Tema 13 – Las necesidades educativas especiales en la etapa de Educación Primaria. La respuesta educativa a las necesidades especiales de estos alumnos en el proyecto curricular y en las programaciones. Las adaptaciones curriculares.

1. La programació en el primer cicle d’educació infantil

2. Objectius, continguts i metodologia més adient pels nens i nenes de 0 a 3 anys

INTRODUCCIÓ

El document que regula el primer cicle de l’educació infantil és el Decret 282/2006, de 4 de juliol, pel qual es regulen el primer cicle de l’educació infantil i els requisits dels centres, publicat en el DOGC, Núm 4670, amb data del 6 de juliol.

D’acord amb la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, l’educació infantil és una etapa educativa que atén infants des del seu naixement fins als 6 anys d’edat, té caràcter voluntari i s’ordena en dos cicles. El primer cicle d’educació infantil comprèn fins als 3 anys d’edat.

La Llei 5/2004, de 9 de juliol, de creació de llars d’infants de qualitat, estableix que el Govern de Catalunya ha de garantir el caràcter educatiu, la qualitat i els requisits mínims que han de complir les llars d’infants que la realitat catalana exigeix, i que ha de considerar-les com una part del sistema educatiu, així mateix ha de garantir que al final del període 2004-2008 la xarxa de llars d’infants de titularitat pública de Catalunya incolgui un mínim de 30000 places de nova creació i que aquestes es mantinguin en el futur.

1. LA PROGRAMACIÓ EN EL PRIMER CICLE D’EDUCACIÓ INFANTIL

La importància de l’adequat desenvolupament de les capacitats de l’infant durant els seus primers anys de vida en relació amb el seu procés d’aprenentatge, és un fet contrastat per la psicologia evolutiva i educativa. En el primer cicle de l’educació infantil el desenvolupament inicial de les capacitats que caracteritzen l’evolució física, afectiva, intel·lectual i social de la persona té una gran importància.

La funció educativa del primer cicle consisteix a atendre les necessitats bàsiques dels infants i en posar els mitjans necessaris per contribuir al desenvolupament de les capacitats evolutives a partir de l’organització de recursos humans, materials i metodològics, mitjançant una programació adequada.

El currículum d’educació infantil expressa que els mestres i les mestres són responsables d’organitzar l’espai, el temps i les activitats i d’aplicar les estratègies pertinents a fi d’aconseguir el màxim desenvolupament de les potencialitats d’acord amb una finalitat educativa prèviament fixada; també diu que el cicle constitueix la unitat temporal de programació, per això es garantirà el treball en equip dels professionals d’un mateix cicle. Això significa que les programacions hauran de ser elaborades pels equips de cicle.

Les programacions són el conjunt d’unitats didàctiques o unitats de programació, en les quals es planifiquen i distribueixen els objectius i continguts, es seqüencien a nivell temporal les activitats d’aprenentatge i es dissenya l’avaluació. Una bona programació ha de basar-se sempre en les decisions preses en el projecte educatiu, i suposa l’adaptació d’aquests elements per a un grup de nens i nenes concret, elaborant unitats més petites.

Algunes de les característiques més significatives de la programació són:

– Ha de ser un instrument de treball per l’educador, que l’ajudarà a orientar la seva pràctica docent i a reflectir el seu treball a l’aula de cara a la resta de l’equip educatiu, l’equip directiu, les famílies i l’Administració Educativa.

– Quan programen estem fent una hipòtesi del que volem treballar a l’aula. Serà necessari ser flexible per poder adaptar-nos a les diferents situacions educatives, i no considerar la programació com un element tancat.

– S’ha de programar contínuament. La unitat de programació serà el punt de partida, però l’avaluació contínua que realitzarem ens permetrà anar fent els canvis i les adaptacions necessàries en cada moment.

– El Projecte Educatiu haurà de ser el punt de partida per a l’elaboració de les programacions, respectant les decisions preses i recollides en aquest. El Projecte Educatiu de centre inclou els criteris pel desplegament del currículum, la concreció dels criteris metodològics, organitzatius i d’avaluació, l’organització de l’horari escolar, les mesures per l’acolliment i l’adaptació dels infants, les mesures d’atenció a la diversitat, les estratègies per afavorir el treball autònom de l’alumnat, els mecanismes per organitzar el reforç dels aprenentatges, i la concreció de la col·laboració família/escola.

– A la programació, diferenciarem dues parts: la primera, dedicada a la presa de decisions generals (característiques del grup, objectius del curs, continguts del curs, metodologia, capacitats, temporalització i avaluació) i la segona, formada per les unitats didàctiques que la composen, cadascuna de les quals recollirà els objectius, continguts, capacitats, activitats, temporalització, recursos necessaris per desenvolupar-les i avaluar-les i l’atenció a la diversitat.

