Icono del sitio Oposinet

Tema 45 – El Treball cooperatiu i la interacció social.Tècniques d’anàlisi i abstracció grupal

Sumari: Pàg.

1. INTRODUCCIO. . . 56.2

2. LA COOPERACIO COM A APRENENTATGE. 56.3

3. TECNIQUES D’ANALISI I D’ABSTRACCIO GRUPAL. 56.6

4. TECNIQUES AUXILIARS. SISTEMES DE VISUALITZACIO

5. BIBLIOGRAFIA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56.10

1. INTRODUCCIO.

Els procediments escolars d’educació moral en un sentit ampli i de treball cooperatiu en un marc més restringit són molts i variats però cap d’ells pot substituir ni té l’eficàcia de les experiències reals i directes que ofereix la vida col.lectiva.

En aquest sentit, el treball cooperatiu ha d’ésser entès dins l’àmbit de l’educació moral i, en definitiva, amb la finalitat d’una participació de nois i noies entesa com a mitjà recurrent en totes les propostes progressistes d’educació cívica, social i moral.

Les relacions que estableixen entre els alumnes i entre ells i els seus professors, en el marc del treball cooperatiu, constitueixen una font bàsica d’aprenentatges morals, que a més deposen l’àmbit estricte de l’àmbit escolar.

Tot i aquesta sobredimensió, cal tenir present que l’educació moral a través de totes les àrees del currículum ha de començar per la creació d’un clima escolar democràtic. Es a dir, una organització de l’aula i de l’escola basada en la participació de tots els implicats, de manera que sia possible la lliure discussió de tots els temes que sorgeixen en aquestes situacions, la presa de decisions, l’adopció de normes i de solucions raonades i consensuades dels conflictes discutits.

Així doncs, podem parlar d’un treball cooperatiu com a clau de l’educació moral doncs una escola democràtica i progressista només pot ser‑ho aquella que assumeix un plantejament basat en la igualtat i que persegueix la integració de tots els seus alumnes I aquest plantejament només pot ésser assolit amb un funcionament cooperatiu que permet desenvolupar activitats participatives i habilitats comunicatives amb la finalitat de reformar els propis sentiments i els dels altres.

Així doncs, entenem el treball cooperatiu en una doble vessant:

a. Com a clau de l’educació moral i de les propostes curriculars que permeten desenvolupar‑la.

b. Com a marc fonamental de funcionament de tot un exercici educa­ dor assumit pel centre i font d’aprenentatges, però amb la clara consciència d’un “bagatge” extern que depassa les seves respon­ sabilitat.

2. LA COOPERACIO COM A APRENENTATGE.

En el marc d’un centre que es planteja l’educació moral i el treball cooperatiu, cal en primer terme una anàlisi acurada de què implica la responsabilització en el funcionament col.lectiu i democràtic en les circumstàncies concretes i singulars que suposen el context d’un centre específic i determinat.

Realitzada aquesta primera anàlisi contextualitzadora caldrà centrar aquesta tasca reflexiva en els alumnes concrets amb les seves característiques diverses i condicionants particular; es tracta ‑mitjançant una observació acurada‑ de delimitar en quin moment es troben tots i cadascun d’ells en el procés ‑alhora cognitiu‑ de desenvolupament d’actituds fonamentadores del treball cooperatiu i dels valors assumits pel centre en un primer moment, en el Projecte Educatiu propi.

D’alguna manera, haurem de “situar” cada alumnes i/o col.lectiu en un moment o lloc concrets de comportaments que oferim a continuació:

Regulació col.lectiva

‑ Coneixement, acceptació, respecte de les normes establerts

‑ Comprensió dels motius i finalitats de les normes; valoració crítica de les normes

‑ Participació en l’elaboració i modificacions de les normes i acords

‑ Regulació en el compliment i desenvolupament de les normes i acords establerts.

Intercanvis verbals, presa de decisions de grup

‑ Demanar la paraula, respectar el torn de paraules

‑ Escoltar amb atenció

‑ Respectar les opinions dels altres

‑ Demanar opinions, expressar les opinions de manera coherent

‑ Preparar els debats, les reunions

‑ Prendre decisions per consens, argumentant i valorant les pos- sibilitats

Treball cooperatiu

‑ Expressar opinions, desitjos, necessitats

‑ Demanar ajut en cas de dificultat

‑ Esforçar‑se en conèixer els altres amb qui es coincideix en les activitats d’estudi, de treball i d’oci.

