Tema 60 – Dificultats i problemes en l’adquisició del llenguatge oral

Tema 60 – Dificultats i problemes en l’adquisició del llenguatge oral

Sumari: Pàg.

1. INTRODUCCIO:

UN MARC TEORIC PER A L’ADQUISICIO DEL LLENGUATGE. . 72.2

2. PERCEPCIO I PRAXIA EN L’ADQUISICIO DEL LLENGUATGE. . 72.

3. RETARDS I TRASTORNS. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72.

4. RETARD D’ADQUISICIO DEL LLENGUATGE. . . . . . . . . . . . . . 72.

5. RETARD SIMPLE DEL LLENGUATGE. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72.

6. DEFICIT FONOLOGIC‑SINTACTIC. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72.

7. DEFICIT DE PROGRAMACIO FONOLOGICA. . . . . . . . . . . . . . 72.

8. DEFICIT LEXIC‑SINTACTIC. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72.

9. BIBLIOGRAFIA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72.

1. INTRODUCCIO:

Un marc teòric per a l’adquisició del llenguatge

Quan parlem d’adquisició del llenguatge, quan diem que un nen està adquirint “el llenguatge” hi ha tres formes d’entendre aquest accepció:

La primera fa referència a la correcció de la forma: el nen o la nena estan adquirint les condicions per tal de poder formular expressions orals congruents amb les regles gramaticals. Es un tema carregat d’interrogants i al rerafons queda sempre el principal de tots ells: Com aprèn el nen?.

Per començar, la imitació ‑tot i jugar‑hi un paper fonamental, sembla una explicació poc complaent per insuficient.

Un segon aspecte del llenguatge és la seva capacitat de referència i de significat:

Com aprèn el nen a referir‑se i a significar?. Tampoc aquí la resposta és clara, doncs en cap moment és evident a què es refereix i què vol dir qualsevol expressió i l’abstraiem dels contextos i condicions en els quals s’enuncia.

D’aquesta doble interrogant, se’n deriva un tercer aspecte del llenguatge: la seva funció o intent de comunicació, o com aconseguir que es facin coses, que “passin coses” amb paraules, mitjançant les paraules.

Així doncs, totes les facetes del llenguatge; morfosintaxi, semàntica i pragmàtica ‑òbviament no poden ésser apreses independentment l’una de l’altra. Les tres facetes són necessàriament inseparables.

Més específicament, l’adquisició del llenguatge comença quan el futur parlant i un interlocutor creen una estructura predeible d’acció recíproca que pot servir com un “microcosmos” per a comunicar‑se i per a construir una realitat compartida. Les transaccions que es donen dins d’aquesta estructura constitueixen l’entrada, “l’imput” a partir del qual el nen coneix la gramàtica, la forma de referir o de significar, i la forma de realitzar les seves intencions comunicativament.

Però el nen no podria arribar a aconseguir‑ho si, tanmateix, no tingués una singular i predisposant capacitat per a l’aprenentatge del llenguatge, allò que N. Chomsky ha anomenat “Mecanisme d’Adquisició del Llenguatge” (LAD).

Això si, aquest mecanisme no podria entrar en acció sense un sistema de recolzament per a l’adquisició del llenguatge (PASS), sistema que emmarca o estructura l’entrada d’informació oral i interacció en el mecanisme d’adquisició del nen, de manera que impliqui “fer funcionar el sistema”.

En una paraula, i segons J. Bruner, la interacció entre LAD i LASS és la que fa possible que el nen entri a la comunitat lingüística i, al mateix temps, a la cultura a la qual el llenguatge el permet d’accedir.

2. PERCEPCIO I PRAXIA EN L’ADQUISISCIO DEL LLENGUATGE.

Qualsevol enfocament referent a dificultats i problemes en l’adquisició del llenguatge, duu implícit un concepte de “normalitat”, de patrons evolutius harmònics amb els quals es constitueixen els contrastos.

Així, en el desenvolupament del llenguatge hi juguen un paper important 4 destreses:

1. El nen al parlar centra els seus interessos en la forma dialèctica, regida per principis de rendabilitat en la producció.

2. Els nens intenten recórrer a recursos de la seva pròpia iniciativa, abans que no pas a imitar‑ne d’altres dels demés.

3. El nen s’interessa primordialment per qüestions de coneixement i informatives.

4. El desenvolupament del nen li “demana” de descobrir noves possibilitats de reconeixement dels símbols.

Aquestes quatre “destreses” marquen un quadre global de desenvolupament en la normalitat, dins del qual hi juga un important paper el “desenvolupament de regles fonològiques” que obrirà el pas a la relació entre percepció i producció, entre percepció i pràxia.

