Programacion didáctica en Catalan

1. JUSTIFICACIÓ

Decroly deia: “Mira les butxaques d’un infant i sabràs què és el que l’interessa”.

La programació que es presenta, formada per 9 unitats didàctiques, tal i com estableix la Resolució EDU/6/2010, de 4 de gener, de convocatòria de concurs d’oposició per a l’ingrés a la funció pública docent, aposta per la creació d’expectatives d’aprenentatge per a l’alumnat, amb activitats dotades d’interès i significat tal i com expressa la cita de Decroly i com reflexa el Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil, DOGC Núm.5216, 16 de setembre de 2008, en el seu annex.

Es parteix de la concepció d’educació que inclou el mateix Decret 181 i que defineix l’educació infantil com “una etapa educativa en la qual els infants han d’anar desenvolupant aquelles capacitats que els farà possible viure relacions afectives segures amb si mateixos i amb els altres; conèixer i interpretar l’entorn; anar adquirint uns instruments d’aprenentatge i un grau d’autonomia que els permetrà anar formant part d’una societat multiculturalment organitzada i interculturalment viscuda”.

Prenent també com a referència la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació i la seva concreció en el currículum, anteriorment esmentat, es presenta una programació que treballa les tres àrees de coneixement establertes per al segon cicle d’educació infantil, creant espais d’aprenentatge globalitzats i establint relacions entre els continguts de les diferents àrees.

La programació presentada s’adreça al segon curs del segon cicle d’educació infantil, P4, i proposa un treball que parteix dels coneixements prèviament adquirits pels infants, a partir dels quals es construeixen nous significats i es fomenta la seva aplicació a noves situacions. Així, la finalitat última d’aquesta programació és aconseguir que els infants s’impliquin en vivències i activitats que permetin incorporar nocions, habilitats, actituds, valors i normes relacionades amb el seu entorn i la seva persona, de tal manera que les dades que obtinguin les puguin aplicar en altres contextos.

M’agradaria fer esment, per una banda, de la importància que pren el treball corporal en aquesta programació i més específicament a la UD 4 No ho tirem, juguem-hi!, on es fomenta l’experimentació de vivències corporals en els nens i nenes per afavorir una mobilització en el seu psiquisme, a partir de la tendència dinàmica de la psicomotricitat, iniciada per autors com Lapierre o Aucuturier[1].

Per una altra banda, remarcar el paper que prenen les noves tecnologies a la programació, que s’integren en les activitats, sempre al servei de l’aprenentatge com una eina més inclosa en el procés educatiu. Trobem, en aquest cas, un clar exemple en la UD 1 El nostre bloc, on s’integra l’ús de les Noves Tecnologies en el desenvolupament de les rutines diàries.

Per últim, cal tenir en compte que per al desenvolupament de la programació és fonamental la col·laboració estreta entre el centre i la família, un aspecte que expressa el Decret 181/2008 en el seu article 3 i la Llei 2/2006 en el seu preàmbul.

2. CONTEXTUALITZACIÓ

2.1. CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE

La programació que es presenta ha estat pensada per aplicar-la a l’escola El Roquissar, d’Altafulla, que depèn, com a escola pública, del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya mitjançant la seva Delegació Territorial d’Ensenyament a Tarragona.

El centre va néixer degut a l’augment de població que va experimentar el municipi i, com a conseqüència, la població escolar de La Portalada, l’única escola que hi havia a Altafulla fins el moment. El Roquissar va començar el curs 2006/07 en un mòdul prefabricat al pati de l’escola La Portalada, per ocupar l’edifici nou al curs següent.

Segons el resultat d’una enquesta realitzada pel mateix centre, l’estructura familiar predominant, és la del nucli familiar format pels pares amb dos fills/es, tot i que hi ha un tant per cent elevat de famílies amb un únic fill/a. Quan a la formació acadèmica, predominen els pares/mares diplomats/des o llicenciats/des, dedicats principalment al sector terciari, amb un grup nombrós de mares dedicades a les tasques domèstiques. En referència a la llengua vehicular utilitzada per les famílies quedaria de la següent manera: un 54% de famílies bilingües català/castellà i un 35% el nombre de famílies de parla catalana.

