Tema 13 – La dimensió moral de l’educació.

Actituds i valors morals a través de les àrees del currículum. L’educació del raonament i del judici moral.

Sumari: Pàg.

1. INTRODUCCIO: L’OMNIPRESÈNCIA D’UNA DIMENSIÓ MORAL DE L’EDUCACIÓ. .

2. L’EDUCACIÓ MORAL. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2.1 Les dificultats d’una teorització. . . . . . . . . . . .

2.2 Definició. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2.3 Objectius. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2.4 Capacitat a desenvolupar i activitats a promoure. . . .

3. ACTITUDS, VALORS I NORMES. . . . . . . . . . . . . . . . . .

4. L’EDUCACIÓ DE LES ACTITUDS, VALORS I NORMES I

EL CURRÍCULUM. LA PRESÈNCIA D’ACTITUDS, VALORS I

NORMES A LES DIFE­RENTS   ÀREES DEL CURRÍCULUM. . . . 26.8

5. L’ENSENYAMENT DE VALORS, ACTITUDS I NORMES. . . . . . 26.9

5.1 Del projecte de centre a la intervenció a l’aula . . . .

5.2 El procés d’aprenentatge de l’alumnat. . . . . . . . . .

5.3 Com i quan s’ensenyen valors, actituds i normes. . . . .

5.4 L’avaluació de valors, actituds i normes. . . . . . . .

6. BIBLIOGRAFIA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1. INTRODUCCIÓ: L’OMNIPRESÈNCIA D’UNA DIMENSIÓ MORAL DE L’EDUCA­ CIÓ.

Ni resulta sorprenent ni pot generar massa discusions acceptar que l’educació no pot endinsar‑se en el terreny d’una empresa neutral i lliure d’opcions.

Algun tipus de valor està sempre ajudant a configurar les pràctiques edu­catives. Així, a l’escola es dóna una contínua transmissió de valors a través de canals i mecanismes diver­sos: des del tracta­ment dels alumnes, fins l’organització i presa de decisions, passant per la selecció de continguts, la metodologia didàctica o la pràctica de l’avaluació.

Però que educació i escola tinguin una dimensió moral no vol dir, que necessària­ment els agents implicats tinguem presents quins són aquests valors i com influeixen en la tasca escolar.

Tanmateix, en menor nombre de casos, aquests valors han estat clarament decidits darrera d’una tasca d’anàlisi reflexiva i col.lectiva.

Finalment, la “traducció” d’aquests valors en propostes curriculars és un aspecte de difícil realització que plesa la realitat, que no sempre el compromís personal i/o col.lectiu en la defensa de certs valors acon-segueix d’articular‑se en un currículum que vagi més enllà d’algunes propostes de treball normalment aïllades.

Actualment, es planteja el treball curricular contemplant les actituds, els valors i les normes com a contingut de l’escolaritat i es defensa la seva concreció, de manera continuada a l’ensenyament, mitjançant el tre-ball a totes les àrees curriculars que diàriament es deplega a les aules. Així, la seva relació amb els altres tipus de continguts esco­lars: fets, conceptes i procediments, ha d’ésser una relació de mútua interde­pendència.

En definitiva es tracta d’adoptar, pel que fa a l’educació dels valors, una perspectiva “intencional”: tot allò que volem que els alumnes aprenguin ho faran a partyir d’una intervenció pedagògica específicament adreçada a provocar i facilitar el seu aprenentatge. La manca d’elabora­ció o una concreció que per difosa no sigui tal, en aquest àmbit, condueixen a la reproducció de valors socials del nostre context socio­cultural, d’aquells valors que dominen en el moment concret en la nostra societat.

2. L’EDUCACIÓ MORAL

2.1 Les dificultats d’una teorització

Malgrat l’evidència de la presència, soterrada o manifesta d’op­cions de valors en les pràctiques pedagògiques, no sempre ‑ni tampoc ara‑ ha estat fàcil teoritzar al voltant de la dimensió moral de l’educa­ció.

