Icono del sitio Oposinet

Tema 27B – Orientació escolar. Assessorament i consell sobre itineraris educatius en concordància amb les aptituds i motivació del alumnes en l’educació secundària. Optativitat, modalitats de batxillerat, cicles de formació professional.

MARC TEORIC-CONCEPTUAL

1.INTRODUCCION. ORIENTACIO ESCOLAR.

-LOGSE:ESO-incorporació vida activa,fp,batxill. -orientació opcions

-GENE:-adaptar ense-treball,-orien.prof.-form.prof.base.- Acció tutorial orientació personal, escolar i professional.

1part:asses.progra. itineraris educ.:-optativitat.-opcions ESO.

2part:funcios psi-ped. orient.prof. en tutoria. activitats itiner.

2. ASSESSORAMENT I CONSELL SOBRE ITINERARIS EDUCATIUS EN CONCORDANCIA AMB LES APTITUDS I MOTIVACIO DELS ALUMNES EN L’E.S.O.

– Models teorics:recollir, analitzar i constrastar informació.

– GELATT:.Definir objectiu .Recollir dades .Estudiar alternatives .Avaluar conseqüencies .Portar a práctica.

-KUMBOLOTZ:.Definir problema .Pla d’acció .Clarificar valors .Identificar alternatives .Descobrir sortides .Eliminar alternatives .Acció.

-Programa RODRIGUEZ (1994): U4.Valors professions. U5 Autoevaluació i relació amb professions. U6-7-8 autoevaluació autoestima, personalitat i rendiment. U-9 casos relaciones dades anteriors i professions. Altres unitats:informacions itineraris post-ESO.

-Programa ALVAREZ: Fases informació, reflexió i pressa decissions. Cada fase: cacterístiques personals, sistema educatiu i mon laboral. Sistema educatiu: Coneixment gral., estudis i professions, situacions reals i simulades.

3. CONTINGUTS FONAMENTALS DE L’ORIENTACIO SOBRE ITINERARIS EDUCATIUS: OPTATIVITAT A L’E.S.O..OPCIONS ALS FINALS DE L’ESO. BATXILLERATS I FAMILIES PROFESSIONALS.

3.1 Itineraris educatius en l’ESO: l’optiativitat.

-Informació: part variable-comun, tipus c.v., obj., tria i orie.

– Part variable: 32% El del seu curs i cada trimestre. Ejemple: 1rC.15: 6-9 o 5-10. 2nC 21: 9-12 o 8-13. Trimestre segon centre.

– Objectius: Diversifiació, orientació, completar curriculum. Adeqüats a capacitats. Consolidar obj grls i àrees concretes, aprofundir coneixment de l’entorn, relacionar continguts, intgració experiència i transferencia un camp altre.

– Tipus de crèdits: .Cons., aprof., amplia .Inic i ori .Reforç.

– Elecció: Trimestre ajuda del tutor. Especificat segons el centre.

3.2 Opcions al final de l’Educació Secundària Obligatòria.

-Titulació:Graduat en ESO. Certificació i orientació confidencial.

-Dona accés:Graduat en ESO: acces Batx. i CFGM. Certificació: PGS.

-Conexió entre ells. De PGS a CFGM i Batx. a CFGS

-Característiques: (Apartats següents).

Acts ALVAREZ:Textos LOGSE i Dct ESO. BM:Quadre interrelació etapes.

3.2.1  L’Ensenyament Secundari Postobligatori: Batxillerat.

-Acces: Graduat d’ESO.- Obj:Aprof. i especia. – Duració: 2 cursos.

-Estructura:AComuns 30%:EF.Fil.HCon.Id.Cas.Cat i Lit.Tut.Orien.

AModalitat:50% (6 a 2 cred.) – Arts. -Ciencies de la Naturaleza i la Salut. Tecnologia. Arts. Asignatures altre modalitat proporció.

AVariables:20%, 6-18 c.total. Aprofundiexen perfil de modalitat.

AL’estada a l’empresa:Coneixement empresa, treball i organització.

ADona acces a: CFGS, amb materies claus CFGS Arts Pla i Diss.i universitat amb PAAU.

– RODRIGUEZ, U-9. Activitats motivació informar-se. 4 casos alumnes i s’estudien eleccions. 10 activitats anàlisis guies i recursos Batxillerat i conexió Batxillerats alternatives professionals.

– ALVAREZ: Coneixement sist. educatiu. Coneixement a traves casos.

3.2.2 Els Cicles Formatius de Grau Mitjà.

-Accés: Graduat ESO o prova específica alumnes PGS.

-Finalitats:ATecniques i habilitat professió.ATreball en equip i responsabilitat.AFormació per adaptar-se camp professional.A Relacions laborals en práctiques formació en empreses.

-Curriculum:AArea Tecnologica: Qualificació i especialització en un sector profes.AArea formació laboral: Aspectes socio-laborals de profes. o camp.AFormació exercic de l’activitat laboral per pràct.