Actualment figuren empadronats al municipi d’Altafulla més de 4500 habitants. A l’estiu, però, la població pot arribar a multiplicar-se per cinc, ja que l’oferta turística és variada i important.

L’escola esta situada a la partida municipal El Roquissar, a tocar del pavelló municipal d’esports i de l’institut del municipi. Pel que fa als serveis públics i socials trobem, l’Alberg Casa Gran, l’Esplai Tercera Edat, el Consultori Mèdic, l’Ajuntament, que disposa d’assistència social per ajudar a totes aquelles persones que necessiten els seus serveis, la Biblioteca Municipal, dues llars d’infants municipals, l’escola municipal de música i l’escola d’adults. A nivell col·lectiu, Altafulla destaca pel seu gran nombres d’associacions i entitats, que donen una gran vitalitat al municipi.

L’escola compta amb 3 unitats d’educació infantil, una per cadascun dels tres nivells, i 4 unitats d’educació primària, ja el cicle mitjà està agrupat, així com el cicle superior. El total de mestres del centre és de 7 tutors, una especialista de música, una mestra d’educació especial, una especialista d’anglès amb reducció d’un terç de jornada, un especialista d’anglès que complementa aquest terç i dues mestres de suport amb dedicació de mitjà jornada. El treball en equip i la coordinació del claustre s’articulen a través de les diverses reunions d’equip directiu, claustre, cicle i comissions. Pel que fa als serveis externs, el centre compta amb l’assessorament d’una psicopedagoga de l’EAP que ve a l’escola un cop per setmana i de l’educadora social del Consell Comarcal.

Pel que fa als principals trets d’identitat, podem definir la nostra escola com:

– Catalana: Empra el català com a llengua pròpia i vehicular d’ensenyament i aprenentatge, tal i com expressa el Decret 181/2008, més concretament en el seu article 4.

– Aconfessional i pluralista: Respecta les diferents maneres de pensar i és oberta a tothom. Educa per a la llibertat, la responsabilitat i per l’adquisició d’hàbits i conductes que fan dels seus membres persones socials dignes de la comunitat on viuen.

– Coeducadora i no sexista: Educa per la convivència i respecte als altres, sense cap mena de discriminació per raó de sexe.

– Integral: Escola que descobreix en el treball les aptituds de cadascú, aprenent a desenvolupar totes les capacitats personals i a respectar les dels altres. Predomina l’aspecte formatiu de la persona per sobre l’informatiu. La comunitat educativa estimula i potencia el desenvolupament integral de l’alumnat tenint en compte les característiques personals que fan únic/a a cada alumne/a.

– Socialitzadora: Educa en les estratègies per resoldre les dificultats i per conscienciar dels drets i deures que comporta la vida en societat, fugint de l’estricta competitivitat.

– Dialogant: Afavoridora del diàleg, mantenint una relació real i efectiva entre els pares, mestres, alumnes i altres professionals implicats a la comunitat escolar, per mitjà dels representants elegits per cada un d’aquests estaments.

– Oberta a la participació: Es valora com a fonamental la participació de l’alumnat en totes les tasques d’aprenentatges i en les diferents activitats, i es fomenta el treball individual i en equip.

Es facilita que el professorat, pares, treballadors no docents i alumnes participin en la gestió del centre, segons la legislació vigent.

– Democràtica: Estimula els valors d’una societat democràtica. El mestre ha de poder donar la seva posició personal, sense adoctrinar.

– Ofereix un ensenyament personalitzat, actiu, crític i de qualitat: Escola que aspira a un ensenyament de qualitat i personalitzat, que ensenyi a aprendre, a consultar i a adaptar-se a la constant evolució social (aprenentatge significatiu). Escola que vol aconseguir que es valorin els fets amb visió crítica, fomentant l’observació, la investigació, l’anàlisi, la síntesi, l’ autoavaluació i l’ aprendre del propi error.

