Tema 11B – Las necesidades educativas especiales en la etapa de Educación Infantil. La respuesta educativa a las necesidades especiales de estos alumnos en el proyecto curricular y en las programaciones. Las adaptaciones curriculares.

1. Característiques de l’Educació Infantil

2. Les capacitats

3. El currículum

4. Què ensenyar: objectius i continguts i àrees

5. Com i quan ensenyar: la metodologia

6. Què, com i quan avaluar

INTRODUCCIÓ

A partir del que estableix la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, en relació amb l’Educació Infantil, es promulga el Reial Decret 1630/2006, de 29 de desembre, on s’estableixen els ensenyaments mínims del segon cicle d’educació infantil. Partint d’aquesta normativa, en la qual s’estableixen els objectius, les finalitats, i els principis generals referits al conjunt de l’etapa, les Comunitats Autònomes han procedit a establir el seu propi currículum. Concretament, la Genaralitat de Catalunya promulga el Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle d’educació infantil, publicat al DOGC Num.5216, de 16 de setembre.

  1. CARACTERÍSTIQUES DE L’EDUCACIÓ INFANTIL

En el títol primer de la Llei Orgànica 2/2006, s’estableix l’ordenació dels ensenyaments i les seves etapes. L’educació infantil es concep com una etapa única, organitzada en dos cicles que responen amdós a una intencionalitat educativa, que obliga als centres a comptar des del primer cicle amb una proposta metodològica específica. En el segon cicle es fomentarà el desenvolupament del nen tenint en compte els diferents àmbits de la persona per tal que assoleixin un grau d’autonomia òptim com a base per les competències bàsiques. Inclou una primera aproximació a la lecto-escriptura, a la iniciació en les habilitats lògico-matemàtiques, a una llengua estrangera (si és possible, a disposició del PEC), a l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació i al coneixement dels diferents llenguatges artístics.

L’etapa d’Educació Infantil s’ordena en dos cicles. El primer comprèn fins els tres anys i el segon, dels tres fins als sis anys d’edat. El cicle constitueix la unitat temporal de la programació. Això vol dir que serà necessari el treball en equip de professionals d’un mateix cicle.

Podem agrupar les raons d’organització d’aquesta etapa en dos cicles en les següents:

– Raons socials: les demandes d’escolarització de la societat es podrien agrupar de forma general en aquests dos grups d’edats. Moltes famílies desitgen l’escolarització dels seus fills al voltant dels tres anys, tot i que la realitat està canviant i els nens cada vegada són escolaritzats a edats més primerenques.

– Raons metodològiques: cada grup d’edat presenta necessitats diferents, per la qual cosa serà necessari utilitzar també metodologies diferents.

– Raons organitzatives: la divisió en grups d’edat facilita l’organització dels centres que, a més de la divisió en dos cicles, dividirà aquests en cursos atenent al criteri de l’edat.

El Decret 181/2008, expressa: “L’Educació Infantil constitueix una etapa educativa amb identitat pròpia. Comprèn sis cursos i s’organitza en dos cicles educatius: el primer cicle (0-3 anys) i el segon cicle (3-6 anys)”.

En l’estructura del sistema educatiu es defineix l’Educació Infantil com una etapa educativa en la qual els infants han d’anar desenvolupant aquelles capacitats que els farà possible viure relacions afectives segures amb si mateixos i amb els altres; conèixer i interpretar l’entorn; anar adquirint uns instruments d’aprenentatge i un grau d’autonomia que els permetran anar formant part d’una societat multiculturalment organitzada i interculturalment viscuda.

Concretament, l’article 1 del mateix Decret 181/2008 fa referència als principis generals de l’etapa:

1- L’educació infantil és l’etapa que s’imparteix de zero a sis anys. S’organitza en dos cicles de tres cursos cadascun, primer cicle (0-3 anys) i segon cicle (3-6 anys). Aquest decret té per objecte la regulació del segon cicle de l’educació infantil.

2- El segon cicle de l’educació infantil, de caràcter gratuït, s’organitza d’acord amb els principis d’educació comuna, inclusiva i coeducadora. Es posarà una atenció especial a la diversitat de l’alumnat, a la detecció i intervenció en les dificultats d’aprenentatge tan bon punt es produeixin i a la relació amb les famílies, proporcionant situacions educatives que permetin un desenvolupament integral de l’alumnat.