-Organització: Families professionals: Agraria, Electricidad i Electrónica, Hosteleria. ACada familia diferents professions: Hosteleria: Recepció i Serveix Turístics o Hosteleria i cuina.

.Curriculum orgnitzat en moduls de diferents professions.

-Dona acces: A CFGS 20 anys, experiència laboral i prova accés.

3.2.3 Cicles Formatius de Arts Plastiques i Disseny de G Mit.

– Caracter experimental.-Objectiu: formació artística de qualitat. -Cicles formatius experoimentals:Terriseria.Serigrafia.

3.2.4 Programes de Garantia Social.

-Accions formatives no reglades.- Objectius formació bàsica professional. – Curriculum: Formació bàsica. Formació professionalitzadora. Formació i orientació laboral. Tutoria. Formació complementaria. -Dona accés al CFGM amb experiencia i 18.

B. PROPOSTA D’APLICACIO DIDACTICA.

1.Funcions del professor de Psicologia i Pedagogia:

– Credits variables. – ColAlaborar tutoria.

2.Proposta didáctica:

– Acció tutorial:- Triar variables.-Unitats orientació profesional.

– Credits variables: – Enfoc professionalitzador. – Credits transició mon laboral, formació profesional, batxillerat.

2.1 Desenvolupament d’un crèdit.

2.1.”Unitats prog. d’orientació professional en el PAT ”

– Orientació pressa decisions vocacional eix 4rt d’ESO.

– Unitats programació: agrupament de continguts i activitats.

– Unitats:Expectatives Professional i Formatives.El procés d’elecció profesional. Factors personals en la pressa de decions i l’elecció profesional. Itineraris formatius de l’educació post-obligatoria. Les diferents families professionals. El projecte personal formatiu.

– Orientacions metodologiques: U.1 Avaluació inicial. U.2 Informació general. U.3-4-5 Retoma, analitza aspectes U.1. U-6 Reelabora U-3a5 respecte projecte personal.

2.2. Unitat Exemple:”U.4 Itineraris formatius de l’educació postobligatoria. El Batxillerats. La F.P. de Grau Mitjà. Els P G S”

-Obj::Coneixer itineraris i adequació amb inter.i apt. personals

-Cont.:-Itineraris:Acc.Org.Curr.Acces. Bat.CFGM. PGS.- Itineraris de prefer. personals. -Aptitud i intereses d’itineraris format.

-Act:- Expos. profesor. -Elaborar esquema gral.petit grup i indv.- Formular questions.- Taula rodona. -Visites. -Itineraris preferencies personals. – Autonàlisis i contrast apti i int. itineraris professionals. Dossiers.

BIBLIOGRAFIA.

– AA.VV. (1992) “Programa d’Informació i Orientació als Estudiants: Dossier d’activitats” Bulleti del Mestres, n1230 Febrer-Abril.

– ALVAREZ,M. E ALTRES (1991) “La orientación vocacional a través

del curriculum y de la tutoria”. Ed. GRAO-MIE.

– ALVAREZ,V. (1994) “(Tengo que decidirme!”. Alfar.

-DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT (1995) “El Pla de Transició al Treball: Una modalitat de programa de garantia social”Generalitat Catalunya.

– MEC (1992): “Transición a la Vida Adulta y Activa” en Materiales para la Reforma de ESO.MEC

-RIVAS,F. (1988) “Psicologia vocacional: Enfoques d’assessorament”. Morata.

– RODRIGUEZ, M. L. E ALTRES (1994) ” Programa para enseñar a tomar decisiones”. Ed. Laertes.

MARC TEORIC-CONCEPTUAL

1.INTRODUCCION. ORIENTACIO ESCOLAR.

Abans d’introduir-nos en el desenvolupament del tema, convè situar la consideració de l’orientació escolar i dels assessorament sobre itneraris educatius en l’actual marc educatiu.

La LOGSE en l’article 18 recull que una de les finalitats de l’ESO seria la preparación dels alumnes per l’incorporació a la vida activa para acceder a la formació professional de grau mitjà o al batxillerat. Per altre cantó (art. 60) assenyala la necessitat de “garantitzar una orientació acadèmica, psicopedagògica i professionaldels alumnes, especialment en el que es refereix a les distintites opcions educatives i a la transició del sistema educatiu al mon laboral…”

Al Decret d’ordenació de l’ESO de Catalunya es recull que una de les opcions bàsiques alhora de dissenyar aquest curricular ha estat la necessitat d’adaptar l’ensneyament a les exigencies del mon del treball , reforçant els aspectes d’orientació professional i de formació professional de base.

A les orientacions pel desenvolupament del curriculum a l’ESO es considera que l’acció tutorial ha de concretarse en una tasca orientadora en una triple vansant d’orientació personal, escolar i acadèmica i professional.

