1. LA RELACIÓ DEL TÈCNIC SUPERIOR EN INTEGRACIÓ SOCIAL AMB ELS CENTRES DEL SISTEMA EDUCATIU DEL SEU ENTORN.
La intervenció del Tècnic superior en I.S.(integració social) , en la modalitat de l’àmbit educatiu, adquireix característiques diferencials segons sigui el servei o prestació on intervé. No obstant, la seva funció és clara ; com a professional de la integració social treballa en diversos marcs institucionals per a l’adaptació social. A través de l’atenció directa ( el professsional estarà advertint de les dificultats que el lloc comporta) , el tècnic ajuda al subjecte disposat a treballar per a obtenir recursos, que la societat exigeix per la “ normalització social” en circuit cada cop més amplis.
El model educatiu adoptat per la LOGSE posa en primer pla de la necessitat pedagògicala capacitat d’articualr unes modalitats d’actuació eficients per a grups en una progressiva diferenciació, és a dir, atendre la diversitat.
El repte del tècnic en I S és enorme: és el fet d’afrontar la resolució integrada de les situacions de diversitat des d’una concepció dominant, reflexe del model educatiu anterior.
Des del punt de vista de la intervenció del tècnic en I S en l’àmbit educatiu , cal tenir en compte els condicionants institucionals, des del pressupost públic disponible, fins les orientacions oficials, el currículum establert, les normes administratives que regulen la distribució dels recursos humans i materials, etc.
Els tres àmbits d’actuació en la relació del tècnic en I S :
– El dels estudis i investigacions centrat en el desenvolupament del currículum.
– El dels estudis i investigacions centrat en l’anàlisi d’estratègies d’atenció als alumnes.
– El dels estudis i investigacions centrat en la gestió de processos d’ensenyança i aprenentatge.
ÀMBITS
1. En el pla de valors:
La intervenció del tècnic en aquest àmbit és fonamental. Cada actuació educativa està compromesa en la dinàmica dels valors socials, de les relacions de poder , els conflictes etc .
El tècnic en I S en coordinació amb el professor o amb l’equip docent ha de respondre als següents condicionants: explicitar els seus propis valors, prendre determinades opcions, descartar altres o negociar-les per a elaborar una actuació coherent.
La diversitat com a valor social: la intervenció del tècnic en I S pot sert amb els professors o amb la comunitat educativa en la seva configuració total, en la relació amb el seu contexte social i educatiu i la seva capacitat d’actuació , han de prendre les seves pròpies decisions, justificar-les en el marc de valors socials més amplis, contrastar-les respecte els valors democràtics i articular finalment una estratègia d’actuació el més coherent possible amb aquests valors.
2. En el pla curricular
Un primer àmbit de decisió és la necessitat d’establir un equilibri apropiat a cada contexte entre les dos dimensions apuntades.
En segon lloc, en la seva organització i distribució temporal i, per últim,en la seva adaptació a les diverses situacions diferencials registrades.
Establir criteris per a la selecció i adequació curricular i la seva organització.
3 En el pla metodològic
En aquest àm,bit s’han produït importants avenços per al tractament integrats de les diferències interindividuals.
Pot donar-se una gestió dels processos d’E/A en situació d’heterogeneïtatamb els sistemes de treball cooperatius, els quals han ratificat la trascendència del principi de la socialització en l’aprenetatge. El paradigma constructivista ha aportat un ampli ventall de recursos que permeten desenvolupar processos de diferenciació en l’ensenyança sesne que s’hagi de classificar segregadamnent els alumnes.
Cal incrementar l’autoconsiència professional bé a través de processos formatius, experimentació, lectures, etc.Malgrat que s’hagi de donar altres condicions en l’aspecte organitzatiu.
4. En el pla organitzatiu
Si es crea un marc d’intervenció en el nou contexte educatiu cal establir unes condicions organitzatives en els àmbits immediats amb els diferents centres educatius que facilitin la consecució dels objectius inherents en el nou model.
El desenvolupament d’aquestes condicions organitzatives correspon també als professionals de l’educació:
. incrementar las coordinació.
. organitzar l’aula.
. fomentar la relació entre teoria i pràctica
. l’ús de material divers.
. donar una major dimensió pedagògica a la comissió de coordinació pedagògica.
. distribuir equilibradament els alumnes en sessions de docència,..
