La crítica del coneixement com a crítica del llenguatge en Nietzsche
A. Continguts
Aquesta unitat didàctica serà una de les més importants de la programació, ja que Nietzsche és considerat com un dels autors centrals amb Plató, Hume i Rousseau. Per tractar el tema de la crítica del coneixement i el llenguatge ens servirem del breu text de joventut Sobre veritat i mentida en sentit extramoral, en la traducció valenciana del prof. Joan B. Llinares. Aquesta unitat didàctica es complementa amb la següent que estarà dedicada a l’antropologia filosòfica que es suposa per defensar aquestes tesis sobre el coneixement i el llenguatge.
A continuació exposarem les unitats temàtiques centrals que seran l’objectiu i el fil conductor que haurem de seguir.
1. Introducció històrica: el fenomen i la cosa en si en Kant. La reformulació de Schopenhauer: la cosa en si com a voluntat.
2. El coneixement com a invenció o creació humana. L’intel·lecte com a instrument biològic en la lluita per l’existència. Més enllà de la moralitat.
3. L’impuls vers la veritat: la gènesi social. La concepció de la veritat com a creació metafòrica i la veritat com a correspondència.
4. Metàfora, paraula i concepte: una genealogia del llenguatge. La formació de metàfores i les formes de temps, espai i nombre.
5. El problema de la realitat: fenomen, cosa en si i devenir. Heràclit i Schopenhauer.
6. El paper de la memòria i l’oblit.
7. Crítica del concepte i de la ciència moderna.
B. Metodologia
En aquesta unitat didàctica la metodologia serà la següent: donada la breu extensió del text, aquest serà objecte de lectura detallada a l’inici de les sessions i després el professor iniciarà un breu comentari, sempre promovent que siguen els mateixos alumnes qui plantegen els seus dubtes i problemes de comprensió.
També es demanarà als alumnes que preparen la lectura a casa, i porten ja una sèrie de qüestions per tenir un punt de referència per iniciar el comentari de text.
Alguna sessió es dedicarà a la lectura en grups d’algun text de Nietzsche, i a l’anàlisi i extracció de les tesis més importants, així com dels arguments presentats. Després d’aquesta primera tasca els alumnes haurien de comunicar a la resta de la classe quin ha estat el resultat del seu treball.
A més, es requerirà al menys dos comentaris de text, escollint l’alumne a proposta del professor. Els textos seran de Sobre veritat i mentida, encara que el professor pot aportar altres textos vinculats amb aquest d’altres obres de joventut de Nietzsche (a l’annex es pot trobar un fragment de Sobre el pathos de la veritat, pròleg a un llibre no escrit del jove Nietzsche).
C. Objectius específics
L’objectiu central d’aquesta unitat es donar a conèixer un autor clau en el pas de la filosofia moderna a la contemporània, un autor que venia marcat per la tradició de la filologia clàssica, però que afronta els temes de teoria del coneixement i metafísica tradicionals d’una manera original i radical. Amb ell podem mostrar breument el problema epistemològic de Kant, la proposta metafísica de Schopenhauer i exposar el lloc que ocupa Nietzsche en la polèmica.
De la mateixa manera, els alumnes podran conèixer com la filosofia del llenguatge és central per la teoria del coneixement, i com es produeix el desplaçament de l’una a l’altra, veient l’aplicació de la genealogia del concepte que proposa Nietzsche en aquest text.
En el nivell de continguts també es important transmetre el problema de la moralitat i extramoralitat de la veritat i la mentida. Amb aquest tema es pot apreciar la diferència entre la teoria i la moral, i la conclusió nietzscheana de que no sempre la veritat ens és suportable moralment. Açò obri la porta per introduir i avançar el problema de La genealogia de la moral, el fonament immoral de la moral, el fonament fals de la veritat, com un tractament més a fons i complementari del que s’esbossa en aquest text de joventut.
D. Avaluació
L’avaluació d’aquesta unitat didàctica tindrà dues parts.
La primera es centrarà en el treball a classe, en l’exposició i lliurament dels comentaris de text, així com de la participació i la demostració de que s’han treballat a casa els textos que comentarem a classe. Aquesta part s’inclouria en l’avaluació contínua.
La segona part de l’avaluació serà la més substancial i serà el plantejament d’un examen o prova escrita, en la qual s’avaluarien tant aquesta unitat com la següent, també dedicada a Nietzsche. Allí es demanaria un comentari de text, una breu definició d’un concepte que s’haja explicat a classe i finalment, el desenvolupament d’un dels temes (o relacionar dos) tractats durant aquestes dues unitats. Aquesta prova tindria una alternativa: si poguéssim arribar a donar les unitats de Marx, se’ls oferiria als alumnes la possibilitat de triar entre un model de prova amb Nietzsche o amb Marx. Triar un examen, suposaria haver de fer les activitats d’avaluació contínua (participació a classe i treball a classe) referides a l’altre autor.