Aquesta dificultat podria tenir 3 causes prou clars:

a) Sovint hi ha una por ‑d’altra banda justificada‑ a caure en discursos monopolitzadors de la reflexió sobre els valors.

b) Històricament, l’escola ha anat lligada a diversos projectes d’emancipació personal i social lligats a les diferents onades de la modernitat. Es precisament aquest panorama allò que ara no es veu tan evident. No hi ha un projecte clar de progrés.

Sota aquest punt de vista, no tè l’escola, cap paper en cap projec­te, doncs de fet no hi ha projecte. L’escola, així, hauria perdut la seva finalitat inqüestionable.

Aquesta opinió ‑més o menys extesa‑ dificulta doncs la ne­cessària teorització sobre valors.

c) Sovint l’escola és acusada de seu o aparell de reproduc­ció social, en concret de les seves ideologies menys justes (sexis­me, racisme o d’altres formes d’intolerància i discriminació). Segons aquestes acusacions, és un miratge o una il.lusió dels educadors veure l’escola com a seu de valors i una realitat que en sigui de contravalors.

Aquestes 3 causes “dibuixen” una realitat on es fa difícil la teorització sobre el paper de l’escola en la transmissió de valors, doncs sembla que es convidi al silenci, en el millor del casos.

Malgrat aquestes crítiques, l’escola ha de contribuir modes­tament i responsable a l’anàlisi concreta del present i entrar així en la seva dimensió moral, assumint també, sense complexos, el seu paper privilegiat en els esforçós d’eman­cipació on no hi ha ni causa primera ni subjecte únic.

2.2 Definició

Dins d’un objectiu global de l’educació, de desenvolupament de les capacitat de l’alumne i d’aprenentatge de sabers que li obren noves vies o possibilitats d’actuació, l’educació moral seria la que vol col.labo­rar amb els alumnes a desen­volupar i formar capacitats de judici que els permetin orientar‑se amb autonomia davant situacions i temes que plantegen un conflicte de valors.

Així, l’educació moral pot ser un àmbit de reflexió indivi­dual i col.lectiva que:

a) Ajudi a detectar i criticar els aspectes injustos de la realitat quotidiana i de les normes morals vigents.

b) Permeti elaborar autònomament, racional i dialògica principis generals de valors.

c) Contribueixi a que els educadors facin seves aquella mena de conducta i d’hàbits coherents amb els principis i normes que han bastit.

d) Transmeti aquelles normes que la societat s’ha donat de manera democràtica, buscant la justícia i els benestars col.lectius.

2.3 Objectius

Entesa, conceptualitzada, així l’educació moral té com a objectiu general:

“La formació de persones autònomes i dialogants, disposades a comprome­tre’s amb l’ús crític de la raó, l’obertura als altres i el respecte als Drets Humans”.

D’aquest objectiu global, en podríem destriar els següents:

1. Desenvolupar les estructures universals de judici moral que permetin l’adopció de principis generals de valors.

2. Adquirir les competències dialògiques que predisposen a l’acord just i a la participació democràtica.

3. Construir una imatge de si mateix i del tipus de vida que es vol portar, coherent amb els valors personalment desitjats.

4. Formar les capacitats i adquirir els coneixements necessaris per comprometre’s en un diàleg crític i creatiu amb la realitat que permeti elaborar normes i projectes contextualitzats i justos.

5. Adquirir les habilitats necessàries per fer coherents el judici i l’acció mora, i per impulsar la formació d’una manera volguda.

6. Reconèixer i assimilar aquells valors universalment desitjables que tenen en la Declaració dels Drets Humans (com a valors fonamen­tals) una formulació històrica àmpliament acceptada.

7. Comprendre, acceptar i construir normes de convivència justes que regulin la vida col.lectiva.

2.4 Capacitat a desenvolupar i activitats a promoure.

En la mesura que hem parlat de l’educació moral com aquella que té com a objectiu el desenvolupament de capacitats de judici, que permetin una major autonomia personal, estem obrint les portes al concepte de “desen­volupament moral”.

