Sumari Pàg.
1. CARACTERISTIQUES GENERALS DEL PROCES EVOLUTIU DELS
INFANTS EN L’ETAPA INFANTIL. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41.2
2. ORGANITZACIO I PRIORITATS EDUCATIVES. . . . . . . . . . . . . 41.2
2.1 Cicle de la llar d’infants (0 a 3 anys). . . . . . . . . . . . . . . . . . 41.2
2.2 Cicle de parvulari (3 a 6 anys). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42.3
3. HABILITATS BASIQUES I HABITS D’AUTONOMIA. . . . . . . . . . . 41.4
3.1 Definició d’habilitat i hàbit d’autonomia. . . . . . . . . . . . . . . . . 41.4
3.2 Tipus d’habilitats i hàbits d’autonomia que es fomenten
durant la infància. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41.4
3.2.1 Habilitats motrius. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41.4
3.2.2 Habilitats lingüístiques. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41.5
3.2.3 Habilitats cognitives. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41.5
3.2.4 Habilitats socials. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41.6
4. MODELS CURRICULARS PER A LA INTERVENCIO EDUCATIVA 41.7
6. BIBLIOGRAFIA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41.10
1. CARACTERISTIQUES GENERALS DEL PROCES EVOLUTIU DELS INFANTS EN L’ETAPA INFANTIL.
– de la dependència cap a l’autonomia
– necessitat de l’adult: alimentació, neteja,
– de la impulsivitat cap a la reflexió
– de la globalitat de la percepció del món cap a processos més diferenciats
– inici del procés d’individuació: La descoberta de sí mateix.
– iniciativa d’investigació de l’entorn.
– utilització del desplaçament: gateig, bipedestació.
– egocentrisme
– participació social
– interacció – socialització
– introducció del joc simbòlic
– construcció de la noció d’objecte
– adquisicisió del llenguatge
– adquisició d’habits d’autonomia
Considererem alumnes amb necessitats educatives especials aquells alumnes que mostren problemes en el seu procés evolutiu, en el seu desenvolupament i/o difi- cultats d’aprenentatge significativament més grans que els alumnes del seu grup d’edat.
En aquest procés evolutiu de l’infant, dos elements juguen un paper fonamental:
les persones i l’entorn
2. ORGANITZACIO I PRIORITATS EDUCATIVES.
La nova estructura del sistema educatiu organitza l’Etapa Infantil en una etapa educativa de dos cicles:
. llar d’infants (0 a 3 anys)
. Parvulari (3 a 6 anys)
2.1 Cicle de la llar d’infants (0 a 3 anys)
En aquest cicle, es preten treballar els continguts fonamentals següents:
. coneixement del cos
. domini del cos
. procés de diferenciació
. coordinació perceptiva-motriu
. desplaçament
. comunicació
Les habilitats bàsiques a aconseguir són:
. motrius
. perceptives
. lingüístiques
2.2 Cicle de parvulari (3 a 6 anys)
En aquest cicle educatiu, es preten consolidar els continguts següents:
. la capacitat d’anàlisi perceptiva del nen
. habilitats sensorio-motrius del nen
i potenciar:
. l’adquisició del llenguatge i el perfeccionament de la parla,
. l’establiment de relacions entre els objectes
. la construcció d’esquemes de coneixement
. el joc simbòlic
. el coneixement de l’entorn
. les relacions socials
. la utilització d’estratègies de coneixement: observació, manipulació, memorització, experimentació, imitació
3. HABILITATS BASIQUES I HABITS D’AUTONOMIA.
Un dels principals objectius en l’ensenyament infantil hauria de consistir en oferir al nen un ventall d’experiències i situacions d’aprenentatge relacionades amb les capacitats que contribueixen al seu desenvolupament en el moment evolutiu en que es troba l’individu com són:
. les habilitats bàsiques
. els hàbits d’autonomia
. les maneres d’actuar, les actituds, els valors
. els hàbits de convivència
3.1 Definició d’habilitat i hàbit d’autonomia.
Habilitat: capacitat relacionada amb l’aprenentatge que és necessària per desenvolupar-se i la utilització de la qual afavoreix l’evolució intel.lectual de l’individu.
Hàbit: comportament automatitzat orientat a donar seguretat i eficàcia en el desenvolupament progressiu de cada individu.
Quan l’aprenentatge d’una habilitat esdevé automatitzat podem dir que l’alumne n’ha adquirit l’hàbit.
3.2 Tipus d’habilitats i hàbits d’autonomia que es fomenten durant la infància:
3.2.1 Habilitats motrius.
Són un tipus d’habilitats bàsiques indispensables per millorar la qualitat de vida i el control de l’entorn.
Els alumnes amb problemes motrius han d’exercitar:
– el control postural correcte en funció de les seves possibilitats: control cefàlic, control de tronc, desplaçament, gateig, bipedestació.
