Icono del sitio Oposinet

Tema 49 – Adaptacions curriculars: Conceptes i principis generals. Adaptacions curriculars significatives per als alumnes amb necessitats educatives especials i les seves classes. Accés al currículum, adaptacions metodològiques, en continguts, en avaluació.

Sumari Pàg.

1. DEFINICIO D’ADAPTACIO CURRICULAR. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60.2

2. PROCES DE PRESA DE DECISIONS. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60.2 2.1 A nivell de continguts d’àrea. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60.2

2.1.1 Estratègies i uns instruments per un desenvolupament

curricular adaptat a la diversitat a nivell de continguts. . . . . . . . 60.3

2.2 A nivell de metodologia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60.3

2.2.1 Estratègies i uns instruments per un desenvolupament curricular adaptat a la diversitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60.3

2.3 A nivell d’ avaluació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60.4

2.3.1 Estratègies i instruments per un desenvolupament

curricular adaptat a la diversitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60.4

3. ADAPTACIONS CURRICULARS: conceptes i principis generals. . . . . . 60.4

4. TIPUS D’ADAPTACIONS CURRICULARS. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60.7

4.1 Adaptacions currículars no significatives. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60.8

4.2 Adaptacions curriculars significatives. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60.9

5. ASPECTES A TENIR EN COMPTE PER ELABORAR UNA ADAPTACIO CURRI­CULAR. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60.10

6. MARC LEGAL. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60.11

7. BIBLIOGRAFIA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60.12

1. DEFINICIO D’ADAPTACIO CURRICULAR.

Per adaptació curricular s’enten els tipus i nivells d’ ajut pedagògic adreçat als alumnes que el necessiten en un moment donat de la seva d’escolaritat per tal de poder accedir el millor i fàcilment possible al currículum normalitzat.

Els alumnes presenten diversitat en el seu procés d’aprenentatge i el professorat haurà de tenir en compte els següents factors:

. Ritme

. Execució

. Autonomia

. Persistència

. Habilitats d’ aprenentatge

Alhora d’organitzar aquest ajut, el professorat haurà de reflexionar també al voltant d’una sèrie de decisions:

. a quins alumnes s’adreça ?

. què es vol atendre ?

. com es vol fer ?

. quan s’ ha de portar a terme ?

2. PROCES DE PRESA DE DECISIONS.

Aquests procés de presa de decisions hauria d’evidenciar-se en el PCC, sobre tot el que fa referència a:

2.1 A nivell de continguts d’ àrea:

– mínims

– fonamentals

– màxims

2.1.1 Per això, proposem unes estratègies i uns instruments per un desenvolu­ pament curricular adaptat a la diversitat a nivell de continguts.

Estratègies: Instruments:

Anàlisi de les capacitats a Decret 95/92 assolir per cada àrea.

Anàlisi i priorització dels objectius terminals de cada àrea.

Priorització dels objectius referencials de cicle per a cada àrea.

Tria dels continguts fonamen- Currículum d’ Educació tals i/o mínims Primària. (llibre verd)

Establiment de criteris d’ adap- tacions curriculars referides a Normativa d’Inici de curs continguts a nivell general.

2.2 A nivell de metodologia

2.2.1 Per això, proposem unes estratègies i uns instruments per un desenvolu­ pament curricular adaptat a la diversitat a nivell de metodolo­gia.

Estratègies: Instruments:

Plantejament de metodologies Decret 75/92 didàctiques diverses.

Plantejament de diferents orga- nitzacions dels grups classe

Plantejament de diverses possibi- litats d’atenció del professorat.

2.3. Anivell d’avaluació:

– criteris d’avaluació d’ àrea

– criteris d’avaluació de cicle

– criteris d’ acreditació o promoció

2.3.1 Per això, proposem unes estratègies i uns instruments per un desenvo­ lupament curricular adaptat a la diversitat a nivell de l’avaluació. Estratègies: Instruments:

Presa de decisió relativa als Ordre 12/11/93 criteris generals AMPLIS d’avaluació per qualsevol àrea:

. QUE

. COM

. QUAN

Presentació dels criteris generals de promoció per qualsevol alumne.