L’adquisició de regles fonològiques

Aquest procés té una primera “porta” que és bàsicament perceptiva, entenen la percepció com un moment del procés cognitiu, situat entre sensació i coneixement, i que ve vinculat a un quadre de referències pròpies i personals elaborades a partir de les experiències amb l’entorn.

En aquest context, la percepció auditiva seria la capacitat de captar i diferenciar els estímuls auditius, sel.leccionant‑ne els substancials per poder assignar‑los a les categories corresponents.

Així doncs no parlem d’una sensació sinó d’un procés psicològic complex.

Aquesta percepció auditiva, aquesta “impregnació auditiva” és en si mateixa un procés, forma part del procés d’adquisició de regles fonològiques.

El procés evolutiu, el durà als 18 mesos, a poder contrastar sons aïllats i per tant a la possibilitat de categoritzar‑los, al tenir el potencial cognitiu com per fer‑ho i iniciar així un “joc” de descobriment de les regles fonològiques i anar modulant i modelant les seves pròpies produccions, per tal d’adequar‑les a elles.

Així doncs, tot aquest procés d’adquisició de regles fonològiques és un grau perceptiu donant‑se la possibilitat de que “imitacions de paraules” aparentment correctes “amaguin” manca d’anàlisi i categorització de sons, interrupció del procés d’adquisició de regles fonològiques i no acabi maifestant‑se aparentment fins etapes posteriors.

Així en el marc d’uns paràmetres evolutius de la “normalitat”, la relació entre percepció i pràctica, entre percepció i producció oral és absolutament estreta, doncs, és la primera la que condiciona la segona.

Ara bé, a partir d’aquest context, en el camp de les dificultats que modifiquen el procés de desenvolupament, caldrà que diferenciem:

a) Trastorns fonètics: únicament referits a la producció, tot i que el desenvolupa­ment de regles fonològiques és correcte i per tant també la possibilitat de categorització correcta dels sons.

b) Trastorns fonològics: quan és el procés d’adquisició de regles fonològiques l’aspecte alterat impedint una correcta categorització de sons que el duu a errades en la producció quan les possibilitats articulatòries són correctes.

3. RETARDS I TRA­S­TORNS.

En l’enumeració i descripció de situacions de dificultats en el procés d’adquisició del llenguatge oral, convé valorar la diferenciació entre retards i trastorns, que a nivell terminològic ajudarà a clarificar les descripcions dels apartats posteriors referides a situacions directament relacionades amb aspectes propis de l’adquisició del llenguatge.

Retard. Parlem de retards quan les etapes de desenvolupament del llenguatge, segueixen, en la seva seqüenciació i la seva estructura, els paràmetres evolutius de la normalitat, amb un desfasament cronològic que progressivament va minvant fins arribar a l’edat de 6 o 7 anys, depassada la qual s’extingeix.

Trastorn: Parlem de trastorns quan les etapes de desenvolupament del llenguatge no segueixen, ni en la seva seqüenciació ni en la seva estructura interna, els paràmetres evolutius de la normalitat, amb un desfasament quelcom més que cronològic i que depassa i es manté posteriorment 6 o 7 anys.

4. RETARD D’ADQUISICIO DEL LLENGUATGE.

Parlem de retard d’adquisició del llenguatge en nens de 18 mesos a 4 anys que presenten un alentiment en el procés de desenvolupament respectant, això si, la seqüenciació de les etapes evolutives i la seva pròpia estructura.

En aquests casos, els elements a valorar són

a) La relació del llenguatge amb el desenvolupament global del nen apareixent situacions d’harmonia sense distorsions que no siguin les cronològiques.

b) La capacitat de relació/comunicació amb l’entorn

c) La capacitat de centrar l’atenció davant les consignes verbals

d) La capacitat de simbolització

e) Aspectes directament relacionats amb el llenguatge

e.1 L’ús que en fa

e.2 Motricitat i percepció com aspectes instrumentals

e.3 Comprensió i expressió

En els retards d’adquisició, trobarem nens amb un joc poble, estereotipat i molt dispersos.