2. INTERVENCIÓ I SEGUIMENT DE L’ADAPTACIÓ ESCOLAR I SOCIAL DELS COL·LECTIUS A INTERVENIR.
2.1. ÀMBIT SELECTIU I COMPENSATORI
El marc selectiu el defineix uns valors que no reconeixen la diversitat humana . Els projectes selectius són rígics i inflexibles en la selecció d’objectius i continguts, s’apliquen metodologies tecnicistes o de predomini de l’exposició-transmissió, avaluen resultats i no processos segons un patró de referència il.lusoriament objectiu.
Els recursos que s’adopten per als alumnes “diversos” són “nous exàmens o repeticions de cursos” . L’alumnat que no s’ajusti a les exigències previstes és rebutjat de forma activa o passiva. L’organització i la dinàmica institucional en el cas dels controls privats és clarament dirigista, quan no autoritària, i en els públics el centre està entre la plena soberania individual del professorat.
La resposta compensatòria correspon a projectes de centres més institucionals i articulats que els anteriors. Se sustenta una clara voluntat promocionadora i en una consideració més positiva i menys clínica de la diversitat de l’alumnat. Es manté la creença que existeix l’alume “normal” que defineix la diversitat per dalt i la diversitat per baix.
En el marc de la LOGSE alguns recursos de caràcter compensatori són els agrupaments per nivells, les activitats de reforç , la tutoria personalitzada i els cursos complementaris,
La dinàmica institucional del centres se sol caracteritzar per l’existència d’equips directius que impulsen innovacions,on es dóna una certa coordinació entre els equips de professors/es tant en el marc dels departaments com en l’equip de curs, de nivell o cicle i amb els equips de professionals que intervenen en l’educació ( serveis socials, atemnció primerenca, equips d’orientació psicopedagògica,..).
La intervenció del tèncic en I S i el seguiment de l’adaptació escolar i social en el centre, l’orientarem cap a l’atenció als agrupaments per nivells en el cas de l’educació primèria, si bé es pot extendre a l’ESO, i en la tutoria personalitzada en el cas de l’ESO.
Les innovacions més importants i abundants es produeixen en el currículum opcional, en la creació de recursos específics per a determinats alumnes i en l’acció tutorial.
2.2. ELS AGRUPAMENTS PER NIVELLS
Els criteris de classificació són difícils d’establir , així com els instruments per aplicar-los. La classificació ,un cop feta, tendeixa ser justificada , confirmada i assumida per l’alumnat i el professorat.
Quan el grup és reduït té avantatges per atendre millor els seus components, més atribuïbles a la seva dimensió que al criteri classificador, però a la vegada es perd el recurs de la interacció amb els altres per a compartir i millorar l’aprentatge . Aviat es descobreixen altres subnivells dins del nivell.
El més habitual és que els agrupaments per nivells es realitzin en les àrees educatives instrumentals.
Aquestes experiències presenten , en alguns casos, interessants innovacions en les metodologies, en el seguiment, avaluació i tutoria de l’alumnat, en l’adaptació i flexibilització dels continguts, així com en la dinàmica de comunicació en l’aula i de participació de l’alumnat.
2.3. LA TUTORIA PERSONALITZADA
En els centres de saucundària , una innovació destacable per atendre la creixent diversitat de l’alumnat i que és una resposta compensatòria : és la tutoria personalitzada en el tutor o tutoraque atèn la dinàmica de la classe i a la vegada realitza el seguiment i orientació individual de l’alumnat.
La tutoria es mou entre actuacions de caràcter “assistencial” ( preocupació i seguiment dels problemes i contextos externs al centre i a l’activista educativa) , i la “delegació” cap a especialistes externs ( psicopedagogs, treballadors socials, tècnics en I S ) de les situacions difícils.
CRITERIS DE VALORACIÓ DELS RECURSOS COMPENSATORIS:
· Flexibilitzar els agrupaments de l’alumnat.
· Coordinació del tècnic en I S en el seguiment tutorial de l’alumnat amb determinades diferències en l’aprenentatge o l’adapatació social. El problema radica en el caràcter estable i classificatori dels agrupaments per nivells i la desconnexió dels recursos específics i del seguiment tutorial de la resta del currículum.
