Tema 37 – Principios de intervención en la etapa 0 a 6 años. Propuestas metodológicas. Criterios de organización y distribución de los recursos didácticos: tiempo y espacio. Selección y organización de los recursos materiales y del equipamiento. La evaluación de los recursos.

Tema 37 – Principios de intervención en la etapa 0 a 6 años. Propuestas metodológicas. Criterios de organización y distribución de los recursos didácticos: tiempo y espacio. Selección y organización de los recursos materiales y del equipamiento. La evaluación de los recursos.

TEMA 37

1. PRINCIPIS D’INTERVENCIÓ EN L’ETAPA DE ZERO A SIS ANYS.

2. PROPOSTES METODOLÒGIQUES.

3. CRITERIS D’ORGANITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ DELS RECURSOS DIDÀCTICS: TEMPS I ESPAI.

4. SELECCIÓ I ORGANITZACIÓ DELS RECURSOS MATERIALS I DE L’EQUIPAMENT.

5. L’AVALUACIÓ DELS RECURSOS.

1- PRINCIPIS D’INTERVENCIÓ EN L’ETAPA DE ZERO A SIS ANYS.

Com a qualsevol altre etapa de l’escolaritat l’etapa d’educació infantil és susceptible de rebre diferents tractaments educatius.

Una idea nuclear que informa el disseny curricular de base és que no existeix un mètode únic. Els mètodes no són bons ni dolents en termes absoluts, sinó en funció del tipus d’ajuda pedagògica que ofereixen responguin a les necessitats dels infants. Renunciar a prescriure un mètode únic no vol dir que el mètode emprat no hagi de reunir una sèrie de característiques, com per exemple:

§ Que afavoreixi una intensa activitat de l’infant. Durant l’etapa d’educació infantil l’observació directa, la manipulació, l’experimentació estimulen la veritable activitat cognoscitiva, que és de naturalesa interna i es refereix a l’establiment de relacions entre el nou contingut i els element ja disponibles en la seva estructura cognoscitiva.

§ Que utilitzi el descobriment com un mitjà privilegiat per establir nous aprenentatges.

§ Que potenciï la memòria compressiva, que és un record d’allò que ja s’ha après, i una base a partir de la qual s’inicien nous aprenentatges, sense oblidar la memòria mecànica per fer activitats específiques.

§ Que provoqui la funcionalitat dels coneixements ja adquirits, és a dir, que serveixin per a l’adquisició de nous continguts, o que es puguin aplicar en les noves situacions quan les circumstàncies ho requereixin.

2- PROPOSTES METODOLÒGIQUES.

Abans de parlar de propostes metodològiques cal que pensem en els criteris metodològics en els quals ens basarem:

§ Necessitat de relacionar l’aprenentatge escolar amb el medi com a punt de parida però no com a únic fi.

§ Implicació personal: consecució d’objectius actitudinals superadors del simple “conèixer”. Aconseguir compromisos personals. El Projecte Educatiu de Centre contemplarà tots aquests punts metodològics per tal d’harmonitzar els mètodes dels diferents mestres.

§ Globalització. Tenint en compte quer els infants d’aquestes edats entenen la realitat com un tot, cal que ho tinguem en compte a l’hora de plantejar-nos la nostra tasca educativa.

§ Metodologia activa. Partim de que l’infant ha d’ésser el protagonista actiu del seu aprenentatge, pert tal que aquest sigui significatiu per a ell i permeti la construcció individual de cada infant, respectant així els diferents ritmes d’aprenentatge.

§ Coneixements previs. És necessari saber quins són els coneixements previs per tal de poder oferir als infants uns nous coneixements que es trobin dintre d’una distància òptima, així podrà aprendre relacionant els nous coneixements amb els que ja té.

§ Paper de la mestra. La mestra és un element més del grup, però amb un paper mediador. Hem de saber donar a cadascú l’ajut necessari al seu nivell. D’aquesta manera es tenen en compte les diferències individuals i la diversitat existent en cada grup. Cal que la mestra ensenyi a aprendre. S’ha de deixar caure els infants en l’error per que pugui rectificar i faci un aprenentatge significatiu.

Tots aquests aspectes ens porten a parlar de les següents propostes metodològiques:

a- Racons.

b- Projectes.

c- Tallers.

d- Unitats didàctiques.

e- Festes, sortides i activitats diverses.

3- CRITERIS D’ORGANITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ DELS RECURSOS DIDÀCTICS: TEMPS I ESPAI.

Per portar a terme la pràctica educativa, haurem de considerar també els elements i condicions que configuren l’espai escolar, l’estructuració i disposició d’aquest, així com els criteris que adoptem per a organitzar l’espai i el temps.

L’espai sempre actua com a facilitador o inhibidor del procés d’ensenyament- aprenentatge. Hem de considerar primer de tot les condicions físiques de l’edifici: les dimensions, la il·luminació, el so, l’estètica.

Després hem de pensar que l’organització de l’espai ha de respondre a les necessitats que els infants manifesten a aquestes edats a nivell físic-afectiu i, afectiu- emocional, relacional, intel·lectual i social. Ha de ser una organització flexible, que permeti el treball individual, de petit grup, col·lectiu, que hi hagi espais d’ús comú ( interaula).

El temps.- Flexibilització horaria, atenent a les necessitats de cada infant i a les del grup quan calgui. Una correcta distribució de la jornada escolar hauria de tenir en compte els aspectes següents:

§ Respectar l’alternança entre ritmes de descans i activitat.

