Tema 19 – La maduresa vocacional i el projecte de vida.

Aportació de la psicologia i la pedagogia a aquesta maduresa i a aquest projecte, principalment en l’adolescència

Sumari: Pàg.

1. INTRODUCCIO: L’orientació vocacional des del

puntde vista del desenvolupament humà. . . . . . . . . . . . . . . . . 32.2

2. L’EDUCACIÓ VOCACIONAL CENTRADA EN L’ALUMNE. . . . . . 32.2

3. OBJECTIUS DE L’EDUCACIÓ VOCACIONAL INTEGRADA. . . . . 32.4

4. COMPONENTS D’UN PROGRAMA D’EDUCACIÓ VOCACIONAL 32.4

5. BIBLIOGRAFIA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32.9

1. INTRODUCCIO: L’orientació vocacional des del punt de vista del desenvolupament humà.

L’orientació vocacional i la fornació professional resulten eixos de gran importància pel desenvolupament professional. Alhora cal considerar aquest darrer dins del marc global del progrés personal.

La creixent complexitat en l’estructura ocupacional, relacionada entre d’altres factors amb els continus canvis tecnològics, palesen la importància de l’orientació vocacional.

Així, l’orientació pel desenvolupament professional no pot ser vista com quelcom estàtic, doncs ha d’ajudar els alumnes joves a assimilar i integrar habilitats, experiències i apreciacions relacionades amb:

a. El coneixement d’un mateix

b. El coneixement de la societat laboral

c. Coneixement de la multiplicitat de factors que s’han de considerar en una planificació professional

d. El coneixement de la informació i les habilitats necessàries per a la pròpia autorrealització en el treball i el lleure.

e. Valoració del lleure i de les possibilitats que aquest obre.

2. L’EDUCACIO VOCACIONAL CENTRADA EN L’ALUMNE.

Tot i tenir present que l’educació vocacional va adreçada a 3 àmbits: els alumnes, els professors i els pares, en aquest apartat, centrant-nos només en l’àmbit de l’alumne, podem contribuir a la seva educació prevocacional i vocacional de 3 maneres diferents:

a. Mitjançant el consell i l’orientació individualment o en grup.

b. Amb la creació i ús de guies metodològiques d’autoorientació i de fitxes autodidàctiques organitzades i planificades prèviament segons nivells.

c. Amb la modificació dels currículums i programes escolars

Els àmbits serien:

A). L’àmbit prevocacional i vocacional en grup

Es l’acció directa des del tutor (o orientador) als alumnes, ja siguin considerats aquests com a grup, ja siguin tractats individualment, si el cas així ho requereix.

Pel que fa a l’orientació en grup, a l’escola, el tutor pot programar, al llarg del curs, unes hores destinades a guiar el grup-classe cap a qüestions d’interès professional i ocupacional. Aquestes sessions han d’intentar respondre a qüestions com ara:

– Què poden fer els alumnes una vegada acabats els estudis obligatoris?

– Quines són les professions i oficis més escaients segons les característiques individuals de cada alumnes?

– Coneixen els alumnes les carreres que poden cursar i on es cursen?

– Què significa una presa de decisions responsable?

– D’on -persones i instàncies- poden rebre ajuts i orientacions?

Per tal de desenvolupar aquests aspectes, poden posar-se en marxa estratègies metodològiques i exercicis pràctics inscrits en 4 àmbits de recerca:

– ús adient i profitós de les fonts d’informació professional

– coneixement del món de les professions

– coneixement de les oportunitats acadèmiques

– domini de les habilitats bàsiques per prendre decisions

B). L’àmbit de l’orientació vocacional personalitzada

Respon a situacions específiques d’alumnes concrets, a les seves possibilitats acadèmiques i a les seves demandes.

Amb aquests nois, s’hauria d’encetar un procés de consell centrat fonamentalment en els aspectes vocacionals- que podria seguir aquests 5 passos:

1. Aclarir al màxim els dubtes i les necessitats de l’alumne

2. Fer que comprengui quin és el propi bagatge quant a aptituds, interessos i entorn familiar i social.

3. Aconseguir que copsi una visió realista del món acadèmic i laboral

4. Ajudar-lo a contrastar els passos 1 i 2, per tal que, coneixent qui és ell i quines són les demandes externes, compongui una decisió responsable.

5. Presa de decisions

3. OBJETIUS DE L’EDUCACIO INTEGRADA.

Partint de les premisses exposades en l’apartat anterior, caldria convenir -tot seguint a Ma. L. Rodríquez- que per a una educació vocacional caldria l’acompliment dels següents objectius:

1. Ajudar els alumnes a adquirir i comprendre un vocabulari específic, relacionat amb el món de l’orientació vocacional i professional.

2. Ajudar els alumnes al coneixement de les seves pròpies potencialitats i la seva relació amb l’elecció professional i/o educativa i instructia.

3. Ajudar els alumnes a desenvolupar estratègies efectives per a la presa de decisions i les habilitats per dur-les a terme.