CRITERIS DEL TÈCNIC EN I.S.PER A VALORAR L’ADEQUACIÓ DELS RECURSOS COMPENSATORIS A UN PROJECTE D’EDUCACIÓ EN LA DIVERSITAT:
· Finalitat del recurs: s’orienta cap a mantenir ocupat l’alumnat considerat “difícil” o cap a desenvolupar habilitats i/o capacitats-aprenentatges útils i facilitar la promoció educativa.
· Grau d’integració de l’alumnat: en quin sentit i mesura el recurs facilita la comunicació i la cooperació, la pròpia estimació i la confiança en si mateix, la no atribució de rols i etiquetes , la promoció, etc.
· Articulació dels recursos ordinaris: grau de precisió dels problemes, mètodes i recursos a utilitzar, de la durada prevista de la seva avaluació; quina continuïtat s’estableix entre els objectius i continguts del recurs específic i els ordinaris, quina comunicació s’estableix entre el tècnic en I S i el professor o tutor i la resta de l’equip que intervé, per al seguiment i avaluació de l’alumnat.
· Grau d’implicació institucional del centre i l’equip que intervé: en quina mesura el recurs és objecte de programació, seguiment i valoració del claustre o bé és una activista marginal.
· Qualificació tècnica del recurs: nivell de rigor en la programació ; adequació de les activitats, qualitat dels materials utilitzats, competèncuia del tècnic en I S encarregat.
· Nivell d’incidència del recurs específic en el projecte global d’atenció a la diversitat: en quina mesura els reursos específics generen idees, innovacions i instruments aplicables a la intervenció ordinària; en quina mesura les experiències dels recursosespecífics permeten replantejar l’estratègia general davant la resta de la diversitat.
3. COL·LABORACIÓ AMB LES UNITATS DE CONVIVÈNCIA I SERVEIS DE RECOLZAMENT.
3.1.UNITATS DDE CONVIVÈNCIA
La importància de la intervenció del tècnic en I S en l’atenció a les UU CC (Unitats de Convivència) ve determinada per la seva participació en l’adquisició de determinatsobjectius i habilitats per part dels alumnes en la seva pròpia llar/unitat de convivència. L’escola ha d’incorporar i desenvolupar programes d’assessorament i treball coordinat entre la família i els professionals que treballen amb el seu fill.
Les diferents modalitats de col·laboració UUCC –centres existents sobre relacions entre família i escola poden agrupar-se en els següents apartats:
a) Unitat de convivència com a observadors i participants: Algun programa dirigits a alumnes inclouen sessions d’observacions dels pares sobre allò que poassa a l’aula entre nen i professors. Aquestes observacions es transformen més tard, en sessions d’assessorament i orientació sobre l’atenció als nenes en la llar i sobre les formes possibles de participàció en l’escola.
b) Els pares com a assessors: Comptar amb els pares alhora d’elaborarels programes de Treball Anual i les Unitats Didàctiques o adaptacions curriculars concretes
c) Les UUCC com a enllaç entre l’escola i llar: Quan els pares s’interessen i allarguen a casa , de forma més lliure i creativa, les experiències i aprenentatges realitzats pels nens a l’escola i ho expliquen després als professors. Aquest tipus de relació entre família i escola ajuda els alumnes a situar-se en ambdues esferes. Sense conflictes i a mantenir una confiança normal positiva en totes dues institucions.
Quan pares i escoles cumpleixen bé aquesta funció no només guanyen en estabilitat , sinó també en informació i experiència sempre en funció d’un desenvolupament favorable del nen/a.
d) Els pares com a col·laboradors: Suposa que els alumnes percebeixein d’alguna forma la presència del seus pares amb una certa continuïtat en el centre.
El tècnic en I S treballa com a m,embre d’un equip . L’equip educatiu augmenta les possibilitats del centre, facilitant l’intercanvi i l’enrequiment mutu , permeten una visió més objectiva i proporcionant als alumnes un model de cooperació.
La coordinació de la intervenció del tècnic en I S amb els equips o professionals que intervenen a l’escola suposa un canvi qualitatiu que augmenta les possibilitats del centre al proporcionar noves propostes iiniciatives , afavorint una distribució del treball
Perquè la coordinació/col·laboració dels professionals funcioni com a tal ha de tenir una sèrie de trets que la caracteritzen, tals com:
*Plantejar-se objectius comuns.
*Participar democràticament. L’equip ha d’assumir les decisions que s’adoptin d’una forma democràtica , repartint les tasques que es deriven i compartint les responsabilitats.