Formulació d’adaptacions d’algun criteri d’avaluació.

Determinació dels criteris de promo-ció dels alumnes amb necessitats edu-tives especials.

3. ADAPTACIONS CURRICULARS: conceptes i principis generals.

Aquestes adaptacions es realitzen per permetre a aquest tipus d’alumnat l’accés al currículum, en principi al currículum ordinari i sino a les adaptacions proposades el menys allunyades possible d’aquest currículum normalitzat.

S’ha de preveure que qualsevol adaptació currícular és un procés dinàmic per la qual cosa s’haurà d’ajustar continuament en funció dels avenços de l’alumne o de compensar en funció de les seves dificultats.

Quantes més decisions respecte als alumnes amb necessitats educatives especials es contemplin en el PCC, menys adaptacions curriculars no significatives es realitzaran.

Les decisions a prendre en el PCC relatives als alumnes amb n.e.e podrien considerar-se:

. a nivell de continguts d’ àrea:

mínims

fonamentals

. a nivell de metodologia (consultar decret 75/92 i normativa d’inici de curs)

.. Plantejament de metodologies didàctiques diverses.

.. Plantejament de diferents organitzacions dels grups classe

.. Plantejament de diverses possibilitats d’atenció del professorat.

. a nivell d’ avaluació:

– criteris d’avaluació d’ àrea

– criteris d’avaluació de cicle

– criteris d’ acreditació o promoció

S’ha de tenir també en compte una sèrie d’Estratègies:

a. Presa de decisió relativa als criteris generals AMPLIS d’avaluació per qualsevol àrea:

. QUE

. COM

. QUAN

b. Presentació dels criteris generals de promoció per qualsevol alumne.

c. Formulació d’adaptacions d’algun criteri d’avaluació.

d. Determinació dels criteris de promoció dels alumnes amb necessitats educatives especials.

. a nivell de l’atenció del professorat:

. Suport directe a l’aula ordinària:

.. Dos mestres a l’aula.

.. Atenció individual a un alumne: Diverses metodologies

.. Atenció a un grup de reforç dins

l’aula ordinària: . . . . . . . . . . Recursos didàctics diferents.

.. Atenció a la meitat de la classe: Coordinació necessària

. Suport indirecte a l’aula ordinària:

.. Materials diversos

Val a dir que es contemplaria la possibilitat de realitzar una adaptació curricular no significativa per un alumne amb un important retard d’aprenentatges a nivell d’algun element no fonamental del currículum oficial, després d’haver esgotat tots els recursos pedagògics a l’abast del professorat en la seva intervenció ordinària.

Realitzar adaptacions curriculars comporta en principi una reflexió prèvia i un procés de presa de decisions a diferents nivells de concreció curricular que no sempre es sol fer, sobre tot, perquè aquest procés va molt lligat al propi procés de reflexió que està portant a terme l’escola.

Val a dir també que tota adaptació currícular està fonamentada per una valoració prèvia de l’Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP) de la zona que avalua a l’alumne dins del context educatiu per poder prendre les decisions relatives a les necessitats educatives d’aquest alumne per a desenvolupar el seu procés d’aprenentatge.

Aquestes orientacions queden recollides a l’inici de l’escolarització de l’alumne

mitjançant el DICTAMEN que elabora aquest conjunt de professionals.

S’hauria de tenir com a referència per aquesta avaluació de les competències de l’alumne els objectius educatius del cicle en el qual aquest alumne pertany per edat cronològica i s’intentaria avaluar el seu nivell real de competències en funció dels objectius i continguts del cicle educatiu anterior i si cal,es recurrirà als dels altres cicles educatius anteriors.

En principi aquesta valoració de l’alumne amb necessitats educatives especials permetria determinar:

. les àrees curriculars a prioritzar per aquest alumne.

. el referent curricular inicial de l’alumne en cada una d’aquestes àrees.

. la proposta d’avaluació per cada una d’aquestes àrees, establint tècniques , procediments, instruments i registres per avaluar.