Aquest desenvolupament moral pot ser contemplar com a simple interiorit­zació de normes i convencions socials o com a procés de construcció personal, és a dir, com a elaboració de criteris i judicis, la qual cosa possibilita d’enfrentar‑se amb ecursos a problemes de tipus ètic.

Així Piaget i Kohlberg conceptualitzen el desenvolupament moral com l’adquisició de principis autònoms de justícia com fruit dels factors següents: la cooperació social, el respecte al dret d’altres i la solidaritat entre iguals.

En aquesta perspectiva, desenvolupament moral i desenvolupament in­tel.lectual es troben interrelacionats de manera estreta.

Les implicacions educatives d’aquestes perspectives teòriques són clars. Des de l’educació cal proporcionar ocasions per posar‑se en el lloc de l’altre, d’haver de esforçar‑se en analitzar i interpretar els seus desigs i idees; estimular la responsabilitat, estimular intel.lectual­ment i concretament, estimular el raonament lògic sobre fets i conflic­tes convidant a l’argumentació i la discussió de dilemes morals, entre d’altres.

Les teories psicològiques esmentades posen de manifest que en aquest procés de desenvolupament moral hi ha diverses capacitats implicades.

A) Capacitats a desenvolupar:

‑ anàlisi i interpretació de la realitat social.

‑ anàlisi i interpretació de la pròpia experiència

‑ interpretar i valorar l’actuació i les idees dels altres

‑ posar‑se en el seu lloc

‑ contrastar punts de vista

‑ argumentar

‑ reflexionar sobre el propi comportament en situacions concretes

‑ reflexionar sobre les pròpies característiques personals.

Per al desenvolupament d’aquestes capacitats, existeixen diverses tècniques possibles com són: la dramatització, el joc de simulació, el joc cooperatiu, l’estudi de casos, la discussió de dilemes, etc.

B) Activitats a promoure:

‑ anàlisi d’allò que passa a l’aula i al centreç

‑ confrontament en situacions conflictesç‑ debat

‑ explicació de les actuacions personals

‑ explicació de les actuacions de grup

‑ realització de propostes

‑ presa de decisions col.lectives

‑ explicació de criteris propis

3. ACTITUDS, VALORS I NORMES

3.a) Els valors

Els valors són entitats abstractes que fan referència a projectes o fites que es relacionen amb un determinat tipus de conducta o amb estats finals de l’existència (Mauri i Gómez Alemany, 1986).

Són exemples:

‑ la creativitat, l’honestedat o la responsabilitat (tipus de conducta)

‑ la llibertat, la pau, la igualtat, etc. (estats finals).

3.b) Les actituds

Les actituds constitueixen predisposicions relatives a l’acció en relació a un objecte, situació, fet, persona, col.lectiu de perso­nes o idees.

Les actituds tenen una referència més concreta i de fet preparen per actuar d’una determinada manera en funció de les creences, els valors i les pautes de conducta assumides.

Per exemple, les actituds participatives, d’iniciativa i de di’a­leg són actituds necessàries per tal de concretar el valor de la cooperació.

De fet, podríem dir que l’actitud organitza el comportament, però en una orientació determinada.

3.c) Les normes

Les normes es refereixen a maneres de comportament o a prescrip­cions per actuar d’una manera determinada en situacions específi­ques: regules, per tant, el comportament individual i col.lectiu.

Valors, actituds i normes estan, doncs, interrelacionats. Els valors, les actituds i les creences es troben estructurats en un sistema cognoscitiu, formant una totalitat integrada i funcional que evoluciona i és sensible a factors de tipus socials, econòmic i polític, així com als esdeveniments viscuts.

4. L’EDUCACIO DE LES ACTITUDS, VALORS I NORMES I EL CURRÍCULUM

Hem vist com actituds, valors i normes formen un tot plenament inte­rrelacionat, peró si es vol defugir de les meres enunciacions de marcs referencials, el “marc curricular per a l’ensenyament obligatori” (C. Coll, 1986) que orienta els treballs de disseny curruciular, considera els valors, les axtituds i les normes com un contingut que cal ensen­yar al llarg de l’escolaritat de manera sistemàtica, planificada i contex­tualitzada en les diferents àrees curriculars.

