1. LA INTERVENCIÓ SOCIAL EN LA INSERCIÓ OCUPACIONAL.
A. EL MODEL D’INSERCIÓ LABORAL
Fa més de trenta anys que HOPPOCK (19963) ja feia referència a las diferents variables que intervenen en la inserció laboral, donant molta importància a la “informació ocupacional” així com a les pròpies actituds, habilitats, limitacions, interessos, valors, sentiments i preferències.
En general podem afirmar que els factors que intervenen en la inserció laboral s’agrupen en dos enfocaments ; els de base socioeconòmica i els de base individual, tot i que la majoria d’autors opten per un plantejament integral. ( Figuera, 1994).
Per analitzar la interrelació dels principals factors i processos que intervenen en la inserció laboral ens basarem en el model elaborat per MONTANÉ (1990), el qual ens ofereix el marc de referència idoni i el marc teòric adequat en què fonamentar intervencions des de la perspectiva de l’orientació ocupacional.
Aquest model ha estat utilitzat en diverses investigacions sobre inserció laboral, com ara les de MARSOL (1991), AMADOR (1991), VILLAR (1992) i PÉREZ ESCODA (1994).
El model d’inserció presentat es fonamenta en la interacció dinàmica dels tres elements principals que condicionen la inserció i que són els següents:
– l’individu que busca feina
– les ofertes i les demandes
– les tècniques i els processos necessaris per a la inserció laboral.
En la pràctica , la inserció depèn de l’acció simultània i de l’equilibri entre aquests tres elements; per aquest motiu el model que es presenta requereix una valoració conjunta i global de la incidència de cada un d’aquests elements. Les variables que intervenen s’han d’analitzar detingudament i per separat.
2. CONCEPTE I CARACTERÍSTIQUES DEL MÓN LABORAL I FORMATIU EN LA SOCIETAT ACTUAL.
L’ adquisició de qualificació es pot realitzar d’una manera informal . i sense que això comporti l’obtenció d’una titulació amb valor en l’ocupació, o de manera formalitzada, i per tant tendint a l’obtenció d’un títol. Aquesta formalització, al seu torn, es pot fer amb més o menys contacte amb situacions reals de feina, incloent-hi una simulació major o menor d’aquestes situacions.
Segons això, se sol parlar de sistemes d’aprenentatge quan es basen en el contacte directe amb situacions reals, mentre que serien escolaritzats quan la base de l’aprenentatge se situa en la simulació i la reproducció d’aquesta realitat en una lloc apartat de la feina real com ara un centre formatiu.
En les regions meridionals el model d’aprenentatge que s’ha anat imposant ha estat el model escolar.
Aquest model pretén reproduir diferents aspectes de la feina a l’escola.
La formació ocupacional s’entén com una formació concreta que s’ajusta a unes necessitats immediates.
Aquesta formació ha tingut un paper important segons les èpoques. Degut als canvis en les competències que es requereixen per ocupar un lloc de treball sorgeix la necessitat d’una formació que tingui en compte el món del treball i s’hi relacioni.
Existeix un tracte institucional diferent segons la població de què s’ocupa l’orientació ocupacional:
– Formació contínua: treballadors en actiu.
– Formació ocupacional. Treballadors sense feina.
3. MARC LEGISLATIU.
L’any 1957 : va sorgir la primera organització de cursos de formació professional ocupacional. Era dins de l’organització sindical franquista.
L’any 1960 : el Ministeri de Treball crearà la formació professional intensiva, finançada amb ….
L’any 1980 : Llei Bàsica d’Ocupació. Aboca per establir programes nacionals de formació en el marc de la política de foment d’ocupació, amb les característiques de ser:
· Un programa anual de caràcter gratuït.
· Específic per a persones amb dificultats d’accés a una feina.
· Amb preferència de participació de treballadors desocupats.
· Desenvolupat per mitjà de l’INEM i centres col·laboradors autoritzats.
· Amb possibilitat d’establir accions concertades entre Administració i empreses públiques o privades.
Funcions de l’INEM:
– Fomentar la formació del treballadors actualitzant, perfeccionant i reconvertint els seus coneixements.
– Gestionar i controlar les prestacions de desocupacions i les subvencions i ajudes per a fomentar i protegir l’ocupació.