Donat aquesta context, en la primera part del tema tractarem sobre com s’enten en alguns programes d’orientació l’assessorament sobre els itineraris educatius i alguns continguts fonamentals dels itineraris educatius, com l’optativitat dins de l’ESO, les opcions al finalitzar l’ESO: les modalitats de batxillerat i els cicles formatius sobre el que se han d’orientar-se als alumnes. En la segona part d’aplicació pràctica a partir de situar les funcions del psicoleg-pedagoc respecte a aquestes funcions expossarem una proposta per l’organització d’activitats d’orientació professional dins del PAT i es detindrem en algunes activitats d’orientació sobre itineraris educatius.

2. ASSESSORAMENT I CONSELL SOBRE ITIENRARIS EDUCATIUS EN CONCORDANCIA AMB LES APTITUDS I MOTIVACIO DELS ALUMNES EN L’EDUCACIO SECUNDARIA.

Els models teorics en que es fonamenten la majoria del programes d’orientació escolar i professional (vease el models de GELATT i KRUMBOLTZ destaquen en un moment u otro del procés de presa de decisions la necessitat de recollir, analitzar i constrastar informació sobre les diferents alternatives que a l’alumne se li plantejen al hjaver de realitzar una decisión.

Así el model de GELATT contempla les següents fases: – Definir l’objectiu clarament. -Recollir dades i analitzar la seva relavancia. – Estudiar les possibles alternatives – Avaluar les conseqüencies que es poguin derivar de tot això. Possar en pràctica la decisió.

De la mateixa manera el model de KUMBOLTZ, proposa els següents pasos: – Definir el problema. – Establir un pla d’acció. – Clarificar valors. – Identificar alternatives. – Descobrir posibles sortides. – Eliminar alternatives. – Començar l’acció.

Com es pot observar en ambos dos ocupa un importante paper la recerca d’informació sobre les alternatives o posibles itineraris.

Més clar encara s’observa aquesta necessitat en la concreció del programes realitzats a pertis d’aquests models. Observare nomes que dos d’ells.

El “Programa para enseñar a tomar decisiones” propuesto por RODRIGUEZ M Lluisa (1994) esta compost per 12 unitats . En la Unitat 4 proposa que el alumnes explorin quines son les seves motivacions a través d’una valoració personal i d’una estimació dels valors d’altres persones persones i que relacionin aquestes amb valors amb algunes professions. En l’unitat 5, proposa als allumnes una reflexió i autovaluació de les propies aptituds i a partir d’aquesta avaluació relacionar-la amb diversos estudis o especialitats ocupacionals. En les unitat 6-7-8 proposa activitats semblants per l’autovaluació de l’autoestima, dels trets de personalitat i del rendiment escolar. El sentit final de totes aquestes activitats queda reflectit en l’unitat 9 on a partir de dos casos planteja als alumnes com les informacions anteriors s’ha tenir en compte en la tria dels itineraris educatius personals. Apartir d’aueste reflexió proposa realitzar varies sessions d’informació sobre les opcions al finalitzar l’ensenyament secundari, les característiques dels batxillerats i els itineraris eduactius a dan accés i les carecterístiques del itineraris de formació de les families professionals.

Un altre exemples el constitueix el programa d’orientació integrat en el curriculum proposat per ALVAREZ i altres (1991), que s’estructura en tres fases: Fase d’informació. Fase de Reflexió i Fase de pressa de decisions. En cadascuna d’aquestes fases es tracten les característiques personals, el sistema educatiu i el mon socio-professional.

Pel que fa al sistema educatiu estrutura les activitats en tres blocs. El primer es refereix al coneixment del sistema educatiu, el segon es centra en el coneixement dels estudis i professions i el tercer engloba el contingut dels dos primer blocs partint de situacions reals o simulades que permitiran apropar a l’alumne a la vida real.

3. CONTINGUTS FONAMENTALS DE L’ORIENTACIO SOBRE ITINERARIS EDUCATIUS: OPTATIVITAT A L’E.S.O..OPCIONS ALS FINALS DE L’ESO. BATXILLERATS I FAMILIES PROFESSIONALS.

Fins aquí em tractat la importancia d’assessorament sobre itineraris i hem revisar algunes de les propostes d’alguns programas, pasaren a continuació a revisar quina es l’informació que en el context dels sistema educatiu actual sembla pertinent aportar i ajudar analitzar als alumnes.

3.1 Itineraris educatius en l’ESO: l’optiativitat.

Un dels aspectes mes nevedosos de l’ESO i al que en molt casos serà la primera vegade que s’enfrontin els alumnes es a l’elecció d’una part del curriculum que portaren, en aquest sentit sembla important que els alumnes conegin: quina part del curriculum serà optativa, quins son els objectius d’aquesta optativitat, quins tipus de credits variables haurà i per quins objectius, qui serà el procés de tria i l’orientació que rebren per fer-ho.