‑ Oferir pertinences personals, ajuts per a tasques concretes

‑ Acceptar les responsabilitats encomanades

‑ Respectar el treball, iniciatives i intervencions dels altres — Fixar metes comunes

‑ Definir els problemes, anticipar necessitats de grup

‑ Proposar solucions als problemes del grup

‑ Participar en la planificació de les tasques col.lectives i correspon­sabilitzar‑se en el procés.

‑ Rendir compte de les tasques encomanades

‑ Acceptar les pròpies limitacions i les dels altres

‑ Animar i exigir els altres segons les seves possibilitats

‑ Fer el seguiment del pla d’actuació traçat

‑ Celebrar els èxits aconseguits col.lectivament

‑ Valorar el treball realitzat

De la lectura de la llista anterior se’n desprenen diversos graus de dificultat doncs evidentment no és el mateix expressar opinions que valorar i i interpretar les necessitats d’un grup i proposar solucions de manera personal als seus problemes, la qual cosa no vol dir que no s’hagi d’encoratjar els més petits en aquest sentit.

Si cal que enfront la tasca d’observació de la realitat particular del centre, dels col.lectius que l’integren i dels alumnes en particular, puguem situar quin és el moment ocupat en el procés i quines són les fites que cal assolir o reformular.

Lògicament, correspondrà a cada equip pedagògic i a cada mestre les decisions sobre el grau i tupis d’aprenentatge que correspon a cada moment i a cada període concret de la programació pel conjunt d’alumnes d’un grup i pels alumnes amb necessitats educatives especials en particular.

Aquesta programació s’haurà de basar en la claredat d’uns objectius concrets i constants i en períodes de temps concrets i curts en relació a d’altres aprenentat­ges, és a dir, en relació a la programació general.

En aquest marc la igualtat de tracte dels alumnes consisteix en la intervenció pedagògica diferenciada segons capacitats, interessos i necessitats personals. Així es farà palesa la igualtat de drets i possibilitats de l’alumnat que en realitat contribueix a una preparació per a l’exercici i defensa d’aquests drets.

Dins del procés de treball cooperatiu ‑considerat com un aprenentatge, per tanmateix com una manera o estil d’aprendre‑ podem trobar alguns moments que són clau:

1. La formulació d’objectius

2. La concreció de tasques

3. El repartiment de responsabilitats

4. L’anàlisi dels mitjans i recursos disponibles

5. L’elaboració de normatives, el seguiment del procés

6. L’avaluació del procés dels resultats

En el desenvolupament d’aquest procés, la funció de l’educador serà la d’animador i la d’anar resituant el procés en vies realistes i reconduir‑lo en cas que calqui, cosa que el fa copartícep mateix del procés i membre del col.lectiu.

3. TECNIQUES D’ANALISI I ABSTRACCIO GRUPAL.

Qualsevol abordatge del treball cooperatiu, ja sia com a aprenentatge o com a font d’aprenentatges cal que tingui present que l’esquema per un treball programat basat en l’enfocament sòcio‑afectiu ha de passar per una sèrie d’estudis.

Així, la “resolució de conflictes intragrupals” es converteix en treball programat que consta d’una sèrie d’estadis, que podrien ésser els següents:

1. Creació d’ambient de grup i foment de l’apreci i l’autoconfiança.

Un treball cooperatiu exigeix que el grup sigui harmònic i que, tot respectant les individualitat, funcionant com una col.lectivitat.

En aquest context caldrà buscar, de forma graonada, que:

‑ els membres es coneguin

‑ s’agafin confiança

‑ s’afirmin com a individus

‑ s’apreciïn i s’auto‑apreciïn per contrarestar la “cultura dels menys­ preu”.

Per fer‑ho, es pot recórrer a tècniques com les següents:

‑ Jocs de presentació i coneixement, adreçats a aconseguir aprendre els noms, desitjos, afeccions, qualitats,… dels membres.

‑ Jocs de confiança, adreçats a aconseguir vincles de confiança entre els membres tot fent que, poc a poc, hom confiï en els altres i senti la necessitat que existeixin possibilitats de cooperació amb ells.

‑ Jocs d’afirmació i apreci, que ens recordin que tots tenim qualitats positives, que ens facin abandonar les actituds defensives i ens permetin mostrar‑nos confiats en la pertinença al grup.

2. Foment de la capacitat de comunicar i compartir sentiments i idees

Cal, en un grup, obrir tots els canals de comunicació possible i, a més, millorar la capacitat d’escoltar i transmetre sensacions, idees, sentiments, informacions.