– Qualsevol altra acció que condueixi a una política activa d’ocupació.
També se li va encomanar a l’INEM, l’elaboració d’un programa, que veurà la llum el 1982 i en què s’aprovarà un marc de referència per a les seves activitats formatives, anomenat Pla de formació ocupacional, que comprenia tres programes: per a joves, per a treballadors desocupats i per a treballadors en actiu.
L’Estatut dels Treballadors ( art. 23.1) (aprovat pocs mesos abans que la Llei Bàsica d’Ocupació): coneix el dret del treballador a la promoció i la formació professional en la feina. Però aquest mandat només tindrà un caràcter parcial ( formació contínua), ja que únicament es refereix a treballadors en relació laboral.
S’inclou també els principis de la formació professional contínua com a mitjà per a vincular estudi i feina.
L’any 1984 : Es signa un acord tripartit entre el Govern, la CEOE i la UGT: l’acord econòmic i social (AES) , que comprenia els anys 1985 i 1986, a més aquest acord es pot considerar com una segona etapa en la formació ocupacional a Espanya. En el seu art. 16 indicava que:
– Una de les causes de la deficient situació del mercat de treball provenia de l’allunyament de la formació professional respecte a les necessitats autèntiques de mà d’obra.
– S’acorda la creació del Consell General de Formació Professional. Així s’estableixen les bases de l’anomenat PLA DE FORMACIÓ I INSERCIÓ PROFESSIONAL.
L’any 1990: Llei d’Ordenació General del Sistema Educatiu:
– Estableix les bases de la formació professional.
– Assumeix el compromís de mantenir una relació efectiva entre les formacions reglada i ocupacional.
CATALUNYA
(((((((FALTA MATERIAL))))))))))
4. SECTORS D’ESPECIAL DIFICULTAT: MENORS, MARGINACIÓ,DONES I INCAPACITATS.
Hi ha una sèrie de col·lectius que viuen en situacions precàries, en la majoria dels casos tenen com a denominador comú la manca de cultura bàsica i la desestructuració a diferents nivells familiars , personal, social..
En aquests casos es fa necessària una intervenció social generalment a diferents nivells, però l’ocupacional és un dels primers ja que ajuda a l’estructuració i a la millora de les condicions de vida pel fet que hi ha un referent econòmic.
A Catalunya i Balears 3xisteix una institució anomenada IRES ( Institut de Reinserció Social) que per encàrrec de la Generalitat gestiona els sectors d’especial dificultat:
· Presos i immigrants:
Servei d’assistència social i ocupacional a presos i immigrants, que tenen problemes de justícia, de llengües, que estan lluny de casa seva. S’actua sobre els problemes de relació derivats de la condició d’estranger i es preveuen futurs problemes de reinserció.
· Dones
L’ Institut Català de la Dona ha posat en pràctica diferents programes pel treball de la dona.
· Menors
Els menors amb problemes amb la justícia segueixen la reinserció de la penitenciaria i el contracte amb l’IRES; els altres jove segueixen els camins habituals d’educació formal i no formal que ofereix la Generalitat.
· Minusvàlids
S’elaboren diferents programes de reinserció , la tasca la duen a terme les diferents associacions, així actualment s’han creat nombrosos centres de treball per discapacitats : vivers, centres d’embalatge…
5. ELS VALORS I LES ACTITUDS EN EL MÓN LABORAL.
Per a realitzar qualsevol treball cal que la persona posseeixi una sèrie de coneixements sobre la tasca que es realitza però també cal que mostri unes capacitats claus:
– de resoldre problemes
– d’organització en el treball
– actitud de responsabilitat vers un mateix els altres i els objectes
– d’autonomia i iniciativa
Ser respectuós amb els companys, arribar a l’hora, mostrar una actitud positiva vers la tasca.. són valors indispensables pel desenvolupament d’una activitat laboral.
Una bona conducta social generalment comporta la presència d’aquests valors però hi ha col·lectius desestructurats que de vegades cal fer un entrenament en habilitats.
BIBLIOGRAFIA
UOC : Orientació i formació ocupacionals
Ed. UOC, Barcelona, 1996
Generalitat de Catalunya: Models de garantia social