Hi ha una homogeneïtat entre els aspectes comprensiu i expressius, entre forma i contingut, i entre el desenvolupament del llenguatge el global evolutiu del nen.

Així doncs podem parlar d’un tot harmònic amb un desfasament cronològic.

Orientacions

Els retards d’adquisició precisen d’una actuació global de caire estimulador no necessàriament centrada a l’àrea lingüística i aquella quan es considera precisa.

En tot cas, la presència i abundància de models lingüístics correctes que tendeixen a la verbalització constant, a l’ús del llenguatge com a moderador de les accions ha d’ésser suficient com a plantejament orientador de la resposta educativa adient.

5. RETARD SIMPLE DEL LLENGUATGE.

Definició: Es un retard en tots els aspectes del llenguatge: fonètic, fonològic, semàntic, morfosintàctic i pragmàtic.

Els nens amb retard simple del llenguatge són nens amb un desenvolupament general normal excepte en aquesta àrea que evoluciona molt lentament fins arribar a un llenguatge essencialment normal a l’edat de 6 o 7 anys.

Característiques:

1. Es un retard homogeni i això el diferencia del retard de parla.

2. Manté nivells de gramaticalitat mínims, cosa que el diferencia del retard sever on el llenguatge és gramatical.

3. Les primeres diferenciacions fonològiques bàsiques si que hi són, cosa que fa pensar en un procés aturat en un moment determinat.

4. Els errors fonològics són més evidents en sèries verbals llargues i la imitació és molt millor que la parla espontània.

5. A nivell morfosintàctil

5.1 Fan hiper.regularitzacions

5.2 Els verbs venen temporalitzats però amb pobresa

5.3 Simplificació de les preposicions

5.4 Poques frases complexes

5.5 Dificultats narratives

6. La comprensió pot resultar adequada o mantenir un cert nivell de pobresa especialment pel que fa al llenguatge abstracte.

Orientacions

En la base dels R. simples del llenguatge no hi ha problemes instrumentals importants. Més aviat fan pensar que l’ús del llenguatge farà per si mateix una evolució ‑més lenta això si‑ i condicionarà la dels aspectes relacionats com percepció, etc.

Pot ésser indicada una atenció específica d’un logopeda en les primeres etapes destinades a “controlar” aquesta evolució.

Podran precisar així d’un programa específic de llenguatge destinat a intentar que no arribin amb aquestes dificultats al llenguatge escrit on podran precisar de suport en etapes successives.

6. DEFICIT FONOLOGIC-SINTACTIC.

Definició: Tot i que sovint se’l coneix també amb el nom de Retard Sever del Llenguatge, aquest és un trastorn que ve determinat per un baix nivell de competència lingüística relacionat amb la dificultat en l’adquisició de regles fonològiques i morfosintàctiques.

Són trets bàsics d’aquest trastorn

‑ La freqüència d’aparició d’aquest trastorn en nens que s’inicien a la parla molt tard, que els deixa amb una certa inhabilitat en aspectes instrumentals com la percepció o els automatismes motors relacionats amb l’articulació.

‑ Hi ha homogeneïtat en l’expressió, doncs morfologia, sintaxi i fonologia es troben afectats, amb un nivell de comprensió i continguts superior.

‑ Els continguts són millor que la forma amb la que són tramesos.

‑ L’expressió ve definida per l’agramaticalitat

1. Prosòdia o omissió del verb

2. Verbs atemporalitzats

3. Manquen les marques de gèneres i nombre

4. Manquen les concordances

5. Absència de pronoms reflexius i d’objecte directe

6. Absència de partícules introductòries

7. No poden organitzar frases complexes

‑ Possibles dificultats al lèxic derivades del no poder evocar la “forma” de la paraula.

Orientacions

Aquests alumnes precisen d’una atenció logopèdica específica, que en cap cas pot quedar desvinculada d’una acció educativa conjunta i coordinada.

Precisaran d’adaptacions curriculars a l’àrea del llenguatge i la previsió de l’ús del suport visual en d’altres àrees.

La comprensió i l’expressió escrita seran objecte d’actuacions específiques.

7. DEFICIT DE PROGRAMACIO FONOLOGICA.

Definició: Tot i que sovint se’l coneix amb el nom de Retard de Parla, es tracta d’un trastorn caracteritzat per un baix nivell de competència lingüística determinat per disfuncions en l’adquisició de les regles fonològiques que provoquen serioses dificultats per a l’organització de la parla.