3- L’acció educativa procurarà la integració de les diverses experiències i aprenentatge de l’alumnat, la motivarà i s’adaptarà als seus ritmes de treball.

4- En el segon cicle de l’educació infantil es garantirà la coordinació amb el primer cicle de l’educació infantil i amb el cicle inicial de l’educació primària per tal d’assegurar una transició adequada de l’alumnat i facilitar la continuïtat del seu procés educatiu.

Els continguts educatius de l’educació infantil s’organitzaran en àrees corresponents a àmbits propis de l’experiència i del desenvolupament infantil i s’abordaran per mitjà d’activitats globalitzades que tinguin interès i significat per als nens.

Correspon a les Administracions Educatives fomentar una primera aproximació a la llengua estrangera, la lectura i l’escriptura, les habilitats numèriques bàsiques, les tecnologies de la informació i la comunicació i l’expressió visual i musical. Els mètodes de treball en ambdós cicles es basaran en les experiències, les activitats i el joc i s’aplicaran en un ambient d’afecte i confiança, per potenciar la seva autoestima i integració social. Les Administacions Educatives determinaran els continguts educatius del primer cicle de l’educació infantil. A Catalunya, el Decret 282/2006, de 4 de juliol, regula el primer cicle de l’educació infantil i els requisits dels centres.

L’educació infantil es proposa contribuir i fomentar el descobriment de la identitat personal de l’infant, juntament a la noció de pertinença als diferents grups en els quals conviu, de manera que accepti les seves regles, comportaments, hàbits i actituds.

  1. LES CAPACITATS

La Llei Orgànica 2/2006, en el seu preàmbul fa referència a la importància de l’educació en el desenvolupament de les capacitats dels alumnes: “L’educació és el mitjà més adequat per construir la seva personalitat, desenvolupar al màxim les seves capacitats, conformar la seva pròpia identitat personal i configurar la seva comprensió de la realitat, integrant la dimensió congonitiva, l’afectiva i l’axiològica”.

En el Decret 181/2008, al seu article 6 fa referència a les capacitats:

En aquesta etapa s’afavorirà que els infants desenvolupin les capacitats que els han de permetre créixer integralment com a persones en el món d’avui, en uns aprenentatges continuats i progressius, que seguiran en l’etapa d’educació primària amb l’adquisició de les competències bàsiques que ha d’assolir l’alumnat en finalitzar l’educació obligatòria.

Els objectius de cicle precisen les capacitats que els infants han d’haver desenvolupat en acabar el segon cicle de l’educació infantil, en relació amb els continguts de les àrees i els criteris d’avaluació.

En finalitzar el segon cicle de l’educació infantil l’infant haurà de ser capaç de:

– Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats.

– Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d’ell mateix i dels altres.

– Adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia en accions quotidianes, per actuar amb seguretat i eficàcia.

– Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques bàsiques.

– Progressar en al comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.

– Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.

– Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne els perills i aprendre a actuar-hi en conseqüència.

– Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i en la resolució pacífica de conflictes.

– Comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.

D’altra banda a l’annex s’explicita que al llarg de l’etapa de l’educació infantil els infants hauran d’anar desenvolupant les capacitats a l’entorn de quatre eixos:

1- Aprendre a ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma.

L’autoconeixement, la construcció i l’acceptació de la pròpia identitat, l’autoestima, l’educació de les emocions, l’autoexigència i el desenvolupament d’estratègies d’aprenentatge, del pensament crític i d’hàbits responsables són essencials per aprendre a ser i actuar de manera autònoma.

2- Aprendre a pensar i comunicar

Organitzar i exposar les pròpies vivències; cercar i gestionar informació provinent de diferents fonts i suports; emprar diferents tipus de llenguatges (verbal, escrit, visual, visual, corporal, matemàtic, digital), en la comunicació d’informacions, sentiments i coneixements; treballar de manera cooperativa i ser conscients dels aprenentatges propis, avançar en la construcció del coneixement i el desenvolupament del pensament propi.

3- Aprendre a descobrir i tenir iniciativa

Explorar, experimentar, formular preguntes i verificar hipòtesis, planificar i desenvolupar projectes i cercar alternatives esdevenen elements clau en els processos de formació de l’alumnat.

4- Aprendre a conviure i habitar el món

La conscienciació de la pertinença social i comunitària, el respecte per la diversitat, el desenvolupament d’habilitats socials, el funcionament participatiu de la institució escolar, el treball en equip, l’empatia vers els altres, la gestió positiva dels conflictes, el desenvolupament de projectes en comú, etc., afavoreixen la cohesió social i la formació de persones compromeses i solidàries.

