Tema 61 – Dificultats i problemes en l’adquisició del llenguatge escrit.

Tema 61 – Dificultats i problemes en l’adquisició del llenguatge escrit.

Intervenció educativa.

Sumari. Pàg.

1. INTRODUCCIO. . . . . . . . . . . . . . . . 73.2

2. PROCES D’ADQUISICIO DE L’ESCRIPTURA SOTA L’ENFOC

CONSTRUCTIVISTA DES DEL PUNT DE VISTA PSICOGENETIC.

2.1 Nivells evolutius en escriptura. . . . 73.3

2.2 Dificultats del procés d’escriptura. . 73.3

2.3 Proposta d’activitats d’aprenentatge. . . . 73.4

3. PROCES D’ADQUISICIO DE LA LECTURA SOTA L’ENFOC CONSTRUCTIVISTA DES DEL PUNT DE VISTA PSICOGE­NETIC. 73.4

3.1 Nivells evolutius en lectura. . . . . 73.5

3.2 Dificultats del procés de lectura. . . 73.5

3.3 Proposta d’activitats d’aprenentatge. 73.6

4. PROVES ESTANDARITZADES. . . . . . . . . . . 73.6

5. BIBLIOGRAFIA. . . . . . . . 73.8

1. INTRODUCCIO.

Segons Piaget, les estructures del llenguatge no venen donades pel medi ni es-taven preestablertes des del naixement, sino que les estructures eren construï­des pel nen amb la seva pròpia activitat. El llenguatge és una manifestació més del pensament conceptual.

Segons Vygotsky, en la interacció entre el medi i el nen es donen les processos d’adquisició del llenguatge, per la qual cosa veuria el llenguatge com un fenòmen social i cultural.

Les tendències actuals en relació a l’adquisició del llenguatge proposen una in-tegració dels aspectes orgànics, psicològics, formals i funcionals. Veuen el subjecte com a protagonista del seu desenvolupament del llenguatge, el qual no s’enfoca separadament dels aspectes socials, motrius, o cognoscitius.

Com llenguatge escrit considerem tant l’escriptura com la lectura.

2. PROCES D’ADQUISICIO DE LLENGUA ESCRITA SOTA L’ENFOC CONSTRUCTI­ VISTA, DES DEL PUNT DE VISTA PSICOGENETIC.

El punt de vista psicogenètic en l’aprenentatge del llenguatge escrit ha estat desenvolupat per E. Ferreiro i A. Teberosky que mostren que l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura passa per un procés cognitiu d’apropiació del sistema alfabètic de representació del llenguatge escrit i el paper dels aspectes percetius i gràfics és necessari però secundari.

Defineixen l’escriptura com una tasca de representació del llenguatge i d’altres significats, tasca cognitiva en que el nen, en produir-la, fa servir les diferents hipòtesis sobre aquestes relacions que el porten a fer produccions de diferent manera.(Roca,Solsona,i altres,1990)

2.1 Nivells evolutius en escriptura

Els diferents nivells evolutius pels quals passa l’adquisi­ció de l’escriptura serien:

a. El dibuix: el nen representa el que se li sol.licita mitjançant un dibuix

b. Escriptura indiferenciada: el nen intenta imitar l’escriptu­ra de l’adulti i fa gargots i la seva representació és una interpreta­ció gràfica ininter­ pretable.

c. Escriptura diferenciada: el nen comença a utilitzar alguna grafia con­vencional però sense cap corres­pondència sonora entre el que s’escriu i el que s’escolta.

d. Escriptura sil.làbica: el nen escriu amb grafies convencio­nals i fa una correspondència grafia-síl.laba, alguna correspon a nivell sonor.

e. Escriptura sil.làbica alfabètica: el nen comença a establir la relació grafia convencional-so.

f. Escriptura alfabètica: el nen escriu de forma conven­cional.

2.2 Dificultats del procés d’escriptura

En aquest procés , per tal de millorar-lo, el nen ha de tenir:

– el coneixement de les grafies convencionals

– una discriminació auditiva correcta

– una destresa manual

i a un altre nivell evolutiu:

– un coneixement de les regles ortogràfiques

– un coneixement de les regles gramaticals

– un coneixement d’un vocabulari ampli

Tot i així, es donen errors com els que nomenem a continua­ció:

– les inversions de lletres o de síl.labes

– les substitucions de lletres

– les omissions de lletres

– les addicions de lletres

– la separació de paraules

i problemes com:

– Disgrafia: problema del llenguatge expressiu en relació a l’acte escriptor, Concretament segons Jiménez (1983) pel que fa a la dificultat a l’hora de reproduir les paraules escrites en cursiva donada la gran quantitat de sobreimpressions, regressions,etc que són ne­cessàries per escriure, pel que fa a la confusió en l’orientació espaial de grafemes que pot generar inversions, rotacions de lle­tres…( Toro i Cervera, 1980).

– Dislexia: “incapacitat per a aprendre a llegir i escriure normalment malgrat l’ensenyament habitual, el medi socialment adequat, la motivació normal, sentits exactes, intel.ligència normal i absència de defectes neurològics ” ( Eisenberg-1978)

2.3 Proposta d’activitats d’aprenentatge.

– còpia.