2.2. GRUP CLASSE

El grup dels Gossos, de P4, està format per 26 alumnes, dels quals 16 són nens i 10 són nenes. És un grup força cohesionat, ja que és el segon any que estan junts, tot i que aquest curs compta amb dos nous alumnes. La diversitat en el grup és important, aquest curs s’ha incorporat la Siham, una nena marroquina que no havia cursat P3 i que ja té dos germans al centre.

Aspectes evolutius a destacar de la classe dels gossos:

– Des del punt de vista cognitiu: es produeix una progressiva descentració i coordinació interna del pensament. Els infants poden centrar-se en dues dimensions successives i són capaços de diferenciar entre el seu coneixement i el dels altres.

– Des del punt de vista motriu: la motricitat grossa experimenta un desenvolupament total, relacionat amb la necessitat de moure’s. S’inicia la lateralització i el nens i nenes poden començar a identificar les característiques de les diferents parts del cos i de les relacions espacials. Pel que fa a l’esquema corporal i, gràcies al domini de la motricitat fina, l’infant és capaç de representar la figura humana, a través de la qual podrem comprovar com evoluciona l’esquema corporal.

– Des del punt de vista afectiu: fora de la família, el grup d’iguals va prenent importància; la seva influència és significativa pel que fa al coneixement de l’autoestima, l’adquisició del rol sexual, les destreses socials i el sentiment de pertinença al grup. En aquesta edat els nens i nenes es preocupen per les opinions i sentiments dels altres.

– Des del punt de vista lingüístic: el llenguatge experimenta un avenç vertiginós en tots els seus aspectes. El seu vocabulari augmenta de forma espectacular, les frases són més llargues i complexes i comencen a dominar aspectes de la gramàtica. Els agrada molt parlar i, especialment, preguntar.

– Des del punt de vista de relació i inserció social: les relacions amb el grup d’iguals són més àmplies i significatives, passen a tenir implicacions morals amb competència comunicativa. Augmenta la participació en activitats associatives i de col·laboració, disminuint el joc paral·lel i l’observació passiva.

3. ASPECTES LEGISLATIUS I DIDÀCTICS

3.1. MARC LEGISLATIU

La programació que es defensa té uns referents legislatius molt clars, que ens serveixen com a punt de partida per justificar el perquè de moltes actuacions i per emmarcar la pràctica educativa.

En destaquem:

– Constitució espanyola, de 1978 i, concretament, el seu article 27, on es proclama el dret fonamental a l’educació que tenen tots els individus.

– Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació.

– Reial Decret 1630/2006, de 29 de desembre, pel qual s’estableixen els ensenyaments mínims del segon cicle de l’Educació Infantil.

– Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil, DOGC Núm.5216, 16 de setembre de 2008.

– Ordre EDU/484/2009, de 2 de novembre, del procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació del segon cicle de l’educació infantil.

– Resolució del 29 de maig relativa a l’organització i el funcionament dels centres públics d’educació infantil i primària i d’educació especial per al curs 2009-2010.

3.2. MARC CURRICULAR

El Decret 181/2008, de 9 de setembre, atenent a l’article 131 de l’Estatut d’Autonomia, que expressa la competència de la Generalitat de Catalunya en relació amb els ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil, estableix l’ordenació curricular corresponent a aquest cicle.

Així, els aspectes principals que decreta en els diferents articles són:

Article 1: Principis generals

L’etapa d’educació infantil s’organitza en dos cicles, de tres cursos cadascun, el primer (0-3 anys) i el segon (3-6 anys).

Article 2: Finalitat

La finalitat de l’educació infantil és contribuir al desenvolupament emocional i afectiu, físic i motor, social i cognitiu dels infants, proporcionant-los un clima i entorn de confiança on se sentin acollits i amb expectatives d’aprenentatge.

Article 3: Relació entre centres i famílies

Els pares, mares o tutors i les famílies han de cooperar estretament en l’educació dels infants, per garantir la continuïtat educativa.

Article 4: Llengua

El català s’utilitza normalment com a llengua vehicular d’ensenyament i aprenentatge.