  1. EL CURRÍCULUM

La Llei Orgànica 2/2006, al seu article 6, determina què s’entén per currículum “el conjunt d’objectius, competències bàsiques, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació de cada un dels ensenyaments regulats en la Llei”.

Elements de concreció curricular

– Marc comú: s’hi formulen en termes generals un conjunt de prescripcions, suggeriments i orientacions sobre la intencionalitat de l’educació escolar i sobre les estratègies pedagògiques més adequades. La seva elaboració és competència del Ministeri d’educació i de les Comunitats Autònomes; té caràcter normatiu per als centres, que hauran de seguir les directrius que en ell s’hi indiquin.

– Projecte Educatiu de Centre: els equips docents dels centres escolars contextualitzaran i detallaran els objectius i contiguts que el primer nivell curricular proposa, així com els mitjans per assolir-los, adequant-los a la seva realitat. Seguint la Llei Orgànica 2/2006 els centres docents disposaran d’autonomia per elaborar un Projecte Educatiu que incorporarà la concreció dels currículums establerts.

– Programacions: són concrecions del Projecte Educatiu a un grup determinat d’alumnes. Estan formades pel conjunt d’unitats didàctiques preparades per al seu desenvolupament a l’aula.

Elements del currículum

Els elements que composen el currículum s’agrupen entorn de quatre preguntes:

– Què ensenyar: es refereix als objectius i continguts de l’ensenyament.

– Quan ensenyar: referit a la selecció i seqüenciació dels esmentats objectius i continguts.

– Com ensenyar: es refereix a la planificació d’activitats d’ensenyament i aprenentatge per assolir els objectius i a la metodologia a seguir.

– Què, com i quan avaluar: referit a la necessitat de realitzar una avaluació que permeti jutjar si s’han assolit els objectius marcats.

4. QUÈ ENSENYAR: OBJECTIUS I CONTINGUTS

Els objectius

Els objectius es caracteritzen principalment perquè s’han de referir a capacitats, han de respondre al què es pretén i s’han de referir a totes les tipologies de continguts. En parlar d’objectius, cal fer referència a dos processos:

– Selecció dels objectius, és a dir, quins objectius escollir per als alumnes. Aquesta selecció es farà en funció de les característiques psicològiques i evolutives dels alumnes, l’estructura de la matèria i els coneixements previs dels alumnes.

– Seqüenciació: en quina ordre es perseguiran. Per a això, caldrà considerar l’estructura lògica dels aprenentatges a realitzar, el ritme d’aprenentatge dels alumnes i els mètodes i tècniques d’ensenyament.

Els objectius d’etapa indiquen les capacitats que s’espera que l’alumne hagi adquirit en finalitzar aquest període educatiu. El Decret 181/2008, en el seu annex fa referència als objectius de la següent manera:

El segon cicle de l’educació infantil contribueix a desenvolupar en l’alumne/a els següents objectius:

1. Identificar-se com a persona tot sentint seguretat i benestar emocional, coneixent el propi cos, les seves necessitats i possibilitats, els hàbits de salut, i guanyar confiança en la regulació d’un mateix.

2. Ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma, resolent situacions quotidianes amb actitud positiva i superant les dificultats.

3. Sentir que pertany a grups socials diversos, participant-hi activament i utilitzant els hàbits, actituds, rutines i nomes pròpies.

4. Aprendre amb i a través dels altres, gaudir de la relació i integrar-se en el grup tot establint relacions afectives positives amb actituds d’empatia i col·laboració i intentant resoldre conflictes de manera pacífica.

5. Observar i experimentar en l’entorn proper amb curiositat i interès, interpretant-lo i fent-se preguntes que impulsin la comprensió del món natural, social, físic i material.

6. Conèixer experiències, històries i símbols de la cultura pròpia del país i de la d’altres companys i companyes, generant actituds de confiança i respecte per les diferències i valorant les relacions socials i afectives que s’hi estableixen.

7. Representar i evocar aspectes de la realitat viscuda, coneguda o imaginada i expressar-los mitjançant les possibilitats simbòliques que els ofereix el joc i altres formes de representació.

8. Comprendre les intencions comunicatives d’altres infants i persones adultes i expressar-se mitjançant la paraula, el gest i el joc.

