Tema 66 – El paper de la família en l’educació. Col.laboració de Professors i Pares en les diferents etapes educatives, principalment a l’educació infantil. Formes de treball amb els pares.

Sumari Pàg.

1. EL PAPER DE LA FAMILIA EN L’EDUCACIO . . . . . . . . . . . . . . 78.2

2. COL.LABORACIO DE PROFESSORS I PARES EN LES

DIFERENTS ETAPES EDUCATIVES,

PRINCIPALMENT A L’EDUCACIO INFANTIL . . . . . . . . . . . . . . 78.4

3. FORMES DE TREBALL AMB ELS PARES . . . . . . . . . . . . . . . . 78.6

4. BIBLIOGRAFIA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78.8

1. EL PAPER DE LA FAMILIA EN L’EDUCACIO.

La família és qui té la màxima responsabilitat en l’educació dels seus fills. La família i l’escola són punts de referència dels alumnes durant el seu creixement. Són els dos nuclis fonamentals que intervenen en la seva educació, la relació adequada entre la família i l’escola és un element essencial en l’eficàcia del procés educatiu.

La participació de la família en l’educació escolar dels seus fills té una doble vessant:

a) la participació individual de cada família en el procés educatiu dels seus fills.

b) la participació institucional en els òrgans de gestió dels centres o a través de les associacions de pares.

a) La participació individual de cada família en el procés educatiu dels seus fills ha de buscar la cooperació amb l’escola per tal d’assolir el coneixement mutu, necessari per garantir una mínima coherència en l’acció educativa en relació al fill/alumne.

Aquest coneixement mutu ha de permetre la unificació d’alguns criteris respecte a les actuacions compartides que família i escoles han de dur a terme.

Cal que les famílies aportin informació a l’escola respecte a aquells aspectes del desenvolupament dels seus fills, rellevants en el procés educatiu: qüestions que tenen a veure amb el creixement físic i psíquic, amb les conductes i actituds que els fills mostren a casa i especialment amb les relacionades amb l’entorn escolar.

La família, però, ha de conèixer els aspectes fonamentals del procés d’aprenen­tat­ge dels seus fills. Cal que els conegui i els entengui, requisit sense el qual serà difícil que pugui aportar la col.laboració necessària.

Per aquest motiu els centres han d’establir els canals adequats per facilitar-ne el coneixement i la comprensió.

En determinats moments del procés educatiu d’un alumne, cal que la participa­ció de la família s’incrementi. Es tracta de moments crítics relacionats amb:

– l’anada a l’escola per primer cop o bé el canvi de centre.

– el final d’una etapa educativa i molt especialment quan això impliqui un procés de presa de decisions per part de l’alumne respecte al seu futur.

– l’aparició de dificultats en el procés d’aprenentatge, especialment si això implica prendre decisions respecte a adaptacions del currícu­lum o la participació de l’alumne en actuacions singulars respecte als seus companys.

Les famílies també contribueixen al procés educatiu de forma decisiva quan:

– Són capaces d’oferir el clima afectiu necessari i un nivell d’estabili­tat que doni seguretat i confiança als fills.

– Accepten els fills tal com són, malgrat no acceptin algunes de les seves conductes. Fomenten en ells experiències positives i els donen gra- dualment responsabilitats de forma raonada per tal que siguin capaços d’enfrontar-se autònomament a les situacions pròpies de la seva edat.

– Estan en condicions de transmetre actituds, valors i normes de forma clara en un marc de convivència i respecte mutu.

b) Des del punt de vista institucional, els pares participen en els Consells Escolars dels Centres, Organs de govern representatius dels diferents sectors de la comunitat educativa i, alhora, màxims òrgans de gestió dels centres educatius.

A través d’una de les funcions que té encomanades: l’aprovació del Projecte Educatiu del centre i el seguiment del seu desenvolupament i aplicació, les famílies, a través dels seus representants, participen directament en la definició dels objectius del centre i la concreció de la seva línia pedagògica.

Així mateix, mitjançant el Consell Escolar, les famílies participen en el control i la gestió dels fons públics i els elements materials que configuren el centre i en l’aprovació i avaluació de la programació general que, amb caràcter anual, elabora l’equip directiu.

Finalment, a través de les Associacions de Pares, les famílies poden col.laborar amb els centres en la millora de la qualitat de l’educació que s’ofereix al conjunt dels alumnes, a través de totes aquelles activitats escolars i, sobre tot extra-escolars, en les que aquestes associacions hi són presents.