Article 5: Elements del currículum

En el currículum s’estableixen, a partir de les capacitats, els objectius, els continguts i els criteris per a l’avaluació.

Article 6: Capacitats

S’afavorirà que els infants desenvolupin les capacitats que els han de permetre créixer integralment com a persones.

Article 7: Àrees

Les àrees de coneixement i experiència, que s’interrelacionen entre si, són: descoberta d’un mateix i dels altres, descoberta de l’entorn i comunicació i llenguatges.

Article 8: Horari

Es considera educatiu tot el temps que l’infant roman al centre. Els centres són responsables d’organitzar la distribució horària.

Article 9: Avaluació

L’avaluació, que ha de ser contínua i global, és el procés d’observació i anàlisi sistemàtica del procés d’ensenyament i aprenentatge.

Article 10: Autonomia pedagògica i organitzativa

Cada centre ha d’elaborar el seu projecte educatiu, on hi constin els principis pedagògics i organitzatius i el projecte lingüístic.

Article 11: Tutoria

Cada grup té un tutor o tutora, que ha de fer el seguiment del procés d’aprenentatge de l’alumnat i coordinar l’acció amb el conjunt de mestres que intervé en el grup.

Article 12: Actuacions de l’equip docent de cicle

L’equip de cicle serà el responsable del seguiment de l’alumnat del grup.

Article 13: Atenció a la diversitat

Els projectes educatius han de permetre concrecions individuals ajustades a cada alumne.

Article 14: Alumnat nouvingut

Els centres han d’elaborar un pla d’acollida.

Elements del currículum:

En el currículum, les finalitats de l’etapa es concreten explicitant les capacitats que ha d’assolir l’alumnat, per al seu desenvolupament, es concreten els objectius a assolir en finalitzar el segon cicle i els continguts de cada àrea que cal treballar.

– Les capacitats: El Decret 181/2008, al seu Article 6, on ens parla de capacitats, expressa que “L’Educació Infantil afavorirà el desenvolupament de les capacitats i la seva interrelació, que ha de permetre als nens i a les nenes créixer integralment com a persones amb el món actual, amb uns aprenentatges continuats i progressius, que seguiran en l’etapa d’Educació primària amb l’adquisició de les competències bàsiques que ha d’assolir l’alumnat en finalitzar l’educació obligatòria.” El desenvolupament de les capacitats és el resultat del que s’aprèn. Així, doncs, al llarg de l’etapa de l’Educació Infantil els infants hauran d’anar desenvolupant les capacitats a l’entorn dels eixos que tot seguit presentem, en una taula on indiquem la correspondència amb les nou unitats didàctiques que es presenten.

3.2.1. Capacitats del segon cicle d’educació infantil

– Els objectius: Precisen les capacitats que els infants han d’haver desenvolupat en acabar el segon cicle de l’Educació Infantil, en relació amb els continguts de les àrees i els criteris d’avaluació. Estan formulats en termes de capacitats humanes: cognitives i lingüístiques, motrius, afectives i d’equilibri personal, de relació interpersonal, d’actuació i inserció social. Es desenvolupen a partir de tres àrees curriculars, tot i així, en la programació s’aborden des d’una perspectiva globalitzadora. La seva formulació és oberta, cosa que permet l’adaptació i adequació als diferents contextos i persones. Els objectius fan referència a la pregunta què ensenyar?, determinen les fites que es pretenen aconseguir, ajuden a seleccionar els continguts i constitueixen el referent per a l’avaluació. Els deu objectius es presenten indicant quins han estat prioritzats en cadascuna de les unitats didàctiques. Atenent a la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació i concretament al seu article 121, capítol II Titol V, sobre Participació, autonomia i govern dels centres, es presenta un quadre amb els objectius que el centre es planteja per P4 i que es redacten a partir dels objectius de cicle del Decret 181. Aquest document forma part de la concreció de currículums que trobem al Projecte Educatiu de Centre, tal i com estableix l’esmentada llei: “El projecte educatiu del centre recollirà els valors, els objectius i les prioritats d’actuació. Així mateix, incorporarà la concreció dels currículums establerts per l’Administració educativa”.