9. Desenvolupar activitats de comunicació, expressió, comprensió i representació per mitjà dels llenguatges corporal, verbal, gràfic, musical, audiovisual i plàstic; iniciar el procés d’aprenentatge de la lectura i de l’escriptura, de les habilitats matemàtiques bàsiques i de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.

10. Aprendre i gaudir de l’aprenentatge, pensar i crear, qüestionar-se coses, fer-les ben fetes, plantejar i acceptar la crítica i fer créixer el coneixement d’una manera cada vegada més estructurada.

Les àrees i els diferents àmbits de continguts

Aquestes àrees seran, en el segon cicle de l’educació infantil:

– Descoberta d’un mateix i dels altres

– Descoberta de l’entorn

– Comunicació i llenguatges

L’article 7 del Decret esmentat fa referència al fet que aquestes tres àrees s’interrelacionen per crear uns espais d’aprenentatge globalitzats on es contribueixi al desenvolupament integral dels infants, acostant-los a la interpretació del món, donant significat i facilitant-ne la participació activa. D’altra banda, comenta que l’aprenentatge dels continguts d’aquestes àrees s’ha de plantejar mitjançant activitats que tinguin interès i significat per als infants. Tant les àrees com els continguts han de tenir un tractament global i interdependent.

Els continguts són un instrument per assolir les capacitats assenyalades en els objectius constitueixen la base sobre la qual es programaran les activitats d’ensenyament-aprenentatge. Dins de les àrees s’organitzen els àmbits, que són agrupacions, no temes ni unitats.

Descoberta d’un mateix i dels altres

Els infants s’inicien i avancen en la descoberta d’un mateix a partir de les relacions que estableixen amb els altres. La descoberta d’un mateix, doncs no es pot entendre sense la descoberta de l’altre: ambdós aspectes es troben en el procés de construir-se integralment. Per això, aquesta àrea ha de promoure les relacions i exploració del jo i dels altres, descobrint i desenvolupant possibilitats emocionals, sensorials, d’acció, d’expressió, d’afectivitat, de relació i de regulació, referides al moviment, a les emocions, als sentiments i als hàbits. La intenció de fomentar els valors i el sentit de la democràcia, de la pluralitat i de la justícia, les competències associades a la relació intrapersonal i la relació interpersonal, encapçalen el desplegament de l’àrea de descoberta d’un mateix i dels altres.

Autoconeixement i gestió de les emocions

– Acceptació de les pròpies característiques, tant capacitats com limitacions personals.

Joc i moviment

– Gust i valoració del joc, l’exploració sensorial i psicomotriu com a mitjà de gaudi personal i de relació amb si mateix, amb els altres i amb els objectes.

Relacions afectives i comunicatives

– Sentiment de partànyer al grup i compromís de participar en projectes compartits.

Autonomia personal i relacional

– Desig d’autonomia i iniciativa pròpia

Àrea de descoberta de l’entorn

Ha d’ajudar els infants a elaborar explicacions sobre els objectes i les situacions que els interessen i els preocupen en cada moment i procurar, alhora, que es formin una idea d’ells mateixos com a persones amb capacitat d’aprendre i amb recursos per emprendre reptes. Així mateix, la matemàtica esdevé una eina per conèixer l’entorn: quantificant, mesurant, localitzant; permet que se superi el simple coneixement físic i avanci fins a predir, comprovar, generalitzar, fer models, que és una manera d’abstreure.

Exploració de l’entorn

– Observació i identificació de qualitats d’elements de l’entorn.

Experimentació i interpretació

– Experimentació d’accions que provoquen canvis en objectes i materials, fent anticipacions i comparant els resultats.

Raonament i representació

– Identficació de canvis que es produeixen en l’entorn i en el temps, establint relacions causa-efecte.

Àrea de comunicació i llenguatges

En l’àrea de comunicació i llenguatges els nens i les nenes experimentaran els diferents usos i funcions dels llenguatges, en un ambient amb condicions favorables que hi faciliti i on es desenvolupi la comunicació tan verbal com no verbal. Per això serà imprescindible establir una relació afectiva positiva entre l’infant i la persona adulta, i entre els mateixos infants, així com una comunicació intensa, fluida i agradable entre tots els membres de la comunitat educativa.

