Icono del sitio Oposinet

Tema 30 – Ensenyament d’habilitats bàsiques i hàbits d’autonomia en la infància, principal­ment amb alumnes amb dèficits o disfun­cions.

Sumari Pàg.

1. CARACTERISTIQUES GENERALS DEL PROCES EVOLUTIU DELS

INFANTS EN L’ETAPA INFANTIL. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41.2

2. ORGANITZACIO I PRIORITATS EDUCATIVES. . . . . . . . . . . . . 41.2

2.1 Cicle de la llar d’infants (0 a 3 anys). . . . . . . . . . . . . . . . . . 41.2

2.2 Cicle de parvulari (3 a 6 anys). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42.3

3. HABILITATS BASIQUES I HABITS D’AUTONOMIA. . . . . . . . . . . 41.4

3.1 Definició d’habilitat i hàbit d’autonomia. . . . . . . . . . . . . . . . . 41.4

3.2 Tipus d’habilitats i hàbits d’autonomia que es fomenten

durant la infància. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41.4

3.2.1 Habilitats motrius. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41.4

3.2.2 Habilitats lingüístiques. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41.5

3.2.3 Habilitats cognitives. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41.5

3.2.4 Habilitats socials. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41.6

4. MODELS CURRICULARS PER A LA INTERVENCIO EDUCATIVA 41.7

6. BIBLIOGRAFIA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41.10

1. CARACTERISTIQUES GENERALS DEL PROCES EVOLUTIU DELS INFANTS EN L’ETAPA INFANTIL.

– de la dependència cap a l’autonomia

– necessitat de l’adult: alimentació, neteja,

– de la impulsivitat cap a la reflexió

– de la globalitat de la percepció del món cap a processos més diferenciats

– inici del procés d’individuació: La descoberta de sí mateix.

– iniciativa d’investigació de l’entorn.

– utilització del desplaçament: gateig, bipedestació.

– egocentrisme

– participació social

– interacció – socialització

– introducció del joc simbòlic

– construcció de la noció d’objecte

– adquisicisió del llenguatge

– adquisició d’habits d’autonomia

Considererem alumnes amb necessitats educatives especials aquells alumnes que mostren problemes en el seu procés evolutiu, en el seu desenvolupament i/o difi- cultats d’aprenentatge significativament més grans que els alumnes del seu grup d’edat.

En aquest procés evolutiu de l’infant, dos elements juguen un paper fonamental:

les persones i l’entorn

2. ORGANITZACIO I PRIORITATS EDUCATIVES.

La nova estructura del sistema educatiu organitza l’Etapa Infantil en una etapa educativa de dos cicles:

. llar d’infants (0 a 3 anys)

. Parvulari (3 a 6 anys)

2.1 Cicle de la llar d’infants (0 a 3 anys)

En aquest cicle, es preten treballar els continguts fonamentals següents:

. coneixement del cos

. domini del cos

. procés de diferenciació

. coordinació perceptiva-motriu

. desplaçament

. comunicació

Les habilitats bàsiques a aconseguir són:

. motrius

. perceptives

. lingüístiques

2.2 Cicle de parvulari (3 a 6 anys)

En aquest cicle educatiu, es preten consolidar els continguts següents:

. la capacitat d’anàlisi perceptiva del nen

. habilitats sensorio-motrius del nen

i potenciar:

. l’adquisició del llenguatge i el perfeccionament de la parla,

. l’establiment de relacions entre els objectes

. la construcció d’esquemes de coneixement

. el joc simbòlic

. el coneixement de l’entorn

. les relacions socials

. la utilització d’estratègies de coneixement: observació, manipulació, memorització, experimentació, imitació

3. HABILITATS BASIQUES I HABITS D’AUTONOMIA.

Un dels principals objectius en l’ensenyament infantil hauria de consistir en oferir al nen un ventall d’experiències i situacions d’aprenentatge relaciona­des amb les capacitats que contribueixen al seu desenvolupament en el moment evolutiu en que es troba l’individu com són:

. les habilitats bàsiques

. els hàbits d’autonomia

. les maneres d’actuar, les actituds, els valors

. els hàbits de convivència

3.1 Definició d’habilitat i hàbit d’autonomia.

Habilitat: capacitat relacionada amb l’aprenentatge que és necessària per desenvolupar-se i la utilització de la qual afavoreix l’evolució intel.lectual de l’individu.

Hàbit: comportament automatitzat orientat a donar seguretat i eficàcia en el desenvolupament progressiu de cada individu.

Quan l’aprenentatge d’una habilitat esdevé automatitzat podem dir que l’alumne n’ha adquirit l’hàbit.

3.2 Tipus d’habilitats i hàbits d’autonomia que es fomenten durant la infància:

3.2.1 Habilitats motrius.

Són un tipus d’habilitats bàsiques indispensables per millorar la qualitat de vida i el control de l’entorn.

Els alumnes amb problemes motrius han d’exercitar:

– el control postural correcte en funció de les seves possibilitats: control cefàlic, control de tronc, desplaçament, gateig, bipedes­tació.