3.2.2. Objectius del segon cicle d’educació infantil

3.2.3. Objectius de la concreció curricular del Projecte Educatiu de Centre

– Els continguts: Constitueixen el referent per a l’elaboració de la programació, així com el tractament que se’n fa a cadascuna de les unitats. Pel que fa als continguts, presentem la selecció que se n’ha fet per als deu mesos que conformen un curs escolar, i els classifiquem en les tres àrees de coneixement i experiència, en relació als seus àmbits, indicant quins treballem a cada unitat didàctica. Les tres àrees de coneixement i experiència són:

– Descoberta d’un mateix i dels altres: la descoberta d’un mateix no es pot entendre sense la descoberta de l’altre, ja que són processos que es construeixen integralment. Aquesta àrea promou l’exploració i les relacions del jo i dels altres a partir d’activitats d’acció, d’expressió, de regulació, d’afectivitat…, referides al moviment, a les emocions, als sentiments i als hàbits.

– Descoberta de l’entorn: ha d’ajudar els infants a elaborar explicacions sobre les situacions que els interessen i els preocupen en cada moment. Així mateix la matemàtica esdevé una eina per conèixer l’entorn, superant el simple coneixement físic i avançant cap a l’abstracció.

– Comunicació i llenguatges: els nens i les nenes experimenten els diferents usos i funcions dels llenguatges, en un ambient on es desenvolupi la comunicació verbal i no verbal. Per això és imprescindible establir una relació afectiva positiva entre l’infant i la persona adulta, i entre els mateixos infants. Els nens perceben que la llengua és un instrument d’aprenentatge, de representació, comunicació i gaudi. Els llenguatges plàstic, musical, corporal i matemàtic han de facilitar-los els mitjans per desenvolupar les seves possibilitats d’expressió.

3.2.4. Continguts del segon cicle d’educació

3.3. METODOLOGIA

3.3.1. Propostes metodològiques

El disseny de la programació presentada es fonamenta en els principis de la psicologia evolutiva infantil, ja que per a la seva elaboració s’han tingut en compte les característiques dels infants de 4 anys i el nivell maduratiu dels nens i nenes de la classe dels Gossos.

Tenint en compte que el Decret 181 expressa en el seu annex que “els infants han d’anar desenvolupant eines i recursos per conèixer el món que els envolta, a partir d’una exploració viva, viscuda, pensant i raonant per elaborar explicacions que hi donin sentit”, s’ha desenvolupat un ventall d’estratègies metodològiques, pròpies de la perspectiva constructivista de l’aprenentatge, tal i com estableix el Projecte Educatiu de l’escola.

Així, s’afavorirà l’activitat natural de l’infant, utilitzant el descobriment com a mitjà per l’aprenentatge, potenciant la memòria comprensiva i la funcionalitat de tot el que s’aprèn. Es pretén ajudar els infants a prendre consciència i a ser part activa del seu procés d’aprenentatge.

Per tal d’aconseguir-ho es farà ús dels següents principis:

– Motivació: oferim als infants activitats globals, significatives i funcionals, que parteixen dels seus interessos i necessitats i que es basen en l’observació directa, la lliure exploració i l’experimentació.

– Aprenentatge significatiu: per tal d’assegurar-lo, es parteix dels coneixements previs de l’infant, es fomenta l’establiment de relacions entre el nou contingut i el que ja es coneix, amb la finalitat última de ser capaç d’aplicar els coneixements a noves situacions. [2]

– Treball per projectes: els alumnes col·laboren en el guió establert de treball, la recerca de material, l’elaboració de conclusions i l’avaluació, esdevenint part activa del procés d’ensenyament i aprenentatge.

– Centres d’interès: els objectius, continguts i les activitats giren entorn d’un tema central, d’interès pels infants.