Característiques:

1. No ho ha homogeneïtat, doncs la comprensió és molt millor que l’expressió.

2. Dins l’apartat expressiu, l’organització de la paraula és per un nivell molt més baix que els aspectes morfosintàctics.

3. El discurs resultant és pobre i ininteligible.

Orientacions:

‑ Pot precisar d’una atenció logopèdica específica dins d’un marc global d’acció educativa, especialment en les etapes.

‑ Poden ajudar‑lo els estímuls orientats a l’expressió i l’ús del llenguatge doncs hi ha una certa tendència a la inhibició i empobriment lingüístic conseqüent.

‑ Pot precisar d’una programa del llenguatge amb continguts específics adreçats a l’apartat de fonologia, en una primera etapa i de fonologia i adquisició de la lecto‑escriptura en l’etapa de 6 a 12 anys.

8. DEFICIT LEXIC-SINTACTIC.

Definició: Es un trastorn d’etiologia poc clara que cursa amb greus problemes a totes les àrees del llenguatge: fonètics‑fonològics, morfo‑sintàctics, lèxic‑semàntics i pragmàtics.

De tots ells sorprenen les dificultats per a la formació de conceptes que deriven en enormes dificultats per accedir al lèxic, en la base de les quals o en estreta relació amb les quals, hi ha problemes de representació.

Característiques

1a etapa (abans dels 6 anys

1. Dificultats en el joc d’imitació diferida

2. Dificultats en el joc simbòlic

3. Dificultats en la comprensió verbal

4. Perllongament de l’etapa en la que el llenguatge queda directament i única lligat a situacions contextualitzades.

5. A nivell d’expressió

5.1 Dificultats d’accés al lèxic

5.2 Prosòdia

5.3 Onomatopeia

5.4 Gest

5.5 Frases‑clitxés

5.6 Recursos presintàctics

5.7 Deíptics

2a etapa (més de 6 anys)

1. Semàntica comprensiva

1.1 No paraules‑funció

1.2 No frases complexes

1.3 No frases reversibles

1.4 No frases amb dos elements de la mateixa categoria

2. Semàntica expressiva

2.1 Confusió de paraules

2.2 Dificultats en l’evocació de paraules

3. Expressió mimètica

4. Problemes a la lecto‑escriptura

5. Desnivells fortíssims entre expressions

6. Prosòdia

7. Frases‑clitxés

8. Abundants autocorreccions i addició de paraules

9. Problemes a d’altres àrees

10.Problemes de representació gràfica

Orientacions

Els nens afectats amb un dèficit lèxic‑sintàctic o disfàsia són nens amb necessitats que s’extenen més enllà de l’atenció específica del seu llenguatge i s’ha de preveure actuacions educatives interdisciplinars al llarg de tota l’escolaritat.

1. En l’etapa 0‑3 anys

A) Programació específica de llenguatge

. Bases comunicatives i interactives del llenguatge

. Representació i simbolització

2. En l’etapa 3‑6 anys

A. Programa específic del llenguatge

. Comprensió oral: . semàntica

. fonologia

. Expressió oral:

. concepte lingüística

. ús

. forma

3. En l’etapa 6‑12 anys

a) Programa específic de llenguatge

. llenguatge oral

. Suport a la introducció del llenguatge escrit

b) Treball a l’aula

. ACI o Adaptacions

. Verificació de la comprensió, contextualització

c) Recolzament en l’estudi dels continguts de les matèries de la classe

4. En l’etapa 12‑16 anys

a) Programa específic de llenguatge:

. Comprensió i expressió oral i escrit

‑ Tècniques d’estudi

‑ Suport als aspectes lèxic‑semàntics del continguts

‑ potenciació de l’ús comunicatiu amb l’entorn escolar

b) Suport pedagògic

9. BIBLIOGRAFIA.

– PERELLO, J.:

Lexicón de comunicología

Ed. Augusta. Barcelona, 1977

– PERELLO, GUIXA, LEAL, VENDRELL,:

Perturbaciones del lenguaje

Ed. Científica Médica. Barcelona 1979

– RAPIN, Allen,:

Developement disphasia and ausm in pre‑school children.

1987

– CRYSTAL, D.:

Patología del lenguaje

Catedra. Madrid 1983.

– ALEMANY, ALMIRALL, CARDONA, etc.:

Retards i trastorns del llenguatge, la comunicació, la parla i l’audició. Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Barcelona 1993.