A banda de les concrecions que es facin en cada centre i atenent al Decret d’ordenació de l’ESO, a les Resolucions d’instruccions per l’organització de l’ESO i les orientacions proporcionades pels curriculum l’orientació als alumnes hauria d’incloure:

– Part de curriculum que serà optativa. Que el 32 % del curriculum que cursaren serà un curriculum variable. De tal manera que durant el primer cicle cursaren 15 crèdits variables i durante el segon 21. En funció de les opcions del centre podrien dividir en 6 en primer curs i 9 en segón curs o 5 i 10, i 9 en tercer i 12 en quart o 8 i 13 , o qualseval altre distribució que adopti el centre. En qualsevol cas caldria indicar-li als alumnes els que cursaren en el seu curs. Al mateix temps caldria indicar quants d’aquests credits realitzaren cada trimestre en el seu curs.

– Els objectius del credtis variables: Seria importante que els alumnes sapiguessin que els objectius d’aquests crèdits son la diversificació i l’orientació per als alumnes, la possibilitat de completar el desenvolupament de les seves aptituds i la participació de l’alumne en la confecció del seu propi curriculum. Hauran de ser adequats a les capacitats d’aprenentatge i interessos de l’alumne. S’orientaran a consolidar els objectius generals del cicle, a augmentar els coneixements i habilitats en àrees determinades, a aprofundir en el coneixement de l’entorn o a relacionar diversos continguts presentant‑los de manera interdisciplinària per tal d’afavorir la globalització, la integració de diferents àrees del saber i la transferència de l’experiència cultural d’un camp a l’altre.

-El tipus de credits: Que per acomplir aquest objectius podran realitzar tres tipus de crèdits: – De consolidació, aprofundiment i ampliació del continguts treballats en les àrees comunes. – D’iniciació i d’orientació d’altres continguts acadèmics i professionals. -De reforç que aniran destinats a ajudar a superar les dificultats que poguin trobar alguns alumnes en la consecució dels objectius de l’àrea que es considerin bàsics.

– Quin serà el procés d’elecció i orientació: Que cada trimestre l’alumnat escollirà aquest crèdits, amb l’ajuda del tutor o tutora, atenen a les indicacions de l’avaluació realitzada pels profesors sobre tot pel que fa a l’elecció dels crèdits de reforç o de crèdits d’iniciació o d’ampliació com a mesura de reforç.

En aquest sentit caldrà orientació quina organització tindrà aquesta orientació, el lloc que tindrà dins de la tutoria grupal i de la tutoria individual tot seguint el projecte curricular del centre.

3.2. Opcions al final de l’Educació Secundària Obligatòria.

Els conjunt d’activitats d’orientació per l’elecció de crèdits variables d’acord amb les aptituds i interesos dels alumnes haurà de servir per l’orientació dels alumnes en la pressa de decicions respecte a les opcions que trobaren en finalitzar l’ensenyament obligatori. En aquest sentit sembla important orientar als alumnes respecte: a la titulació a la que s’accdeix en finalitzar l’ESO, els ensenyaments postobligatories a que da acces i la coneixió entre ells, per després aprofundir en les seves característiques, en aquest sentit sembla pertinent informar del següents:

– Que en acabar aquesta etapa els alumnes que hagin assolit els objectius generals establerts rebran el títol de graduat en educació secundària que els facultarà per accedir tant al Batxillerat com als Cicles Formatius de Grau Mitjà.

– Que tots els alumnes rebran una certificació del centre on han cursat l’educació secundària obligatòria, en el qual constaran els anys cursats i les qualificacions obtingudes. Aquesta certificació anirà acompanyada d’una acció orientadora, acadèmica i professional, que tindrà caràcter confidencial.

– Que pels alumnes que no assoleixin plenament els objectius de l’educació secundària obligatòria s’estableixen els Programes de Garantia Social, que tenen entre d’altres, la finalitat de proporcionar‑los una formació bàsica i professional que els permetin la incorporació a la vida activa, com a part de l’oferta educativa de caràcter professionalitzador.

En aquest sentit alguns programes proposen activitats que poden ajudar a orientar als alumnes en aquests aspectes. Com el d’ALVAREZ abans esmentat que proposa fer-ho a través del comentari de textos d’alguns articles de la LOGSE i del Decret d’organització de l’ESO i dels ensenyament post obligatoris. O com la que planteja el Bolleti de Mestres de Abril de 1992 d’elaboració i comentari de quadres on s’interelaciones les diferents etapes educatives.