Es defensa així que el treball de valors, actituds i normes és possibles a través de qualsevol àrea curricular.

Així, esdevenen objectius de les àrees de “Ciències”:

‑ el rigor en l’observació

‑ la curiositat intel.lectul

o de l’àrea de matemàtica ho serien:

‑ la recerca de nous camins

‑ l’interès per resoldre situacions ‑problemes… però aquests ho serien també de les àrees de tecnologia, plàstica o llenguatge.

Aquests serien, doncs, alguns exemples.

Tanmateix però, també cal parlar d’actituds, valors i normes generals que han de ser considerats al llarg de les diferents activitats que es proposen a l’escola i en tot moment, com ho serien els relatius a l’ordre i higiene personal, el treball i la convivència.

En tot cas, es tracta de considerar el tema dels valors, actituds i normes de forma integrada en el conjunt d’activitats i en l’estructura curricular habitual.

Aquesta consideració obliga a la seva explicitació, selecció raonada i per tant la seva seqüenciació, programació i avaluació, pels diferents cicles educatius. Només així s’evitaria convertir l’escola en corretja transmissora dels valors socialment imperants.

D’aquesta manera es justifica la proposta d’integrar valors, actituds i normes als continguts de les diverses àrees curriculars, en estreta relació amb els altres dos tipus de contingut: fets, conceptes i proce­diments.

5. L’ENSENYAMENT DE VALORS, ACTITUDS I NORMES

5.1 Del projecte de centre a la intervenció a l’aula:

Com s’ha dit en paràgrafs anteriors, en la seva tasca diària el mestre:

a) analitza l’evolució dels valors dominants en la societat

b) analitza els valors dominants en el context socio‑familiar en el que es mouen els seus alumnes

c) analitza el propi sistema de valors

d) concreta les intencionalitats educatives qe presidiran la seva activitat professional.

Fruit d’aquestes anàlisis i d’una negociació i consens dels co.­lectius implicats sorgeix el

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE

Donada l’assumpció dels valors a nivell de PEC, es va desgranant la seva concreció en les tasques escolars, cosa que exigeix dels educadors l’organització de recursos de forma creativa, implicant els propis alumnes en el procés i provocant la seva sensibilitza­ció.

L’existència d’un projecte pedagògic obert, respectuós amb la diversitat acadèmica, cultural i social dels alumnes i que rebutgi totes les formes de tractament segregacionista, selectiu o repres­siu és una de les condicions necessàries per avançar de manera eficaç en l’educació de valors.

5.2 El procés d’aprenentatge de l’alumnat

Indiscutiblement, els alumnes han de fer un treball pel que fa a l’assumpció de valors i al desenvolupament d’actituds.

Lògicament aquest treball ha de ser harmònic amb un procés natural de desenvolupament que implicarà diversos graus d’implicació i diferents nivells de treball cognitiu.

Conèixer la realitat d’aquest procés gradual és impresicndible a l’hora de seqüenciar aquest tipus de continguts per etapes, ni­vells i períodes concrets de programació.

Pel que fa a les normes, es pot parlar d’un procés que cal realit­zar que comprèn:

‑ coneixement i familiarització amb la norma concreta

‑ comprensió del seu origen i significació

‑ qüestionament de la norma vigent

‑ participació en el fet de revisar‑la, redefinir‑la, anul.lar‑la o substituir‑la.

Pel que fa a les actituds, el procés pot comprendre les fases següents:

‑ una actitud demanada per l’adult

‑ una actitud espontània en circumstàncies concretes

‑ una actitud de manera general

‑ la consciència i defensa de l’actitud en funció de la interio­rització dels valors.

