiques
. espeleologia
. esports aeris
– Altres activitats
. senderisme
. rutes a cavall
. seguiment de curses d’aigua
. arqueologia
. granges-escoles
TECNOLOGIA
Les aplicacions de la tecnologia en el camp de l’oci són:
1.-La informació i la comunicació
L’oci és temps de distracció de la informació desinteressada.
El primer mitjà de comunicació és la premsa, després la radiotelefonia. Més tard, la televisió i la documentació cinematogràfica.
En la seva evolució històrica es pot distingir dos grans períodes: la premsa d’opinió i la d’informació.
Amb l’aparició dels mitjans audiovisuals, la premsa, ha perdut el monopoli de la informació, però és de major qualitat perquè porta de forma equilibrada l’oponió i la informació juntament amb la il·lustració gràfica.
La ràdio és el mitjà informatiu més ràpid, és més comunicatiu, és el més humà de tots, perquè la seva comunicació es fa a través de la paraula parlada. Ens pot acompanyar en qualsevol ocasió i a totes hores.
Per tant el paper de la ràdio en l’ocupació del temps lliure és i serà molt important.
La televisió envaeix les cases de tots, s’introdueix sempre el món exterior i l’espectacle quasi permanent. És la portadora a domicili de nous ocis, però els telespectadors són passius o ociosos.
El més recomanable és fer un ús equilibrat dels tres grans mitjans de comunicació social: televisió, ràdio i premsa.
El més positiu de l’oci a través dels mitjans de comunicació social és el seu ús simultani, paral·lel, equilibrat i constant , i a la vegada, en l’actitud activa i creadora de telespectadors, radiooients i lectors.
2. L’art i l’expressió
Pot servir de suport en el teatre, el cinema, el vídeo, la fotografia, la música. Les activitats que han fet aparèixer molts tallers, estudis i cursos. Permet també les creacions multimodals, on els diferents elements puguin formar una relació sintàctica per aconseguir una major força en l’expressió artística, el cas dels video-clips, les holografies, el disseny assistit per ordinador i l’animació d’imatges.
Activitats pràctiques:
· Una emissora de ràdio local per a joves.
· Un diari comarcal creat per vàries associacions.
· Una setmana de cinema.
· Un concurs de fotografia.
VIDA SOCIAL
Dos tipus de recursos ben definits i amb característiques pròpies:
· Recursos de la indústria de l’oci: assistència a espectacles, les sortides a restaurants, sales de jocs, etc.
· Recursos col·lectius ( participació en associacions i moviments col·lectius)
Altres recursos són els relacionats amb la vida social: reunions familiars i amb amics.
OBJECTIUS:
– Afavorir els contactes humans.
. Potenciant l’esforç, capacitat i interessos de la gent per a realitzar tasques d’interès comú. Es tracta d’associar a les persones a través d’activitats lúdiques.
Tipus d’associacions:
.clubs juvenils de tot tipus
.centres de jubilats
.associacions de dones, etc.
DESTINATARIS:
Poden ser qualsevol grup social que decideixi unir-se per a realitzar fins comuns.
LLOCS:
Tota associació ha de comptar amb una seu on poder reunir-se.
METODOLOGIA:
Quan es tracta de fomentar l’associacionisme, la participació és el mètode per excel·lència.
TÈCNIQUES:
Tècniques grupals: d’ iniciació de grup, de cohesió, de producció grupal i de medició.
Tècniques de gestió d’associacions.
ALTRES RECURSOS
EL VIATGE
El turisme és un mitjà excel·lent de comunicació human i d’enriquiment cultural.
El turisme es converteix en un dels ocis més atractius i universals, perquè estimula tota classe de curiositats i impulsa a la millora de la qualitat de vida.
Objectiu:
Es pretén afavorir la comunicació humana i l’enriquiment cultural.
Destinatari:
Qualsevol grup social.
L’ESPORT
Exercici físic.
Finalitat: entreteniment, descans de les activitats laborals o intel·lectuals; la millora deles condicions físiques individualsi forma positiva de reforçar la voluntat i la disciplina.
Algunes activitats:
– marxa cicloturista.
– Competició d’esports autòctons.
ACTIVITATS MANUALS
Bricolatge i artesania.