– Treball per racons: on s’estimula l’autonomia a partir de la llibertat d’elecció del nen o nena.[3]

Les propostes metodològiques que portem a la pràctica a l’aula sorgeixen del diàleg i el consens de l’equip docent, en consonància amb la línia educativa inclosa al Projecte Educatiu i tenint sempre com a referent el marc curricular, amb la consegüent adaptació a les necessitats i a la realitat de l’aula. Per últim, cal tenir en compte que la flexibilitat metodològica, prendrà importància en el desenvolupament de la programació, per tal d’ afavorir tots els alumnes i tenir en compte les diferències individuals i per adaptar-se a les situacions quotidianes i a diferents esdeveniments que, des d’un tractament adequat, poden esdevenir valuoses experiències d’aprenentatge.

3.3.2. Espais i recursos

En referència als equipaments, el centre disposa de tres aules d’ Educació Infantil, sis aules d’ Educació Primària, una aula de psicomotricitat, un gimnàs amb vestidors (que és utilitzat com a espai multifuncional), aules per treball amb petit grup, aula d’informàtica, sala de professors, despatx de l’equip directiu, despatx de l’ AMPA, menjador/ cuina, biblioteca i lavabos.

Pel que fa a l’aula de P4, és un espai ampli i ben il·luminat, amb accés directe al pati, on trobem diferents racons de joc i treball, un espai per fer els treballs en gran grup (rotllana, rutines diàries, conversa…) i espais per al treball individual i de petit grup.

Relació entre el tipus d’activitats i de materials utilitzats: els materials emprats en les activitats han de tenir diverses aplicacions i permetre la manipulació i experimentació. Per evitar que es produeixin canvis bruscos en la progressió dels aprenentatges dels nens i les nenes quan passen a l’Educació Primària, les activitats i els materials que s’utilitzen no són substancialment diferents. El nen o nena d’Educació Infantil està habituat a jugar lliurement, però organitzadament a l’aula, utilitzant els diferents racons en els quals troba una gran varietat de material qual manipula i a través de la qual coneix el que l’envolta. Les seves capacitats cognitives es van desenvolupant, per la qual cosa, en aquesta nova etapa, el seu estil d’aprenentatge es veurà modificat, però aquest canvi es tracta de manera progressiva, procurant que els primers cicles de l’Educació Primària siguin de transició a un sistema metodològic i disciplinar més rígid i estructurat.

3.3.3. Atenció a la diversitat

Tal i com defineixen P. Pujolàs i J.R.Lago (2006): “una escola inclusiva és aquella en la qual poden aprendre junts alumnes diferents,  una escola que no exclou ningú, perquè no hi ha diferents categories d’estudiants, només hi ha una sola categoria d’alumnes, sense cap mena d’adjectius, que evidentment són diferents. A l’escola inclusiva només hi ha alumnes, a seques, sense adjectius; no hi ha alumnes corrents i alumnes especials, sinó simplement alumnes, cadascú amb les pròpies característiques i necessitats. La diversitat és un fet natural, és la normalitat: el més normal és que siguem diferents (afortunadament)”.

Cada infant, presenta doncs, unes característiques molt diverses. Davant d’aquesta situació la nostra tasca com a mestres és obtenir la màxima informació d’ells, així com buscar i aplicar les estratègies pertinents, però tenint en compte que és una tasca compartida amb la resta de l’equip, i més concretament amb la mestra d’educació especial i l’equip de professionals externs, com l’EAP, que ens poden orientar.

En aquest sentit, l’escola El Roquissar disposa de la Comissió d’Atenció a la Diversitat que s’encarrega de dur a terme una primera diagnosi sobre les necessitats reals que té el centre. La CAD està presidida per la directora, i formada també per la mestra d’educació especial, que fa de secretària, els coordinadors de les dues etapes educatives, la psicopedagoga del centre, i altres companys, com assistents socials de l’ajuntament i del departament d’educació, professionals d’altres serveis externs, quan es requereix la seva presència segons la temàtica que es tracta. Un cop establertes les necessitats del centre, s’han posat en marxa les següents estratègies organitzatives:

– Concreció del treball que es desenvoluparà a cada cicle o nivell educatiu i nivell de dificultat dels alumnes que cal atendre.