Dos aspectes relevants que cal també tenir en compte amb l’alumne amb necessi­tats educatives especials alhora de realitzar la seva valoració són el grau de motivació de l’alumne cara als aprenentatges i les estratègies de resolució que utilitza per resoldre qualsevol problema que se li proposi, és-a-dir quin és el seu estil d’aprenentatge.

4. TIPUS D’ADAPTACIONS CURRICULARS.

Per tant una primera classificació de les adaptacions curriculars podria ser:

* Adaptacions currículars no significatives:

– a nivell de materials i instruments per accedir al currículum normalitzat: materials globalitzats.

– a nivell de la seqüenciació de continguts secundaris.

– a nivell d’objectius terminals o referencials no prioritzats pel centre en el seu PCC.

– a nivell de temporització de continguts.

– a nivell d’adeqüació dels criteris d’avaluació.

* Adaptacions curriculars significatives:

– a nivell dels objectius generals

– a nivell dels objectius terminals prioritzats pel centre en el seu PCC.

– a nivell de continguts fonamentals.

4.1 Adaptacions curriculars no significatives:

que consistirien en adequacions del currículum proposat en el PCC que no modifiquen cap element fonamental del currículum oficial.

Aquestes modificacions es situarien pel que fa a l’ accés al currículum:

– a nivell de serveis ( necessitat de professor d’ EE, professor de suport, educador o auxiliar, logopeda, fisioterapeuta, personal mèdic o sanitari, etc)

– a nivell d’espais entès com les condicions d’accés o mobilitat dins el centre escolar, les condicions de sonorització i luminositat, etc.

– a nivell d’equipament ( mobiliairi, perifèrics, instruments, ordina­dors…)

Algunes adaptacions podrien situar-se pel que fa a la modificació d’algun element NO fonamental del Currículum prescrit pel Departament d’Ensenyament en els De-crets 94/92,95/92 i 96/92 segons l’Etapa Educativa a la qual es fagi referència.

– a nivell d’objectius terminals o referencials no prioritzats pel centre en el seu PCC.

– a nivell de la seqüenciació de continguts secundaris.

– a nivell de temporització de continguts.

– a nivell d’adeqüació dels criteris d’avaluació.

– a nivell de materials i instruments per accedir al currículum normalitzat: materials globalitzats.

4.2 Adaptacions curriculars significatives:

Les adaptacions curriculars són adequacions per als alumnes amb necessi­tats educatives especials, és-a-dir, per a alumnes amb una disminució derivada d’un handicap greu i permanent, sigui sensorial, motriu o psíquic, o per alumnes que requereixen uns ajustaments importants per accedir als aprenen-tatges bàsics que proposa el Currículum prescrit pel Departament d’Ensenya­ment en els Decrets 94/92,95/92 i 96/92 segons l’Etapa Educativa a la qual es fagi referència. Probable­ment s’eliminaria algún element fonamental del Currí-culum Oficial prescrit pel Departament d’Ensenyament en els Decrets anterior-ment anomenats, sigui:

– a nivell dels objectius generals (expressats en termes de capacitats)

– a nivell dels objectius terminals prioritzats pel centre en el seu PCC.

– a nivell de continguts fonamentals.

El cas extrem d’adaptació cuuricular individual significativa seria l’exempció que s’hauria de sol.licitar a la Direcció General d’Ordenació educativa.

Així, en la RESOLUCIO que dóna instruccions d’organització i funcionament dels centres docents públics on s’imparteixen ensenyaments d’ educació Infantil, Primària i EGB, pel que fa encara aquest curs escolar (Resolució de 18 de juny de 1993), es proposa que les adaptacions curriculars individualitza­deshaurien d’incloure la informació següent:

“a. Competències de l’alumne amb relació al currículum escolar i altres factors que fan necessària l’adaptació curricular.

b. Característiques de l’adaptació que es proposa per a l’alumne amb l’especifi­cació de:

– les àrees, els continguts i objectius que es prioritzen en l’adaptació del currículum.

– els criteris metodològics que guiaran els processos d’ensenyament- aprenen­tatge dels quals participarà l’alumne.