§ Preveure el temps que es dedicarà a les activitats que es realitzin a l’aula, l’interaula i l’exterior de l’aula.

§ Preveure l’alternança entre activitats que requereixin més i menys concentració, individuals, de grups, col·lectives,…

4- SELECCIÓ I ORGANITZACIÓ DELS RECURSOS MATERIALS I DE L’EQUIPAMENT.

Considerem materials tots aquells recursos que puguin ser utilitzats a la classe amb una finalitat educativa.

A l’escola d’educació infantil es necessita diferent tipus de material: d’ús col·lectiu (jocs, joguines…), d’ús individual ( estris d’higiene personal, el got d’aigua, … ) material d’escriptori fungible ( llapis, ceres, pintura, diferents tipus de paper,…), i no fungible ( tisores, punxons, pinzells,…) i també material específic o de rebuig ( pots, taps, restes de porexpan, capses de cartró,…).

Alguns criteris que poden orientar en la tria i utilització de materials serien els següents:

è Seguretat per a la mainada: Cal que els materials que posem a l’abast de la mainada no puguin provocar accidents evitables. Així, tenint en compte l’edat dels infants, cal evitar objectes que puguin provocar problemes: objectes punxants, metàl·lics, jocs amb peces desmuntables en la classe de lactants i caminants,… etc.

è Varietat: és bo que els infants tinguin possibilitat de jugar i treballar amb material variat. Per això és bo no tenir d’entrada tot el material a la classe, sinó anar-l’hi incorporant de mica en mica. Al mateix temps també és útil anar-lo amagant de tant en tant, de manera que així la mainada pugui redescobrir-lo en diferents moments. Convé tant tenir material de cases comercials com elaborant per les mestres.

è Estat: perquè els infants tinguin ganes de jugar amb les joguines i els jocs que hi hagi a la classe, cal que siguin atractius i que el seu estat sigui acceptable: net, sense trencadures, amb totes les peces,… Si el material està en bon estat els infants també aprendran a conservar-lo.

Un altre aspecte que cal tenir en compte és la distribució i organització dins de la classe. és convenient que els jocs que la mainada pugui agafar per jugar estigui al seu abast i que tingui un lloc estable dins de la classe. D’aquesta manera podem ajudar a conservar l’ordre.

Per endreçar els materials individuals que l’alumne va fent a partir de la classe de tres anys, cal preveure un armari amb compartiments o safates on puguin anar endreçant les seves produccions. És convenient que tot el que sigui d’ús individual estigui rotular amb el nom del nen/a a qui pertany.

Tot i que cada grup és diferent, seguint Moll (1991) es poden fer tres grups d’edat que tenen característiques força diferents entre ells i podem especificar objectes que poden ajudar a potenciar unes capacitats o unes altres. Naturalment , hem de tenir en compte que un objecte pot ser útil per desenvolupar capacitats molt diferents segons l’ús que se’n faci i la intervenció de la persona adulta.

u Classe fins a un any ( escola bressol)

– Afavoriment de les capacitats de desplaçament: coixins, robes, etc.

– Afavoriment de l’estimulació perceptiva: sonalls, mòbils, llibres de dibuixos o imatges,…

– Afavoriment de les capacitats motrius: pilotes, ninos de peluix,…

– Afavoriment de les capacitats de representació, joc simbòlic i llenguatge: fotos, nines, caseta de nines, cuineta,…

u Classe d’un any a dos anys (escola bressol)

– Afavoriment de les capacitats motrius: arrossegadors, tricicles, encaixos, torres,…

– Afavoriment de les capacitats de motricitat fina: gomets adhesius, papers, llapis, galledes i pales pel sorral, ceres,…

– Afavoriment de les capacitats de representació, joc simbòlic i llenguatge: fotos, contes, nines, caseta de nines, cuineta …

u Classes de tres a cinc anys (parvulari)

– Afavoriment del joc simbòlic i del desenvolupament del llenguatge: nines, cotxes, fireta, garatge, titelles, etc.

– Afavoriment de la representació a l’espai: trencacloques, jocs de construccions, dominos, encaixos,…

– Afavoriment de la motricitat fina i de la capacitat de representació: papers, llapis, tisores, pinzells, ceres, pasta per a modelar,etc.

– Afavoriment a l’accés al món escrit i al desenvolupament del llenguatge: contes amb lletres, amb imatges, cassets…

– Afavoriment de les capacitats creatives: material de rebuig, revistes velles, cartrons, capses buides, retalls de roba, pintures…

– Afavoriment de les capacitats motrius: tobogans, tricicles i biciclestes, cordes de saltar, material per a jugar al sorral, pilotes, …

– Afavoriment de la sensibilitat musical i el ritme: instruments de música, cassets, etc.

5- AVALUACIÓ DELS RECURSOS. ( veure els criteris per a la tria de materials).

El material educatiu ha d’estar fabricat en materials duradors, no inflamables, de gran resistència, absents de toxicitat, de colors simples, nets i vius.

Característiques que ha de complir el material didàctic:

– Ha de permetre a l’infant fer una manipulació intel·ligent per tal d’aconseguir un aprenentatge actiu.

– Que mitjançat la seva utilització els infants facin manipulacions que impliquin experimentació i investigació.

– Pot afavorir la participació col·lectiva.

– Ha d’estar ideat especialment per a l’ensenyament de determinades disciplines aplicades als diferents nivells que exercitin l’infant en una activitat instructiva i eminentment formativa.