3.2.1  L’Ensenyament Secundari Postobligatori: Batxillerat.

Atenent a que es una de les opcions, junt amb als Cicles Formatius de Grau Mitjà , que se li ofereixen a l’alumnnat en finalitzar l’ESO serà important informar dels objectius, condicions de d’acces, l’organització del curriculum, i el tipus d’ensenyament a que dona accés. Per tal de poder contrastar l’adecuació amb les seves aptituds i capacitats i poder prendre una opció adecuada. L’orientació haurà de tractar els següents aspectes:

– Accés al Batxillerat: Podràn accedir tots els alumnes que tinguin el Graduat d’Educació Secundaria.

– Objectius: Aprofundir i ampliar la formació bàsica i proporcionar la necessaria especialització.

– Duranció: Comprendrà dos cursos acadèmics.

– Estructura del Batxillerat: El curriculum del Batxillerat està format per: materies comuns, materies de modalitat i materies variables.

. Les materies comuns son el 30% del total que caldrà cursar durant els dos cursos. Son les següents: Educació Física (2 credits de 30 hores) Filosofia (3 crèdits) Historia Contemporania (3 credits) Idioma (4 credits) LLenguia castellana, llengua catalana i literatura (6 crèdits) i dos credits de tutoria i orientació.

. Les materies de modalitat son el 50% del curriculum i son les materies de cascuna de les modalitats. Segons les materies poden tenir 6, 4, 3 o 2 crèdits.

Les grans modalitats son:

. Arts (plàstiques). Algunes de les materies serien: Dibuix artístic (6c.) Historia de l’art (3 c.) o Imatge (3 c.)

. Ciències de la Naturalesa i de la Salut. Algunes de les materies serien: Matemàtiques (6c), Dibuix técnic (3c.) Biologia i Geologia (2c)

. Humanitats i Ciències Socials. Algunes de les materies serien: Llati (6c.) H de l’art (3) Geografia (3c.)

. Tecnologia. Algunes de les materies serien: Tecnologia industrial(6c.). Dibuix Tècnic (3c.) Física i Química (2c.)

A partir de la tria d’una modalitat l’alumnat podrà realitzar diferents eleccions de crèdits d’altres modalitats mentre mantiguin un proporció regulada per l’Administració.

. Les matèries variables son el 20% del curriculum, de tal manera que l’alumne haurà de realitzar 12 crèdits variables durant l’etapa. Aquestes materies permetren a l’alumnat aprofunditzar en materies que son del seu interés i acaben de perfilar el curriculum de la mdalitat. Aixì podran ser materies variables: Introducció a la Psicologia, Astronomia, Pintura, Periodisme o Angles tècnic.

. L’estada a l’empresa. Es considera una part dintre del curriculum variable. Els objectius es possibilitar a l’alumnat el coneixment de l’organització d’una empresa i la distribució del treball, aixì com la capacitació per assumir algunes tasques orgamitzatives.

– Les sorides al final del batxillerat: Accedir als Cicles Formatius de Grau Superior , sempre que s’hagit cursat les assignatures claus d’aquests, Cicles Formatius Experimentals d’arts plàstiques i disseny de Grau Superior o als Estudis Universitaris una vegade superades les Proves d’Acces a l’Universitat. PAAU.

La unitat 9 del programa de M Ll. RODRIGUEZ que abans assenyalavem presenta una seqüencia d’activitats per l’orientació dels diferents itieneraris formatius. Parteix de dues activitats on es treballa la necessitat d’informar-se per triar un itinerari i d’algunes estratègies per recollir informació. A partir d’això planteja als alumnes 4 casos de possibilitats distintes per finalitzar l’ESO. A partir d’això es plantejen 10 activitats d’analisis de diferents guies, guies, folletos i recursos per tal de que l’alumne conegui les característiques del Batxillerat i valori les seves possibilitats de seguir aquests itineraris. Finalitza amb 4 activitats que relacionen els itineraris dels Batxillerat amb possibles alternatives professionals.

El programa d’ALVAREZ també presenta algunes activitats pel coneixement dels itineraris professionals dividides en 2 grans grups: 1. Coneixement de l’estructura del sistema eduatiu. On presenta una activitat de lectura, subrallat i resum d’untext descriptiu del sisitema educatiu i altre d’anàlisis d’un organigrama dels diferents nivells del sistema educatiu. 2. Coneixement del sistema educatiu a travès de casos. On presenta una activitat d’anàlisis dels itineraris educatius de diferentes professions.

3.2.2 Els Cicles Formatius de Grau Mitjà.

Junt al Batxillerat es l’altre opció important que troba l’alumnat en finalitzar l’ESO seria la formació professional específica que s’organitza en cicles formatius de tipus mitjà. Per tant serà important informar de les condicions de d’acces, els objectius, l’organització del curriculum, i el tipus d’ensenyament a que dona accés. Per tal de poder contrastar l’adecuació amb les seves aptituds i capacitats i poder prendre una opció adecuada. L’orientació haurà de tractar els següents aspectes:

– Accès: Per accedir es necessari el titol de Graduat en Educació Secundaria o superar una prova regulada per alumnes amb PGS l’administració on l’aspirat demostri tenir la preparació suficient per seguir aquests estudis (LOGSE, art. 32)

– Les finalitats de la formació professional específica preten que assoleixi l’alumnat serien:

.Coneixer i aplicar les tècniques i habilitats d’una professió.

