Tema 36 – Aprendizaje y desarrollo. Bases psicopedagógicas del aprendizaje. Teorías explicativas del proceso de enseñanza-aprendizaje. Motivación y aprendizaje. Implicaciones educativas: modelos didácticos. Modelos predominantes en el actual sistema educativo

Tema 36 – Aprendizaje y desarrollo. Bases psicopedagógicas del aprendizaje. Teorías explicativas del proceso de enseñanza-aprendizaje. Motivación y aprendizaje. Implicaciones educativas: modelos didácticos. Modelos predominantes en el actual sistema educativo

1. APRENENTATGE I DESENVOLUPAMENT

El desenvolupament comporta la participació dels processos adquisitius socials que interactuen estretament amb els processos maduratius.

La maduració és condició necessària, però no suficient per al desenvolupament.

L’aprenentatge suposa una interacció entre els esquemes existents de la conducta

i les noves adquisicions que són provocades i regulades per les situacions educatives.

Aprenentatge i desenvolupament es possibiliten i transformen recíprocament. L’aprenentatge és tant un factor com un producte de desenvolupament.

César COLL considera que existeixen determinats aspectes del desenvolupament relacionats amb el marc cultural de la persona, que no tenen lloc sinó se’ls suministra una ajuda específica. La finalitat de l’educació escolar és promoure de forma intencional aquests aspectes del desenvolupament.

Però al plantejar la forma que adoptarà aquesta ajuda específica per a possibilitar el desenvolupament sorgeixen els següents interrogants:

§ Com s’entén el desenvolupament: com a procés exogen o endogen?.

§ Com aprén l’individu: la persona és un ser passiu o actiu ( constructor edl propi coneixement).

§ Com es pot influir sobre l’aprenentatge?: Com entenem els processos d’ensenyança/aprenentatge? ( ho expliquen les diferents teories).

2. BASES PSICOPEDAGÒGIQUES DE L’APRENENTATGE.

D’acord amb els diferent paradigmes vigents i tenint en compte la concepció del procés d’ E/A:

A) Segons el paradigma conductual:

Es basa en una concepció mecanicista de la realitat.

Segons aquest tot aprenentatge es manifesta en la conducta observable. Només hi ha aprenentatge quan es pot observar alguna modificació de la conducta.

Les conductes es manifesten en virtut de les contingències de reforç, de tal manera que qualsevol pot ser condicionat si s’utilitzen els reforços adequats.

L’alumne és un receptor de conceptes i continguts. No es tenen en compte la significativitat dels conceptes a aprendre ni les significació de les experiències prèvies de l’alumne.

L’avaluació, entesa com a procés , se centra en el producte, i aquest ha de ser avaluable, mesurable i quantificable.

L’ensenyança programada és la màxima expressió i en aquesta el professor pot ser substituït per una màquina.

B) Segons el paradigma cognitiu.

Es basa en un model dinàmic de la intel·ligència i l’aprenentatge constructiu.

Les etapes evolutives es vinculen a formes d’aprendre determinades, en part, pels esquemes cognitius del subjecte. Però l’alumne té un potencial d’aprenentatge que pot desenvolupar.

El mediador que pot afavorir aquesta zona de desenvolupament i aprenentatge potencial és el professor, un professor crític i reflexiu.

El model curricular subjacent és obert i flexible, ja que el professor és capaç d’adaptar-lo al centre i a l’aula.

L’important de l’aprenentatge el procés i no el producte. Per tant, l’avaluació es dirigeix tant als resultats de l’aprenentatge com als processos.

C) Segons el paradigma ecològic contextual

Aquest realitza una anàlisi contextual. Així l’aprenetatge s’afavoreix a través de la interacció entre l’individu i el medi. Estudiar les bases que sustenten l’aprenentatge suposa analitzar el context.

El paradigma ecològic es preocupa:

· Atendre a la interacció entre persones i el seu entorn assumint el procés d’ensennyança-aprenentatge com a procés interactiu continu.

· Analitzar el context d’aula de forma interdependents amb altres contextos.

· Considerar processos no observables com a pensaments, actituds i creences o percepcions dels agents de l’aula.

El model curricular és obert i flexible.

El model del professor és tècnic, crític, gestor de l’aula, potenciador d’interaccions, creador d’expectatives i generador d’un clima de confiança que afavoreix l’aprenentatge.

El que interessa en el procés d’ ensenyança-aprenetatge són les relacions entre professors i alumnes i el context. L’avaluació dels aprenentatges és de caràcter qualitatiu.

3. TEORIES EXPLICATIVES DEL PROCÉS D’ENSENYANÇA-APRENENTATGE.

A) TEORIES CONDUCTUALS

A.1. Condicionament clàssic de PAVLOV:

· L’aprenentatge és reflexe i produït per estímuls precedents.

· Condicionament donat per l’associació entre un reflexe ( E+R) i un estímul neutre, de forma que l’estímul acaba provocant la resposta.

A.2. Condicionament instrumental de THORNDIKE (E-R):

· Aprenentatge de la resposta com a instrument per a obtenir una recompensa. Aprenentatge per assaig i error.

· L’efecte positiu produeix una satisfacció i una connexió més ferma entre estímul i resposta.

· Les connexions s’afavoreixen amb la pràctica i es debiliten sense ella.

A.3. Condicionament operant ( SKINNER):

· Aprentatge operant: la resposta és emesa espontàniamenti opera en l’ambient per a produir un efecte.