Per mitjà de la llengua oral, l’infant podrà relatar fets i vivències, explorar coneixements, expressar i comunicar idees i sentiments, verbalitzar el que està imaginant, regular la pròpia conducta i la dels altres, participar en la solució de conflictes, reconèixer i gaudir de les formes literàries i percebre, doncs, que la llengua és un instrument d’aprenentatge, de representació, de comunicació i de gaudi. Els llenguatges plàstic, musical, corporal i matemàtic han de facilitar als infants els mitjans per desenvolupar les seves possibilitats d’expressió.

Observar, escoltar i experimentar

– Satisfacció per les descobertes i els progressos individuals i de grup en les habilitats lingüístiques i expressives.

Parlar, expressar i comunicar

– Ús de la llengua per mostrar acords i desacords i resoldre conflictes de manera apropiada i assertiva.

Interpretar, representar i crear

– Descoberta i coneixement progressiu de les relacions entre el text oral i l’escrit.

5. COM I QUAN ENSENYAR: LA METODOLOGIA

Com ensenyar

Es refereix al conjunt de mètodes, estratègies, procediments que el mestre emprarà per a l’aprenentatge dels seus alumnes. La Llei Orgànica 2/2006 estableix al seu article 13 sobre principis pedagògics que “els mètodes de treball en ambdós cicles es basaran en les experiències, les activitats i el joc i s’aplicaran en un ambient d’afecte i confiança, per potenciar la seva autoestima i integració social”. A més, proposa algunes idees fonamentals que han de sostenir l’acció didàctica, derivades dels coneixements actuals sobre com són i com aprenen els nens d’aquestes edats.

Principis:

– L’atenció a la diversitat

– L’enfocament globalitzador

– L’aprenentatge significatiu

– El joc, instrument privilegiat d’intervenció educativa

– L’activitat infantil: l’observació i l’experimentació

– L’ambient escolar, un espai de benestar, afectiu i estimulant

– L’organització dels espais i el temps

– Els materials com elements mediadors

– El centre d’Educació Infantil, espai per a la convivència

– L’Educació Infantil, una tasca compartida

– L’avaluació com a observació de processos

Quan ensenyar

Fa referència a les coordenades temporals en les quals es desenvolupa el procés d’ensenyament-aprenentatge. L’organització del temps no ha de ser quelcom aïllat, sinó que, al contrari, ha de sorgir a partir de les decisions pedagògiques i de la pròpia organització dels grups segons les necessitats i el Projecte Educatiu. És un recurs més que cal aprendre a organitzar entre tots.

6. QUÈ, COM I QUAN AVALUAR

L’obectiu de l’avaluació, en paraules de Cèsar Coll (1992), és el d’oferir una informació ajustada a la realitat de com s’està desenvolupant el procés educatiu a tots els implicats en ell, per poder intervenir adequadament.

L’article 9 del Decret 181/2008 fa referència a l’avaluació en el segon cicle d’educació infantil:

– En aquest cicle l’avaluació s’ha d’entendre com el procés d’observació i anàlisi sistemàtica del procés d’ensenyament i aprenentatge per tal de verificar-ne la coherència i el grau d’eficàcia. Ha de possibilitar el coneixement de les condicions inicials individuals de cada infant, el coneixement dels progressos que ha efectuat en el seu desenvolupament i el grau d’assoliment dels objectius establerts.

– L’avaluació dels processos d’aprenentatge de l’alumnat serà contínua i global i haurà de complir les funcions de verificar el grau d’assoliment dels objectius i d’adaptar l’ajut pedagògic a les característiques individuals dels infants. També haurà de permetre als docents revisar i millorar les maneres d’ensenyar i les programacions elaborades.

– Per a l’avaluació del procés d’aprenentatge dels infants es prendran com a referència el desenvolupament dels objectius de cicle i els criteris d’avaluació.

– En el supòsit que el progrés de l’alumne no sigui l’espera’t, s’establiran mesures de suport per facilitar-li l’adquisició dels aprenentatges bàsics i imprescindibles per poder seguir el procés educatiu.

– En acabar l’etapa s’elaborarà un informe global individualitzat del procés seguit per l’alumnat i del nivell d’adquisició dels aprenentatges i de les capacitats. Es garantirà la confidencialitat de les dades obtingudes. Aquest document es trametrà als mestres tutors o tutores de l’alumnat de l’etapa següent.