ARTESANIA ARTÍSTICA
Permet unir la funció estètica amb la social.
ARTS PLÀSTIQUES I ARTS TEMPORALS
Dansa i teatre
4. ORGANITZACIÓ DELS RECURSOS: PROGRAMES D’ACTIVITATS I CENTRES DE RECURSOS.
Cada dia són més els programes que es realitzen des de les diferents administracions públiques així com des dels organismes privats i associacions per la realització d’activitats d’oci i temps de lleure.
Els tres sectors de població: infància, juventud i tercera edat són els grups socials més ”ociosos” en la societat actual, són els sectors que disposen de més temps lliure i a la vegada els que disposen de menys recursos econòmics. Els adults accedeixen al temps de lleure a través de la indústria del consum de masses.
INFÀNCIA
Les CCAA a través dels Departaments de cultura organitzen “Programes de vacances”, consisteixen en estances temporals en albergs i campaments.
Els Ajuntaments, des del departament de cultura i serveis socials, organitzen “Programes d’Animació Sociocultural per a nens”. Fan activitats com: tallers de creativitat, manualitats, teatre i medi ambient i esportives , fonamentalment.
Actualment , les ludoteques s’han configurat com a centres de recursos d’oci i temps de lleure específics de la infància. Una ludotqwca és un espai destinat al dipòsit, arxiu i ús de jocs de diferents tipus i de caràcter educatiu i creatiu. La ludoteca és un àmbit adequat per a desenvolupar algunes modalitats de temps de lleure, bàsicament a través del joc.
“Programes en granges escoles” o “en nuclis rurals”: es tracta d’ensenyar a la població infantil els costums del medi rural.
JUVENTUD
És el sector de població que té més ofertes d’activitats d’oci i temps de lleure. Els programes estan orientats a l’educació i a la participació comunitària.
Les CCAA i Ajuntaments : Dpt. de Cultura i Juventud:
. Programes de vacances en albergs i campaments
. Programes de tallers en diferents modalitats.
. Camps de treball.
. Rutes ecològiques.
. Aules en la naturalesa.
. Viatges a l’estranger.
. Intercanvis.
TERCERA EDAT
Són els departaments d’afers socials els que oferten programes d’oci i temps de lleure per aquest sector.
A nivell estatal hi ha “Programes de vacances per la tercera edat”. Un altre creat per INSERSO “Turisme de salut o Termatisme” com a alternativa al turisme convencional.
Les CCAA també porten a terme “Programes de Vacances” , excursions, circuits culturals.
Des dels ajuntaments i a través dels departaments d’afers socials i en col·laboració amb els centres de jubilats s’organitzen programes tal com:
– aules de la tercera edat
– visites i excursions
– seminaris
– setmana de primavera o similars
– tallers
– esports
MINUSVÀLIDS
L’oci i el temps de lleure augmenten la qualitat de vida dels minusvàlids afavorint la seva integració en la societat. Actualment s’està firmant convenis entre INSERSO i ONG’ s per establir programes de “viatges” i vacances per a minusvàlids.
Altres programes d’activitats que relacionen l’oci i el temps de lleure amb l’Animació Sòcio-cultural són:
– Programes de formació: desenvolupen activitats d’educació d’adults, de Formació propfessional , cursos, jornades, seminaris, debats, taules rodones,..
– Programes de difusió cultural.
– Programes de promoció artesanal.
– Programes socials. Per tal d’afavorir la vida associativa i l’atenció o necessitats grupals.
– Programes lúdics.
Altres centre de recursos:
. Biblioteques.
. Cases de cultura
. Tallers municipals de teatre.
. Centre de turisme rural.
BIBLIOGRAFIA
ALONSO, J. : Tiempo libre y naturaleza ( Manual del Monitor)
PENTHALON, Madrid, 1989
MARCHONI, M. :Planificación social y organización de la comunidad. Alternativas avanzadas a la crisis.
Ed. POPULAR , Madrid, 1987
PÉREZ RIOJA,J.A.: Educación para el ocio
Libros MC, Palabra, S.A. Madrid, 1992
Revistes “ Animación sociocultural , modelos de intervención”
Documentación social” nº70
Ed. CÁRITAS española, Madrid, 1988