– la marxa: assistida per una altra persona, facilitada per ajuts tècnics, autònoma però amb alguna dificultat, amb alguna dificultat motriu momentànea deguda a una immobilització temporal d’un membre o a una operació quirúrgica…
– la manipulació d’objectes
– la destresa manual: coordinació, precisió, rapidesa
– el domini de la mà
3.2.2 Habilitats lingüístiques
Són les habilitats relatives a la comunicació verbal i no verbal que permeten establir canals adients per relacionar-se amb els altres i amb l’entorn. Impliquen la utilització d’aspectes no verbals com el gest, la mirada, l’entonació i d’aspectes verbals com la utilització de la holo-frase, d’estructures cada cop més complexes i amb un vocabulari més ric.
En funció de les seves necessitats educatives, l’alumne establirà dife-rents nivells de comunicació amb els que l’envolten i utilitzarà aspec-tes verbals i no verbals.
3.2.3 Habilitats cognitives
Les competències cognitives i el judici moral de l’infant li permeten conèixer, descobrir i comprendre la realitat que l’envolta; conviure amb els problemes d’un mateix i amb els dels altres; comprendre els propis sentiments i emocions i els dels altres; utilitzar les conductes socials adients o si més no modificar-les.
L’infant amb discapacitats presenta dificultats en adquirir aquestes competències: té una comprensió parcial de la realitat que l’envolta, el procés evolutiu de l’aprenentatge de les habilitats cognitives és força lent i la utilització o possibles modificacions d’una conducta implica un aprenentatge entrenat i molt parcialitzat.
3.2.4 Habilitats socials
Les habilitats socials són “el conjunt de comportaments interpersonals que va aprenent la persona, i que configuraran la seva competència social en els diferents àmbits de relació”.
Tot aquest conjunt de conductes que va aprenent la persona li perme-tran:
– prendre decisions en funció dels interessos individuals i els dels altres,
– formar judicis crítics en diferents situacions
– compartir criteris i opinions
– resoldre situacions conflictives a nivell personal
– col.laborar amb altres
– establir relacions
La competència social seria el conjunt de conductes de caràcter assertiu que són necessàries per al desenvolupament de comportaments i actituds que poden afavorir l’autoestima, l’autonomia personal, les relacions i l’adaptació a les normes socials.
Com habilitats socials fonamentals a treballar en la Infància podriem sr tot sol. Assegurar que l’alumne pugui mostrar-se progressivament autònom en l’establiment d’objectius, en la planificació de les accions que el conduiran cap a aquests, en la seva realització i en el seu control i, en definitiva, en el que suposa autorregulació del procés d’aprenentatge, tradueix confiança en les seves possibilitats i educa en l’autonomia i en la responsabilitat. Valorar els seus resultats en relació a les seves capacitats i a l’esforç realitzat és probablement l’únic que cal fer, i fomentar l’autoestima i la motivació per continuar aprenent.
Tot això s’inscriu en el marc d’unes interaccions caracteritzades pel respecte mutu i pel sentiment de confiança que proporcionen.
Unes interaccions presidides per l’afecte, en què hi cap la possibilitat d’equivocar-se i de modificar, en les quals troben també el seu lloc l’exigència i la responsabilitat, la rivalitat i la companyonia, la solidaritat i l’esforç. En el curs d’aquestes interaccions i moltes d’altres que s’estableixen dins i fora del marc escolar es forgen i s’eduquen les persones en totes les seves capacitats.
3. BIBLIOGRAFIA
– COLL, C.; PALACIOS, J.; MARCHESI, A.:
Desarrollo Psicológico y Educación.
Alianza Editorial, 1990.
– DICAPRIO, N.S.:
Teoría de la Personalidad.
Ed. Interamericana, 1976.
VV.AA.
El Constructivismo en el aula.
Ed. Graó, 1993.
GNITIVA DE LA CONDUCTA. EL PAPER
DE L’EMOCIO. PROCESSOS D’AUTODETERMINACIO . . . . . . . 84.6
3. BIBLIOGRAFIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84.8
1. L’ESSER HUMA COM A SUBJECTE ACTIU I MOTIVAT
ccionar:
– les habilitats que fomenten l’autonomia del nen i el saber expressar els seus sentiments i opinions: hàbits de neteja, de vestir-se i desvestir-se, d’alimentació, de domini del cos en funció de les se- ves possibilitats.
– les habilitats que potencien la comunicació amb els altres.
– les habilitats que faciliten la convivència, amb el conseqüent coneixement de les normes socials.
– les habilitats que afavoreixen el respecte per l’entorn
– els hàbits de treball ( ordre, compte, destresa…)
4. MODELS CURRICULARS PER A LA INTERVENCIO EDUCATIVA.
L’adquisició d’habilitats és un objectiu fonamental abordat tant des de l’ensenyament ordinari com en les adequacions curriculars individualitzades per als alumnes amb necessitats educatives especials.