4. Preparar els alumnes per a la propera transició del medi escolar al món laboral i el que això suposa.

4. COMPONENTS D’UN PROGRAMA D’EDUCACIO VOCACIONAL.

Qualsevol intent d’iniciar un programa d’educació vocacional integrada curricularment hauria de reflexionar sobre dues qüestions prèvies:

1. Què es coneix del procés de desenvolupament vocacional i dels determinants de la maduresa vocacional, que serien:

– aptituds

– necessitats i interessos

– estereotips i expectatives

– valors

– influències provinents de terceres persones

– característiques de la comunitat

– models d’educació infantil i juvenil

– infraestructura sòcio-econòmica de l’entorn més proper.

– ajut psicològic

– nivells i tipus d’informació ocupacional posseïda

– maduresa vocacional, actituds i competències per a la presa de decisions

– continguts curriculars específics

2. Quins són els elements que els sistemes educatius i socials aporten a l’individu quan aquest ha d’encetar un procés de presa de decisions.

Sota aquestes dues línies mestres, sorgirien els models actualitzats d’orientació professional o vocacional integrada.

A. Models dirigits a l’educació per a la transició.

A.1 Un model centrat en les ocupacions

Aquest model pretén que els alumnes es coneguin a ells mateixos i el món del treball, tinguin l’oportunitat d’explorar les àrees ocupacionals i puguin preparar-se professionalment.

Les implicacions curriculars serien:

1. Apropar l’alumne al coneixement d’alguns trets característics del món del treball, mitjançant les diferents assignatures escolars.

2. Crear els programes integrals d’orientació

3. Integrar aquests programes en el marc del projecte curricular.

A.2 Un model que considera l’educació vocacional com un enfocament evolutiu:

Els objectius passarien perquè els alumnes es coneguin i es comprenguin a ells mateixos, facilitant el seu procés de socialització, ajudar-los a ser més responsables i competents, promoure el seu autogovern i la seva capacitat de resolució de problemes, etc.

Les implicacions curriculars d’aquest model passarien pel reconeixement del paper que en l’àmbit de l’orientació vocacional i professional han de jugar els diferents nivells educatius i en conseqüència la implicació imprescindible de tots els professionals d’un centre.

A.3 Un model d’autoafirmació o autocapacitació.

Afirma que el desenvolupament de la vida professional implica quelcom més que escollir una ocupació i que les persones influeixen directament en el seu desenvolupament professional perquè són realment capaces de dissenyar i planificar els seus objectius conductuals.

B) Models curriculars basats en el desenvolupament i en la psicologia cognitiva.

B.1 Sota la inspiració d’un model Piagetià, Tennyson (1975) conceptualitzà un sistema processual basat en els passos següents:

1. Identificar les premises axiològiques que donen fonament al programa: definir clarament què és el que es considera desitjable que aconsegueixin els alumnes en el que concerneix als conceptes de què és la naturalesa de l’home com a ens laboral.

2. Identificar i definir les aptituts rellevants

3. Redactar els objectius instructius del programa en termes conceptuals: categories de coneixements, habilitats cognitives, valors, etc.

4. Adoptar els sistemes més adients per a portar a la pràctica les definicions operatives dels aspectes abans esmenmtats.

B.2 Un altre model evolutiu és el creat per D. Pelletier i Bujold anomenat ADUP o activació del desenvolupament vocacional i personal, del 1974.

Aquest model s’atén totalment a una concepció operatòria de l’orientació vocacional, segons la qual cada etapa important del període pre-professional implica un desenvolupament d’una seqüència que comprèn quatre tasques que asseguren la progressió.

1. Exploració

2. Cristal.lització

3. Especialització

4. Realització

Qualsevol model comprensiu i integral d’orientació vocacional o professional és el reflex de l’esforç per ajudar els alumnes a adquirir aquells coneixements i habilitats associades al domini del context laboral i al coneixement de les tècniques d’autogovern i autocontrol, pel que s’ha d’insistir en l’estudi de 3 àmbits inevitables.

1. Desenvolupar les habilitats que possibiliten que l’alumne sàpiga comprendre el sentit del context laboral que l’envolta.

2. Aprenentatge de les característiques del desenvolupament professional

3. Desenvolupar les habilitats i estratègies per a una responsable presa de decisions personal i professional.

“Unitats de programació pel coneixement del mon laboral orientació professional” dins Pla d’Acció Tutorial.

A.1 Coneixement de les Expectatives Professional i Formatives dels alumnes.

Objectiu general: Ajudar al alumne a coneixer la seva situació inicial en una serie de aspectes com la realitt personal, educativa, els valors, les preferencies e interessos i la pressa de decisións.

Activitats: Consistiria en la cumplimentació i correció individual i grupal d’un qüestionari respecte a tots els aspectes implicats en la pressa de decisions professional.

5. BIBLIOGRAFIA.

– ARNAIZ, P. i alters: Eines d’acció tutorial. Edit. CEAC (1985) – Barcelona

– FORNS, M. y RODRIGUEZ, M.L. Reflexiones en torno a la orientación educativa. 1977. Barcelona

– MINISTERIO DE EDUCACION Y CIENCIA:Enseñar y aprender a tomar decisiones vocacionals. 1992. Madrid

– RODRIGUEZ, M. L.: Com orientar i educar professionalment a l’escola .Edit. CEAC. 1986. Barcelona

Publicado: marzo 30, 2015 por Santiago

Etiquetas: tema 19 orientación educativa