.Aprendre a compartir tasques dins d’un equip de treball i a responsabilitzar‑se de les funcions que els són encomanades. .Adquirir la formació que els ha de facilitar l’adaptació a les modificacions que es produiran en el seu camp professi­onal, .Aprendre hàbits de seguretat i higiene en el desenvolupament de l’activitat professional.

.Coneixer les relaciones laborals i prenen contacte directe amb el món del treball, en l’àmbit de la seva professió, mitjançant la realització de pràctiques de formació d’empreses.

– El curriculum dels Cicles Formatius està constitit per diferentes àrees de coneixement, on es distingueixen tres grans àrees:

a) L’àrea tecnològica :Es constituïda per un conjunt de camps de coneixement que integren la formació tecnològica, pràctica i instrumental. Té com a finalitat assolir la qualificació i l’especialització tècnico‑professional adient en un sector professional.

b) L’àrea de formació laboral: Es constituïda per un conjunt de camps de coneixements adreçats a assolir els objectius formatius relacionats amb aspectes sòcio‑laborals de la professió o camp professional. L’organització del treball, el dret laboral, la transició al treball, l’economia bàsica i la salud laboral són continguts propis d’aquesta àrea.

c) L’àrea de formació en l’exercici de l’activitat laboral mitjançant la realització de pràctiques. Es constituïda pel conjunt d’aprenentatges tecnològico‑professionals i sòcio‑laborals realitzats en l’exercici d’activitats laborals en l’àmbit del treball productiu. Són objectius d’aquesta àrea orientar l’alumne perquè pugui tenir un coneixement clar de les pròpies capacitats i interessos, ampliar la seva qualificació professional i facilitar‑li la inserció dins del món del treball.

Les dues primeres àrees es desenvolupen normalment en un centre educatiu, i la tercera en una empresa o institució.

. Els Cicles Formatius s’organitzen en el que es denomina Families Professionals que agrupen a un conjunt de professions que tenen una base formativa comú i que segons la seva complexitat es poden impartir en Cicles Formatius de Grau Mitjà o Cicles Formatius de Cicle Superior.

Les Families Professionals aprovades per la Generalitat fins aleshores serien les següents: Administrativa, Agrària, Alimentació, Arts gràfiques, Automoció, Comercial, Disseny, Electricitat i Electrònica, Estètica, Fusta, Imatge i So, Hoteleria i Turisme, Marítimo-Pesquera, Mecànica, Química, Sanitària, Tècniques Industrials, Tèxtil, Treball Social.

Dintre de cadascuna d’aquestes Families Professionals els alumnes que vulguin accedir als CFGM hauren de triar la formació d’una professió inclosa en aquests cicles. Así dintre de la familia professional d’Hosteleria, per exemple, podria triar: Recepció i Serveix Turístics o Hosteleria i cuina.

. El curriculum formatiu de cada professió s’organitza en moduls, alguns dels quals son compatibles amb els d’altres porfessions de la mateixa familia professional.

– Titulació i ensenyaments als que dona accés: En finalitzar els cicles formatius de grau mitja d’una professió s’obtè el titol de Tècnic de Grau Mitjà de la professió corresponent.

Amb el Titul de Grau Mitjà i desprès d’haver cumplert 20 anys i acreditar un any d’experiencia laboral i realitzar una prova d’accès de coneixements genral relacionats amb la familia professional es pot accedir als Cicles formatius de Grau superior.

3.2.3 Cicles Formatius de Arts Plastiques i Dissenys de Grau Mitjà.

Cal remarcar que aquests estudis tenen un caracter experimental i no començara la seva implantació general fins al curs 1997-98.

-Acces: titul de Graduat en ESO i prova d’aptitud.

-Objectiu: Proporcionar una formació artística de qualitat i garantir la qualificació dels professionals d’arts plàsqiues i disseny.

– Cicles formatius experimentals (1995-96): Art final de disseny gràfic. Fosa artística i galvano plástica. Serigrafia. Ebanisteria artística. Terriseria.

– Acees: Batxillerat o incorporació al mon laboral.

3.2.4 Programes de Garantia Social.

Son accions formatives no reglades que autoritza el Departament d’Ensenyament.

-Objectiu: Proporcionar una formació bàsica i professional que permeti incorporar-se a la vida activa o incorporar als CFGM.

-Durada: 600-700 hores segons les necessitats i expectatives de cada col¨lectiu d’alumnes.

-Curriculum: Comprendra els següents àmbits :

– Formació bàsica: Que te la finalitat de adquirir o consolidar capacitats bàsiques relatives a l’ESO, suposa entre un 10 i 30% del temps del programa.

