La teoria de les causes d’Aristòtil
A. Continguts
A continuació, exposarem les distintes unitats temàtiques o de contingut que composen aquesta unitat didàctica dedicada a la teoria de les causes (l’etiologia) aristotèlica. El text central serà el priemr llibre de la Metafísica, concretament els primers capítols d’aquest llibre. Text que es recomana consultar; el professor ha inclòs en l’annex d’aquesta programació alguns textos centrals sobre el tema, i s’ajudarà en els comentaris clàssics de Pierre Aubenque, G. Reale i W. Jaeger.
1. Introducció històrica: Aristòtil, deixeble de Plató. La Metafísica com a disciplina filosòfica i ciència buscada.
2. La voluntat de saber: la saviesa i la diferència dels humans respecte als animals. Els tipus de saber: experiència, art, ciència i saviesa.
3. La saviesa i la filosofia: saber de causes primeres i primers principis. La naturalesa humana i les formes de saber.
4. La teoria de les causes: causa material, formal, eficient i final. Diferències, semblances i consideració sobre la primacia d’algunes d’elles sobre altres. La causa primera de totes les coses.
5. Història crítica de la filosofia: repàs de la filosofia anterior per part d’Aristòtil. La consciència de la historia crítica de la filosofia.
6. Crítica de la teoria platònica de les idees. La crítica de la teoria de la participació.
B. Metodologia
La metodologia d’aquesta unitat didàctica es centrarà en l’exposició magistral per part del professor dels temes principals de la unitat, encara que combinarà també la creació d’un debat en torn a la classificació dels sabers que proposa Aristòtil, i es plantejarà algun exercici de classificació del tipus de les causes que exposa Aristòtil per verificar la comprensió per part dels alumnes.
Com en altres casos, els alumnes tindran a la seua disposició alguns textos bàsics en torn als quals es centrarà l’exposició del professor. L’edició del professor és la traducció de Tomás Calvo publicada per Gredos. Donada la complexitat de la teoria i del llenguatge aristotèlic, el pes de la unitat recaurà sobre el professor, tot i que es possibilitarà el lliurament de treballs optatius sobre algun dels textos d’Aristòtil, obrint el ventall de possibilitats a investigacions sobre la classificació dels sabers en l’Ètica a Nicòmac, els tipus de causa en la Física o comentaris sobre les crítiques a Plató.
C. Objectius específics
L’objectiu central d’aquesta unitat és que els alumnes puguen conèixer de forma introductòria un dels pensadors cabdals de la tradició occidental. Els punts claus són els següents: el lloc de la filosofia en la diversitat dels sabers, els tipus de causes, la crítica a les filosofies del passat, i les diferències amb Plató.
Aconseguir que els alumnes es familiaritzen amb alguns conceptes filosòfics tradicionals (causa, principi, essència, entitat, finalitat) seria també important, donada la complexitat del llenguatge de l’autor grec.
El recurs a Aristòtil ha de servir per ampliar l’horitzó de possibilitats de la filosofia antiga, apreciant l’alternativa front a la teoria de les idees de Plató, i obrint un ventall de possibilitats que abasta des de les reflexions sobre la relació entre la filosofia i altres tipus de saber com la ciència i la tècnica, fins a la teologia, punt que veurem en el cas de Tomàs d’Aquino.
A més, Aristòtil serveix per introduir un breu panorama en torn a la filosofia grega anterior, de forma que pot ajudar mostrar un conjunt d’autors i referents a tenir en compte per comentar altres autors.
D. Avaluació
L’avaluació d’aquesta unitat s’inserirà dins l’avaluació contínua, sense plantejar-se una prova específica sobre aquest autor. Possiblement es plantege un comentari de text obligatori com a tasca a casa, sempre orientat de forma que no supose un allunyament de l’autor principal de filosofia antiga, Plató. A més, s’oferirà als alumnes la possibilitat de realitzar i entregar treballs optatius de comentari de text que haurien d’ajudar a decidir la nota final, en funció dels resultats aconseguits en les proves dedicades als autors principals (Plató, Hume, Rousseau, Nietzsche).