– Revisió i reorganització d’horaris en funció de les necessitats i aplicació de diferents mesures: presència de dos mestres a l’aula, desdoblaments, treball en petit grup, intervenció de la mestra d’educació especial dins de l’aula ordinària…

– Definició d’estratègies curriculars, metodològiques i d’avaluació que s’han de tenir presents a les programacions.

La Resolució de 29 de maig relativa a l’organització i funcionament dels centres públics d’educació infantil i primària, estableix que les mesures d’atenció a la diversitat han d’incidir en les estratègies didàctiques i metodològiques i en el procés d’avaluació de l’alumnat. Així doncs, dins de la programació és té en compte: l’ajust dels objectius al nostre alumnat, la presència d’activitats amb grau de complexitat diferent, la introducció de noves activitats de consolidació o ampliació dels aprenentatges, que puguin servir per tot l’alumnat i l’establiment d’uns criteris d’avaluació que evidenciïn el progrés esperat de l’alumnat, tal i com especifica l’Ordre EDU/484/2009 del procés d’avaluació.

Atenent a l’article 13 del Decret 181, pel qual el centre ha d’aplicar les mesures necessàries perquè l’alumnat tingui els suports necessaris, s’opta per la intervenció de dos mestres dins de l’aula, dos matins a la setmana, ja que el grup és molt nombrós. També es desdobla el grup dilluns a la tarda: una part del grup fa psicomotricitat, mentre l’altra fa animació a la lectura i servei de préstec.

La diversitat a la classe dels gossos:

A la nostra classe hi ha tres casos a destacar, ja que requereixen l’aplicació d’unes mesures específiques:

– La Siham: Tot i que ha nascut a Catalunya, cal tenir en compte que no havia tingut contacte amb la llengua catalana, ja que la llengua utilitzada en el seu context familiar és l’àrab.

La Siham s’ha adaptat ràpidament a la dinàmica escolar i es prioritza en ella l’adquisició de vocabulari per poder relacionar-se de manera més àmplia i significativa amb el grup d’iguals i amb els adults que intervenen a la classe dels gossos.

– L’Omar: és un nen del Marroc que ja va cursar P3 al centre, però que mostra dificultats per expressar-se de forma acurada i sobretot a l’hora de comunicar-se en català. Utilitza la paraula-frase per comunicar-se i, per això, es procura treballar amb ell l’expressió oral i l’esforç per comunicar-se en llengua catalana.

– La Zoe: mostra grans problemes d’inseguretat, probablement originats pels problemes de salut del seu pare. Les nostres actuacions van encaminades a proporcionar-li seguretat, afectivitat i confiança, fent créixer la seva autoestima, ja que aquesta influeix en l’adquisició dels seus aprenentatges.

3.3.4. Tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)

Les TIC contribueixen significativament a la tasca educativa; constitueixen un instrument que pot millorar la qualitat i l’eficàcia del procés d’ensenyament i aprenentatge, ja que incideixen en el currículum a través de la seva contribució en l’aplicació de mètodes didàctics, facilitant-ne la simulació, l’exercitació i la recerca. El nostre centre aposta, en l’etapa d’educació infantil, per l’ordinador d’aula, per tal d’integrar-lo com una eina més d’aprenentatge. Així, els alumnes el poden utilitzar com un instrument de recerca, a més de realitzar activitats multimèdia, portant-ne constància en una taula de seguiment. Així doncs, l’ús de l’ordinador, la càmera de fotos, el projector, la impressora i les gravacions d’àudio prendran una funció rellevant, que ens permetrà iniciar la nostra classe de pàrvuls quatre anys en l’alfabetització tecnològica.

Al llarg de les unitats didàctiques presentades al tribunal, les TIC prenen una funció representativa, com a instrument de participació i intercanvi amb el medi social, natural i cultural, sense oblidar la vessant lúdico-creativa que alhora ofereixen. Es presenta la UD 1 El nostre bloc, on l’ordinador i més concretament un bloc creat a Internet, s’utilitza com a instrument per anotar les diferents dades recollides en el desenvolupament de les rutines diàries: assistència, temps i calendari; A la UD 9 Fem racons l’ordinador no constitueix per si sol un racó concret, sinó que aquest s’utilitza en diversos racons, racó matemàtic, lingüístic, de grafismes…, com a facilitador del procés d’ensenyament i aprenentatge.