– els criteris, instruments i procediments per a l’avaluació del procés d’aprenen­tatge de l’alumne.

c. Relació de professors i especialistes que intervindran, amb espe- cificació de la dedicació horària, funcions i responsabilitat de cadascun, en el procés d’ensenya­ment-aprenentatge de l’alumne i amb indicació dels equipaments específics necessaris per dur a terme l’adaptació curricular individualitzada, si s’escau.”

5. ASPECTES A TENIR EN COMPTE PER ELABORAR UNA ADAPTACIO CURRICULAR.

Són els següents:

– les elabora el mestre/a tutor o el mestre de l’assignatura conjuntament amb el mestre d’EE per la qual cosa caldrà:

* realitzar una valoració de les necessitats prioritàries de l’alumne tant a nivell de recursos, materials i continguts a treballar.

* identificar el nivell actual de competències de l’alumne pel que fa els continguts a treballar

* destriar el nivell de coneixements previs que necessita l’alumne per realitzar les activitats que se li proposin.

* establir els continguts, la seqüència d’activitats i els objectius didàctics a aconseguir per cada unitat de programació.

– s’ha de fixar un horari de coordinació entre els professionals implicats en l’elaboració d’una adaptació curricular individualitzada.

– s’han de distribuir les funcions i les responsabilitats entre els diferents professio­ nals.

– s’ha de contemplar la possibilitat d’introduir altres continguts de les diferents àrees curriculars no proposats per l’Administració Educativa per poder respondre a les necessitats de l’alumne i del seu context.

– s’ha d’intentar combinar criteris de realitat i d’èxit.

– s’ha d’intentar confegir un protocol per escriure tots els acords referents a l’alumne i per reflectir qualsevol nova decisió per escrit al respecte.

– s’hauria de posar per escrit qualsevol decisió, avenç o canvi de l’alumne en el seu procés d’aprenentatge.

6. MARC LEGAL.

El Departament d’Ensenyament, durant el curs 92-93, va publicar en el DOGC alguns decrets que determinen la Ordenació general dels Ensenyaments de les diferents Educacions i la Ordenació curricular de cada una d´elles, ordenacions que contemplen i alhora ofereixen el marc legal per al desenvolupament de l’atenció a la diversitat en els centres com són els decrets:

– el decret 75/1992 del 9 de març de 1992 ( DOGC 1578), pel qual s’estableix l’Ordenació General dels Ensenyaments de les Educacions Infantil, Primària i Secundària Obligatòria a Catalunya.

– el decret 94/1992 de 28 d’abril (DOGC 1593), pel qual s’estableix l’ordenació curricular de l’Educació Infantil.

– el decret 95/1992 de 28 d’abril (DOGC 1593),pel qual s’estableix l’ordenació curricular de l’Educació Primària.

– el decret 96/1992 de 28 d’abril (DOCG 1593), pel qual s’estableix l’ordenació curricular de l’Educació Secundària.

– Ordre de 12 de novembre de 1993 (DOGC 1826), per la qual es determinen els documents i requisits formals del procés d’avaluació a l’educació primària.

A cada curs però, es publica també, en el full de Disposicions, la RESOLUCIO que dóna instruccions d’organització i funcionament dels centres docents públics on s’imparteixen ensenyaments d’ educació Infantil, Primària i EGB, pel que fa encara aquest curs escolar.

7. BIBLIOGRAFIA.

– DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT:

La resposta a les necessitats educatives especials dels alumnes de l’ensenyament infantil i obligato­ri.

Document d’Educació Especial n113,

Departament d’Ensen­yament. Barcelo­na,1991.

– RUIZ BEL, R.:

“Les adeqüacions curriculars individualitzades (ACI), per als alumnes amb necessitats educatives especials”

Document d’Educació Especial n111.

Departament d’Ensenya­ment. Barcelo­na,1989.

– COLL, C.:

El marc curricular per l’ensenyament obligatori.

Departament d’Ensenya­ment. Barcelo­na,1989.

– C.N.R.E.E.:

Las adaptaciones curriculares.

M.E.C. Madrid,1990.

Salir de la versión móvil