– Formació professionalitzadora: Té per finalitat dotar als alumnes d’unes capacitats professionals en un camp concret que li permetin desenvolupar activitats laborals de limitada complexitat. Supossa entre un 50-70% del programa.

– Formació i orientació laboral: Té per finalitat orientar a l’alumne en aspectes de legislació laboral i facilitar insercció laboral, recerca de treball i l’auto-ocupació el que supossa entre 10-15% dels temps.

– Tutoria: wque consisteis en el seguiment individual i en grup dels alumnes.

– Formació Complementaria: Son activitats relacionades amb els objectius previstos que pretenen afavorir la convivencia entre alumnes, la maduesa personal i relacions amb l’entorn.

– Dona accés als Cicles Formatius de Grau MItjà, sempre que es tinguin 18, mig any d’experiencia i se superi una prova d’accés.

PROPOSTA D’APLICACIO DIDACTICA

1.Funcions del professor de psicologia i pedagogia

Tal i com anunciavem al començament situarem en primer lloc la proposta d’aplicació didàctica en les funcions del professor de l’especialitat de Psicologia i Pedagogia i en les orientacions que propociona el marc legislatiu actual més inmdiat respecte a aquest tema.

Las tarees del professor de Psicologia i Pedagogia, s’enmarcarien dintre de les següents funcións que assenyala entre altres, l’apartat 1.9.de la Resolució 14 de juny 1995 per centres que impartiran l’ESO de forma avançada:

– Docència de la part variable del curriculum en credits relacionats amb el coneixment de la persona i la interacció i insercció en el medi i, concretament, en tècniques d’estudi, elecció d’estudis i professions i coneixement del món laboral.

– Col@laboració amb el cap d’estudis o coordinador pedagógic en en la coordinació de la tutoria i amb l’EAP en les seves tasques al centre.

Aquestes funcions es podriem concretar entre altres i en el tema que ens ocupa en:

– Disenyar e impartar alguns crédits variables d’orientació professional que es decideixen al centre adreçats a la transició al mon laboral, els cicles formatius o el batxillerat.

– Col¨laborar amb el Cap d’estudis en el disseny de l’unitats d’orientació professional dins dels PAT, definit els continguts i les activitats i les propostes de materials didáctics i en el disseny d’activitats de tutoria per l’elecció de crèdits varables.

– Col¨loborar amb els departaments en l’elaboració d’activitats amb caracter d’orientació professinal als credits variables.

– Col¨laborar amb els professionals de l’EAP en l’orientació dels alumnes amb n.e.e..

2. Proposta didáctica.

Atenent al que estableix el Dct.96/1992 per l’ordenament de l’ESO i la Resolució impartició anticipada de l’ESO abans esmentada l’orientació per la pressa de decisions i l’orientació professional es podria concretar en:

En les activitats d’acció tutorial:

– Activitats d’orientació en la pressa de decisión per la tria de crèdits variables al final de cada trimestre, en tots els cursos de l’etapa.

– Unitats de programació per l’orientació professional, a desenvolupar durant el 3r i, especialment, el 4rt curs d’ESO, dins dels crèdit de tutoria per aquest curs del PAT.

En els crèdits variables:

– Unitats de Programació i/o activitats en els crèdits variables amb orientació professionalitzadora.

– Credits variables d’orientació professional i per la transició al mon laboral, en el segóns i tercer trimestre del 4rt curs de l’ESO. Aquests crèdtis anirien adreçats a aquells alumnes que a les activitats d’orientació professional que es desenvolupa dins del credit de tutoria s’observes la necessitat d’orientació més específica en algunes dels posibles itinerarios formatius de transició al mon laboral. Podrien anar a adreçades a: “La transició al mon laboral”, “Els itineraris formatius i la transició al mon laboral en la formació profesional”, “Els itineraris formatius i la transició al mon laboral en el batxillerat i els estudis universitaris”.

2.1 Desenvolupament d’un credit.”Unitats de programació per l’orientació professional en el PAT”.

De les opcions que acabem d’expossar a tall d’exemple desenvoluparem el que anomenen “unitats per l’orientació professional en el PAT” .

Entenem que l’orientació professionals i por tant dels itineraris formatius ha de ser un eix organitzatiu de l’acció tutorial durant el 4rt curs d’ESO i segons les necessitats dels alumnes des d’el tercer trimestre del 3r. d’ESO.

Entenem que igual que en els models d’orientació professional que exposavem en el marc conceptual, el conjunt de activitats que es desenvolupen per l’orientació professional dins del PAT es podrien agrupar en blocs de continguts i activitats a ells referits que mantinguin una coherencia i unitat en si mateixos i desenvolupin una seqüencia d’aprenentatge complerta en si mateixa. Aquesta intenció parlem d’unitats de programació.

A continuació fem una proposta d’aquestes unitats i dels continguts que en elles es desenvoluparien.