· Hi ha reforços primaris i reforços secundaris.

B) TEORIES COGNITIVES

· Aprenentatge significatiu ( AUSUBEL, NOVAK, REIGELUH).

· Aprenentatge per descobriment ( BRUNER).

· Constructivisme mediador ( FEUERSTEIN)

El model d’ensenyança se subordina a l’aprenentatge de l’alumne. L’alumne té un potencial d’aprenentatge que pot desenvolupar a través de la interacció professor-alumne.

C) TEORIES ECOLÒGIC-CONTEXTUALS

· Aprenetatge per imitació ( BANDURA).

· Interaccionisme social ( FEUERSTEIN).

· Aprenentatge psicosocial de Mc MILLAN.

Anàlisi del context escolar i social. Interacció entre individu i ambient. L’aprenentatge es realitza de forma contextual i compartida.

4. MOTIVACIÓ I APRENENTATGE.

Existeix una intensitat motivacional òptima per l’aprenentatge , és a dir, les relacions entre l’aprenentatge i la motivació no són monotòniques, val a dir, que no tot increment motivacional segueix necessàriament un increment d’aprenentatge, sinó que passat un punt òptim , l’augment de motivació pot produir un empitjorament de l’aprenentatge. Per tant, la relació entre la motivació i l’aprenetatge sembla ser de màxims i mínims.

5. IMPLICACIONS EDUCATIVES: MODELS DIDÀCTICS.

És necessari situar-se en un model psicopedagògic de l’aprenentatge per a poder dissenyar i desenvolupar coherentment la intervenció educativa.

IMPLICACIONS EDUCATIVES EN LA CONCEPCIÓ CONSTRUCTIVISTA:

== Tenir en compte el nivell de desenvolupament de l’alumne per la planificació de l’ensenyança, és a dir, allò que l’alumne és capaç de fer, d’aprendre en un moment determinat i que depén tant del seu nivell de desenvolupament cognitiu com dels coneixements específics que han pogut construir en les seves experiències prèvies d’aprenetatge.

== El desenvolupament personal de l’alumne, és la finalitat de l’educació escoalr, a través de l’aprenentatge significatiu de l’experiència social culturalment organitzada, és adir, per l’assimilació de fets, conceptes , explicacions, destresses, valors, normes, actituds..

== La necessitat de planificar l’ensenyança de tal forma que s’afavoreixi al màxim l’aprenentatge significatiu.

== Els continguts han de ser l’element vertebrador del currículum : conceptuals, actitudinals i procedimentals.

== Importància de la memòria comprensiva per oposició a la mecànica i repetitiva. Quants més rics siguin els esquemes de coneixement de l’alumne, en varietat , en elements i en relacions, major serà també la seva capacitat per a realitzar nous aprenentatges significatius.

==La tasca del professor consisteix a crear les condicions favorables perquè l’alumne construeixi uns esquemes de coneixement els més rics i correctes possibles en la direcció marcada pels objectius generals del currículum. Per tant, els alumnes han de saber la importància dels seus coneixements previs per a poder transformar-los.

== Qualsevol metodologia que sintonitzi amb el procés de construcció del coneixement de l’alumne i orientar-lo cap al currículum és vàlida. El treball cooperatiu i l’enfoc globalitzador afavoreixen especialment l’aprenentatge constructiu. L’aprenentatge per descobriment i els grups d’investigació possibiliten “aprendre a aprendre”.

== El currículum és el punt de referència obligat per a l ‘activitat professional.

== Els principis d’intervenció educativa que sustenten els plantejaments de la reforma s’emmarquen en una concepció pedagògica.

6. MODELS PREDOMINANTS EN L’ACTUAL SISTEMA EDUCATIU.

La LOGSE ( Llei d’Ordenament del Sistema Educatiu : 1/1990, 3 d’octubre) dins del seu preàmbul destaca:

– El model curricular és obert i flexible que facilita diferents desenvolupaments i programacions de cada centre i dóna resposta a les nee dels alumnes.

– Incorpora els principis inspiradors de la reforma educativa: atenció a la diversitat; flexibilitat; opcionalitat; ensenyament comprensiu; ensenyament personalitzat.

– Presenta un currículum que dóna molta importància a l’aprenentatge significatiu, funcional i globalitzat: plantejament constructivista pel qual es determina la necessitat d’adaptar els mètodes d’ensenyament a les característiques individuals dels alumnes.

Segons en César COLL, el plantejament constructivista enfoca l’activista mental de l’alumne cap els processosde desenvolupament que tracta de promoure l’activitat escolar.

Mitjançant la realització d’aprenentatge significatiu, l’alumne construeix, modifica, diversifica i coordina els seus esquemes , establint d’aquesta forma xarxes de significats que enriqueixen el seu coneixement del món físic i social i potencien el seu creixement personal.

Aprenetatge significatiu, memorització comprensiva i funcionalitat d’allò après són els tres aspectes essencials d’aquesta manera d’entendre l’aprenentatge.

BIBLIOGRAFIA

COLL, C. :Marc curricular per a l’aprenentatge obligatori

Recerca educativa-2, Dpt. d’Enseny. , Generalitat de Catalunya, 1989

ALMARAZ, J. Et altres: Lecturas de aprendizaje y enseñanzas

Fondo de Cultura Econòmica, 1988

LOGSE : Llei d’Ordenació General del Sistema Educatiu

1990