Pel que va als valors, el procés seria el següent:

‑ contacte amb el valor concret

‑ presa de consciència sobre la seva significació

‑ concedir importància personalment

‑ argumentació i defensa quan calgui

Aquesta anàlisi no implica que l’ensenyament hagi de segir unidi­reccionalment aquesta gradació, doncs el grau i tipus a assolir dependrà en tot moment del “Projecte de centre”, de la programa­ció, de les activitats que es realitzin a l’aula i del contingut dels temes concrets.

5.3 Com i quan s’ensenyen valors, actituds i normes

Fins ara hem parlat del QUE s’ensenya dins l’àmbit de l’educació de valors, actituds i normes. Parlarem a continuació del COM i del QUAN, tot partint de l’evidència d’una estreta relació entre els tres aspectes.

EL “COM”:

El “com” passa per l’organització de: espai, horari i treball a l’aula de forma interactiva.

La metodologia ha de facilitar la convivència, la solidaritat, la reflexió conjunta, el respecte i l’autonomia dels alumnes.

Les estratègies didàctiques principals són en conseqüència: el diàleg, el debat i l’organització escolar cooperativa com a con­text educatiu.

La base del plantejament metodològic és, com ha s’ha dit, la inte­ractivitat, ja que els criteris que cal construir són indivi­duals però han d’emergir del consens.

EL “QUAN”:

La resposta a quins són els moments on es porta a terme l’ensenya­ment i aprenentatge de valors, actitus i normes, és EN TOT MOMENT.

Tot i això, cal reconèixer que hi ha circumstàncies privilegiades, cok ho són les següents:

‑ en el temps compartit o moment d’intercanvi d’opinions, de conversa, etc.

‑ en el procés de discussió o d’intercanvi sobre continguts con­crets de qualsevol matèria a propòsit de la rellevància i les implica­cions socials d’aquests continguts.

‑ en les formes d’organització que són doptades pel grup al llarg de les activitats d’aprenentatge.

‑ en les negociacions sobre que cal fer i aprendre, sobre les metes que es fixen pel conjunt del grup i per alumnes concrets.

‑ en les reunions o assemblees de classe

– en les entrevistes amb alumne

5.4 L’avaluació de valors, actituds i normes

Com en qualsevol altre tipus de contingut escolar, l’educador necessita accedir als coneixement previs dels alumnes per poder representar‑se en el seu procés d’avaluació. En aquest cas es tractarà de conèixer els judicis i criteris d’actuació de que cada alumne disposa, així com la seva manera d’actuar davant de situa­cions concretes.

Els mitjans d’avaluació seran l’observació i l’anàlisi de la inte­racció entre els alumnes i enfront situacions concretes, tot tenint present que els valors no són

directament observables però sí que ho són les actituds i el respecte a les normes, així com l’esforç per comprendre‑les i defensar‑les.

Valors, actituds i normes directament lligats a continguts temàt­ics de les àrees curriculars han de ser avaluats de manera inte­grada amb la resta de continguts i objectius.

L’adequació de la normativa de centre i d’aula i la seva coherèn­cia amb el projecte educatiu és objecte d’anàlisi reflexiva cons­tant, així com el seguiment dels aprenentatges d’aquests tipus de contin­gut on el paper del tutor pren un paper central i de re­llevància.

6. BIBLIOGRAFIA

– GOMEZ ALEMANY, I.:Materials Curriculars. Actituds, valors i normes. 1992.

– GOMEZ I.; MAURI, T.:Valors, actitudes y normas: un contenido curricular de la escolari­dad obligatoria. Cuadernos de Pedagogía 139, 1986. 44‑46.

– PUIG, J. M., y MARTINEZ M.:Educació, moral i democracia. Loertes. Barcelona. 1989

– TRILLA J. i PUIG J. M.: L’escola com a àmbit d’educació moral. Perspectiva Escolar, 157. 1991. Trilla,

La convención de los valors en el proyecto educativo de centro.Cuadernos de Pedagogía, 158. 1988, 13‑16.

– PAGES, J. i altres. L’educació cívica a l’escola. Edi­cions 62. Barcelona.

Publicado: marzo 30, 2015 por Santiago

Etiquetas: tema 13 orientación educativa