U.1 Les expectatives Professional i Formatives: La realitat personal. Els valors, les preferencies e interessos .La realitat educativa personal. Les alternaties educatives. Les alternatives al mon laboral. Nivell de decisió actual.

U.2 El procés d’elecció profesional: Factors, condicionants, procés i pressa de decsions. Itineraris formatius. Itineraris professionals.

U.3 Factors personals en la pressa de decions i l’elecció profesional: Els trets de personalitat. Les aptituds. Els interesos. Els valors.

U.4 Itineraris formatius de l’educació postobligatoria. El Batxillerats. La formació professional de grau mitjà. Els Programes de Garantia Social.

U.5 Les diferents families professionals. Itineraris formatius, accés al mon del treball, condicions laboral i promoció professional.

U.6 El projecte personal formatiu. Pressa de decisions segons realitat personal i educativa, preferencies i expectatives.

Orientacions metodològiques: A l’U.1 mitjançant un cuestionari es tractria de coneixa el grao de decisions que tenen el alumnes i els factors que tenen presents per això. A l’U.2 es treballaria a partir d’una expossició els factors que cal tenir presents en un procés de pressa de decisions. Les unitats 3,4,5 s’analizaria cadascú del factors i mitjançant activitats que aortesin informació i mostresin com influexen cadascú dels factors en la pressa de decisións, els alumnes contrastaria amb l’importancia que otorga a cadascú d’aquests factors en la seva presa de decisions personals. A l’ultima unitat es tractaria que en funció de les informacions aportades i dels anàlisis parcials realizats pels alumnes reformulessin el seva decisió i dissenyesin el procés per portar-la a terme.

2.2. Unitat Exemple:”U.4 Itineraris formatius de l’educació postobligatoria. El Batxillerats. La formació professional de grau mitjà. Els Programes de Garantia Social.”

Per finalitzar ens detindrem en el desenvoluament d’aquesta unitat que dintre del conjunt d’unitats que abans presentavem es refereix de forma directa al tema que estem desenvolupant.

Objectiu general: Coneixer els itineraris formatius de l’educació post-obligatoria i l’adequació dels aptituds i motivacions personals i preferencies personals a les condicions i carcterístiques de cadascuna de les opcions.

Continguts:

– Itinerais formatius de l’educació postobligatoria:Acces. Organització. Curriculum. Acces que permeten: Batxillerat. Cicles Formatius de Grau Mitjà. Programes de Garantia Social.Els factors personals de la opció vocacional personal.

– Itineraris formatius de les proferencies personals i dels altres.

– Característiques de les itineraris formatius de les preferencies personals i aptituds, motivacions personals.

Activitats: S’iniciarà amb una exposició introductoria del professor respecte als itineraris formatius de l’educació post-obligatoria. Es realitzaren activitats individuals i en petit grup sobre esquemes incomplerts per valorar el coneixement dels itineraris. Activitats individuals i en petits grups de formculació de questions sobre característiques i aptitudes i interesos dels alumnes de diferents opcions postobligatories. Taules rodones amb ex-alumnes del centre de les difernts opcions. Visites a centres de les mateixes característiques. Activitats individuals i en petit grup d’elaboració d’itineraris formatius segons les preferencies personals. Activitats individuals i en petits grups per preferencies semblants, d’autovaloració i contrast de característiques d’aptituds, interesos a que responen les diferents opcions i les aptituds i interesos personals. Elaboració de dossier de diferents itineraris formatius.

– Unitat exemple:

4. Coneixer i analitzar els itineraris formatius de l’educació post-obligatoria.

Activitat 1: Coneixer el esquema del sistema educatiu. (BM 16).

Activitat 2. Coneixer les característiques del sistema educatiu post-obligatori. (BM U-15)

Activitat 3. Coneixer les característiques dels diferents itineraris formatius post-obligatoris.

Activitats 4. Coneixer les caracteristiques i els itineraris educatius de les meves expectatives.

– Fitxa de coneixement de l’ensenyament post-obligatori (BM U-13).

– Que hi ha al meu entorn. (BM U-12)

– Experiencies acadèmiques d’antics alumnes (Segons intereses i families professionals.) (BM U-17)

– Visita de un centre de Batxillerat i moduls professionals (BM U-18)

– Entrevistes a univestiaris i professionals. (BM U-19 Credit 4rt. 58)

Activitat:

Presentació dels continguts i objectius de l’unitat i establir liguams amb l’anterior.

Activitats 1-2 grup classe.

Activitatat 3. Organitzada per grups de treball que recullen, organitzen i presenten informació.

Activitat 4. Individual. Anàlisis grupal.

– Metodologia. Desenvolupament.

– Materials.

Bulleti del Mestres, no230 Febrer-Abril 1992.

Credit Experimental 4rt d’ESO (5

Salir de la versión móvil