L’Ordre EDU 484/2009, de 2 de novembre, del procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació del segon cicle de l’educació infantil, publicada al DOGC Núm 5505, amb data de 13 de novembre, al seu article 4 expressa que l’equip docent de cicle ha de decidir sobre els aspectes de l’observació, la documentació pedagògica i l’avaluació, elaborant els instruments de registre sistemàtic. L’equip s’ha de reunir per avaluar com a mínim un cop al trimestre i ha de decidir el format i el contingut de l’informe escrit a les famílies i de l’informe global individualitzat.

A l’article 5, sobre l’atenció a la diversitat, etsableix que en el cas que les adaptacions incorporades a la programació ordinària i les mesures de reforç previstes per atendre l’alumnat que té unes necessitats educatives específiques, siguin insuficients, caldrà elaborar un pla individualitzat, que reculli el conjunt d’actuacions que puguin ser necessàries. La Comissió d’Atenció a la Diversitat haurà de promoure aquest pla.

L’article 7 fa referència a la participació de les famílies i expressa que el centre ha d’informar als pares, mares o representants legals de l’evolució escolar dels seus fills/es per mitjà d’informes escrits (garantint-ne com a mínim dos escrits anuals i un al final de cicle), entrevistes individuals, reunions col·lectives i altres mitjans que consideri oportuns.

En el seu article 9 ens parla sobre la funció de la Inspecció Educativa en aquest procés: serà l’encarregada de supervisar el procediment d’avaluació de cada centre.

L’annex del Decret 181/2008 exposa els següents criteris d’avaluació:

1- Saber explorar i reconèixer les parts, les possibilitats i característiques del seu propi cos. Expressar-se amb les pròpies emocions i iniciar-se en la seva identificació.

2- Participar en el joc, a través del moviment, assimilant sensacions referides a l’espai i al temps i amb una comprensió progressiva de la necessitat d’unes normes.

3- Tenir interès i confiança en els altres i sentir-se part del grup, establint relacions afectives positives mútues.

4- Fer de manera autònoma, progressivament, activitats habituals referents a la pròpia cura, a les tasques escolars i en relació amb els altres.

5- Identificar característiques i regularitats en l’entorn natural, social i cultural, i utilitzar els recursos gràfics per recollir i comunicar les observacions.

6- Fer anticipacions i comparacions dels resultats de les experimentacions, emprant les mesures adequades i la seva representació gràfica.

7- Aplicar estratègies de càlcul, comparar, ordenar, classificar, reconèixer patrons i verbalitzar-ho.

8- Usar la llengua oral, el gest i les imatges per expressar idees, desitjos, sentiments i emocions; escoltar i participar de manera activa en situacions habituals de conversa i d’aprenentatge amb l’ús d’un llenguatge no discriminatori, i amb actitud de respecte vers altres cultures i diferents llengües.

9- Mostrar interès per la descoberta progressiva de les relacions entre el text oral i l’escrit, iniciar-se en l’ús funcional de la lectura i l’escriptura. Crear de manera individual i col·lectiva petits textos i dibuixos.

10- Manifestar les habilitats necessàries per poder escoltar, observar, interpretar i crear en els diferents llenguatges: verbal, corporal, plàstic, musical, matemàtic i audiovisual, i incorporar la iniciació als instruments tecnològics (TIC).

Quan avaluar

Tal i com explicita L’Ordre EDU 484/2009, a l’educació infantil, l’avaluació serà global, contínua i formativa.

– Global: està orientada a incloure les diferents dimensions del desenvolupament personal de l’alumne, el conjunt de capacitats establertes en el programa, els criteris d’avaluació de les diferents àrees i el seguiment tant dels processos d’aprenentatge de l’alumne com dels d’ensenyament.

– Contínua: suposa la valoració a través de la recollida contínua i sistemàtica d’informació, del funcionament, del progrés de l’objecte a avaluar al llarg d’un període de temps prèviament fixat.

– Formativa: pretén regular, corregir, i orientar el procés educatiu, proporcionant una informació constant que permetrà millorar tant els processos com els resultats de la intervenció educativa.

L’observació, la documentació pedagògica i l’anàlisi sistemàtica del procés d’ensenyament i aprenentatge han de permetre verificar el desenvolupament de les capacitats establertes per a l’etapa i el grau d’assoliment dels objectius establerts, i adaptar l’ajut pedagògic a les característiques individuals dels infants.

Publicado: octubre 3, 2015 por Santiago

Etiquetas: tema 11 pedagogía terapéutica