Al començar un curs escolar nou, la programació caldrà que sigui revisada i, abans de començar a programar les unitats didàctiques, caldrà prendre un seguit de decisions importants:

– Característiques del grup: consisteix a descriure les particularitats concretes del grup classe, el número, l’edat, el sexe, característiques familiars i personals…

– Objectius del curs: es prenen decisions sobre la selecció, seqüenciació i adaptació als objectius. Els objectius són de cicle i, per tant, cal fer una selecció per als diferents cursos o nivells.

– Continguts del curs: de la mateixa manera que amb els objectius, cal fer-ne una bona selecció.

– Metodologia: l’organització dels espais i temps, recursos dels quals es disposa, agrupaments dels nens i nenes, maneres de fer…

– Avaluació: s’inclouran les diferents estratègies i instruments que s’utilitzen per avaluar tant el procés d’ensenyament com el d’aprenentatge.

Les unitats didàctiques

Són unitats de treball lligades a un procés d’ensenyament i aprenentatge. Antúnez les defineix com la intervenció de tots els elements que formen part en un procés d’ensenyament i aprenentatge, amb una coherència metodològica interna i per un període de temps determinat.

Elements de les unitats didàctiques:

– Els objectius: són les capacitats que volem que adquireixin els alumnes.

– Els continguts: són el mitjà per arribar a les esmentades capacitats.

– La metodologia: formada per les estratègies i principis que guien la nostra acció educativa.

– Les activitats d’ensenyament-aprenentatge: es desenvoluparan per treballar els continguts.

– Els instruments i criteris per avaluar el procés d’ensenyament-aprenentatge.

Per fer una bona programació és necessari tenir un coneixement bo del currículum i de la normativa legal vigent.

2. OBJECTIUS, CONTINGUTS I METODOLOGIA MÉS ADIENT PELS NENS I NENES DE 0 A 3 ANYS

Segons estableix la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, les Administracions educatives determinaran els continguts educatius del primer cicle d’educació infantil. Al Reial Decret 1630/2006, de 29 de desembre, pel qual s’estableixen els ensenyaments mínims del segon cicle de l’Educació Infantil, es recullen els objectius de les diferents àrees de l’educació infantil, però no s’especifica la seqüenciació per al primer cicle. Correspondrà, per tant, a les administracions amb competències educatives concretar-ho.

Pel que fa a Catalunya, el Decret 282/2006 regula el primer cicle de l’educació infantil. És des d’aquesta concreció curricular que s’ha de partir per l’elaboració del Projecte Educatiu de Centre. Cal determinar els objectius i els continguts que es treballaran en el període, que han estat seleccionats, són seqüenciats i adaptats a les característiques dels alumnes a qui es dirigeixen.

Objectius del primer cicle

a) La col·laboració en el desenvolupament ple i harmoniós de les capacitats físiques, afectives, intel·lectuals i socials dels infants,

b) El progressiu descobriment i coneixement personal,

c) La formació d’una imatge positiva d’ells mateixos,

d) La possibilitat de relacionar-se amb els altres,

e) El desenvolupament, l’aprenentatge i el benestar de l’infant mitjançant l’aplicació de les orientacions educatives pròpies d’aquest cicle, que tenen en compte la creixent multiculturalitat i el plurilingüisme del nostre país.

Al primer cicle s’atenen especialment les necessitats bàsiques d’ordre biològic, psicològic, emocional, intel·lectual, lúdic i social dels infants i s’inclouen mesures que introdueixen els valors de la coeducació entre els nens i les nenes. Al servei dels objectius trobarem els continguts, que configuraran el mitjà per assolir-los.

Les competències a assolir al primer cicle de l’educació infantil són les següents:

a) Dominar progressivament el propi cos, les seves necessitats i les habilitats que va adquirint, identificant-se ell mateix com a persona i esforçant-se per manifestar i expressar les pròpies emocions, sentiments i necessitats.

b) Participar amb iniciativa i constància en les activitats quotidianes d’alimentació, repòs, higiene i neteja personal iniciant-se en la pròpia autonomia i orientant-se en les seqüències temporals quotidianes i en els espais que li són habituals.

c) Establir relacions afectives positives, comprenent i apreciant progressivament el seu entorn immediat, iniciant-se en l’adquisició d’hàbits de comportament social i en la integració en el grup.

d) Comprendre el llenguatge adult i el dels altres infants, comunicar-se i expressar-se a través del moviment, el gest, el joc i la paraula, amb una progressiva millora del llenguatge oral.

e) Representar objectes i accions de la vida diària mitjançant el joc simbòlic i els diferents llenguatges: corporal, verbal, matemàtic, musical i plàstic.

f) Actuar sobre la realitat immediata i establir relacions entre els objectes segons les seves característiques perceptives i les pròpies vivències.