– identificar paraules

– relacionar-les

– classificar-les

– construcció d’un text

– dictat

– producció d’un text

– correcció d’un text

– elaboració d’esquemes

– realització de síntesis

– resum

3. PROCES D’ADQUISICIO DE LA LECTURA SOTA L’ENFOC CONSTRUCTIVIS­TA, DES DEL PUNT VISTA PSICOGENETIC.

E. Ferreiro i A. Teberosky consideren la lectura com un procés de coordinació de diverses informacions per a l’obtenció de la informació que es busca o s’espera trobar.(Roca,Solsona,i altres,1990)

3.1 Nivells evolutius en lectura

Segons Ferreiro i Teberosky (1978-79), es descriuen els nivells evolutius següents:

– el nen tracta el text a llegir com si fos part de la imatge,

– el nen atribueix un significat al text a partir del context i aleshores una mateixa paraula pot signifi­car moltes coses.

– el nen anticipa encara el text a la imatge però aquest text li comença a aportar informació: estableix ja relacions entre la imatge i el text, algunes vegades són quantitatives.

– el nen anticipa el text a la imatge però contrasta el text amb les seves propietats qualitatives com són el valor sonor conven­cional d’algunes lle­tres.

– el nen desxifra i ja no s’ajuda de la imatge però no integra el significat.

– el nen desxifra i entén part del text, la qual cosa el porta a donar-li sentit encara que no sigui el correcte.

– el nen llegeix el que hi ha escrit i ho entén.

3.2 Dificultats del procés de lectura

Segons Cervera i Toro, els errors serien:

– vacil.lació

– repetició

– rectificació

– substitució de lletres

– rotació de lletres

– substitució de paraules

– addició de síl.labes

– addició de paraules

– omissió de paraules

– inversions i dificultats relacionades amb aspectes més qualitatius de la lectura serien:

– el fet de no sil.labejar

– el fet de respectar la puntuació

– el fet d’accentuar correctament les paraules llegides.

– el fet de pronunciar tots els fonemes correctament

– el fet de no seguir amb el dit el que llegeix

– el fet de no ometre cap línea del que s’està llegint

– el fet de tenir una comprensió lectora

3.3.- Proposta d’activitats d’aprenentatge

– interpretació d’un text

– ordenar una frase

– ordenar les parts d’un text

– relacionar el títol amb el text que li correspon

– classificar per modalitats de text

– lectura silenciosa

4. PROVES ESTANDARITZADES.

Intentarem fer un recull de proves estandaritzades per avaluar el procés d’adquisi­ció de la lectura i l’escriptura, les dificultats o els errors d’aprenentatge.

– prova del dictat de paraules i de la frase per determi­nar el nivell evolutiu en que es troba el nen en el seu procés d’adquisició de l’escriptura, elaborada per A. teberosky.

– prova de lectura d’imatge que permet determinar en quin moment es troba el nen en el seu procés d’aquisició de la lectura, elaborada per A.Tebe­ rosky.

– T.A.L.E Test de análisis de lectoescritura.

– T.A.L.E.C. Test d’anàlisi de lectura i escriptura en català

Aquests dos tests, confeccionats per Toro i Cervera, ofereixen la possibilitat de fer una anàlisi qualitativa i quantitativa dels errors, avaluació referida a la norma, d’aspectes de lectura ( exactitud, comprensió, velocitat, errors.) i d’aspectes d’escriptura ( realitat del grafis­me, la sintaxi, el contingut expres­siu…)

– BADYG, elaborat per C.Yuste, pretén mesurar i valorar les dificultats d’aprenentge de la lectoescrip­tura en aspectes com ordres verbals, aptituds numèri­ques, informació, memòria, alteracions de l’escriptura, percepció de les formes, rapidesa manual, habilitat mental, raonament, atenció i observació, coordinació visomotriu… i ofereix un perfil aptitudinal de l’alumne referent a una norma.

Existeixen diferents versions A,B,C,D,E i S per abarcar totes les edats acadèmiques, des dels 3 anys fins l’edat adulta.

– Test PEABODY, que és una prova de vocabulari actualment baremada per a la població espanyola.

– Test ILLINOIS D’APTITUDS PSICOLINGÜÍSTIQUES (ITPA), elaborat per Kirk i McCarthy i baremat per a la població espanyola per TEA, valora el nivell automà­tic d’organització del llenguatge i el nivell representa­tiu d’aquest llenguatge en relació a la utilit­zació de símbols visuals i auditius.

– Test d’ortografia de Seisdedos (1980) que intenta baremar els errors ortogràfics en ortografia arbitrària per nens de 10 a 16-18 anys.

– Proves d’en Ramon Canals que valoren la comprensió lectora, la velocitat, els errors ortogràfics, etc per alumnes de 1r a 6è.

4. Bibliografia

– PEÑA CASANOVA, J.:Manual de logopèdia. Ed.Masson. Barcelona,1988.

– RONDAL, J. A. i altres:Troubles du langage. Diagnostic et rééducation. Ed.Marda­ga.1982.

– TEBEROSKY, A: Psicopedagogia del llenguatge escrit. IME. Barcelona 1987.

– TORO, J.; CERVERA, M.:T.A.L.E Test de análisis de lectoescritu­ra. Ed.Visor . Madrid.1984.

– CERVERA, M.; TORO, J.:T.A.L.E.C. Test d’anàlisi de lectura i escriptura en català. Ed.Visor . Madrid.1991.

– ROCA,SIMÓ i altres: Ensenyament i aprenentatge de l’escrip­tura de nens i nenes amb necessitats educatives especials. ICE. 1990.