– la marxa: assistida per una altra persona, facilitada per ajuts tècnics, autònoma però amb alguna dificultat, amb alguna dificultat motriu momentànea deguda a una immobilització temporal d’un membre o a una operació quirúrgica…

– la manipulació d’objectes

– la destresa manual: coordinació, precisió, rapidesa

– el domini de la mà

3.2.2 Habilitats lingüístiques

Són les habilitats relatives a la comunicació verbal i no verbal que permeten establir canals adients per relacionar-se amb els altres i amb l’entorn. Impliquen la utilització d’aspectes no verbals com el gest, la mirada, l’entonació i d’aspectes verbals com la utilització de la holo-frase, d’estructu­res cada cop més complexes i amb un vocabulari més ric.

En funció de les seves necessitats educatives, l’alumne establirà dife-rents nivells de comunicació amb els que l’envolten i utilitzarà aspec-tes verbals i no verbals.

3.2.3 Habilitats cognitives

Les competències cognitives i el judici moral de l’infant li permeten conèixer, descobrir i comprendre la realitat que l’envolta; conviure amb els problemes d’un mateix i amb els dels altres; comprendre els propis sentiments i emocions i els dels altres; utilitzar les conductes socials adients o si més no modificar-les.

L’infant amb discapacitats presenta dificultats en adquirir aquestes com­petències: té una comprensió parcial de la realitat que l’envolta, el procés evolutiu de l’aprenentatge de les habilitats cognitives és força lent i la utilització o possibles modificacions d’una conducta implica un aprenentatge entrenat i molt parcialitzat.

3.2.4 Habilitats socials

Les habilitats socials són “el conjunt de comportaments interpersonals que va aprenent la persona, i que configuraran la seva competència social en els diferents àmbits de relació”.

Tot aquest conjunt de conductes que va aprenent la persona li perme-tran:

– prendre decisions en funció dels interessos individuals i els dels altres,

– formar judicis crítics en diferents situacions

– compartir criteris i opinions

– resoldre situacions conflictives a nivell personal

– col.laborar amb altres

– establir relacions

La competència social seria el conjunt de conductes de caràcter assertiu que són necessàries per al desenvolupament de comporta­ments i actituds que poden afavorir l’autoestima, l’autonomia personal, les relacions i l’adaptació a les normes socials.

Com habilitats socials fonamentals a treballar en la Infància podriem sr tot sol. Assegurar que l’alumne pugui mostrar-se progressivament autònom en l’establiment d’objectius, en la planificació de les accions que el conduiran cap a aquests, en la seva realització i en el seu control i, en definitiva, en el que suposa autorregulació del procés d’aprenentatge, tradueix confiança en les seves possibilitats i educa en l’autonomia i en la responsabilitat. Valorar els seus resultats en relació a les seves capacitats i a l’esforç realitzat és probablement l’únic que cal fer, i fomentar l’autoestima i la motivació per continuar aprenent.

Tot això s’inscriu en el marc d’unes interaccions caracteritzades pel respecte mutu i pel sentiment de confiança que proporcionen.

Unes interaccions presidides per l’afecte, en què hi cap la possibilitat d’equivocar-se i de modificar, en les quals troben també el seu lloc l’exigència i la responsabilitat, la rivalitat i la companyonia, la solidaritat i l’esforç. En el curs d’aquestes interacci­ons i moltes d’altres que s’estableixen dins i fora del marc escolar es forgen i s’eduquen les persones en totes les seves capacitats.

3. BIBLIOGRAFIA

– COLL, C.; PALACIOS, J.; MARCHESI, A.:

Desarrollo Psicológico y Educación.

Alianza Editorial, 1990.

– DICAPRIO, N.S.:

Teoría de la Personalidad.

Ed. Interamericana, 1976.

VV.AA.

El Constructivismo en el aula.

Ed. Graó, 1993.

GNITIVA DE LA CONDUCTA. EL PAPER

DE L’EMOCIO. PROCESSOS D’AUTODETERMINACIO . . . . . . . 84.6

3. BIBLIOGRAFIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84.8

1. L’ESSER HUMA COM A SUBJECTE ACTIU I MOTIVAT

ccionar:

– les habilitats que fomenten l’autonomia del nen i el saber expressar els seus sentiments i opinions: hàbits de neteja, de vestir-se i desvestir-se, d’alimentació, de domini del cos en funció de les se- ves possibilitats.

– les habilitats que potencien la comunicació amb els altres.

– les habilitats que faciliten la convivència, amb el conseqüent coneixe­ment de les normes socials.

– les habilitats que afavoreixen el respecte per l’entorn

– els hàbits de treball ( ordre, compte, destresa…)

4. MODELS CURRICULARS PER A LA INTERVENCIO EDUCATIVA.

L’adquisició d’habilitats és un objectiu fonamental abordat tant des de l’ensenya­ment ordinari com en les adequacions curriculars individualitzades per als alumnes amb necessitats educatives especials.

Salir de la versión móvil