El mateix Decret, en el seu article 3 estableix els següents principis:

– Per tal d’afavorir el desenvolupament harmònic dels infants, els centres han de cooperar amb els pares, mares o tutors, com a primers responsables de l’educació dels seus fills i filles, amb els quals, a fi de crear les condicions òptimes per al desenvolupament i aprenentatge de l’infant, intercanvien regularment informació sobre l’evolució del procés educatiu del seu fill o filla.

– L’organització i la programació general del centre s’ha de realitzar d’acord amb les característiques del servei educatiu ofert als infants, el qual ha de tenir presents el respecte a les necessitats afectives i de relació familiar dels infants, la protecció dels seus drets, el foment dels valors de la coeducació i la conciliació de la vida familiar i l’activitat laboral dels pares, mares o tutors.

– El català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge del primer cicle de l’educació infantil, així com de totes les activitats i serveis que ofereixen els centres, sens perjudici de l’establert a l’article 21.2 de la Llei 1/1998, de 7 de juliol, de política lingüística, i de la utilització a la Val d’Aran també de l’aranès.

– Els infants amb necessitats educatives específiques reben l’atenció d’acord amb les seves necessitats singulars des del moment en què aquestes necessitats són detectades i valorades pels serveis educatius.

Orientacions metodològiques per al primer cicle d’educació infantil

El mestre és qui coneix millor com és el seu grup i, com a conseqüència, ha de ser capaç d’ajustar el seu estil d’intervenció, els seus recursos metodològics i les seves estratègies a les seves necessitats. Per tal d’aconseguir-ho, cal conèixer el desenvolupament evolutiu dels nens i nenes, que ens orientarà i ens servirà com a punt de partida, però caldrà a més conèixer a cada nen individualment. No hi ha fórmules úniques que es puguin aplicar en el primer cicle atenent únicament al criteri d’edat, totes elles requeriran l’elecció dels moments adients, així com els ajuts necessaris que permetin adaptar-les a les característiques d’un grup determinat d’infants.

Principis metodològics

1- El foment de l’autoconcepte i l’autoestima: sobre la base de l’opinió de l’infant sobre si mateix i de les opinions de les altres persones significatives per a l’infant, es va construint progressivament el concepte que un mateix té sobre les seves pròpies capacitats (autoconcepte) i sobre la seva pròpia vàlua (autoestima). La construcció d’una autoimatge positiva requereix que a l’escola l’infant tingui experiències en situacions que el permetin anar agafant confiança en les seves possibilitats. La intervenció educativa, per tant, s’ha de centrar en recuperar i potenciar tots els aspectes positius que l’infant aporta, basant-se en la confiança i el respecte a les seves possibilitats, però sense necessitat de renunciar a l’exigència.

2- Atenció a la diversitat: suposa oferir una resposta adient a les diferents motivacions, necessitats, interessos i estil cognitiu de cada infant.

3- Enfocament globalitzador: els nens han d’aprendre des d’una perspectiva integradora de treball comú i diversa.

4- Aprenentatge significatiu: aprendre de forma significativa requereix establir nombroses relacions entre el que ja es coneix i el que s’ha d’aprendre, i té com a conseqüència la integració dels coneixements, la qual cosa permetrà aplicar allò que s’ha après a noves situacions.

5- El joc, instrument privilegiat per a la intervenció educativa.

6- La organització dels espais i del temps: donar una especial atenció a l’organització espacial i temporal. Els espais han de tenir una intencionalitat educativa clara. El temps, degut a la curta edat dels nens i nenes, caldrà organitzar-lo per desenvolupar activitats breus que s’adaptin a les necessitats i interessos dels infants.

7- L’ensenyament com a activitat compartida:

Orientacions per al primer cicle d’educació infantil

– Heterogeneïtat del grup: el criteri que utilitza el nostre sistema educatiu per a la formació dels grups és l’edat, però no tots els infants del grup presentaran el mateix estat de desenvolupament, per tant s’hauran de respectar els ritmes individuals.

– Atenció individualitzada: aquest proporciona a cada infant un sentiment de confiança i seguretat cap a l’educador, que respectarà els seus ritmes individuals, afavorint així els seus aprenentatges.

– Donar resposta a les necessitats bàsiques: cada nen presenta unes necessitats diferents en cada moment. Poder atendre les necessitats de tots ells al mateix moment requerirà una organització dels recursos molt planificada, així com la recerca d’estratègies metodològiques.

Les rutines i el joc al primer cicle

Les activitats dels menuts d’aquestes edats estan marcades pel joc i les rutines de la vida quotidiana. Les rutines són aquells moments en què els infants realitzen activitats i moltes tenen un caràcter afectiu molt important: entrades, activitats, els moments de menjar, el descans, el comiat.

Exemples de treball al primer cicle:

– El desenvolupament dels sentits

– La panereta dels tresors

– El joc heurístic

– El desenvolupament del treball d’expressió i de comunicació a partir dels contes, els titelles, les cançons…

Publicado: octubre 3, 2015 por Santiago

Etiquetas: tema 13 pedagogía terapéutica