Tema 67 – La col.laboració de mestres i pares d’alumnes amb necessitats educatives especials. Programes educatius formals per a desenvolu­par a la llar.

Sumari. Pàg.

1. INTRODUCCIO. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79.2

2. MARC LEGAL. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79.2

3. LA COL.LABORACIO ESCOLA-PARES. . . . . . . . . . . . . . . . . . 79.3

4. LACOL.LABORACIO ESCOLA-PARES DE NENS

AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS. . . . . . . . . . . 79.4

5. AVANTATGES DE LA COL.LABORACIO ESCOLA-FAMILIA. . . 79.4

6.- PROGRAMES EDUCATIUS FORMALS PER A DESENVOLUPAR

A LA LLAR. Alguns exemples. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79.6

6.1 El treball amb o de la família del disminuït físic. . . . . . . . . . 79.6

6.2 El treball amb la família del deficient visual. . . . . . . . . . . . . 79.7

6.3 El treball amb la família del deficient auditiu. . . . . . . . . . . . 79.8

6.4 El treball amb la família del deficient mental. . . . . . . . . . . 79.8

7. BIBLIOGRAFIA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79.9

1. INTRODUCCIO.

La família constitueix el primer context socialitzador del nen perque és on es realitzen els primers aprenentatges, on s’estableixen els primers vincles emocionals que són fonamentals per la vida futura i on es propicia la incorporació d’hàbits i conductes bàsiques.

Per tant l’entorn familiar i concretament els pares poden afavorir el desenvolupa­ment cognitiu del nen sempre i quan reuneixi uns condicions favorables per la comunicació, per l’afectivitat i per a l’estimulació.

Per tant, la relació família-escola ha de fomentar la col.laboració entre ells, facilitar-los informació mútuament, augmentar comprensió entre ells i potenciar la seva relació alhora que tant l’escola com a les famílies intenten educar als nens en els valors com l’acceptació de la diversitat, l’esforç personal, la responsabilitat, la tolerància, la cooperació, l’autonomia, el respecte envers les persones i l’entorn , l’autoestima, la generositat…

2. MARC LEGAL.

En el preàmbul de la LOGSE ja es fa referència a:

” Cap reforma consistent, encara més si és tracta de l’educativa, no es pot arrelar sense l’activa participació social. Particularment rellevant per la consecució dels seus objectius és la participació dels diferents sectors de la comunitat educativa, especialment dels pares, professors i alumnes.”

i concretament en l’article 2 d’aquest llei es diu:

” 1. El sistema educatiu tindrà com a principi bàsic l’educació permanent. Per aquesta raó, prepararà als alum­nes perquè aprenguin per ells matei­xos i facilitarà a les persones adultes la seva incorporació als diversos ensenyaments.”

” 3. L’activitat educativa es desenvo­luparà a partir dels principis se­güents:

a) La formació personalitzada, que propiciï una educació inte- gral pel que fa a coneixements, destresses i va­lors morals dels alumnes en tots els àmbits de la vida, personal, familiar, social i professional.

b) La participació i col.laboració dels pares o tutors per tal de contribuir a una millor consecució dels objectius educatius.

3. LA COL.LABORACIO ESCOLA-PARES.

Per tant la participació i col.laboració dels pares a l’escola es recull en el Projecte Educatiu del Centre i es concreta en el Consell Escolar i les Associacions de Pares, a nivell insti­tucional. En algun centre, existeix també una escola de pares.

Les funcions del Consell Escolar serien principalment les següents:

– Elecció de l’Equip Directiu del centre

– Aprovació i avaluació de la Programació general del centre.

– Aprovació del pressupost del centre.

– Supervisió de l’activitat general del centre pel que fa als aspectes administra­ tius i als aspectes docents.

– Aprovació del Règim Intern.

– Resolució dels conflictes i aplicació de les sancions.

– Promoció del millor ús i aprofitament de les instal.lacions i vetllar per la seva conservació i renovació.

Referent al Projecte Educatiu de centre, els pares com a pares han d’analitzar i intentar objectivar al màxim els valors que creuen que s’han de prioritzar en el seu centre i per als seus fills i fer aportacions des del punt de vista pràctic als principis educatius plantejats.