A més, per resoldre un conflicte cal tenir ben present la percepció que l’altre té del problema i això exigeix ser capaç de comunicar‑se amb eficàcia.

3. Desenvolupament de la capacitat de prendre decisions a ser possible de

forma consensuada, no jeràrquica i no sexista.

Aquest és un dels punts claus del procés, car molts problemes del grup poden desaparèixer si les decisions que afecten la totalitat dels membres es poden prendre de forma àgil i eficaç pel conjunt del grup i no per alguns dels seus membres.

4. La resolució de conflictes.

Es tracta d’aprendre a descobrir els conflictes i, alhora, de gosar enfron­tar‑nos‑hi per tal de resoldre’ls de forma adient. Per aprendre‑ho cal emprar una sèrie d’eines com ho poden ser les tècniques de visualització que veurem més endavant.

Un esquema senzill de treball podria ser el següent:

‑ Visualitzar el conflicte

‑ Descriure’l

‑ Reconèixer les diverses causes i percepcions en jocs

‑ Generar solucions possibles

‑ Triar algunes solucions possibles

‑ Representar les solucions possibles

– Triar‑ne una, després d’avaluar‑les

‑ Dur‑la a la pràctica durant un temps

‑ Avaluar‑ne el resultat

Un altre abordatge propi del treball cooperatiu, seria en de la Presa de decisions per consens, que tanmateix pot seguir una sèrie d’etapes o estadis.

1. Definició del problema‑conflicte pels afectats, que inclouria una prèvia reflexió sobre la necessitat d’abordatge del problema i de la possessió d’informació necessària

2. Significació emocional del conflicte per als implicats

3. Creació de possible solucions mitjançant la participació creativa de tots

4. Selecció i síntesi de les propostes

Es tracta que un cop exposades totes les idees, ajustar‑les, integrar‑les, combinar‑les per tal d’aconseguir una o més propostes ben treballades i realitzades

5. Elecció d’una de les propostes

6. Delimitació dels aspectes pràctics: responsabilitat concreta. Realització

7. Avaluació de resultats: que va més enllà ‑car la inclou també ‑ de la reflexió individual i aïllada.

4. LES TECNIQUES AUXILIARS. SISTEMES DE VISUALITZACIO.

El treball cooperatiu obre el marc, on de fet es desenvolupa, de la interacció social. En aquest marc es poden presentar situacions que guiades per la seva mateixa dinàmica, poden necessitar de l’aplicació de diverses tècniques auxiliars.

En citarem a continuació algunes:

a. Els jocs cooperatius: Així com activitats on la col.laboració de tots els participants és un element cabdal. Són activitats que qüestionen els mecanismes dels jocs competitius i ajuden a relaxar el grup, a superar el moment de tensió i alhora permeten una avaluació posterior de la situació viscuda.

b. Les tècniques de visualització: Són les que tenen com a objectiu “veure” amb més distanciament problemes, conflictes, sentiments, és a dir, que permeten surar de forma poc forçada sensacions i passions interiors. Entre aquestes trobem, entre d’altres:

B.1 Jocs de rol: Que en temps real permeten viure experimental­ ment una situació o acció en que es poden trobar els partici­pants per tal de vivenciar‑la de forma global amb l’intel.lecte i els sentiments.

B.2 Jocs de simulació: que en un temps fictici (més curt que el de la realitat que simula) permeten viure experimentalment accions passades, situacions molt allunyades de la nostra vida quotidiana, problemes i conflictes del nostre entorn immediat… per tal d’ava­luar‑ne després, amb l’ajut sovint d’observadors/es, el nostre comportament, individual i de grup, i treure’n conse­qüències aplicables a la realitat simulada.

B.3 Les dramatitzacions

c. Les tècniques de diàleg, debat, etc.

Cal però, no oblidar‑se d’avaluar aquestes activitats per tal que els/les participants recordin o entenguin que tenien una intenciona­litat, que hi ha un fil conductor que lliga les activitats que de vegades es proposen, així com les circumstàncies, actituds i conductes que s’hi han vist involucrades.

5. BIBLIOGRAFIA.

– GRASA,Educació i Drets Humans. Idees i propostes.

Centre Unesco. Barcelona (1989)

– AJUNTAMENT DE BARCELONA:ABC d’Educació per la Pau Perifèria. 1990

– GOMEZ ALEMANY, I.:Actituds, Valors i Normes. Materials Curriculars. 1992

– PUIG, J. M. i MARTINEZ, M.:Educación Moral y Democracia. Laertes. Barcelona, 1989.

Salir de la versión móvil