2. COL.LABORACIO DE PROFESSORS I PARES EN LES DIFERENTS ETAPES EDUCATIVES, PRINCIPALMENT A L’EDUCACIO INFANTIL

Condicions per mantenir una bona relació:

L’actitud i predisposició dels pares i mestres i professors són aspectes clars de la

relació família-centres. Aquesta relació hauria de basar-se en:

– la cooperació i el diàleg

– la confiança mútua

– el manteniment de la independència de cadascú

La relació dels centres amb les famílies a l’educació infantil és bo que s’estableixi ja abans de l’entrada de l’infant a la Llar d’Infants o al Parvulari. Cal preveure una trobada formal amb la família, a nivell individual, per tal d’obtenir una sèrie de dades i impressions sobre aspectes importants de la vida de l’infant, el coneixe­ment de les quals facilitarà des del primer moment una adequada atenció.

Apropar-se al coneixement de l’infant a través del marc familiar requereix, per part dels docents, prudència a l’hora de fer interpretacions, s’han de buscar dades que ajudin a entendre l’infant, no causes que justifiquin inamoviblement uns determinats comportaments.

Es convenient preparar acuradament les informacions que es volen conèixer i manifestar els acords a què es creu necessari arribar.

Les entrevistes individuals es complementen amb la informació escrita que es facilita a través dels informes que en aquesta etapa, sobre tot, cal que es refereixin a aspectes qualitatius i no quantitatius, evitant informacions massa categòriques que puguin condicionar la visió del desenvolupament com un procés que pot variar segons estímuls i situacions diferents.

La participació col.lectiva, ja sigui institucional o bé des d’una perspectiva més informal, és molt important, no només pel fet mateix de la col.laboració amb el centre, sinó també pel que suposa l’exercici dels valors democràtics dins de la comunitat escolar. Els infants, ja des de petits, perceben i aprenen aquesta manera d’actuar i s’afavoreix el model per a la pròpia sociabilització.

La col.laboració de professors i pares a les altres etapes educatives s’ha de vehicular fonamentalment a través de l’acció tutorial.

La tutoria ha de possibilitar que els pares coneguin les característiques del funcionament i organització dels centres i dels serveis educatius que hi incideixen, les activitats previstes relacionades amb la pròpia acció tutorial i l’evolució dels processos d’aprenentatge dels alumnes.

El tutor ha de transmetre les opinions i peticions dels pares als altres professors del grup o als òrgans directius del centre, segons sigui la naturalesa d’aquestes peticions.

Especialment a les etapes de l’educació secundària cal que la tutoria afavoreixi la participació dels pares en les decisions de l’alumne en relació al seu itinerari curricular i en les opcions que pot prendre un cop acabi el seu procés educatius.

Cal explicar als pares les particularitats dels diferents itineraris curriculars que poden emprendre els seus fills, tot relacionant-los amb les sortides possibles que es poden prendre posteriorment.

3. FORMES DE TREBALL AMB ELS PARES

Les formes de treball amb els pares són bàsicament les entrevistes individuals i les reunions col.lectives.

Cal reservar per a les entrevistes individuals:

– Tots els aspectes que afecten únicament el procés educatiu d’un alumne concret.

– Especialment el tractament d’aquells temes que, ja sigui a petició dels pares o bé a requeriment del propi centre, afectin el dret a la intimitat de les famílies o dels propis alumnes o demanin ser abordats amb discreció.

En les entrevistes individuals cal tenir especial cura de facilitar als pares informació clara i entenedora. Cal que el lloc on es realitzin reuneixi uns mínims requisits de confortabilitat i que permeti que l’entrevista es pugui realitzar amb calma i intimitat.

Quan es tracti de demanar als pares la col.laboració en determinats aspectes, cal valorar la possibilitat real de resposta per part de la família. Arribar a propostes maximalistes o bé poc abastables per part dels pares pot resultar contraproduent en relació als resultats esperats.

Les reunions col.lectives es dedicaran bàsicament a facilitar informacions de caràcter general respecte al funcionament del centre i a les activitats que ha de realitzar un determinat grup d’alumnes, o bé a demanar opinions als pares també sobre aspectes generals que afectin al grup o al centre.

Les reunions col.lectives també resulten un bon marc per al tractament de temes específics que afectin l’educació dels fills, que serveixin per incrementar la informació i la formació que les famílies puguin tenir al respecte.

Quan es treballi col.lectivament, caldrà assegurar sempre la possibilitat real de participació dels pares tant pel que fa a l’espai on es realitzen les reunions, com per l’enfocament i el tipus de comunicació que s’hi estableixi. Cal prendre en consideració, per tant, les mateixes condicions que s’han anomenat en les entrevistes individuals.

4. BIBLIOGRAFIA

– TSCHORNE, P.:

Padres y madres en la escuela.

Paidos. 1987.

– GENERALITAT DE CATALUNYA.

Educació infantil: currículum.

Departament d’Ensenyament, 1992.

Materials per a la formació bàsica per a la reforma.

Educació Secundària Obligatòria.

Departament d’Ensenyament.

Publicado: marzo 10, 2015 por Santiago

Etiquetas: Tema 66 orientación educativa