A més a més els pares participen a l’escola a les reunions de pares convocades pel centre, a les entrevistes individuals convocades pel tutor del seu fill i coneixen l’evolució dels aprenentatges del nen tant per aquestes entrevistes com pels informes individuals i/o butlletins de notes que es realitzen periòdicament.

4. LA COL.LABORACIO ESCOLA-PARES DE NENS AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS.

En el moment en que un nen amb nee ha d’ésser escolaritzat, l’Equip d’Assessora­ment i Orientació psicopedagògica ha d’elaborar prèviament un dictàmen d’esco-larització, informe tècnic que permetrà a la Inspecció d’Ensenyament determinar quin centre escolar és el més adequat per aquest nen respectant al màxim les pre-ferències dels pares.

Aquests però tornen a reviure tot un procés de diagnòstic i afloren altra vegada totes les pors i angoixes que suposa aceptar la realitat i també neixen tot un ventall d’expectatives davant de la nova situació.

Un cop l’alumne és a l’escola, els professionals vinculats a la tasca educativa d’aquest infant i principalment el tutor organitzen l’adequació curricular individualit­zada que cal per garantir-li la millor resposta educativa. En aquesta tasca, es demana la col.laboració dels pares per:

– crear les condicions favorables per augmentar la disposició del nen a l’hora d’aprendre.

– potenciar les activitats que el nen és capaç de fer.

– assegurar una continuitat en l’actitud davant els aprenentatges.

– consolidar els aprenentages en una reeducació continuada.

– afavorir les activitats esportives i lúdiques en les que el seu fill pugui participar.

– etc.

5. AVANTATGES DE LA COL.LABORACIO ESCOLA-FAMILIA.

Podriem dir que els avantatges d’aquesta col.laboració serien:

– l’escola pot conèixer les expectatives dels pares i les seves reaccions.

– els pares poden conèixer altres aspectes relacionats amb la problemàtica dels

seus fills.

– els pares i els mestres treballen per aconseguir els mateixos objectius.

– l’escola podrà orientar amb més facilitat als pares en relació a decisions que hagin de prendre.

– l’escola podrà ajudar als pares a saber donar més autonomia al seu fill.

Moltes vegades però, els mestres es queixen dels pares en relació a la seva apatia envers actes que realitza l’escola per a ells i a la falta de responsabilitat vers les coses que incumbeixen al seu fill, també acusen als pares que només contacten amb els mestres en situacions excepcionals quan hi ha algun problema i que els hi costa centrar-se en el problema principal i sovint es perden en els detalls i afegeixen que els pares són força reacis al canvi.

A la vegada els pares d’alumnes amb nee es queixen de la poca implicació del docent ja que un nen amb dificultats genera molta feina, que alguna vegada s’imputa el fracàs dels resultats de l’alumne a la família i no es valora cap tipus d’aportació de la família que per petita que sigui potser ha estat molt costosa de fer, que no els hi arriba prou informació, etc.

Així podriem afirmar que cal afavorir una formació per als mestres per garantir un diàleg vàlid amb els pares i una formació per als pares per tal que coneguin millor el que passa a l’escola, fet que propiciarà un major respecte per uns pares ben informats i responsables de l’educació dels seus fills.

Als pares d’un nen amb nee els hi costa delegar a una persona externa de l’entorn familiar una tasca tant important com l’educació d’aquest infant i moltes vegades en primers moments es generen situacions de desconfiança i fins i tot s’arriba a pensar que el mestre és un incompetent. Per això és fonamental establir un diàleg sincer entre el mestre i els pares per comprendre millor al nen i orientar el més adequadament possible els seus aprenentatges.

Per tant per que les relacions pares-mestres fossin immillorables:

1. Els pares s’haurien de comprometre’s a prendre part a les consultes individuals i col.lectives que fan als mestres als pares, a respectar les decisions del centre, a animar als seus fills a realitzar el treball de l’escola, a defensar els reglaments de l’escola i a fer-los respectar pels seus fills, etc.

2. Els mestres haurien d’informar als pares en relació a les finalitats pedagògiques que es pretenen obtenir amb l’alumne, de seguir individualment el procés d’aquest alumne i de garantir-los-hi una orientació durant la seva escolaritat.

6. PROGRAMES EDUCATIUS FORMALS PER A DESENVOLUPAR A LA LLAR. Alguns exemples.

Els programes educatius formals per a desenvolupar a la llar haurien de tenir els següents requisits:

– estar orientats pel mestre.