*Planificar: l’equip assumeix els objectius. En el pla de treball s’estableixen els eixos de coordinació i les dinàmiques de la mateixa, també es marquen les tasques de cada part que intervé centre-equip professionals, i els plaços per complir els objectius proposats.
*Autoavaluar el funcionament de la coordinació i de la seva pròpia dinàmica de treball.
*Coordinar l’equip interdependent de la coordinació institucional, ha de triar una persona que coordini la marxa del mateix, marcant el calendari de reunions, temes a tractar..
3.2. SERVEIS DDE RECOLZAMENT
Un dels aspectes fonamentals que esrecullen a la normativa és la provisió de serveis i recursos per atendre els alumnes amb NEE. D’aquesta forma la planificació i priovisió d’aquests recursos tant personals com materials són l’eix en la intervenció educativa amb aquests alumnes . Aquests recursos poden ser utilitzats tant pels alumnes ambNEE com els altres.
SERVEIS PERSONALS
· Professor-Tutor: és el responsable de l’activista educativa de l’aula, però la presència d’alumnes amb NEE requereix d’altres professionals.
· Professor de reforç-especialista en EE.
· Prefessor especialista en audició i llenguatge.
· Fisioterapeuta: alumnes amb NEE motores. Realitza tasques de prevenció, recuperació i/o habilitació física dels alumnes amb NEE.
· Cuidadors: col·labora en l’establiment d’objectius i en l’anàlisi d’habilitats i valors que es desitja que l’alumne adquireixi.
· Psicòleg o pedagog.
· El treballador social.
· Els EAPs.
SERVEIS MATERIALS
Els mitjans materials estan relacionats amb tots els elements de l’acció educativa.
La finalitat dels materials és recolzar la tasca d’ensenyança:
– ajudant a la presentació del contingut
– motivant i reforçant l’aprenentatge
– guiant l’activitat de l’alumne
– provocant experiències d’aprenentatge.
Així serà el tipus de contingut a treballar i l’estratègia d’ensenyança-aprenentatge per a aconseguir-lo els que condicionen la selecció dels mitjans.
Els recursos són facilitadors de l’aprenentatge.
En la selecció de material didàcticcal tenir en compte les necessitats educatives dels alumnes que en alguns requeriran adaptacions del mateix o bé material addicional.
Segons GIMENO els materials poden cumplir tres funcions:
– Motivadora: la forma de presentar els continguts pot despertar l’interès dels alumnes per a resoldre una tasca , per exemple, els mitjans audiovisuals.
– De recolzament a la presentació del contingut: cumpleix una funció informativa per a recolzar la formació de conceptes, anàlisi , l’explicació ( dibuixox, fotografies,..).
– Estructuradora: per a guiar els processos metodològics o estratègies d’ensenyança-aprenentatge.
És necessari adaptar els materials a les posssibilitats dels alumnes amb NEE.
Quant als materials cal tenir en compte:
a) Una actitud crítica davant els mateixos , que permet una adequada selecció i adaptació dels mateixos a NEE diverses.
b) Un treball en equip per a elaborar i adaptar els materials, la seva organització i la seva sistematització.
Els mitjans materials comprenen: “ Tots aquells que permeten l’accès físic de l’alumne a l’escola com són les adaptacions arquitectòniques de l’edifici i els de tipus didàctic ( ús de sitemes alternatius de comunicació, els sistems d’ampliació dels so i/o imatge). Així també s’inclourà:
– Els espais que disposa el centre, les condicions físiques i ambientals ( accessibilitat, il·luminació…). Els espais han de permetre l’accès físic dels alumnes a l’escola i afavorir el major grau possible de movilitat i autonomia.
– El mobiliari, equipament en general del centre i recursos didàctic de tot tipus.
– El tamps, factor important, considerat per la guia d’adaptacions curriculars , de gran transcendència a l’hora de planificar i portar a terme l’acitivitat docent.
BIBLIOGRAFIA
MARCHESI ,A; COLL; C i PALACIOS, J.:Desarrollo psicológico y educación VIII
Ed. ALIANZA , Psicología , Madrid 1992
GIMENO, J : Teoria de la enseñanza y desarrollo del currículum
Ed. ANAYA ; Madrid, 1986
PABLO MARCO, C: Experiencias y estudios sobre integración
UNED , Madrid, 1989
MAYOR, J: Manual de Educación Especial
Ed. ANAYA, Madrid, 1989