3.4. AVALUACIÓ

El Decret 181, en el seu article 9, defineix l’avaluació com “el procés d’observació i anàlisi sistemàtica del procés d’ensenyament i aprenentatge per tal de verificar-ne la coherència i el grau d’eficàcia”. En aquest sentit, expressa que ha de possibilitar el coneixement de les condicions inicials individuals de cada infant, el coneixement dels progressos que ha efectuat en el seu desenvolupament i el grau d’assoliment dels objectius establerts.

Així mateix, especifica que aquesta haurà de ser contínua i global i que haurà de tenir com a referència el desenvolupament dels objectius i els criteris d’avaluació, inclosos al mateix decret. Finalment, expressa que quan el progrés de l’alumne no sigui l’esperat, s’establiran mesures de suport, més especificades a l’ordre EDU/484/2009 del procés d’avaluació, concretament a l’article 5 on ens parla de l’elaboració de plans individualitzats.

L’ordre afegeix que l’avaluació ha de ser formativa i que s’ha de basar en l’observació, la documentació pedagògica i l’anàlisi sistemàtica. Insisteix també en la doble funció de l’avaluació: Per una banda, afavorir el desenvolupament i procés d’aprenentatge de l’alumnat, i per l’altra, donar als docents elements per revisar i adequar la seva tasca educativa. Per acabar, ens parla dels informes escrits, com a facilitadors de l’exercici del dret i el deure de les famílies a participar en el procés educatiu dels seus fills i filles i dels informes globals individualitzats, que facilitaran la continuïtat amb l’etapa següent.

Tenint en compte aquests referents legislatius i en consonància amb el Projecte Educatiu de Centre, s’han elaborat els criteris d’avaluació per a les diferents unitats de programació i especificat els instruments utilitzats en aquest procés. Així doncs, l’avaluació serà inicial, per determinar la situació de partida de l’alumnat, formativa, per tal de dissenyar l’ajut pedagògic i sumativa, per determinar el grau d’assoliment dels aprenentatges i la consecució dels objectius prèviament establerts.

L’avaluació inicial es duu a terme a partir de converses col·lectives, on el paper de la mestra és el de facilitadora de l’intercanvi lingüístic entre els nens i nenes; la formativa, es realitza utilitzant la observació constant i el conseqüent recull d’informacions en bloc de notes; i, pel que fa a l’avaluació sumativa, es fa ús de taules d’avaluació on es valoren diferents aspectes concrets i observables que es relacionen amb els criteris d’avaluació, i d’activitats específiques d’avaluació, que s’especifiquen en cadascuna de les unitats didàctiques.

Atenent al Projecte Educatiu del Centre, s’inclouen activitats d’autoavaluació i coavaluació, concretament a la UD 4 No ho tirem, juguem-hi! per tal que l’alumnat pugui prendre consciència del seu propi procés d’aprenentatge. També s’especifiquen als alumnes, de manera clara i senzilla, els objectius i criteris d’avaluació establerts a l’inici de cadascuna de les unitats.

Per tal de verificar la coherència i el grau d’eficàcia del procés d’ensenyament i aprenentatge, es duu a terme una avaluació, on hi consta la valoració del funcionament de l’activitat a nivell metodològic i l’ajust als objectius i continguts establerts, així com els aspectes d’organització espacial, temporal i els recursos materials.

Tot seguit, es presenta una taula amb els criteris d’avaluació extrets de l’annex del Decret 181 i s’indica en quines unitats didàctiques es fan presents. Aquests ens han servit com a referència per elaborar els criteris d’avaluació concrets de cadascuna de les unitats didàctiques.

4. UNITATS DIDÀCTIQUES

4.1.PRESENTACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES

[1] Aucuturier B., 2007.

[2] Ausubel, D.P., 2002.

[3] Laguía, M.J. i Vidal, C., 2008