– treballar els mateixos objectius però amb diferents materials.

– aprofitar les situacions que es donguin a casa.

– treballar continguts que s’han de consolidar o que estan a punt de ser adquirits.

– no forçar al nen, fer-ho com a joc.

6.1 El treball amb o de la família del disminuït físic.

La família del disminuït físic és un puntal molt important de cara a la seva integració, la qual l’ha d’acceptar tal com és, amb les seves limitacions i, sobretot, amb les seves possibilitats.

La família l’ha d’ajudar a valer-se i ser independent i també ha d’intentar compensar la continuitat del tractament mèdic. De tota manera, no se l’ha de protegir, viciar o rebutjar per la qual cosa, a nivell familiar, se li ha d’exigir la mateixa disciplina que a qualsevol nen i se li assignarà activitats domèstiques que pugui cumplir i se’l castigarà o premiarà com als seus germans.

Alhora se li fomentarà el gust per activitats socials al seu abast, tant esportives com serien la natació, psicomotricitat, etc, que l’ajuden en la seva reeducació, com lúdiques com serien festes socials, esplais, excursions, etc que potencien la seva integració social.

Com a tasques que afavoreixen la psicomotricitat tindriem jugar amb plastelina, fer collarets, trencar paperets, i activitats de botonar o desbotonar la camisa, la bata, etc; i com a tasques que afavoreixen l’esquema corporal, la lateralitat i l’orientació espacio-temporal, tindriem parar la taula, treballar els ritmes, cumplir ordres,etc.

6.2 EL TREBALL AMB LA FAMILIA DEL DEFICIENT VISUAL.

La relació escola-família és indispensable per tal d’assegurar una continuitat en el procés de desenvolupament del nen amb problemes visuals, per exemple per animar-lo constantment a desplaçar-se amb la finalitat que vagi integrant diferents referències que li permetin controlar el seu espai, per disminuir l’actitud sobreprotectora que els pares professen cap al seu fill amb dèficit visual.

La família té un paper fonamental en el desenvolupament del nen cec o deficient visual per la qual cosa cal que se li ofereixi una orientació i un suport adequats:

– que l’ajudin a acceptar a l’infant amb la seva deficiència i a superar possibles crisis que pugui desencadenar aquest procés d’acceptació.

– que li ofereixin criteris evolutius i educatius que permetin al seu fill un procés de desenvolupament el més normalitzat possible.

– que li facilitin un assessorament en relació a les actuacions educatives més adients a realitzar en cada moment clau del procés de desenvolupa­ment del seu fill.

– que l’aconsellin ajuts externs a nivell psicològic si es creu necessari.

Com a activitats a fomentar a casa podriem triar:

– fomentar el reconeixement d’objectes a través de la manipulació.

– col.laborar en tasques domèstiques al seu abast.

6.3 El treball amb la família del deficient auditiu.

Com a característiques generals, serien les mateixes que s’han exposat pel nen amb deficiència visual i pel que fa les activitats concretes a fomentar a la llar, podriem considerar les activitats que fan referència a millorar el vocabulari bàsic que e l nen treballa a l’escola, la verbalització de diferents accions que realitzi, la pràctica de la utilització de les mans com a complements de llenguatge oral, etc.

6.4 El treball amb la família del deficient mental.

Per al nen amb deficiència mental, s’ha de recolzar qualsevol activitat que potenciï la seva autonomia personal i que clarifiqui la seqüència de les accions que realitza, se l’hauria d’ajudar en qualsevol acció cognitiva potenciant un raonament i assegurant un procés de realització malgrat es fagi més lentament, etc.

7. BIBLIOGRAFIA.

– GUINEA,C i altres:

L’escola oberta al nen cec.

Fundació Caixa de Pen­sions,1984

– CNREE:

Las necesidades Educativas Especiales en la Reforma del Sistema Educativo. Las necesidades educativas especiales del niño con deficiencia motora.

M.E.C., ­1990.

– VLLALTA,M; TSCHORNE,P; TORRENTE,M.:

Los padres en la escuela.

Ed.Laia. Barcelona,1987.

Publicado: marzo 10, 2015 por Santiago

Etiquetas: Tema 67 orientación educativa